Habitage, aigua i energia no són mercaderies. Tanquem l'aixeta a l'especulació
__________________________________________________________________
Els polítics són els responsables de tot el que està succeint amb l'encariment dels lloguers, amb la manca d'habitatge social (a la cua d'Europa), amb la manca d'una llei de habitatge que permeti llogar un pis d'acord amb el salari que guanya una treballadora. Perquè si no n'hi han salaris alts no poden haver lloguers alts.
El Sindicat de llogateres, la PAH, i moviments socials, com Marea Pensionista de Catalunya, i partits polítics d'esquerra han estat presents avui, 23 de novembre, en la multitudinària manifestació que ha tingut lloc pels carrers de Barcelona. Més de 120.000 persones han recurregut la Gran Via, des de la Plaça Universitat fins molt amunt del Carrer Calàbria, passant pel carrer Consell de Cent, fins arribar a la Plaça dels Països Catalans. La Manifestació ha sortit a les 17:00 hores de la Plaça Universitat on s'han anat acoplant gent de Nou Barris, del Clot, del Besòs, de la Marina, del Poble Sec, del Sindicat d'habitatge de Reus, del Sindicat de Llogateres de Lleida, de les AAVV de Barcelona. El nombre de manifestants es pot calcular per la llargada i amplada de la manifestació, que en el nostre cas ha sigut gràcies als videos que publiquem en aquesta pàgina. El motiu de la manifestació ha quedat prou clar: "S'HA ACABAT, S'HAN D'ABAIXAR ELS PREUS DEL LLOGUER".
La massiva afluència a la manifestació es deu a la ràbia acumulada al llarg dels anys contra els polítics i les seves polítiques neoliberals, que encara que el descontrol s'hagi fet més palès a partir de la crisi de 2008 en l'habitatge, tant a Catalunya com en la resta del regne d'Espanya, l'absència de la construcció d'habitatge social, al costat de la deixadesa de legislar d'acord amb la necessitat de milers de famílies i joves i al fet de passar olímpicament de la Constitució, dels drets humans, de la carta social europea i de tanta i tanta falta de consideració cap a la població que els ha votat, que considerem que ha assistit poca gent a aquesta manifestació, malgrat considerar-la multitudinària, com hem demostrat amb imatges en aquest blog de lasafueras.info.
L'organització de la manifestació, la campanya informativa anterior a la realització d'aquesta, així com l'interès suscitat per part de la ciutadania per intentar resoldre d'una vegada per sempre amb la manca de traves als fons d'inversió, que durant la crisi de 2008 es van fer a preu de ganga amb milers de pisos procedents dels desnonaments provocats, en la seva gènesi provocada per Lehman Brothers. Si volem saber exactament com es va gestar la gran estafa ordida per la Unió Europea i els partits de la dreta espanyola, amb De Guindos, Aznar i altres, al capdavant de la mateixa, hem realitzat un resum del llibre "Tocar fons. La mà invisible darrere de la pujada del lloguer", de Manuel Gabarre (Observatori CODE), de l'editorial traficants de somnis.
ORGANITZACIÓ DE LA MANIFESTACIÓ PER PART DEL SINDICAT DE LLOGATERES
ens trobem a la manifestació?
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Segons el Sindicat de Llogateres, fins fa només set anys, la figura de l'amo del pis a Catalunya, era intocable. El seu poder contractual, indiscutit; la seva set de diners, indiscutida. Però el Sindicat de Llogateres va demostrar que se li podia plantar cara, juntes. I és llavors que al propietari el vam començar a anomenar el que és: un rendista.
Gràcies al moviment per l'habitatge, bona part de la ciutadania ha entès que a la propietat se li pot dir que no. Que aquella pujada de preu no val. Que l'assejtament immobiliari es paga. Que la fi de contracte no implica marxar d'un pis. I que els desnonmanets s'aturen.
El sentit comú ha canviat: la gent sap que es pot posar fre a la cobdícia dels rendistes. En dues ocasions en els últims quatre anys, la pressió popular ha forçat els governs de Catalunya i de l'Estat a regular els preus del lloguer: una fita que es considerava "imposible".
Aquest nou sentit comú no ha sorgit del no-res. S'ha construït mani rere mani, lluita rere lluita. Amb cada victòria, hem demostrat que guanyar és possible. Que les inquilines organitzades poden parar als especuladors. Aquesta revista "La llogatera", n'és plena plena d'exemples. I a cada manifestació, hem posat les nostres exigències sobre la taula, hem reofçat els llaços de camaraderia i hem fet qu el dret a l'habitatge sigui el debat més viu del país.
Però, com era d'esperar, les solucions legislatives s'han revelat efímeres; i els polítics, traïdors. La primera regulació del lloguer a Catalunya, que va permetre a milers de llogateres signar contractes justos, va ser tombada al cap d'un any i mig per un Tribunal Constitucional reaccionari. I en la darrera Llei d'Habitatge, els polítics han deixat un forat gegant en no regular el lloguer de temporada.
No és sorprenent, tenint en compte que els mateixos polítics es beneficien directament de la nostra misèria. Al Congrés de Diputats, els 350 diputats acumulen entre tots ells, 615 habitatges en propietat (que hagin declarat....); i més endavant molts es beneficiaran de suculents c `àrrecs en institucions que representen els rendistes. Així, Joan Clos (antic alcalde de Barcelona i ministre) és ara president de l'Associació de Propietaris d'Habitatges de Lloguer (Asval); Isabel Pardo de Vera anava a passar de ser secretària general d'Habitatge a presidente d'Asval (tot i que la pressió popular la va fer desistir); i Carles Sala, que va expermientar una curiosa metamorfosi: de ser secretari d'Habitatge de la Generalitat a estar a la Junta del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària (API).
Segons aquest Sindicat de Llogateres, un any després de l'aprovació de la llei que havia de regular els lloguers i el forat deixat expressament en la legislació, la situació continua sent insostenible. El govern només és capaç de demanar "bona voluntat" als rendistes o d'oferir "bons d'ajut", que només tenen com a efecte subvencionar els propietaris i, de retruc, fer pujar encara més els lloguer...Els lloguers ens ofeguen, dediquem de mitjana tres hores i quart cada dia per mantenir a l'amo.
"...Sortim al carrer per acabar amb la impunitat rendista i el nou feudalisme del segle XXI. Les nostres demandes són ben clares i de mínims: baixada de preus un 50 %, contractes indefinits de lloguer, prohibir la compra d'habitatge per especular i recuperar els pisos buits i desviats al mercat turísitic i de temporada. Únicament nosaltres tenim la clau per revertir la situació...."
Qui sembra la misèria recull la còlera
"Què és més digne? deixar que els rendistes facin al seu gust o enfrontar-nos contra tot un plec de lleis que fan servir i que ens envien al carrer a la mínima?. Hem desbordat els carrers, com voliem fer. Gràcies al moviment per l'habitatge (i a altres organitzacions socials de Catalunya), bona part de la ciutadania ha entès que a la propietat se li pot dir que no. Que aquella pujada de preu no val. Que l'assetjament immobiliari es paga. Que la fi de contracte no implica marxar d'un pis. I que els desnonaments s'aturen."
Els membres i activistes de Marea Pensionista de Catalunya en un moment de la manifestació convocada pel SINDICAT DE LLOGATERES, el 23 de Novembre, per reivindicar que els lloguers estiguin a l'abast de qualsevol família, és a dir, que s'abaxien els preus per llogar un pis, que no hi hagi racisme a l'hora de llogar un pis, etc..
Aquest és el discurs de Prudenci, de Marea Pensionista de Catalunya, el passat dilluns, dia 18 de novembre, enfront de tots els pensionistas reunits a la Plaça Universitat, en el qual expresa la necessitat d'assitir a la manifestació convocada pel SINDICAT DE LLOGATERES:
"...Tots, aquest dissabte, 23 de novembre, podem portar a les nostres núvies, a les nostres dones, als nostres fills o nets, perquè això no va simplement dels que pateixen lloguers !eh i dic pateixen, ho dic amb tota la reflexió que li estic posant. Recordem el que ens estava passant en la Pandèmia, ha començat dient Prudenci.
Els nostres fills no poden comprar, ni poden estar de lloguer on nosaltres estem vivint, perquè aquests preus no es poden pagar amb els salaris que cobren avui dia. Havíem de desplaçar-nos de bon matí a buscar als nets, a estar amb ells, a donar-los menjar i després a les tantes de la tarda tornàvem quan els seus pares ja havien tornat.
És a dir, no solament és un atemptat al dret de l'habitatge, és un atemptat a les famílies, no podem conviure amb els nostres fills, no podem conviure amb els nostres nets, perquè han de desplaçar-se als afores de Barcelona, al nord, al sud, a l'oest,..Per tant, és molt important, molt important, potser és la manifestació, juntament amb que vam realitzar en la Plaça Urquinaona, més important que ha de celebrar-se a Barcelona. Jo en el meu barri he vist que hi ha milers de cartells i adhesius en tots els costats. Cal mobilitzar-se. Ens va en això, no solament la suficiència de la gent jove i potser la d'algun de nosaltres també, sinó sobretot el concepte que no ens deixen conviure amb les nostres famílies..."
https://youtu.be/DUfOtO4ohho?si=MDdLdR7xGW14NMkZ
(1) VIDEO DE MAXI MARTOS I FINA SALAZAR, MEMBRES DE MAREA PENSIONISTA DE CATALUNYA, DURANT L'ENCONTRE DE TOTES LES COLUMNES DEL SINDICAT DE LLOGATERES AL CARRER ARIBAU, QUE ERA EL LLOC ON S'HAVIA QUEDAT PER RETROVAR-SE I COMENÇAR LA MANIFESTACIÓ I FINS LA PLAÇA UNIVERSITAT ON ES TROBAVEN ELS MEMBRES DE MAREA PENSIONISTA DE CATALUNYA. Fina Salazar ha sigut cofundadora de la Plataforma SAD, en defensa dels drets de les trebralladores i treballadors del Servei d'Atenció Domiciliària de Catalunya, així com de Marea Blanca de Catalunya i altres organitzacions socials.
https://youtu.be/gW7DX_FYMWc?si=RsG-tPwOTfOoAc4Z
(2) VIDEO DE MAXI MARTOS I FINA SALAZAR, MEMBRES DE MAREA PENSIONISTA DE CATALUNYA, DURANT L'ENCONTRE DE TOTES LES COLUMNES DEL SINDICAT DE LLOGATERES, AL CARRER ARIBAU, QUE ERA EL LLOC ON S'HAVIA QUEDAT PER RETROVAR-SE I COMENÇAR LA MANIFESTACIÓ I FINS LA PLAÇA UNIVERSITAT ON ES TROBAVEN ELS MEMBRES DE MAREA PENSIONISTA DE CATALUNYA.
https://youtu.be/SWuZsRV15fM?si=3EEjqcTdU8x1hnlw
(3) VIDEO DE MAXI MARTOS I FINA SALAZAR, MEMBRES DE MAREA PENSIONISTA DE CATALUNYA, DURANT L'ENCONTRE DE TOTES LES COLUMNES DEL SINDICAT DE LLOGATERES, AL CARRER ARIBAU, QUE ERA EL LLOC ON S'HAVIA QUEDAT PER RETROVAR-SE I COMENÇAR LA MANIFESTACIÓ I FINS LA PLAÇA UNIVERSITAT ON ES TROBAVEN ELS MEMBRES DE MAREA PENSIONISTA DE CATALUNYA.
https://youtu.be/EPpI-UFJZl8?si=h-NMvJQCA4V498pV
(4) VIDEO DE MAXI MARTOS I FINA SALAZAR, MEMBRES DE MAREA PENSIONISTA DE CATALUNYA, DURANT L'ENCONTRE DE TOTES LES COLUMNES DEL SINDICAT DE LLOGATERES, AL CARRER ARIBAU, QUE ERA EL LLOC ON S'HAVIA QUEDAT PER RETROVAR-SE I COMENÇAR LA MANIFESTACIÓ I FINS LA PLAÇA UNIVERSITAT ON ES TROBAVEN ELS MEMBRES DE MAREA PENSIONISTA DE CATALUNYA.
"També els ciutadans han sortit al carrer contra el racisme en l'habitatge, que es manifesta de dues formes principals: la vulneració del dret d'accés i la vulneració del dret a gaudir de l'habitatge," continua exposant el Sindicat de Llogateres en la editorial de la seva revista "La Llogatera".
"La primera es refereix a la negació d'oferir habitatges a persones en funció del seu origen ètnic, mentre que la segona implica assetjament o condicions de vida que dificulten el gaudi normal d'un habitatge. La primera conducta està castigada amb penes molt severes: la inhabilitació per a l'exercici de la professió per fins a quatre anys i multes d'entre 90.000 i 900.000 euros. També podem fer valer el noste dret en cas d'assetjament immobiliari: aquesta conducta pot incloure intimidacions per part dels propietaris o altres veïns que busquen fer que la persona assetjada se senti incòmoda i, eventualment, abandoni el seu habitatge. Les sancions inclouen penes de presó i multes substancials...
"POR UN SISTEMA DE ALQUILERES ANTIRACISTAS, DONDE NO TENGA QUE PEDIRLE A UN AMIGO ESPAÑOL QUE LLAME POR MÍ", aquesta frase es podia llegir en una pancarta que portava una persona nouvinguda a Catalunya (pots veure en el primer video les imatges que certifiquen aquest fet).
"El racisme en l'accés i gaudi de l'habitatge és una problemàtica que exigeix una resposta urgent i coordinada, com la que hem donat avui. Des del Sindicat de Llogateres volem no només donar a conèixer el règim sancionador davant d'aquestes pràctiques, sinó també generar consciència social entre la població. Cal no normalitzar aquestes pràctiques i garantir l'accés de tothom a l'habitatge."
La gent llogatera vivim ofegats pels lloguer.
Informa el Sindicat de Llogateres que es destina la meitat del sou a pagar el lloguer. I quan arriba la nòmina, mig sou ens és robat a l'instant. Els lloguers cada cop són més alts, del 2014 al 2024, han pujat un 60% a Catalunya: de 540 a 848 euros de mitja. Què ha fet el rendista perquè això passi? Res, simplement et puja el lloguer sense necessitat. I el pis segueix sent el mateix o pitjor. ESTEM SOTMESOS A UN XANTATGE. Vivim amb la incertesa de què passarà quan se'ens acabi el contracte. Si et queixes, no et renovaran. Així s'estalvien les reparacions que toquen, i els pisos es fan cada cop pitjors amb lloguers més cars.
CADA VEGADA MÉS PISOS EN MENYS MANS. LA GENT TREBALLADORA QUE HA ACONSEGUIT ACCEDIR A LA PROPIETAT PER VIURE-HI NO SÓN RENDISTES.
El 60% de les compres es fan sense hipoteca: només els inversors poden comprar. Dos terços dels lloguers es pagen a rendistes amb tres propietats o més. Per tant, propietari i rendista no és el mateix. A vegades diuen que anem contra els propietaris. NO: ANEM CONTRA EL RENDISME. La gent treballadora que ha aconseguit accedir a la propietat per viure-hi no són rendistes.
DESNONAMENTS INVISIBLES
El moviment per l'habitatge s'ha donat a conèixer a l'opinió pública en gran part a través de les imatges dels desnonaments, segons explica el Sindicat de Llogateres a la seva revista "La Llogatera". Policies entrant a casa d'una família que no pot pagar el lloguer, activistes atrinxerats a les portes per evitar el desnonament. Són imatges que s'han reproduït milers de cops a les xarxes i a la premsa i que han generat empatia i indignació. Ara bé, són imatges que reflecteixen només una part del drama del lloguer. Durant aquests anys de bombolla dels lloguers, desenes de milers de persones, davant d'un augment del lloguer, simplement han optat per marxar del pis en silenci. No han esperat un procediment judicial però, a la pràctica, han sigut desnonades. D'això li vam dir desnonamentes invisibles.
l'Ens Quedem ha sigut la manera de donar una alternativa als desnonaments invisibles. Molta gent no estarà disposada a aguantar fins el final d'un procediment judicial, però en canvi si ho estarà a adoptar una eina de desobediència com l'Ens Quedem. És una forma de visibilitzar i polititzar el conflicte llogater. El mercat ens expulsa, de forma visible i silenciosa, acompana o no de la policia. Nosaltres decidim que no ho accptem i ENS QUEDEM.
DOCUMENTAL DE LA MANIFESTACIÓ A PARTIR DEL CARRER CALÀBRIA/DIPUTACIÓ I FINS LA CUA DE LA MANIFESTACIÓ, A LA PLAÇA UNIVERSITAT.
https://youtu.be/WkMLgCSObOo?si=_NTOseuS6dfeEJHd
Aquestes imatges corresponen a la capçalera de la manifestació situada en aquell moment a la confluència entre el carrer Calàbria i el carrer Diputació. La manifestació, per tant, en aquest punt arribava fins a la Plaça Universitat. La consigna més repetida en aquests instants ha sigut "EL TECHO ES UN DERECHO, NO ES UN PRIVILEGIO" o "ESCOLTA RENDISTA, DEMÀ ANTICAPITALISTA", i els lemes de les grans pancartes era " ABAIXEM ELS LLOGUERS" I "PER UN HABITATGE DIGNE PER TOTHOM", "MIENTRAS LOS POLÍTICOS SE PELEAN, LAS FAMILIAS SE DESESPERAN PORQUE VENDEN SUS BLOQUES PARA USO TURÍSTICO", "NO QUEREMOS CHORIZOS, QUEREMOS VIVIENDAS", "MÉS HABITATGE SOCIAL A GRACIA, MENYS PISOS DE LUXE PER EXPATS RICS", "POR UN SISTEMA DE ALQUILERES ANTIRACISTAS, DONDE NO TENGA QUE PEDIRLE A UN AMIGO ESPAÑOL QUE LLAME POR MÍ, " HAY QUE PROTEGER A NUESTRAS FAMILIAS Y EL ECOSISTEMA. LUCHAMOS POR EL DERECHO A UNA VIVIENDA Y POR LA PROTECCIÓN DE NUESTROS BARRIOS", ...
https://youtu.be/jGcagZP6hwA?si=vEEJtXLKD6zIiDoY
https://youtu.be/Vk7x3trhZ8Y?si=Kc2MhsrQoVVasXbG
https://youtu.be/m85pcqb6AXQ?si=YGNZTbdaeOcV43MK
https://youtu.be/m85pcqb6AXQ?si=YGNZTbdaeOcV43MK
https://youtu.be/WZXrQF2ZItM?si=o0gMajsd63hk_B3R
https://youtu.be/rWylbe10tFs?si=cKaO29s7Gtdac6xW
https://youtu.be/vIhSFUSaFTs?si=jj27v6d9BzBKOTPm
https://youtu.be/RSV2HARXwyM?si=XDMQOZhH8dG_rC4B
https://youtu.be/l7Mgy32mKK4?si=yAvKthalCzmrW2N4
Informació, imatges i vídeos de Maxi Martos, del blog de lasafueras.info (Asociación Cultural Las Afueras)
ANTECEDENTS DE LA GRAN ESTAFA DE L'HABITATGE A ESPANYA: LA SAREB
"L'última gran estafa a la societat espanyola ha estat la creació de la SAREB, o banc dolent."
Manuel Gabarre de Sus és l'autor del llibre "Tocar Fondo: La mano invisible detrás de la subida del alquiler". És llicenciat en dret i membre de l'observatori CODE, un col·lectiu format per activistes de la societat civil. Aquesta organització ha nascut amb la finalitat de detectar, denunciar i visibilitzar com s'està duent a terme l'espoli del sector públic, qui formen part d'això i quin paper representa cadascú en les xarxes de poder que determinen la política espanyola.
Manuel Gabarre ens explica en el seu llibre que "Quan es va produir la fallida del sistema financer espanyol, els poders financers van impedir que l'Estat es fes càrrec de l'enorme nombre d'habitatges comprats a les entitats bancàries. La manera en què es va aconseguir que l'administració pública no administrés els habitatges que havia adquirit va ser la creació de SAREB, la regulació de la qual va venir imposada per la Unió europea. El conegut com a banc dolent és un entramat legal concebut per a encobrir la major estafa que se li ha fet a la ciutadania espanyola en la seva història recent.
La magnitud de l'estafa es correspon amb la de l'aval prestat per l'Estat a aquesta societat, i que supera els 50.000 milions d'euros. La Unió Europea va concedir un préstec per aquest import a Sareb. D'una altra part, l'Estat espanyol es va responsabilitzar del pagament del préstec mitjançant la signatura d'un aval. La finalitat era comprar els béns immobiliaris dels bancs i de les caixes fetes fallida per a vendre'ls posteriorment als fons voltor. Els fons voltors comprarien els habitatges per un preu molt menor del qual van costar a l'Estat.
Luis de Guindos va dir que "El banco malo (SAREB) nunca supondría costes para los contribuyentes".
D'aquí a una mica temps, i amb tota certesa, l'Estat haurà d'afrontar el pagament de l'aval que va concedir a Sareb de 50.000 milions d'euros.
La SAREB, o Societat de Gestió d'Actius procedents de la Reestructuració Bancària, és una societat que va ser creada per l'Estat i pel Consell Europeu per a evitar la fallida del sistema financer espanyol. Aquest perill provenia que els bancs estaven fortament endeutats entre si. Si entitats importants com Bankia o Catalunya Banc no haguessin retornat els préstecs que havien rebut d'altres bancs europeus, també els podrien haver arrossegat a la fallida. En realitat, el sistema bancari funciona com un castell de naips en el qual la fallida d'una entitat important pot provocar l'enfonsament de tot el sistema financer.
A causa del risc de contagi, el Consell Europeu va prestar més de 50.000 milions d'euros a l'Estat espanyol amb l'obligació que els emprés a pagar els deutes que aquestes entitats arruïnades tenien amb altres entitats financeres.
El preu pagat pel rescat a les entitats financeres ha provocat que el deute públic espanyol s'hagi triplicat des de l'esclat de la crisi. El creixement galopant del deute s'ha produït a pesar que es van anar restringint els drets socials de la població a través de les conegudes "retallades socials."
"Els dirigents espanyols i europeus van dissenyar aquesta intervenció per mitjà d'una entitat privada dirigida a camuflar durant alguns anys que tot el rescat havia estat sufragat amb diners públics."
La SAREB va ser constituïda a la fi de 2012 amb un capital de 4.800 milions d'euros. Més de la meitat d'aquest capital era d'origen privat (56%) i la resta era d'origen públic (45%). Però la qüestió central és que SAREB va rebre un préstec de més de 50.000 milions d'euros per part de la Unió Europea.
El capital públic va ser aportat a través del FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària), que va ser creat en 2008 i ha estat l'encarregat de lliurar les subvencions al sistema financer. Per part seva, el capital privat el van aportar les entitats financeres, encara que aquesta aportació només va aconseguir el 5% del valor del préstec que SAREB va rebre de les institucions europees. D'altra banda, les entitats financeres que van fer les aportacions compensarien part de les pèrdues suportades amb els serveis que anaven a prestar la SAREB.
Els diners que SAREB va rebre prestat s'empraria a comprar, amb un important descompte , els béns immobiliaris dels bancs i de les caixes fetes fallida. SAREB va comprar els actius immobiliaris amb un descompte en relació al que els bancs havien pagat anteriorment, encara que molts d'aquests béns havien perdut tot el seu valor. Per exemple, entre els béns adquirits per SAREB hi havia solars on no sembla que existeixi la capacitat d'edificar cap habitatge, ni tan sols a llarg termini. També va adquirir préstecs a empreses dedicades a la promoció immobiliària, que ja estaven dissoltes i deutes hipotecaris que mai anaven a ser retornades.
La finalitat de SAREB consistia a comprar béns immobiliaris per a després tractar de revendre'ls a fons voltor per un preu molt menor del quel s'havia pagat. En aquest sentit, convé reparar en el següent: si en el mercat s'hagués pagat per aquests béns un preu similar al que havien costat, és allí on els haurien venut les entitats financeres, en lloc de vendre'ls a una entitat finançada per l'Estat.
El que succeeix en realitat és que tots els implicats en la constitució de SAREB eren conscients que aquesta entitat no anava a ser capaç de retornar el préstec. Tots sabien que l'Estat seria qui finalment assumiria la major part del seu cost. L'obligació que el sector públic sigui qui finalment es vegi obligat a pagar descansa en la imposició del Consell Europeu, que va obligar l'Estat espanyol a avalar el deute de SAREB durant l'atac especulatiu que va tenir lloc en l'estiu de 2012.
D'altra banda, SAREB es va crear amb un termini de durada de quinze anys. Per això també, des de 2013 s'està desfent vertiginosament dels seus béns en un procés de venda totalment opac. Però, quan ja no quedin béns que vendre i SAREB no pugui afrontar les quotes préstec, s'executarà l'aval. Així és com l'Estat haurà de córrer amb la part del préstec que no s'hagi retornat.
"En definitiva, és la societat espanyola qui finalment es farà càrrec del deute de SAREB a través dels impostos."
Quins actius immobiliaris va adquirir SAREB?
SAREB va gastar 50.782 milions d'euros a adquirir els actius immobiliaris de les entitats financeres fetes fallida. SAREB va gastar el 22% d'aquesta quantitat en adjudicacions de solars, pisos acabats en venda, pisos en lloguer i obres en curs. En total va adquirir 14.952 solars i 87.972 habitatges acabats, que en alguns casos estaven sense llogar i en uns altres estaven llogades.
El 78% restant ho va gastar a comprar els préstecs i els crèdits a promotors que estaven en poder de la banca. Aquests també tenien normalment habitatges o sòl com a garantia, per la qual cosa SAREB en realitat va adquirir d'aquesta manera desenes de milers d'habitatges més. No obstant això, SAREB no ha publicat quins habitatges concrets va adquirir com a garantia, ni tan sols el nombre global d'habitatges.
Els habitatges que va adquirir SAREB tenien el seu origen en els desnonamentes. Habitatges que els compradors no van poder fer front al pagament de la hipoteca i que per això es van veure obligats a lliurar els habitatges a la banca com a pagament parcial dels seus deutes.
El següent exemple servirà per a il·lustrar i respondre a la pregunta de com van arribar a les mans dels fons d'inversió (voltors) la gran majoria dels pisos desnonats i quant van pagar aproximadament per cadascun d'ells.
En 2006 un particular anomenat K va comprar un habitatge per 200.000 euros. K va finançar la compra mitjançant una hipoteca que li va concedir una entitat financera fictícia que direm Caixa Huesca. Caixa Huesca li va concedir la hipoteca per aquest valor i va taxar l'habitatge en 200.000 euros. Però en 2008 K es va quedar en atur i no va poder trobar treball. Després de tres mesos sense que K complís amb els pagaments de la hipoteca, Caixa Huesca va obrir un procediment judicial d'embargament dels seus béns per a cobrar el seu deute.
En aquest embargament l'habitatge de K va ser subhastada per un preu de sortida de 200.000 euros. El valor mínim pel qual Caixa Huesca havia d'adquirir l'habitatge era el 60% del seu valor de taxació. Si Caixa Huesca no hagués pagat aquest preu per ella, el jutjat hauria d'haver aixecat l'embargament deixant a K a la seva casa. Com no va aparèixer cap postor per més del 60% del seu valor, és a dir, 120.000 euros, el jutjat va acabar adjudicant l'habitatge a Caixa Huesca, que finalment va pagar aquest preu i el va anotar en la seva comptabilitat com a valor de l'habitatge en 2010.
K solament havia pogut pagar 20.000 euros de la seva hipoteca, per la qual cosa amb aquests 120.000 euros que havia pagat Caixa Huesca pel seu habitatge, K va descomptar una part dels 180.000 euros que devia. D'aquesta manera, K es va quedar sense treball i sense casa, però encara tenia un deute de 160.000 euros que no podia retornar. A més, aquest deute generava uns interessos de demora amb nivells d'usura que li impedien refer la seva vida des d'un punt de vista econòmic.
No obstant això, en 2011 Caixa Huesca també estava arruïnada, per la qual cosa va ser inclosa entre les entitats financeres obligades a traspassar tot el seu actiu immobiliari a SAREB, que es va taxar en el 46% del seu valor comptable, és a dir, 55.200 euros en el cas de l'antic habitatge de K per un valor notablement inferior a aquesta quantitat. El comprador va ser un fons voltor que tenia la seva seu a Nova York. Cal assenyalar que SAREB va fer aquesta venda a través d'un dels intermediaris que va designar per a desfer-se del seu patrimoni i que també es va emportar una bona comissió.
El benefici del fons voltor provindria de la venda del pis que va adquirir en 2015 per (suposem) 35.000 euros. Si s'incrementessin els preus del mercat immobiliari, com ha vingut succeint des de 2015, el fons voltor hauria obtingut un benefici desmesurat en vendre l'antic pis de K. Aquesta venda s'hauria fet a un altre fons d'inversió immobiliària, que la utilitzava per al seu lloguer, però també la podria haver comprat un particular.
D'aquesta manera, podem constatar que els beneficis obtinguts pels compradors dels béns de SAREB estan sent exponencials. Cal tenir en compte que en 2019 un fons voltor podia vendre fàcilment per 100.000 euros un habitatge que havia costat 200.000 euros en 2006. Això deixaria uns marges enormes per al fons: hauria comprat per 35.000 euros el bé de SAREB en 2015 i l'hauria venut per 100.000 euros en 2019.
Quant va pagar SAREB pels préstecs que va comprar a les entitats fetes fallida?
Tot el relacionat amb SAREB s'ha caracteritzat per una extrema opacitat, però és en la compra dels préstecs on l'ocultació de la informació aconsegueix el seu absolut. Aquests préstecs van tenir un cost de 40.000 milions d'euros, la qual cosa suposa la major part de la inversió de SAREB. No obstant això, no s'ha informat de quins préstecs es tractava, ni tampoc s'ha fet públic que immobles van prestar les immobiliàries com a garantia d'aquests préstecs.
Les entitats financeres van concedir préstecs al sector immobiliari, que aquest posteriorment no va poder retornar. A causa del volum concedit i a l'esclat de la bombolla immobiliària, aquests préstecs van arrossegar, al seu torn, a la major part de la banca espanyola a la fallida.
SAREB es va constituir per a detenir una concatenació d'impagaments que pel seu volum haguessin posat en dificultats a la banca francesa o alemanya.(Recordem la reforma de l'article 135 de la Constitució espanyola)
L'objecte de SAREB era comprar aquests préstecs per a revendre'ls posteriorment al capital internacional, qui els compraria a través de fons d'inversió, que també són coneguts com a fons voltor. SAREB va qualificar els préstecs que va comprar segons les garanties que els recolzaven. Però a causa de la falta d'informació proporcionada per SAREB, no és possible precisar quantes habitatges i quants solars figuraven com a garantia dels préstecs que va adquirir SAREB.
No obstant això, CaixaBank (La Caixa), que és el segon major accionista privat de SAREB, va publicar un estudi en el qual es feia una anàlisi dels béns d'aquesta entitat. En l'estudi es fa una estimació dels immobles que SAREB havia adquirit com a garantia dels préstecs que havia comprat.
SAREB va adquirir un total de 257.136 habitatges. A més, SAREB manifesta que tenia 352.000 propietats, incloent habitatges i solars.
En aquest informe es deia que un terç dels préstecs als promotors immobiliaris estava garantit per habitatges acabats i entorn d'un cinquè per sòl urbà. Prenent aquesta dada com a base del càlcul dels béns adquirits per SAREB, es conclou que aquesta entitat va adquirir 169.164 habitatges que eren la garantia dels préstecs que va comprar. Si a això li sumem les 87.792 habitatges provinents de subhastes judicials, SAREB va adquirir un total de 257.136 habitatges. A més, SAREB manifesta que tenia 352.000 propietats, incloent habitatges i solars.
Contraportada del llibre "Tocar fondo. La mano invisible detrás de la subida del alquiler."
Qui va posar diners en SAREB?
SAREB va ser constituïda durant l'estiu de 2012 per l'Estat, el qual va aportar el 45%, és a dir, 2.203.200.000 euros, i pels principals bancs espanyols, que van aportar el 55% del capital, en total 4.800 milions d'euros.
Cada banc va fer la seva aportació de manera proporcionada a la seva grandària.
El banc Sabadell va aportar 316.800.000 d'euros, el 6.60% .
El banc Santander va aportar 1.070.400.000 d'euros, el 22,30%.
CaixaBank, SA va aportar 585.600.000 d'euros, el 12,20%.
Com funciona SAREB?
SAREB és l'entitat que ha rebut la major inversió pública dels últims anys. No obstant això, la venda del seu patrimoni s'està duent a terme d'una manera que escapa de qualsevol control administratiu. Les entitats a les quals se'ls ha encarregat la venda dels béns de SAREB són els socis que havien aportat la major part del seu capital privat. L'única excepció és Hagi Real Estigues, que no era una entitat financera ni havia realitzat cap inversió.
La banca ha aconseguit mitigar les pèrdues que la inversió en SAREB podia provocar-li mitjançant el cobrament de comissions de gestió.
L'inici de SAREB
Al principi els béns de SAREB eren gestionats per les entitats financeres que li havien traspassat els seus actius immobiliaris. Aquestes entitats s'encarregaven de la gestió i de la comercialització d'aquests béns, per la qual cosa van cobrar comissions per valor d'uns 200 milions d'euros en 2013. Durant aquest període SAREB va vendre enormes paquets immobiliaris. Aquestes entitats s'encarregaven de la gestió i de la comercialització d'aquests béns, per la qual cosa cobraven comissions per valor d'uns 200 milions d'euros en 2013. Durant aquest període SAREB va vendre enormes paquets immobiliaris que incloïen habitatges, crèdits i solars a fons d'inversió. No obstant això, aquests béns mai han estat identificats, malgrat que, com hem assenyalat anteriorment, havien estat sufragats amb diners públics.
El projecte iber.
En 2014 SAREB va abandonar aquest model de gestió. A la fi d'aquell any SAREB va adjudicar de manera opaca el servei d'administració, gestió i venda dels seus actius a quatre intermediaris en el marc d'un pla general que va denominar Projecte Iber. Van resultar adjudicatàries d'aquest servei diverses entitats vinculades amb el sector financer: Haya Real Estate, Altamira Asset Management, Servihabitat i Solvia. A aquestes quatre entitats se'ls va encomanar la prestació d'aquests serveis per un període de cinc a set anys, per la qual cosa el venciment dels contractes es produiria entre 2019 i 2021.
Fins a 2018 SAREB havia pagat a aquestes entitats 1.111 milions d'euros en concepte de comissions per la gestió i per la comercialització dels seus actius. D'aquests 1.111 milions, uns 440 milions d'euros s'haurien pagat a Haya Real Estate, 328 a Altamira Asset Management, 200 milions a Servihabitat i 139 a Solvia.
Haya Real Estate
Haya Real Estate va rebre la gestió de 52.000 préstecs vinculats amb el sector immobiliari. Aquests provenien dels béns de Bankia, que van ser adquirits per SAREB. Aquests préstecs suposaven el 40% del valor total dels béns de SAREB. Haya és una gestora pertanyent al fons voltor Cerberus Capital Management L.P., la seu del qual es troba a Nova York i que és dirigit per antics alts càrrecs del Partit Republicà. A resultes d'aquestes connexions, Cerberus va designar a José María Aznar Botella, com a conseller de Haya a Espanya.
Imatge publicitària de Haya Real Estate.
Cerberus va replicar, d'aquesta manera, l'estratègia que utilitza als EUA en la seva divisió espanyola. Aquesta estratègia consisteix a contractar polítics que uneixin a la seva capacitat d'influència un invers sentit de l'ètica. Al seu torn, el president de Haya és Juan Hoyos Martínez de Irujo, la característica del qual més notòria és ser amic íntim d'Aznar, segons assegura en les seves memòries el mateix expresident.
D'altra banda, Haya Real Estate va comprar la filial immobiliària de Bankia, que es deia Bankia Hàbitat. A més, va rebre un contracte de gestió d'actius immobiliaris de Bankia per a un període de 10 anys. D'aquesta manera, durant el govern del Partit Popular, una entitat sense trajectòria a Espanya va obtenir la gestió dels béns immobiliaris de la principal caixa d'estalvis ja nacionalitzada, així com el major contracte adjudicat per SAREB. El contracte de SAREB amb Haya vencia en 2019. SAREB ha manifestat que està estudiant substituir a aquest proveïdor en el marc d'un nou projecte de venda anomenat Esparta.
Altamira Asset Management.
Els béns la gestió dels quals es va adjudicar a Altamira representaven el 29% del valor dels actius de SAREB. Es tractava de 44.000 immobles i préstecs que havien estat concedits a promotors immobiliaris. Aquests van ser originats per Catalunya Banc, per Banc Mare Nostrum i per Caixa 3. Altamira era la immobiliària del Banc Santander, però va ser venuda posteriorment. Altamira ha canviat de propietaris diverses vegades en molt poc temps. Aquesta situació il·lustra l'embogit grau d'especulació que s'està produint entorn de l'habitatge i que va sufragar l'Estat a través de la SAREB.
Al gener de 2014, Banc Santander va vendre a Apollo Global Management el 85% de la seva immobiliària Altamira per 664 milions d'euros. Apollo és un fons d'inversió estatunidenca. A la fi de 2018 va vendre les seves accions al fons d'inversió italià Dobank, la propietat de la qual és d'un altre fons estatunidenc, Fortress Investment Group, que al seu torn va ser adquirit per un conglomerat empresarial japonès, Softbank Group Corp.L
Servihabitat.
Servihabitat va rebre la gestió de 30.300 immobles i crèdits provinents de Nova Caixa Galícia, Liberbank i Banc de València. Aquests béns representaven el 18,7% del valor de la cartera de SAREB.
Servihabitat era la immobiliària de La Caixa, però a la fi de 2013 La Caixa va vendre el 51% de Servihabitat al fons d'inversió Estatunidenc Texas Pacífic Group (TP).
En 2018 La Caixa va tornar a comprar a TPG les seves inversions en Servihabitat.
Finalment, el 29 de juny de 2018 CaixaBank va anunciar un acord amb un altre fons d'inversió dels Estats Units. Es tracta de Lone Star que ha comprat el 80% del negoci immobiliari de la Caixa, incloent Servihabitat.
Servihabitat va rebre la gestió de 30.300 immobles i crèdits provinents de Nova Caixa Galícia, Liberbank i Banc de València. Aquests béns aconseguien el 18,7% del valor de la cartera de SAREB.
Servihabitat era la immobiliària de La Caixa, però a la fi de 2013 La Caixa va vendre el 51% de Servihabitat al fons d'inversió Estatunidenca Texas Pacífic Group (TP). En 2018 La Caixa va tornar a comprar a TPG les seves inversions en Servihabitat.
Finalment, el 29 de juny de 2018 CaixaBank va anunciar un acord amb un altre fons d'inversió dels Estats Units. Es tracta de Lone Star que ha comprat el 80% del negoci immobiliari de la Caixa, incloent Servihabitat.
Solvia.
Solvia va rebre l'encàrrec de gestionar 42.900 actius de SAREB. Es tractava d'immobles procedents de Bankia així com de préstecs i immobles adquirits al Banc Gallec i a Banc Ceiss (Caixa Espanya i Caixa Duero). La suma d'aquests béns representava el 12,6% del valor dels actius totals de SAREB.
Solvia era la gestora del Banc Sabadell. A la fi de 2018 el Banc Sabadell va vendre Solvia a un fons voltor suec, Intrum. En 2014 el Banc Sabadell ja havia venut a aquest fons el seu negoci de gestió de recobrament de deutes impagats.
La creació de la Socimi Témpore Properties.
En 2017 SAREB va crear una Socimi, Tempore Properties, per a gestionar 2.249 habitatges en règim de lloguer, de les que més d'un terç es troben en la Comunitat de Madrid. Aquests habitatges van ser taxats en 339 milions d'euros. SAREB disposa del 99% del capital d'aquesta Socimi. L'1% restant està repartit entre diversos petits inversors. SAREB va encomanar la gestió de la seva Socimi a Azora. Cal recordar que Azora és l'empresa a la qual la comunitat de Madrid va vendre les 2.935 habitatges de Ivima (Institut de l'Habitatge de la Comunitat de Madrid) en un procés extremadament controvertit i plé d'irregularitats, d'acord amb les paraules de l'informe de la Fiscalia que investigava aquesta venda. Segons eldiario.es de data 14 d'abril del 2021, la venda de gairebé 3.000 immobles a Encasa Cibeles, societat participada per Azora i Goldman Sachs, es va torçar per a la Comunitat de Madrid al maig de 2018. En aquest moment la justícia va anul·lar per primera vegada l'operació i va obrir la porta a la recuperació pública dels habitatges. A partir d'aquesta data, des de la Porta del Sol s'han embarcat en una batalla legal que ha anat encadenant garrotades judicials, ratificats pel Suprem.
En 2018 Témpore Properties va declarar unes pèrdues de 380.000 euros, però l'objectiu amb el qual SAREB va crear la Socimi era que fos venuda a un fons d'inversió. Al juliol de 2019 SAREB va acordar la venda del 75% de Témpore al fons Texas Pacífic Group Real Estate Partners. La venda de Témpore Properties a un fons d'inversió permet constatar que el canvi de govern no ha variat gens la política consistent en la venda del patrimoni públic d'habitatge, malgrat les enormes necessitats socials en aquest àmbit.
Les SOCIMIs són societats Cotitzades Anònimes d'Inversió en el Mercat Immobiliari. Són la versió espanyola dels REITs (Real Estate Investment Trust), és a dir, societats que són propietàries d'actius immobiliaris i els seus ingressos procedeixen fonamentalment dels lloguers dels mateixos.
Les SOCIMIs en Espanya han de tenir una cartera d'immobles dels quals al menys el 80% es dediqui al lloguer. Els actius poden estar situats en Espanya o fora i poden ser habitatges, oficines, locals comercials, naus o places de garatge. Han de romandre en la cartera al menys 3 anys. El 80% dels ingressos que generi la companyia ha de procedir del lloguer.
Les societats hauran de retribuir anualment els seus accionistes. Així, repartirà el 80% dels beneficis obtinguts per rendes de lloguer, el 50% dels guanys per vendes d'actius i el 100% dels obtinguts d'altres SOCIMIs o REITs.
Es pot crear una SOCIMI amb un únic immoble i un capital social mínim de cinc milions d'euros (abans era de 15 milions).
Les SOCIMIs estan exemptes del pagament de l'Impost sobre Societats i tenen una forta bonificació en l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats.
El timo del neoliberalismo.
Edifici situat al carrer Aragó habitat per famílies que no volen deixar el seu habitatge.
Conclusions: una reflexió general sobre SAREB.
Luis de Guindos va manifestar que el banc dolent mai suposaria costos per als contribuents. Aquesta afirmació no té, no obstant això, cap aparença de complir-se. En 2018 SAREB va declarar que encara devia 39.929 milions d'euros, a pesar que havia estat desfent-se dels seus béns vertiginosament des de la seva creació.
SAREB va declarar que fins a 2018 havia venut béns per valor de 24.343 milions d'euros. Malgrat això, els resultats de SAREB llancen unes pèrdues de gairebé tres mil milions d'euros i un patrimoni comptable negatiu de -5.135 milions d'euros. Això es deu al fet que ha anat retornant una part del préstec que li van concedir les institucions europees.
Lamentablement, encara que encara queden per retornar gairebé 40.000 milions d'euros, SAREB ha venut la part més substancial dels recursos amb els quals comptava per a fer front a aquesta devolució. A causa de tot això, l'Estat serà qui amb certesa assumirà el seu deute en un futur pròxim, com a avalista últim del préstec.
Luis de Guindos a través del Banc d'Espanya va introduir en 2016 una normativa comptable específica per a SAREB amb l'objectiu d'evitar que els seus socis haguessin de fer noves aportacions.
Convé recordar que SAREB es troba des de 2015 en causa de dissolució d'acord amb la normativa comptable general. Segons aquesta normativa, les entitats financeres i l'Estat, a través del FROB, haurien d'haver fet noves aportacions per valor de milers de milions d'euros per a reposar les pèrdues de SAREB. No obstant això, Luis de Guindos a través del Banc d'Espanya va introduir en 2016 una normativa comptable específica per a SAREB amb l'objectiu d'evitar que els seus socis haguessin de fer noves aportacions. Aquest ardit legal no era més que una basta manera de guanyar temps. La finalitat de l'ardit era que els costos polítics que tindrà l'execució de l'aval de SAREB recaiguessin en els següents governs, entre els quals ell ja no es trobaria. Com a premi als seus serveis, Luis de Guindos va ser nomenat vicepresident del Banc Central Europeu en 2018.
SAREB ha estat una de les principals operacions polítiques que ha tingut lloc a Espanya durant els últims anys. D'aquesta operació s'han beneficiat els fons d'inversió estrangers, que venien principalment dels Estats Units, la banca nacional i alguns personatges del panorama polític com la família Aznar - Botella i fins i tot Rodolfo Martín Villa, que va ser conseller de SAREB des de la seva constitució.
La principal damnificada és la societat espanyola en el seu conjunt. Hem perdut l'ocasió de disposar d'un parc públic d'habitatge amb una grandària suficient per a fer front a l'especulació duta a terme per les elits econòmiques. De fet, des de 2014 venim sofrint una altra pujada generalitzada i constant dels preus de l'habitatge, que té conseqüències devastadores per al desenvolupament humà i econòmic de la nostra societat.
Dins d'uns pocs anys l'Estat haurà d'afrontar l'aval de SAREB. Quan arribi aquest moment, no estaria de més recordar qui han estat els responsables d'aquest gran desfalc.
Resum del llibre "Tocar fondo. La mano invisible detrás de la subida del alquiler". Autor: Manuel Gabarre de Sus(Observatorio CODE). Edició: Traficantes de Sueños.
Maxi Martos, del blog de lasafueras.info (Asociación Cultural Las Afueras)
Propaganda o Publicitat de SAREB i del PSOE, publicada a la web d'aquesta societat.
"Nuestra misión es liquidar los préstamos e inmuebles de nuestra cartera y devolver la deuda avalada por el Estado, siguiendo un modelo de gestión sostenible y responsable."
Sareb acuerda con el Gobierno movilizar hasta 15.000 viviendas sociales
Sareb ha signat avui, 17 de febrer del 2021, un protocol amb el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana pel qual amplia el seu parc d'habitatge social fins a les 15.000 unitats, des de les 10.000 contemplades anteriorment, després de rebre l'aprovació del Consell d'Administració de la companyia. L'acte de signatura del protocol ha estat presidit pel president del Govern, Pedro Sánchez, i l'acord ha estat rubricat pel ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, la ministra d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, i el president de SAREB, Jaime Echegoyen.
En virtut del protocol, la companyia posarà en el curt termini 5.000 habitatges a la disposició de les administracions locals i autonòmiques perquè aquestes puguin dedicar-les a lloguers assequibles. El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana assumirà parcialment les despeses de la cessió i dels treballs de rehabilitació i condicionaments necessaris per a garantir l'habitabilitat dels immobles, que seran arrendats amb un preu reduït a persones amb ingressos limitats i en situació acreditada de vulnerabilitat per part de comunitats autònomes i entitats locals.
Així mateix, el protocol contempla la mobilització d'altres 5.000 habitatges de la companyia en el mitjà termini per a les mateixes finalitats. El parc social de SAREB es completa amb altres 5.000 habitatges, de les quals la majoria ja han estat cedides per la companyia a comunitats autònomes i ajuntaments o posades a la disposició de persones en situació de vulnerabilitat mitjançant la signatura de contractes d'arrendament assequibles.
Amb la signatura d'aquest acord SAREB mostra el seu compromís per continuar col·laborant en matèria d'habitatge social, al mateix temps que continua executant el mandat de desinversió de tots els actius que li va ser encomanat per les autoritats nacionals i internacionals en el moment de constitució de la companyia.
El president de Sareb, Jaime Echegoyen, ha valorat la decisió del Govern de sumar recursos al pla d'habitatge social que desenvolupa la companyia amb èxit des de 2013, “i que fins al dia d'avui ja ens ha permès mobilitzar uns 5.000 immobles gràcies a un model de col·laboració que involucra a les comunitats autònomes i als ajuntaments en la cerca de solucions per a millorar l'accessibilitat a l'habitatge”, ha subratllat.