DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS
1. Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri, així com a la seva família, la salut i el benestar, i especialment l'alimentació, el vestit, l'habitatge, l'assistència mèdica i els serveis socials necessaris; té així mateix dret a les assegurances en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, viudez, vellesa o altres casos de pèrdua dels seus mitjans de subsistència per circumstàncies independents de la seva voluntat.
2. La maternitat i la infància tenen dret a cures i assistència especials. Tots els nens, nascuts de matrimoni o fora de matrimoni, tenen dret a igual protecció social.
CONSTITUCIÓ ESPANYOLA
Article 47
Tots els espanyols tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per a fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d'acord amb l'interès general per a impedir l'especulació. La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l'acció urbanística dels ens públics.
El Sindicat de Llogateres de Cerdanyola i la PAH Ripollet-Cerdanyola fan una crida a les veïnes de Cerdanyola a participar a l’Assemblea Oberta del proper dimarts 5 de novembre a les 19h a la plaça de l’antiga biblioteca Ca n’Altimira per contribuir així a la preparació de la mobilització que hi ha prevista el pròxim 23 de novembre a Barcelona.
"Crearem un comitè d’organització per a impulsar la ciutadania i caminar plegades cap al 23 de novembre perquè aquesta mobilització sigui un gran èxit i que rendistes i governants es vegin obligats a complir les nostres exigències"
CARTA DELS DRETS FONAMENTALS DE LA UNIÓ EUROPEA
del principi de subsidiarietat, els drets que emanen, en particular, de les tradicions constitucionals i les obligacions internacionals comunes als Estats membres, del Conveni Europeo per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, les Cartes
Socials adoptades per la Unió i pel Consell d'Europa, així com de la jurisprudència del Tribunal
de Justícia de la Unió Europea i del Tribunal Europeu de Drets Humans. En aquest
context, els òrgans jurisdiccionals de la Unió i dels Estats membres interpretaran la Carta
atenent degudament les explicacions elaborades sota l'autoritat del Praesidium de l'Amb vención que va redactar la Carta i actualitzades sota la responsabilitat del Praesidium de la Convenció
Europea.
ANTECEDENTS DE LA NOTÍCIA
Més de 100.000 persones, segons els convocants, han sortit als carrers de Madrid i Barcelona per a reivindicar el dret a l'habitatge i protestar per la inacció de les administracions en una crisi sense sortida a la vista. Atocha a Madrid i la Plaça dels Correus a Barcelona van ser els llocs triats per a l'inici de dues marxes que pretenen pressionar als governs autonòmics i al Govern central perquè prenguin mesures efectives per a baixar els preus del lloguer.
“Tu en el teu zulo i Ayuso sense regular els lloguers”, “Mestressa el teu barri, odia als rendistes”, “Allotjar sense allunyar”, “Baixeu els lloguers o ens baixem a l'amo” o “Fa falta ja una vaga de lloguers” són alguns dels lemes sentits en l'inici de la mobilització a Madrid. Una hora després, la cua de la manifestació a penes havia aconseguit avançar per l'afluència multitudinària de gent. Passades les 13:40h uns activistes van aconseguir entrar en el Palau de l'Ajuntament, en Cibeles, i van despenjar una pancarta amb el lema “Els Rendistes ens roben, els polítics els defensen”.
Per a Victoria Domínguez, de l'Assemblea d'Habitatge de Usera, la responsabilitat de l'actual crisi i l'augment dels preus en la Comunitat de Madrid és compartida entre els Govern de Pedro Sánchez i l'Executiu d'Isabel Díaz Ayuso: “Mentre no es regularitzin els preus dels lloguers, això ho continuarem arrossegant anys i anys”. De la mateixa forma, l'absència de parc públic, diu al Salt, fa que cada vegada hi hagi mes demanda d'habitatge. “És una lluita contra tots. Fan falta moltes manifestacions com aquesta, perquè estem veient que la lluita és l'únic camí”, declara.
Des del Sindicat d'Inquilines de Madrid comparteixen aquesta visió: “Ara veiem tantíssima gent al carrer perquè el Govern, tant central com el de les comunitats autònomes, estan apostant per la construcció, per l'especulació immobiliària. L'habitatge ha de ser un dret, que no va de construir més o construir menys, això va de defensar un dret, de revertir el model”, diu al Salt Víctor Palomo, portaveu del sindicat.
Per a Elena Sigüenza, de la Federació Regional d'Associacions de Veïns de Madrid (FRAVM), el Govern regional és el principal responsable de l'actual crisi, amb un ”total incompliment“ dels compromisos de construir habitatge públic o de donar resposta a l'alça de preus. “Ayuso és la responsable ara mateix que a Madrid no se li prengui en consideració com a zona tensionada, perquè si tu no vols acceptar el que està passant, no hi haurà solucions", diu.
La responsabilitat del Govern central no es pot deixar de costat, explica al Salt Sonia García, de PAH Vallekas, col·lectiu que va acudir a la manifestació com a part d'un “bloc crític”. No es tracta, diu, “només una qüestió d'Ayuso”, sobretot quan l'Estat té una important participació en CaixaBank i és propietària de la Sareb, entitats amb gran responsabilitat en l'actual crisi d'habitatge. Aquesta activista critica la utilització partidària de la lluita per l'habitatge: “Nosaltres ens omplim de ràbia quan veiem que aquesta mateixa manifestació és una altra reapropiació que fan els propis polítics”. També denuncia la cobertura que ha tingut aquesta convocatòria en els mitjans mainstream on, segons defensa, s'ha ignorat a les protagonistes de la lluita per l'habitatge: “On estan les nostres veus? On està la veu de la gent que és aquí, que tenen desnonaments pròxims? Avui ha vingut Juan, una persona la família de la qual va desnonar CaixaBank fa tres dies. El dilluns hi ha un desnonament en Carabanchel”.
La manifestació de Madrid ha estat impulsada per una trentena d'organitzacions socials, sindicals, veïnals i alguns col·lectius d'habitatge, als quals es van sumar Podemos, el Moviment Sumar, Esquerra Unida i altres partits de l'esquerra madrilenya. Les principals demandes són l'aplicació de la llei d'habitatge i la regulació dels lloguers en la Comunitat de Madrid, així com la suspensió immediata de les llicències de pisos turístics o “garanties legals” per a evitar desnonaments sense alternativa residencial. La falta de crítiques al Govern central i al PSOE, que ha recolzat la mobilització, ha generat distàncies d'alguns dels principals sectors del moviment d'habitatge.
El Sindicat d'Inquilins de Madrid va signar el manifest original, però també un altre text recolzat per quatre PAH de la capital i la Comunitat de Madrid, així com una quinzena d'assemblees i sindicats de barri. En el manifest alternatiu insisteixen en la responsabilitat del Govern central en l'actual crisi d'habitatge i el seu pacte amb els grans propietaris i fons d'inversió. “Els governs de dretes i esquerres no volen acabar amb el negoci immobiliari, sinó defensar els interessos dels rendistes”, diuen.
A Barcelona, la mobilització ha estat promoguda pel Sindicat de Llogateres i Llogaters i la plataforma No a la Copa Amèrica 2024. “La gent inquilina sortim al carrer. Per l'habitatge, enfonsem aquest model de ciutat de turisme, especulació, lloguers temporals i grans esdeveniments”, assenyalaven. El 19 d'octubre, a València sortiran al carrer pel mateix motiu i el 20 del mateix mes Canàries es mobilitzarà contra la turistificación i els seus efectes en els problemes d'habitatge.