https://youtu.be/wdIYhmcW2nc?si=J6_SSbq4SUQCgFrr Vídeo del representant de la CGT i treballador de la residència Joan XXIII de Cerdanyola del Vallés on explica el motiu de la vaga del personal, que ja porta 18 mesos.

Entre 200 i 300 persones es van concentrar a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, per demanar millores socials i estructurals a la residencia Joan XXIII, per a persones amb discapacitat, situada a Cerdanyola del Vallés, el passat 11 de novembre. Membres de Marea Pensionista de Catalunya, del SAD de la CGT(Servei d'Atenció Domiciliària), membres del col·lectiu de peruanos autoconvocados,  així com representants d'Ensenyament de la CGT, han estat presents per donar suport als concentrats en les seves reivindicacions, que són, entre altres, que es cumpleixi amb els ratios de personal, que augmentin els salaris i que millori la qualitat de l'assistència.

" La residència Joan XXIII és una residència pública, per a persones amb discapacitat intel·lectual, que requereixen suport especialitzat, amb o sense problemes de salut, situada a la localitat de Cerdanyola del Vallés i que té una gestió delegada, és a dir, que hi ha una empresa privada que es presenta a la licitació/concurs per portar la gestió, el guanya i gestiona a partir d'aquell moment la residència, ..." ha començat explicant Agustín, representant del Sindicat de  la CGT , que s'ha ofert a contestar a les preguntes de lasafueras.info.

"...Des de fa 18 mesos, la Secció Sindical de la CGT i el Comité de Vaga estem encapçalant una vaga indefinida per reclamar que es respecti el plec de condicions, sobretot, amb el tema de ratios de personal, perquè la empresa havia estat treballant durant els 7 anys anteriors per sota dels ratios de personal, de forma il·legal, però ningú ho controlava..."

 "...La primera condició era que es respectessin els ratios i després una millora salarial, atès que el sector de residències de discapacitat de Catalunya portem un endarreriment salarial que oscil·la entre el 25 i el 30% en aquests darrers 15 anys..."

"...És cert que han hagut unes pujades salarials, però molt escases i amb aquestes pujades continuem sent treballadors pobres, encara que essencials i es dona la particularitat de que estem fem una vaga amb uns serveis mínims del 100% d'atenció directa. I que com la empresa no cumplia amb els ratios de personal ara els han hagut de pujar i estem fent una vaga amb més personal que abans de començar la vaga..."

"..Això és una metàfora del que està passant en aquest país en el sector de les residències, que a ningú no l'interessa, que ni a la Generalitat, ni als governs d'abans, ni els d'ara, ni els que vinguin els interessa fer-se càrrec. El que fa l'Administració es ingresar diners (BIZUMS) a les patronals dels sectors, perquè aquests negocien amb els sindicats majoritaris, que negocien pujades salarials insuficients.

Llavors tenim una situació a les residències d'aquest país amb sous baixos, una rotació altíssima, manca de personal i, per tant, un servei que abans era un servei de qualitat i que els darrers 15 anys ha perdut moltíssim, perquè no tenim personal, perquè no tenim sous en condicions i perquè les empreses que gestionen les residències busquen els beneficis, sense respectar els mínims legals, que ja són qüestionables, però és que a sobre no els respecten..."

"...per aquests motius estem fem una vaga. No tant perquè podem aturar la producció, perquè això no és una fàbrica, perquè treballem amb persones, però sí el que fem és aprofitar el concepte de vaga legalment establert, és a dir, una vaga legal, per obrir un espai de negociació per una banda i per visibilitzar la precarietat econòmica i laboral de les treballadores d'aquesta residència.

El personal de la residència Joan XXIII, són unes treballadores que quan convoquen vaga han de treballar amb el 100% de serveis mínims. Aquests serveis mínims no els fan ni en urgències, ni en el transport públic quan ells convoquen vaga. Som nosaltres els que fem els serveis mínims més elevats de tots els serveis essencials i som els serveis essencials amb pitjors condicions econòmiques..."

L'empresa que gestionava la residència Joan XXIII, producte de la vaga, ha renunciat al concurs i a la seva  gestió. El Departament d'Assumptes Socials, que és el titular de la residència, atès que és una residència pública, ha convocat una nova provisió de serveis, és a dir, que el que abans rebia el nom de concurs, ara rep el nom de provisió de serveis. Enfront d'aquesta nova provisió de serveis, les treballadores exigeixen un augment salarial del 20%, però no volen que aquests diners vagin a parar a les mans de l'empresa que guanyi la provisió, a través d'un BIZUM, perquè després l'empresa negociï amb les treballadores a la baixa. Les treballadores de la residència exigeixen que aquest augment salarial del 20% vagi a parar directament al seu salari. Volen que existeixi un compromís per part de l'Administració de que això sigui així, el 20% sobre la taula per a les treballadores.

Es dona la circumstància agreujant que és que la residència Joan XXIII està aïllada i no existeix transport públic que arribi a aquest centre, per la qual cosa les treballadores han d'utilitzar el seu propi vehicle, mantenir-lo, reposar les peces, etc.. Així que si sumem aquesta despesa a un sector ja de per si mateix precaritzat de les treballadores de les residències és un argument més per a exigir que es compleixi l'augment salarial del 20 %.

D'altra banda, el sindicat de la CGT i el Comitè de Vaga han aconseguit que es compleixi una de les peticions més importants de la seva plataforma reivindicativa, que és que els ràtios de personal siguin els que marca la llei i això representa una millora de la qualitat assistencial. Ara només falta que la petició de l'augment salarial sigui aprovada per l'Administració. Per aquest motiu continuen lluitant.

Informació, imatges i video de Maxi Martos, del blog de lasafueras.info (Asociación Cultural Las Afueras)