L'estratègia genocida de Netanyahu arrossega Orient Mitjà a la guerra i amenaça la pau mundial
El govern de Netanyahu aplica una estratègia militar que té com a objectiu l'expulsió, o neteja ètnica, del poble palestí de Gaza i zones de Cisjordània que sofreix una creixent ocupació de colons d'Israel. El genocidi que provoca ha causat més de 42.000 morts entre la població civil, especialment nens/ nenes, dones, i gent gran d'edat. A més de centenars de milers de persones ferides i desplaçades.
L'ofensiva militar de Netanyahu no es limita a territoris de Palestina, a l'abril va bombardejar amb míssils el consolat de l'Iran a Damasc, capital de Síria, també instal·lacions prop de Isfahan a l'Iran, i a les ciutats de Bagdad i Babilònia a l'Iraq, ocasionant morts i destrucció. El passat 1 d'octubre, l'exèrcit d'Israel va envair el sud del Líban i bombardeja a la població civil en amplis territoris i ciutats com la capital Beirut, ocasionant milers de morts i centenars de milers de desplaçats, amb l'excusa del seu enfrontament amb l'organització libanesa xiïta Hezbollah. En el transcurs de la invasió ha atacat diverses vegades posicionis de les forces de l'ONU (UNIFIL) per al manteniment de la pau, en la qual participen 650 militars espanyols, la qual cosa ha provocat la condemna de gran part de la comunitat internacional, encara que insuficient per a detenir l'agressió d'Israel.
Els atacs amb míssils de l'Iran i Hezbollah contra Israel davant el genocidi palestí, tenen resposta i amenaça militar d'Israel, en una escalada molt perillosa, si tenim en compte el reforçament de la presència militar dels Estats Units a Israel, així com el seu ampli suport en armes, municions, etc., però també el perill que països amb estretes relacions amb l'Iran com Rússia es vegin arrossegats a una guerra a Orient Mitjà.
El caràcter genocida de la intervenció militar d'Israel contra el poble palestí va motivar l'ordre d'arrest contra Netanyahu i el seu ministre de defensa pel fiscal de la Cort Penal Internacional, sense que fins a la data cap país visitat per Netanyahu, com els Estats Units, hagi complert aquesta ordre. El fiscal va estendre aquesta ordre a líders d'Hamàs, en aquests casos l'exèrcit d'Israel ha assassinat a aquests dirigents…
Davant l'enorme gravetat de l'ofensiva militar del govern d'Israel i l'amenaça a la pau mundial, exigim al govern d'Espanya les següents mesures:
La ruptura de relacions diplomàtiques amb l'estat d'Israel, així com de les relacions econòmiques, especialment del comerç d'armes i instruments que serveixen a la guerra, fins que el govern d'Israel detingui la guerra a Gaza, Líban i Orient Mitjà, i reconegui l'estat de Palestina.
L'expulsió dels Estats Units de les bases militars de Morón de la Frontera i Rota a Espanya. El tancament dels ports i bases a la presència de vaixells que transportin armes a Israel. El paper d'Estats units en el suport militar a l'actuació genocida d'Israel està sent fonamental, no n'hi ha prou amb condemnar al govern d'Israel, cal actuar amb resolució contra el seu principal còmplice.
Cal detenir l'escalada en la guerra en l'est de europa
L'evolució de la guerra entre Ucraïna i Rússia, amb la resolució aprovada el 19 de setembre pel Parlament Europeu que elimina les restriccions sobre l'ús de míssils de llarg abast al govern d'Ucraïna per a utilitzar-los contra Rússia i, les recents declaracions de Zelensky, on insisteix en l'entrada d'Ucraïna en l'OTAN i esmenta l'alternativa de dotar-se d'armes nuclears, són motiu d'alarmant preocupació.
Per a comprendre les causes de l'actual guerra entre Ucraïna i Rússia, hem de remuntar-nos a l'incompliment del compromís aconseguit en 1990 entre James Baker secretari d'estat dels Estats Units i el dirigent de la Unió Soviètica Mijail Gorbatxov, que l'OTAN “no avançaria una polzada” cap a l'Est si l'Alemanya unificada romania en l'OTAN.
La constant expansió de l'OTAN cap a les fronteres amb Rússia i la seva estratègia per a fragmentar-la van causar gran malestar entre la ciutadania i institucions de Rússia. La voluntat expressada pel govern d'Ucraïna presidit per Víktor Yúshchenko en 2008 d'iniciar la seva adhesió a l'OTAN va incrementar la inquietud, aquesta preocupació va disminuir quan després de les eleccions presidencials de 2010 el nou president Viktor Yanukóvich va optar per mantenir Ucraïna com a país no alineat. No obstant això, després del putsch del “Euromaidan” promogut per la CIA amb la participació de forces ucraïneses neonazis, el nou govern presidit per Petro Poroshenko va fer de l'adhesió a l'OTAN una prioritat. Objectiu que ha estat defensat per l'actual govern presidit per Zelensky.
El triomf del “EuroMaidan” va abocar a Ucraïna a la guerra civil, la separació de Crimea i la seva federació amb Rússia, la brutal repressió de la classe treballadora i ciutadania antifeixista a Odessa, i una cruel guerra contra la població de cultura russa a la regió del Donbàs que va causar desenes de milers de morts i ferits.
Posteriorment, els acords MINKS I i II aconseguits en la negociació entre el govern d'Ucraïna i Rússia amb la mediació d'Alemanya i França van ser incomplerts pels governs d'Ucraïna. Amb la presidència de Zelensky es va il·legalitzar a la pluralitat de partits d'esquerra, es va prohibir la cultura russa, es va discriminar l'ús de l'idioma rus, i es va perseguir l'església ortodoxa ucraïnesa vinculada al patriarcat de Moscou.
En tals circumstàncies, i davant l'amenaça d'una nova ofensiva de l'exèrcit ucraïnès contra la població del Donbás, Rússia va intervenir a Ucraïna el 24 de febrer de 2022 amb l'anomenada “operació militar especial”.
A continuació, els Estats Units i els països de la Unió Europea en l'OTAN, entre els quals Espanya, van secundar econòmicament i amb mitjans militars al govern d'Ucraïna, adoptant mesures de guerra econòmica contra Rússia, vetant el comerç amb Rússia, provocant el sabotatge del gasoducte Nord Stream II, i tot això va afectar negativament les economies i a les poblacions d'Europa.
Després del fracàs d'Ucraïna en la invasió de la regió russa de Kursk, i la constant pèrdua de posicions en el front del Donbás, el nerviosisme del règim de Zelenski davant una derrota inevitable, li porta a escalar el conflicte amb l'anomenat Pla de la Victòria, que pot arrossegar a Europa i el planeta a una nova guerra mundial de caràcter nuclear.
Davant els greus riscos sobre la humanitat del conflicte en l'Est d'Europa, exigim al govern d'Espanya abandonar tota col·laboració militar amb el govern d'Ucraïna, vetar l'ocupació pel seu govern de míssils balístics de llarg abast que provoquin una resposta de Rússia, apostar per la sortida de l'OTAN, i des de la neutralitat jugar un paper de mediació activa en la cerca de la pau.
És hora d'obrir un debat públic per a analitzar els transcendentals canvis econòmics i polítics que han ocorregut en el món, reconèixer la pèrdua de pes irreversible dels països de l'OTAN, i obrir-se a noves relacions econòmiques i polítiques amb la majoria de països del món, el Sud global, els països dels BRICS, des del respecte a la legalitat internacional, la defensa de la pau, la cooperació, la igualtat i solidaritat.
És hora d'oposar-se resoltament als riscos d'una tercera guerra mundial, i obrir les portes a un nou món d'esperança, desenvolupament sostenible mútuament beneficiós, i de pau.
4 de novembre 2024
La estrategia genocida de Netanyahu arrastra a Oriente Medio a la guerra y amenaza la paz mundial.
La ofensiva militar de Netanyahu no se limita a territorios de Palestina, en abril bombardeó con misiles el consulado de Irán en Damasco, capital de Siria, también instalaciones cerca de Isfahan en Irán, y en las ciudades de Bagdad y Babilonia en Irak, ocasionando muertes y destrucción. El pasado 1 de octubre, el ejército de Israel invadió el sur del Líbano y bombardea a la población civil en amplios territorios y ciudades como la capital Beirut, ocasionando miles de muertes y cientos de miles de desplazados, con la excusa de su enfrentamiento con la organización libanesa chiita Hezbolá. En el transcurso de la invasión ha atacado varias veces posiciones de las fuerzas de la ONU (UNIFIL) para el mantenimiento de la paz, en la cual participan 650 militares españoles, lo cual ha provocado la condena de gran parte de la comunidad internacional, aunque insuficiente para detener la agresión de Israel.
Los ataques con misiles de Irán y Hezbolá contra Israel ante el genocidio palestino, tienen respuesta y amenaza militar de Israel, en una escalada muy peligrosa, si tenemos en cuenta el reforzamiento de la presencia militar de Estados Unidos en Israel, así como su amplio apoyo en armas, municiones, etc., pero también el peligro que países con estrechas relaciones con Irán como Rusia se vean arrastrados a una guerra en Oriente Medio.
El carácter genocida de la intervención militar de Israel contra el pueblo palestino motivó la orden de arresto contra Netanyahu y su ministro de defensa por el fiscal de la Corte Penal Internacional, sin que hasta la fecha ningún país visitado por Netanyahu, como Estados Unidos, haya cumplido dicha orden. El fiscal extendió dicha orden a líderes de Hamás, en estos casos el ejército de Israel ha asesinado a dichos dirigentes…
Ante la enorme gravedad de la ofensiva militar del gobierno de Israel y la amenaza a la paz mundial, exigimos al gobierno de España las siguientes medidas:
- La ruptura de relaciones diplomáticas con el estado de Israel, así como de las relaciones económicas, en especial del comercio de armas e instrumentos que sirven a la guerra, hasta que el gobierno de Israel detenga la guerra en Gaza, Líbano y Oriente Medio, y reconozca el estado de Palestina.
- La expulsión de Estados Unidos de las bases militares de Morón de la Frontera y Rota en España. El cierre de los puertos y bases a la presencia de buques que transporten armas a Israel. El papel de Estados unidos en el apoyo militar a la actuación genocida de Israel está siendo fundamental, no basta con condenar al gobierno de Israel, hay que actuar con resolución contra su principal cómplice.
Hay que detener la escalada en la guerra en el este de europa
La evolución de la guerra entre Ucrania y Rusia, con la resolución aprobada el 19 de septiembre por el Parlamento Europeo que elimina las restricciones sobre el uso de misiles de largo alcance al gobierno de Ucrania para utilizarlos contra Rusia y, las recientes declaraciones de Zelensky, donde insiste en la entrada de Ucrania en la OTAN y menciona la alternativa de dotarse de armas nucleares, son motivo de alarmante preocupación.
Para comprender las causas de la actual guerra entre Ucrania y Rusia, debemos remontarnos al incumplimiento del compromiso alcanzado en 1990 entre James Baker secretario de estado de Estados Unidos y el dirigente de la Unión Soviética Mijail Gorbachov, de que la OTAN “no avanzaría una pulgada” hacia el Este si la Alemania unificada permanecía en la OTAN.
La constante expansión de la OTAN hacia las fronteras con Rusia y su estrategia para fragmentarla causaron gran malestar entre la ciudadanía e instituciones de Rusia. La voluntad expresada por el gobierno de Ucrania presidido por Víktor Yúshchenko en 2008 de iniciar su adhesión a la OTAN incrementó la inquietud, esta preocupación disminuyó cuando tras las elecciones presidenciales de 2010 el nuevo presidente Viktor Yanukóvich optó por mantener Ucrania como país no alineado. Sin embargo, tras el putsch del “Euromaidan” promovido por la CIA con la participación de fuerzas ucranianas neonazis, el nuevo gobierno presidido por Petro Poroshenko hizo de la adhesión a la OTAN una prioridad. Objetivo que ha sido defendido por el actual gobierno presidido por Zelensky.
El triunfo del “EuroMaidan” abocó a Ucrania a la guerra civil, la separación de Crimea y su federación con Rusia, la brutal represión de la clase trabajadora y ciudadanía antifascista en Odessa, y una cruel guerra contra la población de cultura rusa en la región del Dombás que causó decenas de miles de muertos y heridos.
Posteriormente, los acuerdos MINKS I y II alcanzados en la negociación entre el gobierno de Ucrania y Rusia con la mediación de Alemania y Francia fueron incumplidos por los gobiernos de Ucrania. Con la presidencia de Zelensky se ilegalizó a la pluralidad de partidos de izquierda, se prohibió la cultura rusa, se discriminó el uso del idioma ruso, y se persiguió a la iglesia ortodoxa ucraniana vinculada al patriarcado de Moscú.
En tales circunstancias, y ante la amenaza de una nueva ofensiva del ejército ucraniano contra la población del Donbás, Rusia intervino en Ucrania el 24 de febrero de 2022 con la llamada “operación militar especial”.
A continuación, Estados Unidos y los países de la Unión Europea en la OTAN, entre los cuales España, apoyaron económicamente y con medios militares al gobierno de Ucrania, adoptando medidas de guerra económica contra Rusia, vetando el comercio con Rusia, provocando el sabotaje del gasoducto Nord Stream II, todo lo cual afectó negativamente a las economías y a las poblaciones de Europa.
Tras el fracaso de Ucrania en la invasión de la región rusa de Kursk, y la constante pérdida de posiciones en el frente del Donbás, el nerviosismo del régimen de Zelenski ante una derrota inevitable, le lleva a escalar el conflicto con el llamado Plan de la Victoria, que puede arrastrar a Europa y el planeta a una nueva guerra mundial de carácter nuclear.
Ante los graves riesgos sobre la humanidad del conflicto en el Este de Europa, exigimos al gobierno de España abandonar toda colaboración militar con el gobierno de Ucrania, vetar el empleo por su gobierno de misiles balísticos de largo alcance que provoquen una respuesta de Rusia, apostar por la salida de la OTAN, y desde la neutralidad jugar un papel de mediación activa en la búsqueda de la paz.
Es hora de abrir un debate público para analizar los trascendentales cambios económicos y políticos que han ocurrido en el mundo, reconocer la pérdida de peso irreversible de los países de la OTAN, y abrirse a nuevas relaciones económicas y políticas con la mayoría de países del mundo, el Sur global, los países de los BRICS, desde el respeto a la legalidad internacional, la defensa de la paz, la cooperación, la igualdad y solidaridad.
Es hora de oponerse resueltamente a los riesgos de una tercera guerra mundial, y abrir las puertas a un nuevo mundo de esperanza, desarrollo sostenible mutuamente beneficioso, y de paz.
4 de noviembre 2024