Auditoría a la Seguridad Social: Perquè continuem parlant de Seguretat Social quan ens referim a la Sanitat Pública?
nueva tribuna.es
Juan Miguel Fernández, Professor honorífic de la Universitat Complutense, Portaveu de CoorpenMadrid [COESPE]: 29 de abril de 2022, 10:00
Els pensionistes, per a determinar la magnitud del saqueig perpetrat pels diferents governs a les cotitzacions socials i fonamentar la seva restitució o compensació a la caixa única de la Seguretat Social exigeixen al govern una auditoria als comptes de la Seguretat Social a càrrec del Tribunal de Comptes.
El ministre Escrivá incompleix els terminis fixats per la llei
En la Llei 21/2021 aprovada el 28 de desembre amb entrada en vigor l'1 de gener de 2022, llei amb la qual el Sr. Escrivá dona el primer cop a la Seguretat Social. En la seva disposició addicional sisena relativa a l'informe d'auditoria sobre el finançament de les despeses de naturalesa contributiva i no contributiva de la Seguretat Social, recull el següent:
“En el termini màxim d'un mes des de l'aprovació d'aquesta llei, el Govern encarregarà l'elaboració d'un informe d'auditoria relatiu als ingressos provinents de cotitzacions socials i a les despeses de naturalesa contributiva i no contributiva de la Seguretat Social…
Aquest informe, que serà realitzat en un termini màxim de sis mesos (..), comprendrà la quantificació d'aquests conceptes i el seu finançament durant el període comprès entre els anys 1967 i 2019, tots dos inclosos.”
Escrivá incompleix el termini establert d'un mes per a encarregar l'informe. Va oblidar que les autoritats no sols estan obligades al fet que els altres compleixin la llei, sinó que també estan obligades a complir-les elles mateixes. El ministre hauria de saber que l'incompliment de la lay és inexcusable i molts més, si cap, si s'és ministre d'un govern.
Multitudinari suport a les peticions dels pensionistes
En suport de l'auditoria, a més dels parlamentaris que encapçalen la petició en el Congrés, els pensionistes van recaptar més de 300.000 signatures individuals, centenars de suports d'Ajuntaments en sessions plenàries, d'associacions de veïns, d'artistes, periodistes i intel·lectuals, de diferents partits i organitzacions polítiques. A favor de l'auditoria als comptes de la Seguretat Social es van pronunciar també congressos sectorials de CCOO, el 15 Congrés de la Unió de Jubilats i Pensionistes d'UGT i el 43 Congrés Confederal de la UGT.
Les despeses impròpies de la Seguretat Social: la necessitat d'una auditoria
Una manifestació convocada per totes les associacions i plataformes de pensionistes a la qual van assistir 30.000 persones, que va comptar amb la participació de nombrosos agrupacions sindicals i organitzacions polítiques convidades, va omplir els carrers de Madrid el 26 d'octubre, d'aquest any 2022.
A la pregunta que milers de treballadores es fan: on van anar a parar les nostres cotitzacions socials? La propaganda desplegada pels interessats en els fons privats de pensions advertint de la fallida de la Seguretat Social i la necessitat urgent que anunciaven de noves retallades, rebaixant la despesa el pensions, s'ha demostrat que són un enfilall de mentides.
Enfront dels missatges catastrofistes de la falta de recursos per a les pensions de les futures generacions, avui treballadors actius, ha sorgit la necessitat de respondre a la pregunta que milers de trabajadore es fan:on van anar a parar les nostres cotitzacions socials? La propaganda desplegada pels interessats en els fons privats de pensions advertint de la fallida de la Seguretat Social i la necessitat urgent que anunciaven de noves retallades, rebaixant la despesa el pensions, s'ha demostrat que són un enfilall de mentides.
La política de retallades de les pensions i d'enduriment de les condicions d'accés a la pensió es justifiquen en els falsos dèficits
L'AIREF, el Banc d'Espanya, la Unió Europea, els representants del capital financer i fins i tot els congressos d'alguns partits d'esquerres, han pretès justificar les reformes en l'existència de dèficits estructurals del règim de repartiment de la nostra Seguretat Social. I aquest argumentari s'ha demostrat que és fals. I aquesta convicció és la que nodreix les mobilitzacions presents i futures dels pensionistes. Que els mateixos que propaguen la incapacitat financera per a atendre les pensions contributives es neguin al fet que s'auditin els comptes de la Seguretat Social només demostra que no desitgen que perdin força les seves previsions catastrofistes, i que, molt al contrari, pugui demostrar-se que els recursos existeixen però desviats a usos impropis. Temen que l'auditoria pugui posar de manifest la innecesaridad de les retallades.
Dèficit estructural de la Seguretat Social o saqueig estructural i sistemàtic de les cotitzacions socials?
Avui és una evidència que els diferents governs anteriors van utilitzar les cotitzacions socials per a finançar despeses que no eren propis del sistema de repartiment, i al temps es constata que els quantiosos excedents del sistema de repartiment mai van aparèixer.
Una proposta presentada pel Secretari General de CCOO el 28 de novembre de 2016 en el Pacte de Toledo explica:
“Les cotitzacions han servit en el passat per a suplir la insuficiència impositiva i sostenir la sanitat i altres polítiques públiques, per la via de les transferències a l'Estat dels superàvits del sistema de Seguretat Social que durant dècades no es van destinar a dotar al fons de reserva. Encara que només serveixi com a exercici didàctic, perquè cap deute ha generat, si aquesta utilització de les cotitzacions socials per a fins addicionals al del pagament de les pensions s'hagués acumulat, avui es disposaria d'un Fons de Reserva de 519.104 milions d'euros, i no hi hauria problema per a finançar l'augment de la despesa en pensions”.
Un treball d'Economistes enfront de la Crisi, en un període similar al de CCOO, capitalitza el valor del desviament anual de cotitzacions de la Seguretat Social a l'Administració Central de l'Estat en més de 800.000 milions d'euros.
Es tracta d'unes pràctiques que van contra el patrimoni de la Seguretat Social, perquè les cotitzacions socials no poden destinar-se a fins distints dels reconeguts en la llei. El mateix Escrivá va reconèixer que només l'últim exercici tancat, les cotitzacions utilitzades per a finançar les anomenades despeses impròpies superaven 22.000 milions d'euros anuals.
Aquests elements han derrocat la lletania interessada que pregonava la teoria dels dèficits estructurals de la Seguretat Social, que només eren falsos dèficits.
Els governs no atenen les recomanacions del Tribunal de Comptes
Una recent auditoria del Tribunal de Comptes quantifica les despeses no contributives suportats per la Seguretat Social en un import estimat en 103.690 milions d'euros, per a una període i conceptes delimitats, el finançament dels quals degué ser a càrrec de l'Estat i no de les cotitzacions socials.
Ni paranys ni dreceres per a suposadament finançar la seguretat social: en defensa del sistema de repartiment
Però ha estat en l'anàlisi dels préstecs a la Seguretat Social on fa més temps el Tribunal va destapar irregularitats centrant-se en el finançament dels falsos dèficits, que va generar un deute de la Seguretat Social que arriba en l'actualitat als 100.000 milions d'euros.
El Tribunal de Comptes el 26 de novembre de 1998 amb la signatura del seu president
“PROPONE a les Corts Generals que es requereixi al govern perquè adopti les mesures que siguin necessàries perquè el Compte General de l'Estat i les de les Entitats que la conformen s'ajustin plenament a la legislació aplicable”
En l'Informe del Ministeri Fiscal al Ple del Tribunal de Comptes es diu que la contrapartida dels préstecs “no apareix registrada en la comptabilitat de l'Estat”, i per això:
“Estima el Tribunal que correspon a l'Estat ajustar els seus comptes per a solucionar la indicada discrepància, a través de la condonació dels préstecs ara examinats, la qual cosa equivaldria en el fons a la concessió d'una transferència, caràcter que, al seu judici, haurien d'haver tingut des d'un principi aquestes aportacions estatals.
En general, i en relació amb els deutes de la Seguretat Social derivades dels préstecs rebuts per l'Administració, entén el Tribunal que hauria d'abandonar-se el finançament a través de préstecs”.
Totes aquestes propostes i consideracions s'han anat reiterant en gairebé tots els informes del Tribunal de Comptes. No s'ha atès pels successius governs i el fals deute que han generat els préstecs en els comptes de la Seguretat Social serveixen d'un sòlid argument perquè tots els que volen reduir les prestacions i deixar espai als fons de pensions, agitin la propaganda que el nostre règim de repartiment no té un futur sostenible des d'un punt de vista financer.
La política de retallades de les pensions i d'enduriment de les condicions d'accés a la pensió es justifiquen en els falsos dèficits i préstecs necessaris per a cobrir el saqueig a les cotitzacions socials del sistema. La manipulació comptable produeix un efecte distorsionador dels comptes públics, principalment perquè redueix el dèficit de l'Estat i, el trasllada a la Seguretat Social, on figura com a dèficit. Constituint així una aparent justificació de la necessitat de les reformes.
Quantificar mitjançant l'auditoria pública les despeses impròpies assumides per la Seguretat Social, restituir a la caixa única els recursos necessaris per a reposar el fons de reserva i anul·lar el fals deute amb l'Estat que llueix en els comptes de la Seguretat Social, tal com des de fa decennis recomanen les fiscalitzacions dels comptes públics, constitueixen una exigència democràtica irrenunciable.
Juan Miguel Fernández | Profesor honorifico de la Universitat Complutense, Portaveu de CoorpenMadrid [COESPE]
Una manifestación convocada por todas las asociaciones y plataformas de pensionistas a la que asistieron 30.000 personas, que contó con la participación de numerosos agrupaciones sindicales y organizaciones políticas invitadas, llenó las calles de Madrid el 26 de octubre.
Frente a los mensajes catastrofistas de la falta de recursos para las pensiones de las futuras generaciones, hoy trabajadores activos, ha surgido la necesidad de responder a la pregunta que miles de trabajadore se hacen:¿dónde fueron a parar nuestras cotizaciones sociales? La propaganda desplegada por los interesados en los fondos privados de pensiones advirtiendo de la quiebra de la Seguridad Social y la necesidad urgente que anunciaban de nuevos recortes, rebajando el gasto el pensiones, se ha demostrado que son una sarta de mentiras.
La política de recortes de las pensiones y de endurecimiento de las condiciones de acceso a la pensión se justifican en los falsos déficits
La AIREF, el Banco de España, la Unión Europea, los representantes del capital financiero e incluso los congresos de algunos partidos de izquierdas, han pretendido justificar las reformas en la existencia de déficits estructurales del régimen de reparto de nuestra Seguridad Social. Y ese argumentario se ha demostrado que es falso. Y esta convicción es la que nutre las movilizaciones presentes y futuras de los pensionistas. Que los mismos que propagan la incapacidad financiera para atender las pensiones contributivas se nieguen a que se auditen las cuentas de la Seguridad Social solo demuestra que no desean que pierdan fuerza sus previsiones catastrofistas, y que, muy al contrario, pueda demostrarse que los recursos existen pero desviados a usos impropios. Temen que la auditoria pueda poner de manifiesto la innecesaridad de los recortes.
¿Déficit estructural de la Seguridad Social o saqueo estructural y sistemático de las cotizaciones sociales?
Hoy es una evidencia que los distintos gobiernos anteriores utilizaron las cotizaciones sociales para financiar gastos que no eran propios del sistema de reparto, y al tiempo se constata que los cuantiosos excedentes del sistema de reparto nunca aparecieron.
Una propuesta presentada por el Secretario General de CCOO el 28 de noviembre de 2016 en el Pacto de Toledo explica:
“Las cotizaciones han servido en el pasado para suplir la insuficiencia impositiva y sostener la sanidad y otras políticas públicas, por la vía de las transferencias al Estado de los superávits del sistema de Seguridad Social que durante décadas no se destinaron a dotar al fondo de reserva. Aunque solo sirva como ejercicio didáctico, pues ninguna deuda ha generado, si esta utilización de las cotizaciones sociales para fines adicionales al del pago de las pensiones se hubiera acumulado, hoy se dispondría de un Fondo de Reserva de 519.104 millones de euros, y no habría problema para financiar el aumento del gasto en pensiones”.
Un trabajo de Economistas frente a la Crisis, en un periodo similar al de CCOO, capitaliza el valor del desvío anual de cotizaciones de la Seguridad Social a la Administración Central del Estado en más de 800.000 millones de euros.
Se trata de unas prácticas que van contra el patrimonio de la Seguridad Social, pues las cotizaciones sociales no pueden destinarse a fines distintos de los reconocidos en la ley. El propio Escrivá reconoció que solo el último ejercicio cerrado, las cotizaciones utilizadas para financiar los llamados gastos impropios superaban 22.000 millones de euros anuales.
Estos elementos han derribado la letanía interesada que pregonaba la teoría de los déficits estructurales de la Seguridad Social, que solo eran falsos déficits.
Los gobiernos no atienden las recomendaciones del Tribunal de Cuentas
Una reciente auditoria del Tribunal de Cuentas cuantifica los gastos no contributivos soportados por la Seguridad Social en un importe estimado en 103.690 millones de euros, para una periodo y conceptos delimitados, cuya financiación debió correr a cargo del Estado y no de las cotizaciones sociales.
Pero ha sido en el análisis de los préstamos a la Seguridad Social donde hace más tiempo el Tribunal destapó irregularidades centrándose en la financiación de los falsos déficits, que generó una deuda de la Seguridad Social que llega en la actualidad a los 100.000 millones de euros.
El Tribunal de Cuentas el 26 de noviembre de 1998 con la firma de su presidente
“PROPONE a las Cortes Generales que se requiera al gobierno para que adopte las medidas que sean necesarias para que la Cuenta General del Estado y las de las Entidades que la conforman se ajusten plenamente a la legislación aplicable”
En el Informe del Ministerio Fiscal al Pleno del Tribunal de Cuentas se dice que la contrapartida de los préstamos “no aparece registrada en la contabilidad del Estado”, y por eso:
“Estima el Tribunal que corresponde al Estado ajustar sus cuentas para solucionar la indicada discrepancia, a través de la condonación de los préstamos ahora examinados, lo que equivaldría en el fondo a la concesión de una transferencia, carácter que, a su juicio, deberían haber tenido desde un principio estas aportaciones estatales.
En general, y en relación con las deudas de la Seguridad Social derivadas de los préstamos recibidos por la Administración, entiende el Tribunal que debería abandonarse la financiación a través de préstamos”.
Todas estas propuestas y consideraciones se han ido reiterando en casi todos los informes del Tribunal de Cuentas. No se ha atendido por los sucesivos gobiernos y la falsa deuda que han generado los préstamos en las cuentas de la Seguridad Social sirven de un sólido argumento para que todos los que quieren reducir las prestaciones y dejar espacio a los fondos de pensiones, agiten la propaganda de que nuestro régimen de reparto no tiene un futuro sostenible desde un punto de vista financiero.
La política de recortes de las pensiones y de endurecimiento de las condiciones de acceso a la pensión se justifican en los falsos déficits y préstamos necesarios para cubrir el saqueo a las cotizaciones sociales del sistema. La manipulación contable produce un efecto distorsionador de las cuentas públicas, principalmente porque reduce el déficit del Estado y, lo traslada a la Seguridad Social, donde figura como déficit. Constituyendo así una aparente justificación de la necesidad de las reformas.
Cuantificar mediante la auditoria pública los gastos impropios asumidos por la Seguridad Social, restituir a la caja única los recursos necesarios para reponer el fondo de reserva y anular la falsa deuda con el Estado que luce en las cuentas de la Seguridad Social, tal como desde hace decenios recomiendan las fiscalizaciones de las cuentas públicas, constituyen una exigencia democrática irrenunciable.
Juan Miguel Fernández | Profesor honorifico de la Universidad Complutense, Portavoz de CoorpenMadrid [COESPE]
Para consultar esta y otras ediciones de El Socialista puedes acceder a la hemeroteca de la Fundación Pablo Iglesias.
