Imatge d'arxiu de lasafueras.info. Autor: Maxi Martos. "Concentració a les Rambles dels ciutadans argentins que viuen a Catalunya, en protesta per les lleis de Milei, el passat 24 de gener.."
La lluita pensionista a l’Argentina té el suport de la Marea Pensionista de Catalunya, de COESPE i dels pensionistes espanyols, en general.
__________________________________________________________
Avui, 28 d'octubre, ha estat una marxa pensionista molt especial, una marxa de solidaritat amb un altre poble germà, amb una altra classe obrera germana, com és la classe obrera argentina, els pensionistes argentins. I cal reconèixer que, tant els pensionistes argentins, com els espanyols encara que es mullin no s'encongeixen, ha dit l' Ignasi, perquè durant el curt recorregut entre la Plaça Universitat i el Passeig de Gràcia, acantonada la Gran Vía, que és on es troba la seu del Consultat Argentí, cap a on es dirigien els pensionistes, per entregar una carta de suport als pensionistes argentís, els nostres germans, ha caigut sobre els nostres caps una tromba d'aigua. Aquest es el text de la carta presentada a la Consulesa General, Rossana Cecilia Surballe.
Barcelona, 28 de octubre de 2024
Consulesa General Rossana Cecilia Surballe.
Paseo de Gracia 11, Escalera B
08007 Barcelona
España
Ilustrísima señora,
La Marea Pensionista de Catalunya, nos dirigimos a usted para trasladarle nuestra más enérgica repulsa al tratamiento, brutal e indiscriminado, que las personas pensionistas de su país están recibiendo por parte de su gobierno.
Reprimir protestas pacíficas de personas que defienden sus derechos y, sobre todo, pensiones dignas, demuestra una falta de sensibilidad hacia las personas más vulnerables y que tanto han luchado para conseguirlos.
Por este motivo, le pedimos traslade a su gobierno nuestra denuncia al mismo tiempo que nos solidarizamos con los sectores populares que defienden los derechos sociales y la libertad.
Cordialmente.
Marea Pensionista de Catalunya
Quin pecat hem comès els pensionistes i la classe obrera espanyola i mundial contra les multinacionals, els fons d'inversió, els grans bancs, els governs neoliberals, per a estar escoltant reiteradament aquestes sentències:
"L'FMI preveu un baix creixement i demana retallades interminables de la despesa pública."
Aquestes paraules, són les mateixes que repeteixen els governants de dreta francesos, que encara havent perdut les eleccions governen gràcies al birlibirloque del monarca francès, Sr. Macron.
El Sr Barnier, primer ministre de la dreta beneït per Sant Macron, diu: “La veritable espasa de Dàmocles és el nostre colossal deute financer que, si no anem amb compte, posarà el nostre país a la vora del precipici. »
La histerització dels debats al voltant del deute públic és un gran clàssic (a tots els països). Des de finals del segon trimestre del 2024, aquest últim ascendeix a França 3.228.400 milions d'euros, és a dir, el 112% del PIB, respon el NFP francés.És clar que si la despesa militar augmenta, el deute augmenta. No voldran dir que les cotitzacions socials són les responsables del deute, o sí...
Això significa que una nova crisi de deute, o la continuïtat de la del 2008 servirà d'excusa perquè els treballadors i jubilats tornin a estrènyer-se el cinturó. Ells provoquen la crisi i la resta del món paga les conseqüències. Si els EUA no ven més cotxes, més ordenadors, més de tot que la Xina ordena a l'OTAN que es lii a bombes contra tot aquell que es mogui, es digui Rússia, BRICS, Palestina, Xina....Perquè el que no saben els mitjans de comunicació The Guardian, el New York Times, el País, La Vanguardia, etc.. és que després del cop d'estat contra el president ucraïnès, Viktor Yanukovic, al 2014, procliu a signar un tractat de comerç amb Rússia i els seus adlàters, el nou president, el rei de la Xocolata, Porochenko, va enviar a les tropes ucraïneses al Donbass per a acabar amb els ucraïnesos del Donbass, que volien la independència d'Ucraïna i que s'acostaven més a Rússia (del llibre El CONFLICTO RUSO-UCRANIANO. El imperialismo estadounidense a la conquista de Europa, de Giulio Palermo, editat per El Viejo Topo). Més o menys el que volia fer Fraga Iribarne amb el País Basc: enviar els tancs i aixafar a tot el que es mogués, segons va manifestar "off the record" un periodista que el va acompanyar durant la seva visita a Montserrat, quan encara era ambaixador a Londres. Però no ho va arribar a fer. O no ens hem assabentat del que ha sofert la societat basca.
Hem consumit com volen els economistes liberals: el consum intern ha mantingut a les economies surant. Ens hem portat bé, com deia Lipsey, quan parlava del flux circular de la renda, és a dir, diners que ha entrat en les nostres economia domèstica, diners que han sortit per a pagar l'habitatge, aquells que han pogut pagar-la, per a pagar els aliments que ens nodreixen per a poder continuar treballant cada dia, ens hem gastat fins a l'últim euro del nostre salari a pagar el col·legi dels nostres fills, hem comprat el que s'ha produït i han sabut vendre'ns-el (acceptant l'obsolescència com una cosa immutable), no hem realitzat cap vaga que hagi pagat la patronal, i quan l'hem fet han usat fins i tot tanquetas, com a Cadis, en les drassanes. En una paraula, salaris de misèria i contractes de fixos discontínuos, i tot sense queixar-nos. No hem pogut estalviar, amb el que no hem llevat ni un sol euro del flux circular de la renda, com els agrada als economistes liberals i neoliberals.
Llavors Què ha passat? Que hem nascut i contra aquest mal o continuem suportant el jou de l'esclau o ens revelem i a poc a poc anem establint les bases d'una societat més justa i equitativa, on no hi hagi guerres, ni capitalisme, on no es discrimini a ningú per raons de sexe, edat o condició, on a les dones, (la meva mare, la meva dona, la meva sogra, la meva germana, la meva amiga,..) se les reconegui com les veritables faedores de la vida, de les cures, i de tota mena de treball domèstic i aconsegueixin cobrar un sou quan arribin als 65 anys, una pensió equivalent al salari mínim interprofessional. Que la que ha cotitzat durant tota la seva vida pugui decidir amb quina pensió quedar-se. Acabar d'una vegada per sempre amb la bretxa de gènere, perquè tots tenim dret a una vellesa en condicions, però a les dones se'ls ha sostret el dret a la vellesa digna, havent-hi treballat dobles i triples torns al llarg de tota la seva vida.
VIVA LA UTOPIA
Conchi ha llegit un comunicat que parla dels somnis d'una pensionista.
Somiem que la nostra classe política, per fi, és capaç d'anteposar la vida a l'economia.
Somiem que les nostres nenes i nens són educades en la igualtat, sense discriminació per sexe.
Somiem que les persones dependents són ateses amb tota la dignitat que es mereixen.
Somiem que la solitud no desitjada desapareix del nostre entorn.
Somiem que la nostra sanitat sigui universal i de qualitat i que no existeixen els copagaments.
Somiem que tota persona, pel simple fet d'existir, pot viure d'acord amb les seves necessitats....I, després, en despertar d'aquests meravellosos somnis continuem sortint als carrers a reivindicar que la pensió mínima sigui igual al SMI, perquè així només la pobresa deixarà de tenir rostre de dona.
NI UN PAS ENRERE. GOVERNI QUI GOVERNI LES PENSIONS ES DEFENSEN.
https://youtu.be/Q8sQPjzt4Hs?si=EeaxLMVEYtog3qIj Vídeo de Ramón Franquesa, mollat fins els ossos.
"Encara que estigui plovent, ha començat dient en la seva al·locució Ramón Franquesa, hem d'estar molt contents del que es va realitzar a Madrid el dissabte passat. Abans de res, una forta abraçada a la companya Inés, de Segòvia, que es va trencar el braç durant la manifestació. És una mostra més l'enorme sacrifici que fan les persones majors per a mobilitzar-se, per a fer alçar la seva veu.
En primer lloc vull parlar del que ha plantejat Pedro Jesús: l'escàndol que representen els mitjans de comunicació comercials.
https://youtu.be/VkypUrGeQ9g?si=niAz8dQesgFGBZvV Vídeo dels pensionistes manifestant-se pels carrers de Madrid, el passat dia 26 d'octubre, que desmenteix la informació del diari Público. Aquests de Público i d'altres mitjans de comunicació, que se suposa són d'esquerra, no tenen idea del que representa la força de 9 milions i mig de pensionistes quan sel's toca les pilotes. Aquest vídeo ha estat proporcionat per COESPE.
https://youtu.be/2a0FgMAsXIY?si=tgn1tqyAQsX8V2Sn Video de Ramón Franquesa en la Puerta del Sol, el passat 26 d'octubre a Madrid.
https://youtu.be/2NG7omEjWhs?si=PwLGTklqYA-6Tj2N Vídeo del discurs de Ramón Franquesa durant la multitudinària manifestació a Madrid dels pensionistes de tot el territori espanyol, el passat 26 d'octubre.
"....Mireu, en particular, ens fa mal profundament la nota que va treure Público, perquè que l'ABC o la premsa conservadora ens ignori és una cosa que ja teníem assumit, però que en el diari Público es digués que érem uns centenars de persones, i que fessin una mala còpia de la nota de l'agència EFE, que ni tan sols enviessin a un periodista i que a més per a acabar-ho, encapçalessin la informació amb una fotografia amb 20 o 30 banderes de CCOO, que ens vam quedar preguntant-nos on estaven aquests companys,... hi havia gent d'aquests sindicats, però no vam veure cap bloc, fins que et fixes que en la fotografia i veus que la gent que apareix de CCOO va en samarreta i el dissabte estàvem a 9 graus a Madrid. Falsifiquen com a miserables, enganyant la gent, intentant desorientar-nos i cal estar enormement alerta...."
https://youtu.be/2Q6ZPEOI-kM?si=5XtyfF-ECygP0NBD Video del representant argentí on informa de la situació actual dels pensionistes a l'Argentina. Diego, membre del Casal de Argentina a Barcelona, ha portat un audio en el qual Manuel Gutierrez, secretari de la Federació de Pensionistes argentins explica també les lleis aprobades per Milei respecte els pensionistes argentins:
Audi de Manuel Gutierrez:
"Des de la nostra coordinadora de jubilats a l'Argentina, volem enviar una forta abraçada als companys jubilades i jubilats que estan lluitant en defensa de les jubilacions dignes, que ens mereixem per anys d'aportació. Les jubilacions i les pensions són salaris diferits. La capacitat dels grans grups monopolistes ens han confiscat els nostres recursos. La lluita dels jubilats de l'Argentina, com d'Espanya, en concret de COESPE, dels quals hem rebut la seva solidaritat, és la mateixa lluita del moviment obrer mundial, és la lluita del capital contra els interessos de la classe treballadora i de les jubilades i jubilats....."
Diego, a la dreta de la imatge, subjectant la pancarta, mentre parla amb un pensionista.
A continuació va expressar el seu agraïment Diego, del Casal Argentí de Barcelona.
"En primer lloc, ha dit Diego, un enorme agraïment perquè una cosa és parlar de solidaritat i una altra el que hem fet avui, concretant una manifestació, amb la pluja que ens està caient. Com hem dit ja, no hi haurà vent, ni fred que ens vagi a detenir, perquè ens han regat, ens han ficat la mà en la butxaca i una mica més. Aquesta lluita que estem portant a Europa, a l'Argentina i a tot el món significa bàsicament reclamar el que és nostre, el que hem aportat cada any, al llarg de la nostra vida laboral.
En la República Argentina, Milei, que no és un dictador, desgraciadament ha guanyat les eleccions, el que està passant és que Milei ha eliminat els medicaments dels jubilats, ha eliminat els tractaments contra el càncer, està tancant hospitals i vol tancar les universitats per a privatitzar-les. I ha tret 90.000 milions de dòlars del fons de les jubilacions. En l'última setmana el govern de Milei va vetar l'actualització de les jubilacions, que en aquest moment representen un 15% del salari. A l'Argentina, els pensionistes i els jubilats estan morint, o per falta de medicaments, o per la fam.
Aquesta lluita que estem portant des d'altres països és una lluita fonamental perquè significa reunificar a la classe treballadora, desgraciadament molt dividida en les organitzacions sindicals. Per això volem agrair-los aquesta lluita. Milei no és un pocavergonya, és un lladre que treballa per als capitals, que ha regalat el riu Paraná als ianquis i que vol vendre el país per a eliminar la lluita del poble argentí i dels pobles units llatinoamericans. És pel que aquesta manifestació és molt important i comprometem la nostra participació com a Casal Argentí de Barcelona, en la Marea Pensionista, perquè la lluita és una sola i el temps serà un només. Moltes gràcies companys. Endavant."
https://youtu.be/qh1cnmifboo?si=2ZAq61r5r8cEBBqC Video de Pedro Jesús on explica el veritable significat de la manifestació realitzada per les pensionistes estatals, aquest 26 d'octubre a Madrid, convocades per COESPE i altres organitzacions.
Pedro Jesús ha començat el seu discurs amb aquestes paraules:
"Segur que els mitjans de comunicació no haureu vist el que en realitat va significar la manifestació estatal del dissabte, 26 d'octubre. Per això, des de la Comissió de Comunicació hem enviat un escrit també als mitjans per a veure si realment recullen el que va suposar i va significar aquesta gran manifestació."
L'escrit diu el següent:
"Dissabte, 26 d'octubre, procedents de diferents pobles i ciutats de l'estat espanyol, convocats per la Coordinadora Estatal en Defensa de les Pensions Públiques (COESPE) i altres col·lectius i organitzacions, milers de persones, pensionistes i jubilades, juntament amb treballadors i treballadores en actiu, i també estudiants, es van manifestar pels carrers de Madrid, per a reclamar pensions dignes per a totes i tots, amb increments conforme a l'IPC real, posar fi a la bretxa de gènere i també que es compleixi la llei sobre l'auditoria dels comptes de la Seguretat Social.
Aquesta manifestació, com les anteriors, ha estat un clar exemple de la determinació i de la solidaritat dels pensionistes i dels col·lectius que lluiten i defensen unes pensions i serveis públics de qualitat.
Aquesta manifestació, la 5a d'aquesta naturalesa, de nou ha reunit milers de persones procedents de tot l'estat, que han recorregut els carrers de la capital madrilenya amb un missatge contundent: la necessitat d'assegurar unes pensions justes per a tots i d'eliminar la bretxa de gènere en aquest àmbit."
Informació, vídeos i imatges de Maxi Martos, del blog de lasafueras.info (Asociación Cultural Las Afueras).
ANTECEDENTS DE LA NOTÍCIA
Cada setmana ens arriben notícies i imatges de les concentracions dels i les pensionistes argentins que, tots els dimecres, es concentren davant del Congrés per demanar pensions dignes per a tothom i en contra de la privatització dels serveis públics.
Pedro Jesús Fernández, membre de la Marea Pensionista de Catalunya.
Imatge obtinguda de Página 12. Vuelan palos. Imagen: AFP
Aquestes imatges de les manifestacions dels pensionistes a l'Argentina, com va passar amb les armilles grogues franceses, han cridat l'atenció mundial. La duresa empleada per les forces de seguretat per dissoldre les concentracions pacifiques de les persones pensionistes són realment desproporcionades i brutals, per no dir salvatges i inhumanes.
Tot es va iniciar després que el president Javier Milei vetés una proposta d'augment de les pensions, una mesura que havia estat aprovada pel Congrés per ajudar els pensionistes a fer front a una inflació galopant, com a resultat de les mesures aplicades per Milei, que afectava i afecta a les classes populars i als serveis públics.
Aquestes concentracions pacifiques van provocar una resposta desmesurada i contundent per part de les forces de seguretat, que van utilitzar gas pebre i bales de goma per dispersar les persones concentrades.
Hem d’aclarir que els congressistes que donaven suport a l'augment les pensions no van aconseguir la majoria de dos terços necessària per anul·lar el veto del president Milei. El president defensa les mesures d'austeritat com a necessàries per corregir l'economia, però aquestes han tingut un impacte directe en la vida real dels ciutadans, augmentant el nombre de persones en situació de pobresa extrema.
A la Coordinadora Estatal en Defensa de les Pensions Públiques (COESPE) hi ha una Comissió Internacional que s’ocupa de seguir l’actualitat i informar de tot allò que afecta a les persones pensionistes d’arreu. Transcric una de les moltes informacions que ens han traslladat:
"Hola companys i companyes, el nostre grup de Jubilats/des Insurgents va participar de la concentració de dimecres, al costat de totes les organitzacions de jubilats amb els quals ens mobilitzem els dimecres. Hi va haver molta repressió que va començar quan ens desconcentràvem. Sempre la policia aprofita a reprimir manifestants quan queden grups menors amb relació als que se'n van anar.
Llavors just ens retirem quan vam veure que se n'havien anat les organitzacions majoritàries, algunes no de Jubilats, Va començar la repressió que darrerament és cada vegada més brutal i sanguinària.
Van atacar amb aquests gasos verinosos la gent gran desvalguts amb bastons i alguns amb crosses. L'últim dimecres van descarregar tot l'aerosol de gas sobre una nineta de 10 anys que estava socorregut a la seva mama caiguda a terra.
Un horror! Les imatges recorren el món".
"Els agraïm la solidaritat encara que arribi més tard. No hi ha problema. Nosaltres ens seguim organitzant contra aquest atac sinistre.
El 20/9 commemorem el nostre Dia del Jubilat"
Les polítiques econòmiques implementades pel govern de Javier Milei han generat un empobriment generalitzat que afecta, especialment, als sector populars d'Argentina.
Durant la campanya electoral Milei va prometre reduir dràsticament la despesa pública, una acció que va simbolitzar amb una motoserra. Després de sis mesos al poder, ha devaluat la moneda argentina, el peso, en un 50% i també ha reduït les subvencions estatals per a combustibles i altres serveis bàsics. Tot això ha provocat que l'índex d'inflació anual ha arribat al 289,4% al mes d'abril, un dels més alts del món, i hi ha indicis que l'economia s'ha contret significativament, amb una caiguda del consum en els primers mesos de l'any.
Si bé el seu govern troba dificultats per aconseguir acords transversals al Congrés, on la seva coalició no té majoria i això ha afectat la seva capacitat per privatitzar empreses estatals i implementar altres mesures econòmiques, Milei continua aplicant mesures que empobreixen a les classes populars.
Aquestes polítiques depredadores i privatitzadores han tingut un impacte directe entre els pensionistes, que lluiten per fer front a l'augment dels preus dels productes bàsics, l'habitatge i altres consums essencials.
Ens informen també que:
"Farem un acte a Plaça de Maig amb totes les organitzacions i d'allà (hi haurà debat en comissions) sortirà un pla de lluita i protestes contra les retallades i la privatització dels serveis públics.
Contra això és la nostra lluita i per la unitat amb els nostres germans de classe que són els treballadors i les treballadores en actiu, els que reben salaris de misèria, els desocupats i les persones jubilades i pensionistes ".
Com algú va dir, allà on hi hagi un ordre injust, cal pertorbar la tranquil·litat de l’ordre.
Pedro Jesús Fernández
Membre de la Marea Pensionista de Catalunya
Centenars de ciutadans argentins residents a Catalunya s'han concentrat en les Rambles, aquesta tarda, per a donar a conèixer la situació que està vivint el poble argentí en aquests moments i per a donar suport a la vaga, que avui dia 24 de gener, han convocat els sindicats argentins enfront de la DNU i de la llei Omnibus de Milei.
________________________________________________________
La concentració havia de haver-se efectuat en la Plaça Sant Jaume, però en la mateixa s'estava realitzant en aquell moment un acte en memòria de l'holocaust que va patir el poble jueu a les mans del poble alemany i que ara estan imitant els sionistes israelites provocant el genocidi dels palestins a Gaza i Cisjordània.
La soberania nacional ha sigut el tema principal del discurs del ciutadà argentí, Horacio Tamburine. Tambè ha parlat sobre el deute argentí i ha dit que els deutes s'han de pagar, però les estafes no: "Al no assumir-ho com una qüestió política, negociació rere negociació es va tornar sempre al mateix punt, ha manifestat l'orador, a una situació de crisi i default. No estem d'acord ni amb el pagament de tot el que se li reclama al país sense benefici d'inventari, ni amb la proposta del NO PAGAMENT del deute. Els deutes cal pagar-les, les estafes no." (1)
(1) En l'estiu de 2014, l'Argentina era qualificada per les agències de valoració creditícia en situació de "default selectiu", a manera d'alerta d'insolvència enfront dels mercats financers, a causa de l'impagament d'interessos a una part dels bonistas impost per una sentència d'impossible incompliment, dictat per un tribunal de Manhattan a favor d'un grup de fons voltor. - Resultat d'un enfrontament amb "els mercats", que per a entendre-ho hem de remuntar-nos a dues decisions històriques preses en els anys setanta per la Junta Militar, segons l'anàlisi crítica de Michael Hudson i James Henry, dos prestigiosos experts estatunidencs.
La primera decisió es deriva de la sòrdida història del deute argentí que comença a partir de 1976, quan els militars van prendre el poder amb el suport del govern dels Estats Units i van establir una dictadura cruenta. En aquella data, l'Argentina tenia un deute extern total de 18 milions de dòlars, el 17 per cent del PIB. Per a 1983, el deute havia augmentat fins als 48.000 milions de dòlars, set anys més tard. I ningú ha auditat mai aquest deute sinó que el règim democràtic va convalidar l'existent en caure la Junta Militar.
La segona decisió històrica que ha condicionat la política argentina de les últimes dècades va ser també adoptada en l'etapa de la Junta Militar, que va triar originàriament la jurisdicció dels EUA per als conflictes en matèria de deute extern aquest any. (Del llibre "Los Fondos Buitre, Capitalismo Depredador. Negocios y litigios financieros: de Argentina a Grecia", de Juan Hdez. Vigueras. Edit. Clave Intelectual.)
La pèrdua de sobirania nacional, o el procés de desestructuració de l'Argentina, va començar en 1958, segons ha informat el ciutadà argentí que porta més de 47 anys vivint a Catalunya i que ha analitzat, en la seva al·locució, el procés de privatització de serveis i empreses claus que ha sofert Argentina al llarg d'aquests 65 anys i que culmina amb Milei, la pretensió del qual és despullar del poc que queda sense privatitzar a canvi d'uns dòlars miserables que s'emportaran les multinacionals de tota mena i deixar en la misèria al poble argentí.
LA PATRIA NO SE VENDE
El crit "La patria no se vende" ha sigut el que més s'ha repetit durant el temps que ha durat la concentració de centenars d'argentins aquesta tarda a les rambles de Barcelona. La relació dels sectors industrials que han sigut privatitzats al llarg dels últims 50 anys, aproximadament, en detriment del poble argentí ha sigut llarga, però cal destacar en el sector de la comunicación el desmantellament de la xarxa ferroviària. "La xarxa ferroviària contava amb 46.000 km de vies fèrrees. En l'actualitat la xarxa total ha quedat reduïda a 4.638 km per a serveis de pasatgers i aproximadament 18.000 km per a serveis de càrrega, ha informat l'orador argentí.
En quant a l'aspecte científic i educatiu, l'exemple més clar és el de CONICET, segons ha expresat el disertador argentí. "Ara, ha dit, volen privatitzar EL CONICET."
EL CONICET
El CONICET és el Consell Nacional de Recerques Científiques i Tècniques (Conicet) és el principal organisme dedicat a fomentar i finançar la recerca científica i tecnològica a l'Argentina. Va ser creat per Decret llei N° 1291 del 5 de febrer de 1958, i el seu primer president va ser Bernardo A. Houssay, Premi Nobel de Medicina en 1947.
Avui funciona com un ens autàrquic de l'Estat Nacional sota l'òrbita del Ministeri de Ciència, Tecnologia i Innovació. D'acord amb dades oficials de 2022, en el Conicet hi ha 11.854 investigadors i investigadores, 2.992 tècnics, tècniques i professionals de suport a la recerca i 1.500 administratius i administratives. També s'exerceixen en l'organisme 11.800 becaris i becàries de doctorat i postdoctorat.
També s'ha fet menció de la comunicació satelital, fent referència a la privatització d'ARSAT:
Al juliol de 2017 el govern va signar un contracte d'associació de l'empresa satel·litària estatal ARSAT amb l'empresa estatunidenca Hughes, per a crear una nova empresa Newco, amb la finalitat de fabricar i operar el satèl·lit ARSAT-3 —tercer de la sèrie—, comercialitzant el servei de Banda K.27.
Macri va ser criticat per l'operació pel fet que el contracte no va ser examinat pel Congrés Nacional, quan la Llei Nacional de Desenvolupament Satel·litari Núm. 27 208 així ho estableix.28
L'operació també va ser objecte de debat sobre la naturalesa del contracte, ja que mentre l'oposició i alguns especialistes van sostenir que es tractava d'una privatització, pel fet que en tenir la majoria accionarial, l'empresa estatunidenca tenia el poder per a prendre les decisions sobre el satèl·lit argentí.
El govern va negar terminantment que es tractés d'una privatització, sostenint que es tractava d'una «associació estratègica».
El preacord estableix que la construcció del satèl·lit romandrà a càrrec de INVAP i serà finançada amb els 230 milions de dòlars previstos que aportarà ARSAT més altres 50 milions de dòlars que proveirà Hughes Communications.
Malgrat això l'Argentina va cedir a Huges com a mínim el 51% de les accions de la nova empresa. Aquesta situació va derivar en l'inici d'accions legals contra el president de la nació, el cap de gabinet de ministres, el ministre de comunicacions, i el president i vicepresident de ARSAT, Rodrigo de Loredo i Henoch Aguiar, respectivament, segons Wikipèdia.
"En la seva embranzida d'aquest sector financer van privatitzar l'accés als minerals, que eren del poble argentí i que es troba recollit en la Constitució Nacional del 94. Si un es trobava petroli a la seva casa l'Estat venia i te l'expropiava. Ara, aquest petroli és de les multinacionals, el troben i se l'emporten, ha dit."
Pel que fa referència al sector industrial l'orador argentí ha fet menció de SOMISA: "Aquesta empresa la van enfonsar a cas fet i ara es troba en mans de Pekin," ha apuntat.
SOMISA (Societat Mixta Siderúrgica Argentina) va ser una empresa siderúrgica amb majoria accionarial estatal, argentina creada en 1947 després de l'aprovació del Pla Siderúrgic Nacional, impulsat pel general de divisió Manuel Savio. La planta recentment es va inaugurar en 1960 durant el govern d'Arturo Frondizi. En 1991 va ser privatitzada i va passar a formar part del grup Techint, segons Wiquipèdia.
Els convocants de l'acte de suport a la vaga a l'Argentina, avui dia 24 de gener, han agraït la presència a les persones reunides en les Rambles, enfront del carrer Ferran, per a ratificar el sentir popular expressat en diferents parts del món, conseqüència de l'avassallament absolut per part del govern de Milei contra la democràcia argentina. Democràcia durament aconseguida, defensada i enaltida en defensa dels drets que consten en la Constitució nacional i als quals no pensen renunciar.
"Avui l'Argentina és tan sols una peça en el tauler mundial del joc de l'extrema dreta i els seus voraços interessos, on milions d'éssers humans queden exclosos del joc. On la salut, educació i benestar només són per a privilegiats. On les majories populars carreguen amb l'ajust. I on la justícia social és una mala paraula. Sense deixar-se atemoritzar per les amenaces repressives de la ministra de seguretat de la nació Patricia Bullrich, avui, centenars de milers de compatriotes es mobilitzen al nostre país, al costat de centrals sindicals, moviments socials i plataformes professionals, científiques, culturals i de tota mena per a dir NO PASSARAN. Avui decidim sumar-nos per a, des d'aquí, mostrar el nostre suport, al costat del de milers de persones que també es manifesten així en diverses ciutats del món. La raó ens assisteix companyes i companys. Junts diem NO AL DNU, NO A LA LLEI OMNIBUS, L'ARGENTINA NO ES VEN," ha dit la ciutadana argentina encarregada de llegir el comunicat de suport a la vaga general que s'ha realitzat a l'Argentina, avui 24 de gener.
OLÉ, OLÉ, OLÉ, OLÁ, COMO A LOS NAZIS LES VA A PASAR, A DONDE VAYAN LES IREMOS A BUSCAR.
"Els mateixos que van imposar aquest model privatitzador en el 2015 participen del govern de Milei, ha continuat manifestant la dona argentina adreçant-se als centenars de persones reunides al seu voltant. Els mateixos que van implementar el retorn a l'endeutament amb l'FMI i la fugida de capitals. Els mateixos que van reprimir la protesta social, que van realitzar espionatge i persecució contra l'oposició, coartant la justícia i establint les bases del Lawfare, que inhabilita a la principal figura opositora i pel qual aquest mes es compleix vuit anys de l'arbitrària detenció de Milagros Sala, presa política en democràcia.
Amb aquestes paraules ha finalitzat la lectura del comunicat la oradora argentina:
"Companyes, companys ens esperen dies de lluita i de veure des de tan lluny al nostre poble sofrir. No és la primera vegada que presentarem baralla lluny de casa seguint els passos de la lluita inclaudicable de mares i les àvies de Plaza de Maig, mirall de resistència i valor inesgotables. MARES DE LA PLAÇA, EL POBLE LES ABRAÇA. Sàpiguen, el poble argentí i pobles del món, que no estan sols, que aquí estem per una pàtria per a tots i totes."
"Argentina no se vende" és el lema que resa en la pancarta que enarboren ciutadans argentins residents a Catalunya, avui 24 de gener de 2024, a les Rambles de la ciutat de Barcelona.
Informació i imatges de Maxi Martos, del blog de lasafueras.info. (Asociación Cultural Las Afueras)
Antecedents de la notícia.
Membre de Marea Pensionista de Catalunya, d'origen argentí, llegint un comunicat i informant de la situació política i social a l'Argentina, el passat 22 de gener a la Plaça Universitat de Barcelona. Referint-se a la vaga del dia 24 que tindrà lloc en aquest país convocada per tots els sindicats.
#TikTok https://vm.tiktok.com/ZGeMtGXqS/ Clica aquí si vols veure el video on la companya parla de la situació en Argentina i de la vaga del proper dia 24 en aquell país.
Barcelona, 29 de gener de 2024
Al: Sra. Consolessa de la República d'Argentina a Barcelona
Davant el que considerem una ofensiva contra la classe treballadora i el poble argentí, la Marea Pensionistes de Catalunya vol expressar el seu suport a la Vaga General convocada el 24 de gener, contra els plans del govern de Javier Milei.
Govern que ha anunciat un Decret de Necessitat i Urgència, una llei Òmnibus, sumat a la brutal devaluació i a la llibertat de preus que ja provoca la pujada de la inflació, treballadors i treballadores públics al carrer, pujada de tarifes, més acomiadaments, etc.
Aquest pla, al servei de la patronal i de les multinacionals, inclou mesures com ara facilitar el major endeutament exterior, privatització d'empreses públiques, liquidació del dret a vaga i llibertat de mobilització, etc.
També la intenció de modificar el sistema de pensions (Llei de mobilitat) seguint el camí de països per privatitzar el sistema públic de pensions. El més recent i vergonyós, a Paraguai.
Les persones jubilades i pensionistes com a lluitadors i lluitadores en defensa dels serveis públics, ens solidaritzem amb les lluites del poble argentí i en la defensa dels seus drets socials, laborals i democràtics.
MAREA PENSIONISTA DE CATALUNYA
Company argentí convoca a la concentració a la Plaça Sant Jaume el proper dia 24 de gener, en solidaritat amb la vaga que tindrà lloc en territori argentí aquest mateix dia.
! #TikTok https://vm.tiktok.com/ZGeMEKvWF/ Clica aquí si vols veure com el company argentí informa de l'acte que tindrà lloc a la Plaça Sant Jaume, el proper 24 de gener, a les 18:30 hores.
Informació i imatges de Maxi Martos, del blog de lasafueras.info.
