Informe 65: “Per una política de pau i desarmament a Europa. Propostes per a una Europa de la distensió, la pau i la seguretat compartida”

_________________________________________________________

La guerra a Ucraïna ha accelerat un procés militaritzador de la Unió Europea que porta cuinant-se a foc lent des de la doctrina de seguretat i defensa que marcava el document estratègic de l’Alt Representant de la UE “Una Europa segura en un món millor” del 2003, fins al 21 de març del 2022, quan el Consell Europeu va aprovar la Brúixola Estratègica per reforçar la seguretat i la defensa de la UE per al 2030. En aquest procés han tingut un rol especialment protagonista la indústria militar i els lobbies armamentístics, que han promogut la construcció d’una Europa de la defensa basada en la injecció de fons per al desenvolupament i la venda d’armament.

RESUM EXECUTIU

La guerra a Ucraïna ha accelerat un procés militarizador de la UE que porta
cuinant-se a foc lent des de la doctrina de seguretat i defensa que marcava el document estratègic de l'Alt Representant de la UE “Una Europa
segura en un món millor” de 2003, fins al 21 de març de 2022, quan el
Consell Europeu va aprovar la Brúixola Estratègica per a reforçar la seguretat i la
defensa de la UE per a 2030. Un procés en el qual han tingut un rol especialment protagonista la indústria militar i els lobbies armamentístics, els  quals han promogut la construcció d'una Europa de la Defensa basada en la
injecció de fons per al desenvolupament i venda d'armament.
És potser per això que, davant la invasió russa de gran part del territori ucraïnesa no del 24 de febrer de 2022, la resposta per part de la mateixa UE i de les seves
principals potències hagi estat la d'augmentar els pressupostos militars de
cadascun dels Estats membre, així com del pressupost comunitari en
defensa, conformant una resposta eminentment de caràcter militar al conflicte
amb Rússia.

El pressupost comunitari en seguretat i defensa s'ha triplicat des dels
6.500 milions d'euros de 2007 fins als 19.500 milions de l'actual programa
marc 2021-27. Tot això sense comptar els successius augments a l'empara de la
guerra a Ucraïna, com els del Fons Europeu de Pau destinats a donar suport
militar a Ucraïna, que ja ha aconseguit al setembre de 2024 els 39.000 milions d'euros.
A això cal sumar que el pressupost militar europeu ha aconseguit xifres
rècord en 2023, quan va arribar a 289.300 M€ en despesa militar, que va representar
un augment del 21,3% respecte a 2022. Si se suma la dels països no comunitaris, el Regne Unit i Noruega (77.323 M€), la despesa militar europeu de l'OTAN
va aconseguir en 2023 els 366.623 M€, el segon major del món, darrere dels EUA
, superior al de la Xina, i que multiplica per tres la despesa militar rusa, segons
dades SIPRI. A més, Europa és el segon exportador mundial d'armes darrere dels Estats Units.

En 2022, els països de la UE van exportar productes
militars per valor de 36.000 milions d'euros, dels quals 4.800 milions
es van destinar a Ucraïna. Amb tot això podem afirmar que la tendència a
Europa és, sense cap dubte, incrementar tant les xifres de pressupostos
militars com les d'exportacions d'armes.
Una indústria armamentística que depèn de l'exportació mundial farà que
el món sigui més violent i menys segur.
La resposta europea davant la guerra d'Ucraïna ha estat clarament condi cionada per la influència dels Estats Units i del marc d'anàlisi imposada
per l'OTAN, a pesar que les necessitats de seguretat d'un i un altre costat
de l'Atlàntic són molt diferents. Mentre una guerra contra Rússia reforça el
paper de l'OTAN i beneficia econòmicament als EUA, en el continent europeu

suposa la generació d'una ferida que comportarà una hipoteca no sols eco nómica,

sinó sobretot política i humana que empobrirà les generacions
futures d'Europa i dificultarà les seves aspiracions de viure en pau. El bel·licisme i
militarisme, obvis en una organització militar com l'OTAN, s'han imposat
a la UE i en pràcticament tots els seus Estats membre, que al seu torn ho són
també de l'Aliança Atlàntica.

Proposem en aquest informe superar les polítiques bel·licistes ara hegemóniques a la UE, superant el marc militarista que promou les despeses militars, la carrera armamentista i que, una vegada més, no ha estat capaç d'evitar la
guerra. La incompetència dels qui han dirigit la seguretat d'Europa, bé
siguin d'un costat o un altre de l'Atlàntic, és evident i no sols cal buscar causes
i responsabilitats en el govern rus, que òbviament les té, i moltes,
sinó també en els qui en els departaments de seguretat dels governs
europeus i de la pròpia Unió, no han sabut fer desaparèixer la guerra del continent
europeu.

És necessari per a aconseguir una pau veritable a Europa un enfocament diferent
de seguretat. Des d'un punt de vista teòric podem construir una seguretat
europea per a la pau necessàriament no bel·licista, basada en les propostes dels
estudis crítics de seguretat, entre els quals són imprescindibles els enfocaments
feministes, ecologistes i decoloniales. Proposem un canvi d'enfocament en
la seguretat europea, que incorpori una visió de cultura de pau que permeti
superar la seguretat bel·licista i militaritzada actual.

Proposem abandonar les polítiques de seguretat per a la guerra desenvolupades
fins ara a Europa i emprendre polítiques de seguretat per a la pau que puguin incorporar polítiques de pau positiva, justícia estructural i promoció de la cultura de pau i no la cultura de la defensa, centrant-se en la vida i biodiversitat i no en la seguretat de l'estat i de les seves elits.
Una seguretat per a la pau a Europa s'ha de basar en un realisme honest
i veraç que superi la fal·làcia de la teoria d'unes relacions internacionals
erròniament denominades realistes. El realisme s'equivoca quan insisteix què la desconfiança, el caos i la confrontació són l'única manera de
relacionar-se entre estats.

Una indústria armamentística que depèn de l'exportació
mundial farà que el món sigui més violent i menys segur. És
més, no és realista pensar que la pau s'aconseguirà per mitjans violents, el
resultat de la violència és irremeiablement més violència.
La seguretat per a la pau a Europa ha de passar de les polítiques de seguretat de
dissuasió i defensa a les polítiques de cooperació internacional, canviant l'anàlisi
d'amenaces i la voluntat de ser una amenaça per a aconseguir la pau,
per les polítiques de distensió i cura de les relacions entre estats, entre
governs i entre pobles.
Una seguretat per a la pau a Europa ha de tenir com a pilars la justícia global,
l'internacionalisme, la cooperació, els intercanvis comercials justos i