Proposición no de Ley de SUMAR para dotar un fondo de ayuda humanitaria urgente para los campamentos de refugiados saharauis.
El Grupo Parlamentario Plurinacional SUMAR, de conformidad con los artículos 193 y siguientes del Reglamento de la Cámara, presenta la siguiente Proposición no de Ley para dotar un fondo de ayuda humanitaria urgente para los campamentos de refugiados saharauis, para su debate en Comisión de Cooperación Internacional para el Desarrollo.
Las comparecencias ante esta Comisión de Cooperación Internacional para el Desarrollo, celebradas el pasado mes de julio, alertaron sobre el continuo deterioro de la situación humanitaria, que afecta directamente a más de 173.600 personas en los campamentos de refugiados saharauis. La continua reducción de las ayudas alimentarias está afectando a decenas de miles de familias refugiadas que dependen casi exclusivamente de estas raciones para su subsistencia, ante la falta de alternativas sostenibles en una zona árida y desértica con condiciones climáticas extremas.
Por otro lado, la inflación de los productos de alimentación en el mercado internacional también está afectando a la respuesta de los actores humanitarios ante las necesidades esenciales de los grupos más vulnerables. Las últimas encuestas realizadas por el PMA y ACNUR sobre la situación nutricional en los campamentos han mostrado un empeoramiento de todos los indicadores nutricionales, en particular las tasas de anemia entre las mujeres embarazadas y lactantes y el retraso del crecimiento entre la población infantil, menor de cinco años, amenazando los progresos realizados hasta 2020.
El representante del Consorcio de ONG que apoya a la población saharaui refugiada en los campamentos de Tinduf (Argelia) fue contundente cuando alertó, con abundantes datos, sobre la gravedad de la crisis alimentaria a partir del mes de junio, debido a la incertidumbre de las ayudas y haciendo un llamamiento a aprobar un crédito extraordinario para hacer frente a esta situación de emergencia.
Los datos de principios de año del PMA señalaban que el 81 % de la población de los campamentos depende de la ayuda alimentaria (su principal fuente de ingesta de alimentos), el 96 % de los hogares reciben ayuda del PMA, la ayuda alimentaria supone el 94 % de la ingesta básica de alimentos (no total), el 73 % de la población dedica un gasto muy alto a comida (88 % en total para adquirir sólo el 20 % de su ingesta).
Estos datos tienen un impacto directo en los niveles de inseguridad alimentaria que afecta a la población saharaui y, especialmente, a las niñas y niños saharauis de 6 a 23 meses, entre los que el 79 % no cumple los criterios de una Dieta Mínima Aceptable.
Mientras la desnutrición aguda y la desnutrición crónica han ido creciendo al 100 % y al 50 % respectivamente, la ayuda alimentaria internacional se ha ido reduciendo. La AOD de países del Comité de Ayuda a! Desarrollo de la OCDE está por debajo del porcentaje de 2013, las raciones alimentarias de emergencia distribuidas por el PMA se han reducido un 30 % y la UE, igualmente, ha reducido más de un 30 % sus ayudas. En España, la AOD global (AGE, CCAA, municipios...) está en niveles de 2012 (pese a recuperación progresiva de últimos años).
El Plan de Respuesta para la población saharaui refugiada (2024-2025), coordinado por ACNUR y en el que han participado 28 actores internacionales, ha fijado las necesidades de financiación para los próximos dos años en 214.401.591 USD (69 millones para Seguridad Alimentaria).
A día de hoy, de los 92 millones de que se requieren para 2024, solo se ha garantizado el 31 %, no se espera ninguna donación significativa hasta finales de año (aunque están pendientes de desembolso aportaciones comprometidas) y el PMA dispone de 19 millones para 2024, pero se necesitan 27 millones para alcanzar las ratios mínimas exigidas de ingesta de calorías.
Por último, los pasados 22 y 23 de septiembre, fuertes lluvias en los campamentos ocasionaron daños estructurales de importancia, afectando a instalaciones públicas y a numerosas casas, incluso teniendo que desplazar a zonas seguras, al menos, a 350 familias de la Wilaya de Dajla. La Medialuna Saharaui ha realizado un llamamiento a los donantes y organizaciones humanitarias para proporcionar asistencia urgente y de emergencia a la población afectada.
En este contexto, por muchos motivos, el Gobierno de España no puede permanecer impasible ante esta situación de emergencia. El Gobierno debe actuar, con urgencia, habilitando una partida extraordinaria de ayuda humanitaria para cubrir, al menos, la alimentación básica de la población de los campamentos de refugiados saharauis hasta el final de 2024, así como contribuir a paliar los daños derivados de las fuertes lluvias caídas en los campamento durante los últimos días.
Proposición no de Ley
'El Congreso insta al Gobierno a:
1. Dotar, con carácter urgente, un fondo extraordinario de ayuda humanitaria de 10M euros para cubrir, al menos, la alimentación básica de la población de los campamentos de refugiados saharauis hasta el final de 2024, así como para contribuir a paliar los daños derivados de las fuertes lluvias caídas en los campamento durante los últimos días.
2. Incrementar en los próximos Presupuestos Generales del Estado todas las partidas dedicadas a la cooperación internacional para el Desarrollo y la ayuda humanitaria con la población refugiada, así como reforzar las líneas de financiación de las ONG españolas que trabajan en los campamentos de refugiados de Tindouf.'
Palacio del Congreso de los Diputados, 26 de septiembre de 2024.-Teslem Andala Ubbi, Francisco Sierra Caballero y Juan Antonio Valero Morales, Diputados.-Enrique Fernando Santiago Romero, Portavoz del Grupo Parlamentario Plurinacional SUMAR.
ANTECEDENTS DE LA NOTÍCIA
El sahara occidental
El Sàhara Occidental és un territori que limita amb el Marroc al nord, Algèria a l'est, Mauritània al sud i a l'est i Espanya a l'oest.
El Sàhara Occidental és un país del nord d'Àfrica, qualificat com a “territori no autònom” per les Nacions Unides. Té una extensió de 266.000 quilòmetres quadrats i una població d'uns centenars de milers d'habitants. El territori està avui dividit per un mur de més de 2.000 quilòmetres de llarg envoltat per milions de mines antipersones. La zona a l'oest del mur és el territori ocupat pel Marroc. La potència ocupant aprofita les riqueses del territori (pesca, fosfats, sorra i agricultura d'hivernacle). Les zones a l'est de la berma estan compostes pels territoris alliberats del poble sahrauí. La població es distribueix en totes dues zones, els camps de refugiats en Tinduf (sud-oest d'Algèria) i la diàspora en altres països, concretament a Mauritània i Espanya).
El Sàhara Occidental és un territori que limita amb el Marroc al nord, Algèria a l'est, Mauritània al sud i a l'est i Espanya a l'oest.
En 1975 va ser envaïda pel Marroc i Mauritània en virtut d'un acord internacional il·legal signat per tots dos països amb la potència administradora del territori, Espanya, per a negar al poble sahrauí el seu dret internacionalment reconegut a l'autodeterminació i la independència. Després de la retirada d'Espanya en 1976, el Marroc i Mauritània van formalitzar la partició del territori. En 1979, Mauritània es va retirar del Sàhara Occidental. En 1975, el poble sahrauí, representat pel Front Polisario, va iniciar una guerra contra l'ocupació per a defensar el seu dret a l'autodeterminació i la independència. En 1991, Nacions Unides va aprovar un Pla d'Arranjament, acordat per les dues parts en conflicte, el Marroc i el Front Polisario, per a posar fi a la guerra i organitzar un referèndum d'autodeterminació.
Des del primer moment de la invasió, el govern marroquí ha violat sistemàticament els drets humans del poble sahrauí a tots els nivells. En el pla civil i polític, el govern marroquí no sols ha negat el dret a l'autodeterminació i la independència del poble sahrauí, sinó que també ha dut a terme una política de genocidi, desaparicions, tortures i empresonament de tots aquells que han defensat tal dret. En el pla econòmic, el govern marroquí ha estat saquejant els recursos del territori i buscant complicitats d'inversors estrangers per a assentar colons que puguin alterar la composició demogràfica del territori i puguin dificultar la seva autodeterminació i independència. A nivell cultural, el govern marroquí es dedica a destruir les petjades de la història sahrauí abans de l'ocupació marroquina.
Imatge superior: Els jutges de la Cort Africana de Drets Humans i dels Pobles enuna reunió amb el president de Tanzània el 10 de setembre de 2022.
La Cort Africana de Drets Humans i dels Pobles conclou que l'ocupació del Sàhara Occidental per part del Marroc és una greu violació del dret del poble sahrauí a l'autodeterminació i la independència.
25 setembre 2022
El 22 de setembre de 2022, la Cort Africana de Drets Humans i dels Pobles va dictar una sentència en la qual va concloure que l'ocupació del Sàhara Occidental per part del Marroc és una violació del dret a l'autodeterminació i la independència, i que tots els Estats tenen l'obligació d'ajudar al poble del Sàhara Occidental en la seva lluita per l'autodeterminació.
Encara que es va centrar específicament en la violació del dret a l'autodeterminació del poble sahrauí, la Cort també va assenyalar que el Marroc viola diversos altres drets humans autònoms al Sàhara Occidental, inclòs el dret a disposar dels recursos naturals, però “va observar que la seva violació es deriva bàsicament de la presumpta negació del dret a la lliure determinació del poble del Sàhara Occidental”.
El cas es va plantejar contra vuit Estats africans que reconeixen la jurisdicció de la Cort sobre denúncies d'individus: Benín, Burkina Faso, Costa d'Ivori, Ghana, Mali, Malawi, Tanzània i Tunísia. Segons el sol·licitant, aquests països no van complir amb els seus deures enfront d'un poble ocupat en virtut de la Carta Africana de Drets Humans i dels Pobles i l'Acta Constitutiva de la Unió Africana (UA). Específicament, en permetre que el Marroc s'unís a la UA sense sol·licitar-li que posés fi a la seva ocupació d'un altre membre de la UA, el Sàhara Occidental, aquests Estats haurien incomplit la seva obligació de secundar i protegir al poble sahrauí contra les violacions resultants de l'ocupació del Marroc.
La Cort va subratllar que "tant la ONU com la UA reconeixen la situació de la RASD com una d'ocupació i consideren el seu territori com un dels territoris el procés de descolonització dels quals encara no està completament resolt" (par. 302). Referit al dictamen consultiu de la CIJ de 1975 sobre el Sàhara Occidental, la Cort va recordar que les reivindicacions del Marroc sobre el Sàhara Occidental “mai han estat acceptades per la comunitat internacional”.En conseqüència, la sobirania de la RASD sobre el territori ocupat és un «fet establert» (par. 303).
En aquest context, va concloure que “la continuació de l'ocupació de la RASD per part del Marroc és incompatible amb el dret a la lliure determinació del poble de la RASD”, i que, si bé els vuit Estats acusats no van violar directament els drets dels sahrauís, tenen l'obligació d'ajudar al poble del Sàhara Occidental en la seva lluita per l'autodeterminació.
La sentència de la Cort Africana es fa ressò de la Cort Internacional de Justícia i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, al mateix temps que emfatitza que "la noció d'autodeterminació té una forta ressonància amb Àfrica i té un significat especial i profund per al seu poble" que és vist com a "dret a la supervivència com a poble". “Els Estats demandats i, de fet, tots els Estats parteixes de la Carta i el Protocol, així comtots els Estats membres de la UA, tenen la responsabilitat, en virtut del dret internacional, de trobar una solució permanent a l'ocupació i garantir el gaudi del dret inalienable a l'autodeterminació del poble sahrauí i a no fer res que reconegui aquesta ocupació com a lícita o impedeixi el gaudi d'aquest dret", diu la fallada (par. 323).
En 2015 la Unió Africana va emetre un un dictàmen jurídic sobre el saqueig dels recursos naturals del territori.
Ya que estás aquí....
El trabajo de WSRW se lee y se usa más que nunca. Trabajamos de forma totalmente independiente y en gran medida de manera voluntaria. Nuestro trabajo requiere tiempo, dedicación y agilidad. Lo hacemos porque creemos que es importante, y esperamos que tú también lo creas. Buscamos donantes mensuales que puedan apoyar nuestro trabajo. Si contribuyes con 3€, 5€, 8€ mensuales... o lo que pudieras aportar, el futuro de WSRW estaría mucho mejor asegurado. Aquí puedes configurar rápidamente una contribución mensual a WSRW.
L'ocupació del Sàhara Occidental
Al mapa de l'ONU de les colònies que queden a l'Àfrica, encara hi ha una colònia.
Molts creuen que l'era del colonialisme s'ha acabat. Però no és així. Als mapes de les Nacions Unides dels territoris no autònoms que queden a Àfrica, hi ha encara una última qüestió colonial. El veí Marroc ocupa gran part del Sàhara Occidental i obstaculitza el procés de descolonització.
Va ser durant els darrers mesos de 1975 quan l'aspiració d'independència del poble sahrauí va patir un cop dur. La potència colonial del territori, Espanya, va abandonar el Sàhara Occidental sense finalitzar el procés d?independència, com havia exigit l?ONU. En canvi, va permetre que les forces militars marroquines envaïssin el territori, en violació del dret internacional i una decisió de la Cort Internacional de Justícia de l'Haia.
Les forces marroquines van trobar la resistència dels Sahrauís, que s'havien organitzat sota el moviment d'alliberament del Polisario. Després de 16 anys de conflicte armat, les dues parts van signar un acord d'alto el foc el 1991. Segons l'acord, el 1992 se celebraria un referèndum sobre la independència al Sàhara Occidental. La solució estava d'acord amb les més de 100 resolucions de l'ONU que demanaven respectar el dret a l'autodeterminació del poble sahrauí.
L'operació MINURSO de l'ONU va ser establerta per monitoritzar l'alto el foc i assegurar la implementació del referèndum. Però això encara no ha passat. El Marroc ha sabotejat el procés de pau en no cooperar amb els enviats especials de l'ONU al territori o en negar-se a acceptar-ne el nomenament.
El 2020, després de 18 mesos sense un enviat especial de l'ONU i sense avenços cap a un referèndum, les forces marroquines van reprimir una protesta sahrauí a una part de Guerguerat que es troba fora de l'àrea ocupada pel Marroc, i en una zona on la presència militar és estrictament prohibida segons els termes de l'acord d'alto el foc. El Polisario va considerar la treva violada i l'acord amb el Marroc acabat. Es va reprendre el conflicte armat, per primer cop en 29 anys.
L'obertura de Guerguerat del mur militar del Marroc juga un paper important en el saqueig il·legal del Marroc del territori. el Marroc vol el pas obert per a mantenir el trànsit comercial dels productes que saqueja del territori en violació del dret internacional. En 2020, les forces marroquines van acabar amb una protesta sahrauí en *Guerguerat, violant l'acord d'alto-el-foc, la qual cosa va provocar un renovat conflicte.
El dret a l'autodeterminació del poble saharauí està recolzat per més de 100 resolucions de l'ONU, per l'important criteri de la Cort Internacional de Justícia de la Haia i, fins ara, per quatre fallades (fallos) de la Cort de Justícia de la UE. Cap estat del món reconeix les reivindicacions infundades del Marroc sobre el Sàhara Occidental.
"Per tant, la Cort no ha comprovat que existissin vincles jurídics capaços de modificar l'aplicació de la resolució 1514 (XV) pel que fa a la descolonització del Sàhara Occidental i, en particular, a l'aplicació del principi de la lliure determinació mitjançant l'expressió lliure i autèntica de la voluntat de les poblacions del territori."
Cort Internationacional de Justícia, 16 d'octubre de 1975
El Marroc té dos aliats principals: la seva antiga potència colonial França i el seu país veí Espanya.
No obstant això, el Marroc té dos aliats principals: la seva antiga potència colonial França i el seu país veí Espanya. França té una presència comercial important al Marroc i una gran diàspora marroquina en el seu propi país. Espanya limita amb el Marroc al sud i necessita fomentar bones relacions diplomàtiques amb el seu veí, principalment per motius d'immigració.
El duo França i Espanya defensen el Marroc en tots els contextos. Junts, els governs i la majoria dels partits polítics d'Espanya i França aconsegueixen exercir tal pressió sobre les institucions de la UE, que fins i tot les polítiques de la UE estan tenyides de posicions marroquines. Els intents dels Estats del nord d'Europa, Àfrica o Amèrica Llatina per a limitar la influència de l'aliança han demostrat fins ara ser una batalla costa amunt.
Un grup anomenat "Amics del Sàhara Occidental" funciona informalment enfront del Consell de Seguretat de l'ONU en la preparació de les resolucions del consell. El grup no ha estat designat formalment i no té un mandat formal. Cap dels cinc Estats del grup és molt amic del poble del Sàhara Occidental, i Espanya i França ocupen dos dels cinc escons (els restants són els EUA, Regne Unit i Rússia). Tots els intents de canviar la composició del grup estan sent rebutjats per aquells estats que ja afirmen ser "membres" del grup.
""L'Assemblea General […] Deplora profundament l'agreujament de la situació, com a conseqüència de la persistent ocupació del Sàhara Occidental pel Marroc i de l'ampliació d'aquesta ocupació al territori recentment evacuat per Mauritània".
Quan el règim de Franco va col·lapsar a Espanya, el govern espanyol va alertar unilateralment a l'ONU que havia acabat amb les seves responsabilitats en el territori. Aquest anunci no ha estat reconegut per l'ONU. L'oficina jurídica de l'ONU en 2002 va expressar que Espanya no podia actuar d'aquesta manera i, per tant, el territori roman en la llista de colonies de l' Assemblea General de l'ONU.
El Tribunal Suprem d'Espanya en 2015 va concloure que Espanya encara té la responsabilitat com a potència administradora del territori, alguna cosa que Madrid es nega a acceptar. Fins avui, els governs espanyols posteriors, independentment de la seva composició política, han continuat defensant la seva posició al·ludint a la decisió unilateral del franquisme de cedir el territori al Marroc en violació dels principis de la Carta de l'ONU.
Per a una introducció senzilla al fallit procés de pau, consulti aquest informe de 2016.
frente polisario
El Frente Polisario va portar a la justícia el nou acord pesquer defensant que el pacte “fomenta les polítiques d'ocupació militar marroquina”. El Polisario va al·legar que la UE i el Marroc no tenen competències “per a celebrar acords que afecten un Territori No Autònom pendent de descolonitzar”.
L'anul·lació per part de la justícia europea de l'acord pesquer que permet a Espanya pescar en caladors saharauís suposaria un cop als interessos i negocis del Marroc al Sàhara Occidental, que obté una font important de finançament, també a través de la mineria de fosfats, sorra, sal i altres minerals
L'acord pesquer signat amb Europa autoritza els seus vaixells a pescar fins a 100.000 tones a partir del quart any de validesa. A canvi, Brussel·les ha de pagar 52 milions d'euros anuals a Rabat per l'ús de les seves aigües i les del Sàhara Occidental.
L'anul·lació de l'acord pesquer entre Brussel·les i Rabat afecta especialment a Espanya ja que és l'Estat membre més beneficiat: dels 128 vaixells que tenen autorització per a pescar en aigües africanes, 92 tenen pavelló espanyol.
En particular, són 22 d'encerclament de pesca artesanal pelàgica en el nord, 25 palangrers de fons també en el nord, deu embarcacions de pesca artesanal en el sud, dotze busquis de pesca demersal i 23 canyers per a captures de tonyina. Un 91% de les captures recollides en el pacte pesquer amb el Marroc provenen d'aigües sahrauís.
A canvi de l'accés a aquestes aigües, la UE paga al Marroc una mitjana anual de 52 milions d'euros cadascun dels quatre anys de vigència de l'acord, dels quals 12 milions aproximadament han de ser abonats pels armadors europeus.
Una resolució favorable al Frente Polisario en el TJUE suposaria un cop als interessos i negocis del Marroc al Sàhara Occidental, que obté una font important de finançament, també a través de la mineria de fosfats, sorra, sal i altres minerals, tal com denuncia l'organització Western Sàhara Resource Watch. En una mesura que no va sorprendre a ningú, el Consell de la UE va recórrer la recent anul·lació del Tribunal de Justícia de la UE del comerç i la pesca al Sàhara Occidental ocupat. Però el Consell no va ser unànime.
"Recurs de cassació contra les sentències del Tribunal General de la UE en l'assumpte T279/19, Front Polisario / Consell i assumptes acumulats T-344/19 i T-356/19, Front Polisario / Consell
Aprovació 13455/21 JUR
Declaració de Dinamarca
“Dinamarca ha pres bona nota de l'avaluació jurídica i la recomanació del Servei Jurídic del Consell. Sobre aquesta base, Dinamarca dóna suport a un recurs de cassació contra la sentència del Tribunal General dictada el 29 de setembre de 2021 en l'assumpte T-279/19 i en els assumptes acumulats T-344/19 i T-356/19 amb la finalitat d'obtenir plena seguretat jurídica. Dinamarca ha posat l'accent sistemàticament que els acords en qüestió en aquests casos han de ser coherents amb la sentència del Tribunal de Justícia dictada el 21 de desembre de 2016 en l'assumpte C-104/16 P i no prejutjar la situació del Sàhara Occidental conformement al Dret de la UE i al dret internacional. Dinamarca continua donant suport al procés de les Nacions Unides per a trobar una solució política justa, duradora i mútuament acceptable per al Sàhara Occidental”.
Declaració de Suècia
“És important mantenir la cooperació entre la UE i el Marroc. Suècia valora molt aquesta cooperació. No obstant això, les qüestions relatives al Sàhara Occidental han de tractar-se amb respecte al dret internacional. Suècia observa que el Tribunal General ha anul·lat l'acords d'associació agrícola i pesquera entre la UE i el Marroc, amb referència al dret internacional. La sentència del 29 de setembre està d'acord amb sentències anteriors del Tribunal de Justícia i amb la posició de Suècia. Suècia comparteix l'avaluació del Tribunal General i no veu la necessitat per a un recurs, segons el proposat pel Servei Jurídic del Consell. Per tant, Suècia votarà en contra d'un recurs de cassació del Consell contra la sentència del Tribunal General. Suècia pot acceptar que la qüestió d'un recurs contra la sentència judicial sigui tractada com un punt I pel COREPER II, però vol que quedi registrada la seva declaració”."
(El COREPER II està compost pels Representants Permanents de cadascun dels Estats membres. Ho presideix el Representant Permanent del país que exerceixi la presidència del Consell d'Assumptes Generals.
COREPER és l'acrònim de "Comitè de Representants Permanents dels Governs dels Estats membres de la Unió Europea". La seva funció i les seves diferents formacions s'expliquen en l'article 240.1 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea.
El COREPER és el principal òrgan preparatori del Consell. Tots els punts que vagin a incloure's en l'ordre del dia del Consell (excepte pel que concerneix a determinats assumptes agrícoles) han de ser examinats abans pel Coreper, tret que el Consell decideixi una altra cosa. No és un òrgan decisori de la UE, i qualsevol acord al qual arribi pot ser qüestionat pel Consell, l'únic que té poder de decisió.)
Western Sàhara Resource Watch ha sabut que Suècia ha votat en contra de la decisió del Consell de la UE de recórrer la sentència de setembre del Tribunal General de la Unió Europea, que va anul·lar tant l'acord agrícola com l'acord pesquer UE-Marroc en la mesura en què s'aplicaven al Sàhara Occidental ocupat. L'objecció sueca al recurs està en línia amb la posició declarada del país que els acords bilaterals UE-Marroc no han d'estendre's al Sàhara Occidental.
En 2018, Suècia va ser l'únic Estat membre de la UE que va objectar la pràctica que la UE havia adoptat en resposta a sentències anteriors del Tribunal de Justícia de la UE que ja havien invalidat l'aplicació dels acords UE-Marroc a l'última colònia d'Àfrica: l'enfocament d'afegir una esmena als acords impugnats per a incloure explícitament al Sàhara Occidental en el seu àmbit geogràfic, sense el consentiment del poble del territori.
Suècia Suecia va explicar la seva negativa a recolzar tals esmenes afirmant que "no s'han complert els requisits legals del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees", ja que "organitzacions vitals que representen al poble del Sàhara Occidental no han donat el seu consentiment".
El Govern suec va buscar suport en el Parlament per a la seva posició de votar en contra de l'apel·lació, i va assenyalar que la fallada (El Fallo) del 29 de setembre de 2021 "està d'acord amb fallades (Fallos) anteriors i amb la posició del Govern [suec], en el sentit que un tractat no pot crear obligacions o drets per a tercers sense el seu consentiment i que, per tant, els acords no poden celebrar-se sense el consentiment del poble del Sàhara Occidental. Per tant, el Govern té la intenció de votar no a l'apel·lació de les sentències”. Cap partit polític es va oposar a aquesta posició.
Que el poble del Sàhara Occidental doni el seu consentiment als acords de la UE que afecten el seu territori, va ser la conclusió que havia emès el Tribunal de Justícia de la UE en l'apel·lació del Consell de la UE sobre la sentència de 2015 que anul·lava l'acord agrícola UE-Marroc al Sàhara Occidental. Va ser la primera de les cinc sentències consecutives del Tribunal de Justícia de la UE que han arribat a la mateixa conclusió: com el Marroc no té sobirania ni mandat d'administració sobre el Sàhara Occidental, i donat l'estatus separat i diferent del territori en relació amb qualsevol altre país en el món, la UE no pot incloure'l en els seus acords amb el Marroc.
Fins ara, el Consell només havia apel·lat contra aquesta primera sentència del Tribunal General de la UE de 2015, després recolzada per un Consell unànime, ja que diversos Estats membres, segons s'informa, van citar la importància d'esgotar tot el procediment legal per a tenir total claredat sobre l'assumpte.
WSRW no té coneixement d'altres possibles posicions divergents expressades per altres Estats membres de la UE.
Com a conseqüència dels recursos de cassació interposats, tots dos acords que estaven subjectes a la sentència de setembre de 2021, l'acord comercial i el de pesca, continuaran aplicant-se al Sàhara Occidental fins que el Tribunal de Justícia de la UE s'hagi pronunciat. S'espera que el procés tard un any més.
El Front Polisario, el representant del poble del Sàhara Occidental reconegut per l'ONU i l'altra part en els assumptes del Tribunal de la UE, ha condemnat la decisió de recórrer. “Demostra la conspiració d'alguns partits europeus amb l'ocupant marroquí, per a continuar saquejant les riqueses del poble sahrauí, i testifica l'intent d'entorpir el procés de descolonització”,es llegeix en un comunicat oficial de premsa.
En celebrar la invasió marroquina del Sàhara Occidental el 6 de novembre, el rei el rey va declarar que “vull dir-los als qui tenen actituds ambigües o ambivalents, que el Marroc no tindrà amb ells cap transacció econòmica o comercial en la qual el Sàhara marroquí no estigui inclòs”.
La UE considera al Marroc un important soci comercial i inversor. Com van assenyalar els funcionaris de la Comissió Europea en audiencies en el Parlament Europeu a la fi d'octubre, el Marroc és "el primer soci comercial en el veïnatge sud, i el vintè en general. El comerç entre la UE i el Marroc té un valor de 35.000 milions d'euros: el valor dels béns que s'intercanvien. Aquesta va ser la xifra en 2020, per la qual cosa de fet és una relació important i considerable".
La decisió d'apel·lar es produeix enmig d'una gran tensió sobre qüestions migratòries entre la UE i el Marroc. A la fi d'octubre, es va filtrar el Pla d'Acció de la Comissió sobre migració amb països socis; un d'aquests socis és el Marroc. L'esborrany recomana que s'implementi "una associació d'iguals" amb el Marroc "a través del diàleg, el repartiment de responsabilitats, la confiança mútua i el respecte".
Descriu al Marroc com "un soci important en el veïnatge del sud" i qualifica la cooperació bilateral en matèria de migració com a "sòlida i duradora".
Arran de l'augment dels fluxos migratoris des del Marroc i el Sàhara Occidental cap a Europa, el document destaca la necessitat d'un "compromís reforçat del Marroc". El recurs de cassació es dirigeix contra la sentència del Tribunal General de la Unió Europea de 29 de setembre de 2021, que anul·la la decisió del Consell de la UE d'ampliar tant l'Acord Agrícola com l'Acord Pesquer UE-Marroc al Sàhara Occidental.
Va ser la cinquena sentència consecutiva del Tribunal de Justícia de la UE sobre la pràctica d'aplicar els acords UE-Marroc al territori. Totes aquestes sentències van concloure que el Sàhara Occidental té un estatus separat i diferent del Marroc i, com a tal, ha de considerar-se com un tercer en qualsevol acord UE-Marroc.
Estendre l'abast territorial de qualsevol acord d'aquest tipus al territori requereix necessàriament el consentiment del poble del Sàhara Occidental a través dels seus representants, va repetir el Tribunal, i va agregar que les consultes de la població local realitzades per les institucions de la UE no van complir amb aquest requisit, com ja va ser denunciat en el seu moment, entre altres per Western Sàhara Resource Watch.
La redacció de Las afueras. Informació recollida de Western Sàhara Resource Watch.
