La propaganda que ha usat la premsa nord-americana repetint fins a l'avorriment els fets condemnables del 7 d'octubre de 2023 com a excusa per a un genocidi, és la mateixa que va utilitzar el règim nazi, o els feixistes espanyols per a assassinar a gitanos, comunistes, homosexuals i jueus. Qualsevol excusa és bona per a aquestes bèsties per a cometre un genocidi, matar a milers de nens, dones i ancians i televisar-lo com si d'una pel·lícula de ficció es tractés.
Els estatunidencs no tenen cap problema a matar a civils. En totes les guerres en les quals ha participat ha comès críms contra la humanitat (genocidis). Va llançar bombes nuclears, bombes atòmiques, contra la població civil del Japó (Iroshima i Nagasaki), va bombardejar cadascun dels pobles de Corea de Nord, va llançar bombes de Napalm contra el poble vietnamita, contra l'Iraq, contra Líbia, etc. Ha enderrocat governs a Amèrica del Sud, i encara continua fent-ho, al Perú, en Bolívia, a l'Equador, ...I ara els seus bastards sionistes segueixen els seus passos.
Ara els sionistes d' Israel ataquen a Líban i d'aquí a una mica pretendrà part de Turquia, o tot Turquia o destruir l'Iran, per apropiar-se del seu petroli. Els papanates que quan parlen de Palestina repeteixen com a lloros: "remember, remember the 7 of october", (recorda, recorda el 7 d'octubre) són incapaços de veure que aquesta data no és l'inici de res, perquè tot va començar fa 76 anys.(1) I uns mesos enrera, anterior al 7 d'octubre, les tropes sionistes havien entrat i matat en el camp de Yenin a tot el que se li va posar per davant, i una setmana abans d'aquesta setmana havien matat a una periodista d'Al Jazzera, i així fins a 76 anys abans el poble palestí de Gaza s'ha vist vivint en un camp de concentració i sent maltractat, vilipendiat i assassinat.
El 7 d'octubre marca el primer any des que Israel i els Estats Units van llançar el genocidi del poble palestí a Gaza, com a primera fase d'una guerra regional en tot Orient Pròxim que ara fa metàstasi en una guerra dels EUA i Israel contra l'Iran, segons WSWS (World Socialist Web Site).
El poble palestí té motius suficients per a lluitar contra l'opressor, contra els colonitzadors sionistes. Quant temps van estar tancats en camps de concentració nazis els jueus? Els palestins porten tancats en camps de concentració més de 75 anys?. D'altra banda, van morir 30 milions de russos intentant detenir als nazis i ningú parla d'aquest holocaust, perquè més de la meitat van ser civils, és a dir, dones i nens (més de 15 milions de civils) van ser els que van morir en el setge de les tropes nazis a Rússia. Hitler volia el petroli i el gas rus per a guanyar la guerra. Què volen els sionistes, els nord-americans, els anglesos, l'OTAN i Europa de Gaza, de Cisjordània, del Líban i molt aviat de Turquia i de l'Iran?
Els líders europeus tanquen files amb Israel en l'aniversari del 7-O, però els ciutadans europeus tancan files contra el genocidi perpetrat per Israel i EEUU sobre el poble palestí. Algù pot pensar que Mister autòcrat Macron, el partit del qual forma part ha perdut les eleccions estrepitosament, té alguna credibilitat? Unas eleccions on guanya la esquerra i Macron ni es molesta en disimular que s'ho passa pel forro dels collons, nomenant a un primer ministre de dretes amb la complicitat de la extrema dreta. On queda la democràcia parlamentària a França? Ha anat a parar a la poubelle, a les escombraries, perquè ara del que es tracta es de preparar-se per fer-se amb les reserves de minerals, gas i petroli rusos, i això ens costarà la vida de la meitat de la població europea.
El president turc, Recep Tayyip Erdoğan, va advertir sobre una guerra entre Israel i Turquia en el seu discurs durant l'obertura del parlament el dimarts, dient: “El lideratge israelià, actuant amb el deliri de la terra promesa i amb un fanatisme purament religiós, fixarà els seus ulls en la nostra pàtria després de Palestina i Líban”.
Segons World Socialist Web Site, la invasió del sud de Líban segueix a un cap de setmana de violència desenfrenada per part del règim sionista, incloses les massacres de centenars de civils en atacs aeris per tot el país. L'assassinat selectiu del líder de Hezbollah, Hassan Nasrallah, el divendres, va cobrar unes 300 vides civils, ja que sis edificis de diversos pisos van ser derrocats en els suburbis del sud de Beirut. En les 24 hores fins al dilluns, 136 persones van ser reportades com a mortes per atacs israelians. El bombardeig intensiu, que va incloure el primer atac en el centre de Beirut el diumenge a la nit, ha obligat unes 100.000 persones a fugir a la veïna Síria, on un conflicte fratricida incitat per l'imperialisme estatunidenc durant més d'una dècada segueix en curs.
L'assassinat de Nasrallah ha commocionat i provocat un gran dolor a la majoria dels libanesos, sobretot a les comunitats xiïtes que viuen en els suburbis del sud, on vivien els líders de Hezbollah.
Les bombes antibúnquers de 2.000 lliures, fabricades als Estats Units, per descomptat, van ser dissenyades per a derrocar blocs d'apartaments i l'atac va ser dissenyat per a matar al líder de Hezbollah, Hassan Nasrallah, però també per a mostrar als libanesos la veritable força que té Israel: el seu poder aeri.
Israel també va atacar els ports de Hodeidah i Ras Issa a Iemen, a uns 2.000 quilòmetres de la seva frontera, el diumenge. Els atacs, que van apuntar a plantes elèctriques i instal·lacions utilitzades pels hutíes per a importar petroli, van matar a sis persones i van ferir a 57.
El poble català vol la pau, tallar la font de subministraments d'armes a qualsevol país que es trobi en guerra, que segons les estadístiques són ja 43 els països que es troben enfrontats en una lluita armada, en aquests moments. Es per això que s'ha manifestat aquest matí, 6 d'octubre, a Barcelona, al Passeig de Gràcia. Milers de persones corejant el mateixos slogans: "Free, Free Palestine", "Boicot Israel", "Gaza, Gaza no estàs sola", "Liban, Líban no estàs sol", o " on son, no es veuen les sancions a Israel ", "No és una guerra, és un genocidi", repetits fins a la sacietat.
Amnistia Internacional es va sumar també a la manifestació, aquestes són les seves paraules respecte al genocidi. Paraules que comparteixo com a membre d'aquesta organització des de fa molts anys i que vaig rebre en un comunicat del qual he tret un petit resum:
"....La situació a Gaza és horrorosa i insostenible. Les massacres i atacs contra població civil i desplaçada són intolerables. No podem quedar-nos impassibles. Des d'Amnistia seguirem investigant tot el que està passant per recollir proves i que cap crim de guerra ni violació de drets humans quedi impune. També exigim un alto el foc immediat i permanent a la zona i un embargament d'armes que posi fi al patiment de la població civil.
És per això, continua dient el comunicat d'Amnistia Internacional de Catalunya, que també ens sumem a la manifestació unitària convocada aquest diumenge 6 d'octubre a Barcelona, amb un bloc d'activistes i persones sòcies d'AIC.
Escriu Boaventura de Sousa Santos, en el Viejo Topo que: "En 1947, Karl Jaspers va publicar un breu llibre titulat La qüestió de la culpa alemanya (Die Schuldfrage). Era l'època d'una Alemanya devastada en cos i ànima, un poble pària, deshonrat davant el món sencer, una vergonya per a la humanitat, governada de manera autoritària i militar pels aliats victoriosos. Jaspers proposa quatre tipus de culpabilitat: la culpabilitat criminal, la culpabilitat política, la culpabilitat moral i la culpabilitat metafísica. La culpabilitat penal és la culpabilitat d'aquells que violen la llei nacional o internacional i que han de ser jutjats pels tribunals (en aquest cas, el Tribunal de Nuremberg). La culpa política és la culpa de tots els ciutadans d'un Estat que va cometre tals atrocitats, independentment del paper actiu o passiu que van exercir en la seva ocurrència. La culpa moral és la culpa de cada individu davant la seva consciència, una culpa que no s'esborra pel mer fet d'haver obeït ordres, la corresponsabilitat per no haver fet res per a evitar semblant monstruositat, semblant barbàrie, encara que fer alguna cosa suposés arriscar la pròpia vida. Finalment, la culpa metafísica (un concepte especialment controvertit) és la culpa d'haver sobreviscut a tanta mort injusta, d'haver estat testimoni de tant de crim, encara que un fos innocent; és, en definitiva, la culpa davant Déu.
Encara que molt rica, la distinció entre modes de culpa proposada per Jaspers no inclou un mode de culpa que em sembla crucial en la modernitat occidental. Em refereixo a la culpa històrica, la culpa d'un poble per haver participat o consentit l'extermini complet o incomplet d'un altre poble. Es pot dir que la barbàrie nazi es va dirigir contra un poble distint, el jueu, però la veritat és que també es va dirigir contra comunistes, homosexuals, gitanos, discapacitats, eslaus i que els jueus eren tan alemanys com els seus assassins, encara que també fossin exterminats polonesos, ucraïnesos, russos, hongaresos i molts altres jueus. La culpa històrica és el llast existencial que roman en el cor d'un poble que es beneficia objectivament del sacrifici injust d'un altre poble, encara que aquest sacrifici hagi tingut lloc fa molt temps. En la modernitat occidental, el colonialisme i totes les atrocitats que el van acompanyar (genocidis, esclavitud, treballs forçats, deportacions, robatori de terres i de béns culturals) són el principal llast de la culpabilitat històrica i, per tant, el que justifica més notablement les reparacions. Espanya no trenca relacions amb el poble sionista israelià i, per tant, ens fa a tots els espanyols copartícips assassins del poble palestí. Venent armes a Israel es fan més rics els socis de les empreses armamentístiques espanyoles, però la resta del poble no volem carregar amb la culpa històrica del genocidi i es per això que molts de nosaltres sortim al carrer a clamar contra la guerra, contra les guerres, contra el genocidi,...
Europa va encapçalar el colonialisme modern i el va justificar en nom d'un principi que s'ha adoptat en moltes situacions fins als nostres dies, el principi de superioritat civilizacional ancorat en la superioritat racial. Aquest principi ha tingut tres manifestacions principals: el principi del poble triat dels colonialistes estatunidencs, el poble racialment superior dels alemanys nazis –el poble dels amos (els Herrenvolk)– i el poble triat del Déu hebreu. L'especificitat d'aquesta última manifestació resideix en el fet que el poble jueu va ser víctima de la superioritat racial nazi i es va convertir en botxí del poble palestí en assumir la forma d'un Estat sionista. A partir de la seva immensa tragèdia com a víctimes, es va crear l'oportunitat perquè es convertissin en agressors. En altres paraules, la creació de l'Estat d'Israel és el doble resultat de l'atroç crim contra el poble jueu (reduït a la meitat a conseqüència de l'Holocaust) comès pels alemanys durant el període nazi. És també el resultat del colonialisme europeu, que va fer possible la creació de l'Estat d'Israel en un protectorat colonial britànic, el territori de Palestina, una creació i una ocupació típicament colonials, dutes a terme contra la voluntat dels pobles que allí vivien.
I ara els mitjans de comunicació de masses i els polítics europeus manifesten que tots els àrabs, els musulmans, són terroristes i, per tant, s'han de fer desapareixer de la terra. I l'atentat del 7 d'octubre els hi dona l'oportunitat de fer-los desaparèixer.
En aquesta imatge podem veure que també Marea Pensionista de Catalunya va estar present, ( a l'esquerra de la imatge) com ha estat sempre, en aquesta manifestació a favor del poble palestí. Es pot veure com la portaveu de Marea Pensionista, Conchi, enarbola la bandera de Marea Pensionista.
Però la imbricació recíproca de les múltiples refraccions del colonialisme i el racisme no acaba aquí. Israel i els Estats Units comparteixen el mateix impuls genocida que subjeu al colonialisme europeu. Els Estats Units va ser originalment una colònia que, en independitzar-se d'Anglaterra, es va convertir en un Estat colonial i, com a tal, posseïa un ADN genocida. Els EUA és el país que avui coneixem gràcies al genocidi dels pobles indígenes, i de l'explotació dels esclaus negres, de la mateixa manera que l'Estat d'Israel ha estat des del principi un Estat colonial en la matriu del qual està inscrit el genocidi del poble palestí, un genocidi comès gota a gota des de 1948, i ara en procés de consumar-se amb la més salvatge brutalitat.
El Sindicat d'Estudiants d'Esquerra Revolucionària ha manifestat en un comunicat que si "l'objectiu dels nazis era expandir l'imperialisme alemany cap a l'Est d'Europa aixafant la classe obrera i les seves organitzacions, els drets democràtics i esborrant nacions senceres del mapa, l'objectiu d'aquests neonazis que han substituït l'esvàstica per l'estrella de David és similar: ampliar les fronteres de l'Estat sionista per a crear a sang i foc el Gran Israel; cosa que significa expulsar i exterminar el poble palestí i rendir als seus peus tot Orient Mitjà.
Això és l'únic que explica que els poderosos serveis secrets sionistes, que han mostrat la seva capacitat d'infiltració i poder de destrucció aquests últims dies assassinant amb una precisió poques vegades vista a dirigents i militants de Hamàs i Hesbol·là, deixessin fer quan coneixien amb detall el pla de Hamàs del 7 d'octubre de l’any passat. Això és el que està darrere del genocidi sionista a Gaza, de la sagnant ofensiva desplegada a Cisjordània durant els últims mesos i ara d'aquesta nova carnisseria al Líban. Estan decidits a arrasar les vides de desenes de milers de persones més. És una bogeria, però segueix una lògica. La lògica implacable del feixisme.
La complicitat estatunidenca i europea alimenta la destrucció sionista. Les cíniques crides de Biden i Kamala Harris a “una intervenció controlada”, “limitar” les morts civils, declarar una “treva humanitària”, etc., com ja van fer quan va començar la invasió de Gaza, només poden produir fàstic, indignació i ràbia. Sense les seves armes, diners i cobertura diplomàtica, el govern nazi d'Israel no podria continuar desplegant el seu poder destructiu a Gaza, ni se li hauria passat pel cap envair el Líban...."
https://vm.tiktok.com/ZGdJxWCSb/ video de la manifestació a favor de Palestina. Un moment del discurs des de la tarima realitzat pels organitzadors de la concentració al Passeig de Gràcia de Barcelona.
"....Ens esteu donant esperança, ens esteu donant força per seguir lluitant contra el sionisme, contra el colonialisme, contra l'apartheid, seguiu resistint...Palestine will be free...." han sigut les paraules de l'organització d'aquest event.
https://youtu.be/0PFKBYN4jDs?si=0M4jdwh0O8tj9l_e Segon video.
Informació i imatges i videos de la manifestació de Maxi Martos, del blog de lasafueras.info (Asociación Cultural Las Afueras).
ANTECEDENTS DE LA NOTÍCIA
-
(1) NOTÍCIA DE
-
Les llars dels palestins, els edificis públics, els automòbils, les propietats i la infraestructura de serveis van resultar danyats o destruïts durant un atac militar israelià en Jenin, a la Cisjordània ocupada, a principis d'aquest mes. Imatge: UNRWA.
La inèrcia internacional després de l'atac a Jenin a Cisjordània.
- _____________________________________________
- Alguns països han demanat “tímidament” a Israel que deixi de construir assentaments agressius, vists com un estímul per a la violència. Però el suport indestructible que Israel rep dels Estats Units és un factor important en la seva impunitat contínua. L'ONU i els països individuals haurien de prendre mesures immediates i decisives, com ha demostrat que és possible amb la invasió russa d'Ucraïna. Israel ha d'estar subjecte a sancions internacionals i de l'ONU fins que compleixi amb les seves obligacions segons el dret internacional”.
-
Agost, 3 2023
-
PER Catherine Wilson
La inèrcia internacional després de l'atac israelià a Jenin a Cisjordània Alguns països han demanat “tímidament” a Israel que deixi de construir assentaments agressius, vists com un estímul per a la violència. Però el suport indestructible que Israel rep dels Estats Units és un factor important en la seva impunitat contínua. L'ONU i els països individuals haurien de prendre mesures immediates i decisives, com ha demostrat que és possible amb la invasió russa d'Ucraïna. Israel ha d'estar subjecte a sancions internacionals i de l'ONU fins que compleixi amb les seves obligacions segons el dret internacional”.
La probabilitat de nous enfrontaments continua sent alta després d'un important atac militar israelià a un campament empobrit de més de 23 500 refugiats palestins en Jenin, al nord de la Cisjordània ocupada, a principis de juliol. El territori palestí sense sortida a la mar, situat entre Israel a l'oest i Jordània a l'est, ha estat ocupat il·legalment, segons el dret internacional, després de la invasió d'Israel fa 56 anys. “La destrucció que vaig veure va ser impactant. Algunes cases van ser completament cremades; les actuacions havien estat aixafats contra les parets… Vaig veure el trauma en els ulls dels residents del campament que havien presenciat la violència. Els vaig sentir parlar sobre el seu esgotament i por”, va declarar Leni Stenseth, comissionada general adjunta de l'Organisme d'Obres Públicas y Socors de las Nacions Unides per als Refugiats Palestins en el Pròxim Orient (UNRWA), després de visitar Jenin el 9 de juliol.
Hi ha hagut nombroses incursions israelianes en Yenin enguany i les autoritats afirmen que la invasió aèria i terrestre del 3 al 5 de juliol tenia com a objectiu als grups militants palestins que es creï són responsables dels atacs contra els israelians. Dotze palestins i un israelià van ser assassinats, 900 cases danyades o destruïdes, els serveis delmats i milers desplaçats. L'atac militar es va produir després de la mort de quatre colons israelians a les mans d'un palestí armat a la regió al juny. “Durant les últimes hores, les nostres forces de seguretat han estat operant contra focus terroristes a la ciutat de Jenin”, va dir el ministre de Defensa israelià, Yoav Gallant, el 3 de juliol. Des de llavors, els grups de resistència palestins han enfortit la seva retòrica. Israel tenia la intenció de “matar qualsevol resistència, i han fallat en aquest 100 per cent”, va dir un portaveu de les Brigades de Jenin als mitjans internacionals.
Tant israelians com palestins reclamen Cisjordània com part de la seva pàtria. Els grups de resistència armada palestina han crescut a la regió en resposta a la dura ocupació militar d'Israel. La majoria dels palestins a Cisjordània són refugiats que viuen en pobresa crònica, desocupació, abusos dels drets humans, privació de llibertats civils i apatridia. Tot això és especialment greu per als joves en campaments de desplaçats a llarg termini. “No em sorprèn el que va passar en Jenin. Després de 30 anys (des dels Acords d'Oslo de 1993), no hi ha cap pla per a ells (la gent de Jenin), ni desenvolupament ni acord polític. Estan perdent el futur i l'esperança”, va dir Jawad Al Malhi, un palestí que viu a Cisjordània, en una entrevista amb IPS des d'allí.
El camp de refugiats de Shu’fat alberga a 120 000 refugiats palestins a les afores de Jerusalem Est a la Cisjordania ocupada. Imatge: Jawad al Malhi.
El superpoblat camp de Jenin, establert en 1953, és la llar de tres generacions de palestins que van ser desallotjats dels seus llogarets d'origen durant la ‘Nakba’ de 1948. La ‘Nakba’ es refereix a la despulla generalitzada dels palestins de les seves terres i llogarets tradicionals durant la formació de l'estat d'Israel. Té una densitat de població de 56.000 persones per quilòmetre quadrat. El camp de refugiats de Shu’fat alberga a 120 000 refugiats palestins als afores de Jerusalem Aquest a la Cisjordània ocupada. Imatge: Jawad al Malhi
Al juny, un comitè especial de les Nacions Unides sobre els drets humans dels palestins en els territoris ocupats va informar que les morts de palestins a les mans de les autoritats israelianes a Cisjordània en els primers cinc mesos d'enguany s'havien disparat 124% en comparació amb el mateix període de l'any passat.
El conflicte entre Israel i Palestina, en el seu any 75, és un dels més llargs del món. Però Cisjordània, que estava governada per Jordània, es va convertir en un camp de batalla quan Israel es va apoderar d'ella i va annexar Jerusalem Aquest durant la Guerra dels Sis Dies en 1967. Els successius governs israelians han ignorat la condemna de la seva ocupació per part de la comunitat internacional.
Com a desafiament addicional, es va encoratjar als colons israelians a construir habitatges permanents a Cisjordània. I els atacs dels colons a les comunitats palestines veïnes, que impliquen agressions físiques i profanació d'habitatges i propietats, s'han produït amb impunitat durant anys. Entre 2020 i 2022, la violència dels colons israelians contra els palestins va augmentar 137%, informa l'ONU.
És poc probable que la tendència es reverteixi després de l'elecció l'any passat d'un nou govern israelià de línia dura encapçalat pel primer ministre Benjamin Netanyahu, que es va comprometre a enfortir el seu control sobre Cisjordània. L'erosió dels drets palestins i l'esperança que Cisjordània es converteixi en el lloc del seu futur estat ha aprofundit la pèrdua que senten els qui viuen en els seus nombrosos camps de refugiats. Un d'ells és Shu’fat, un extens laberint d'edificis congestionats que es construeixen cada vegada més alts a mesura que cada generació tracta de viure dins dels seus límits als afores de Jerusalem.
Shu'fat va ser creat com un camp de refugiats en 1965 i ara està flanquejat d'un costat pel mur de separació israeliana o «apartheid». Jawad al Malhi va néixer en Shu’fat després que la seva família, que va ser desallotjada del seu llogaret, es mudés allí en 1966. La seva casa està a uns centenars de metres de l'estret lloc de control, atès per soldats israelians armats, amb els quals ell i altres residents es veuen obligats a negociar diàriament per a anar a les botigues, a l'hospital i accedir als serveis públics i escoles per als seus fills.
Els desafiaments de la vida s'han intensificat amb el ràpid creixement de la població de Shu’fat. “En la dècada de 1980, hi havia unes 10.000 persones vivint en Shu’fat, però ara són 120.000. Llavors, ja no veus la llum; no veus el sol degut als edificis més alts. No hi ha espai, i és difícil caminar cap a qualsevol lloc. No hi ha llocs per a actuacions ni llocs per a persones”, va descriure Al Malhi, i va agregar que la vida en el campament “definitivament ha empitjorat molt en l'última dècada”.
El vídeo Gas Station (2009), creat per Jawad al Malhi, retrata la realitat de la vida dels joves palestins dins dels límits del camp de Shu’fat. Imatge: Jawad al Malhi
Ara que té cinquanta anys, Jawad ha passat la major part de la seva vida fent art sobre la vida en el campament i l'experiència humana de l'ocupació. I ha exercit com a professor d'art dedicat als nens del campament. Va descriure un vídeo que va fer en Shu’fat, anomenat Gas Station (gasolinera), que va donar una idea de la vida dels joves palestins en l'actualitat. El vídeo registra la vida dels joves que treballen en una petita gasolinera en els marges del campament. A mesura que passen les hores i el dia es converteix en nit, les seves interaccions entorn d'una cabina prefabricada i un tanc de gasolina es desenvolupen en un cicle interminable d'espera. El temps canvia, però crucialment res més ho fa. “Entre la generació més jove, ara hi ha més desconfiança i sospita [cap a les persones i el món]. Els joves somien amb abandonar el campament, però no poden anar-se'n. És molt difícil per als joves construir vides i relacions socials saludables”, va dir Al Malhi.
La desocupació entre la joventut palestina s'estima en 30%. Haneen Kinani, de l'Institut Palestí per a la Diplomàcia Pública a Brussel·les, va dir a IPS des d'aquesta capital europea que la majoria de la generació més jove “mai ha vist la vida sense setge, batudes i un brutal règim militar israelià que els deshumanitza”. Nombrosos factors alimenten l'evidència del creixent descontent entre els palestins més joves, inclòs el fracàs dels Acords de Paz d'Oslo de 1993, l'absència d'un procés de pau tangible i la ineficàcia de l'autoritat palestina, responsable d'administrar les àrees de Cisjordània controlades pels palestins. per a abordar les accions d'Israel. “En l'actualitat, no hi ha perspectives d'una solució política. El govern israelià no està disposat a comprometre's i no té una política més enllà de la possible annexió formal de parts de Cisjordània. Al mateix temps, l'autoritat palestina és massa feble per a poder negociar alguna cosa”, va dir a IPS John Strawson, professor de dret de la Universitat de l'Est de Londres.
Algunes nacions, com el Regne Unit, el Canadà i Austràlia, han demanat a Israel que deixi de construir assentaments agressius, vists com un estímul per a la violència. Però els comentaristes assenyalen que el suport indestructible que Israel rep dels Estats Units és un factor important en la seva impunitat contínua. Nasser Mashni, president de la Xarxa Australiana de Defensa de Palestina (Apan, en anglès) va dir que era hora que això canviés.
“L'ONU i els països individuals haurien de prendre mesures immediates i decisives, com ha demostrat que és possible amb la invasió russa d'Ucraïna. Israel ha d'estar subjecte a sancions internacionals i de l'ONU fins que compleixi amb les seves obligacions segons el dret internacional”, va dir a IPS.
Puede leer aquí la versión en inglés de este artículo.
Fuente: ipsnoticias.net
The homes of Palestinians, public buildings, cars, property and service infrastructure were damaged or destroyed during an Israeli military attack on Jenin in the occupied West Bank earlier this month. Photo credit: UNRWA
- The likelihood of further confrontations remains high following a major Israeli military assault on an impoverished camp of more than 23,500 Palestinian refugees in Jenin in the north of the occupied West Bank earlier this month. The landlocked Palestinian territory, located between Israel to the west and Jordan to the east, has been illegally occupied, according to international law, following the invasion by Israel 56 years ago.
“The destruction I saw was shocking. Some houses were completely burned down; cars had been crushed against walls …I saw the trauma in the eyes of camp residents who had witnessed the violence. I heard them speak about their exhaustion and fear,” Leni Stenseth, Deputy Commissioner-General of the United Nations Relief and Works Agency for Palestinian Refugees in the near East (UNRWA), stated after visiting Jenin on 9 July.
There have been numerous Israeli incursions into Jenin this year, and authorities claim the air and ground invasion on 3-5 July was to target Palestinian militant groups believed responsible for attacks on Israelis. Twelve Palestinians and one Israeli were killed, 900 homes damaged or destroyed, services decimated, and thousands displaced.
The military raid followed the death of four Israeli settlers by an armed Palestinian in the region in June. “Over the past hours, our security forces have been operating against terror hotspots in the city of Jenin,” Israeli Defence Minister Yoav Gallant said on 3 July. Palestinian resistance groups have since strengthened their rhetoric. Israel intended “to kill any resistance, and they have failed in that 100 percent”, a Jenin Brigades spokesperson told the international media. Both Israelis and Palestinians claim the West Bank as part of their homelands.
Palestinian armed resistance groups have grown in the region in response to Israel’s harsh military occupation. Most Palestinians in the West Bank are refugees living with chronic poverty, unemployment, human rights abuses, deprivation of civil liberties and statelessness. All of this is especially acute for youth in long-term displacement camps.
“I am not surprised at what happened in Jenin. After 30 years [since the 1993 Oslo Accords], there is no plan for them [people of Jenin], no development and no political agreement. They are losing the future and losing hope,” Jawad Al Malhi, a Palestinian living in the West Bank, said in an interview with IPS.
The overcrowded Jenin camp, established in 1953, is home to three generations of Palestinians who were evicted from their home villages during the ‘Nakba’ of 1948. The ‘Nakba’ refers to the widespread dispossession of Palestinians of their traditional lands and villages during the formation of the Israeli state. It has a population density of 56,000 people per square kilometre.
Shu’fat refugee camp is home to 120,000 Palestinian refugees on the outskirts of East Jerusalem in the occupied West Bank. Credit: Jawad Al Malhi
In June, a United Nations special committee on Palestinian human rights in occupied territories reported that Palestinian fatalities at the hands of Israeli authorities in the West Bank in the first five months of this year had skyrocketed by 124 percent compared to the same period last year.
The Israel-Palestine conflict, in its 75th year, is one of the world’s longest. But the West Bank, which was governed by Jordan, became a battleground when Israel seized it and annexed East Jerusalem during the Six Day War in 1967. Successive Israeli governments have ignored condemnation of its occupation by the international community.
In further defiance, Israeli settlers have been encouraged to build permanent homes in the West Bank. And settler attacks on neighbouring Palestinian communities, involving physical assault and desecration of homes and property, have occurred with impunity for years. From 2020-2022, Israeli settler violence against Palestinians rose by 137 percent, reports the UN. The trend is unlikely to reverse following the election last year of a new hardline Israeli Government led by Prime Minister Benjamin Netanyahu, which has pledged to harden its hold on the West Bank.
The erosion of Palestinian rights and hope of the West Bank becoming the site of their future state has deepened the loss felt by those living in its many refugee camps. One of these is Shu’fat, a sprawling warren of congested buildings that are being built higher as each generation tries to live within its boundaries on the outskirts of Jerusalem. It was established as a refugee camp in 1965 and is now flanked on one side by the Israeli separation or ‘apartheid’ wall.
Jawad Al Malhi was born in Shu’fat after his family, who were evicted from their village, moved there in 1966. His home is a few hundred metres from the narrow checkpoint, manned by armed Israeli soldiers, which he and other residents are forced to negotiate daily to go to the shops, the hospital and access public services and schools for their children.
The challenges of life have only intensified with the rapid growth of Shu’fat’s population. “In the 1980s, there were about 10,000 people living in Shu’fat, but now there are 120,000 people here. So, you no longer see the light; you don’t see the sun because of the higher buildings. There is no space, and it is difficult to walk anywhere. There are no places for cars and no places for people,” Al Malhi described, adding that life in the camp “has definitely got a lot worse over the last decade.”
The video, ‘Gas Station’ (2009), created by Jawad Al Malhi, portrays the reality of young Palestinian lives within the confines of Shu’fat camp. Credit: Jawad Al Malhi
Now in his fifties, Jawad has spent most of his life making art about life in the camp and the human experience of occupation. And he has been a dedicated art teacher to children in the camp. He described a video he made in Shu’fat, called the ‘Gas Station’, which gave an insight into the lives of Palestinian youth today. The video records the lives of young men working in a small gas station on the camp’s margins. As the hours pass and the day turns to night, their interactions around a pre-fabricated cabin and petrol tank unfold in an endless cycle of waiting. Time changes, but crucially nothing else does.
“Among the younger generation, there is now more distrust and suspicion [of people and the world]. Young people have a dream to leave the camp, but they can’t leave. It is very difficult for youths to build healthy social lives and relationships,” Al Malhi said. Unemployment among Palestinian youth is estimated at 30 percent.
Haneen Kinani of the Palestine Institute for Public Diplomacy in Brussels told IPS that most of the younger generation “have never seen life without siege, raids and a brutal Israeli military regime that dehumanises them.”
Evidence of growing discontent among younger Palestinians is fuelled by numerous factors, including the failure of the 1993 Oslo Peace Accords, the absence of any tangible peace process and the ineffectiveness of the Palestinian Authority, responsible for administering Palestinian-held areas of the West Bank, to address Israel’s actions.
“At present, there are no prospects of a political solution. The Israeli Government has no willingness to engage and has no policy beyond possible formal annexation of parts of the West Bank. At the same time, the Palestinian Authority is too weak to be able to negotiate anything,” John Strawson, a Law Professor at the University of East London, told IPS.
Some nations, such as the United Kingdom, Canada and Australia, have called for Israel to cease its aggressive settlement building, seen as a spur to violence. But commentators point to the unwavering support Israel receives from the United States as a major factor in its ongoing impunity.
Nasser Mashni, President of the Australia Palestine Advocacy Network, said it was time for this to change. “The UN and individual countries should be taking immediate and decisive action, as it has shown is possible with the Russian invasion of Ukraine. Israel must be subject to UN and international sanctions until it abides by and meets its obligations under international law,” he told IPS.
IPS UN Bureau Report
http://www.palestinalibre.org/articulo.php?a=78765" target="_blank" rel="noopener" style="outline: none; text-decoration: underline; color: rgb(0, 102, 255);" data-action="share/whatsapp/share">
Informació recollida de la web de Palestinalibre.org.
Informació, imatges i vídeos de la manifestació de Maxi Martos, del blog de lasafueras.info (Asociación Cultural Las Afueras).