Tot Gaza és objectiu militar
______________________________________
És gairebé com si l'exèrcit israelià tractés de reunir el major nombre possible de palestins en un mateix lloc per a després assassinar-los a tots.
Política 11 setembre, 2024 Vijay Prashad
És gairebé com si l'exèrcit israelià tractés de reunir el major nombre possible de palestins en un mateix lloc per a després assassinar-los a tots. Ahmed Abed i la seva família van fugir de l'escola de Dalal al-Maghribi a principis d'agost després que un atac aeri israelià els desplacés. Aquest atac aeri va matar a 15 palestins que s'havien refugiat allí després que Israel bombardegés les seves cases en el barri de Ash Shujaiyeh de la ciutat de Gaza. La família va arribar a l'escola al-Taba’een, una escola privada amb una mesquita annexa, que albergava a 2.500 persones. Des que els israelians van començar el seu últim bombardeig sobre Gaza a l'octubre de 2023, els palestins s'han refugiat en escoles privades i en escoles gestionades per les Nacions Unides (ONU). L'ONU informa que, en la Franja de Gaza, els atacs israelians han danyat 190 de les seves instal·lacions, la majoria d'elles escoles. Queden pocs santuaris a Gaza. Aquestes escoles –privades o de l'ONU– són els únics llocs que es consideraven relativament segurs.
A les 4.30 hores del 10 d'agost, caces israelianes van sobrevolar la ciutat de Gaza i van llançar bombes GBU-39 de 250 lliures, de fabricació estatunidenca, sobre l'escola i la mesquita del-Taba’een. En aquest moment, un gran nombre d'habitants havia fet cua en la mesquita per a anar a l'oració del Fajr o de l'alba. Les bombes van aconseguir a la gent que estava prop de la mesquita, matant almenys a 100 palestins. Es tracta d'una massacre que va tenir lloc just quan els Estats Units van decidir rearmar a Israel amb aquesta mena d'armes. Sarah Leah Whitson, ex directora de la divisió d'Orient Pròxim i Nord d'Àfrica de Human Rights Watch, va escriure que la venda d'armes a Israel per part dels Estats Units el dia d'aquest bombardeig demostrava un «condicionament pavlovià per a un exèrcit salvatge».
Els Estats Units, malgrat les declaracions ocasionals sobre la retenció d'armes, ha armat sistemàticament a Israel durant aquesta guerra genocida. Des de 1948, els Estats Units han proporcionat armes a Israel per valor de 130.000 milions de dòlars. Entre 2018 i 2022, el 79% de totes les armes venudes a Israel procedien dels Estats Units (el següent va ser Alemanya, que va subministrar el 20% de les importacions d'armes d'Israel). Les vendes d'armes estatunidenques han arribat en raïms deliberadament petits, de menys de 25 milions de dòlars per venda, perquè no requereixin l'escrutini del Congrés estatunidenc i, per tant, fora del debat públic. Des d'octubre de 2023 fins a març, els Estats Units van aprovar 100 d'aquestes petites vendes, que ascendeixen a més de 1.000 milions de dòlars en venda d'armes, inclosa la GBU-39. És important saber que la bomba, creada als Estats Units, va ser probablement carregada en un caça israelià per un tècnic estatunidenc destacat en les bases israelianes.
Un patró d'atacs contra escoles
Mahmoud Basal, portaveu de la unitat de defensa civil de Gaza, va dir que els metges que van arribar al lloc dels fets a l'escola del-Taba’een, molts d'ells ja veterans d'aquesta mena de violència, estaven desconcertats pel que van trobar. «La zona de l'escola està sembrada de cadàvers i parts de cossos», va dir. «És molt difícil per als paramèdics identificar un cadàver sencer. Hi ha un braç aquí, una cama allà. Els cossos estan esbocinats. Els equips mèdics romanen impotents davant aquesta horrible escena». Almenys 40.000 palestins han mort pels bombardejos israelians des del passat octubre i 2 milions de palestines i palestins han estat desplaçats de les seves llars.
En el període previ a l'atac contra l'escola del-Taba’een, les forces israelianes han intensificat els seus bombardejos contra les escoles de Gaza que serveixen de refugi. Al juliol, l'exèrcit israelià va atacar 17 escoles a Gaza, matant almenys a 163 palestins. En la setmana anterior al 10 d'agost, Israel va atacar les escoles Khadija i Ahmad al-Kurd en Deir al-Balah assassinant a 30 palestins (27 de juliol), l'escola Dalal Moghrabi en Ash Shujaiyeh assassinant a 15 palestins (1 d'agost), les escoles Hamama i Huda en Sheikh Radwan assassinant a 16 palestins (3 d'agost), les escoles Hassan Salame i Nasser en al-Nassr assassinant a 25 palestins (4 d'agost), i les escoles al-Zahraa i Abdul Fattah Hamouda assassinant a 17 palestins (8 d'agost).
Aquesta seqüència d'atacs contra escoles es va produir abans del bombardeig del 10 d'agost, la qual cosa demostra que existeix un patró d'atacs contra civils que busquen refugi a les escoles. La massacre del-Taba’een és el veintiunavo atac d'Israel contra una escola que serveix de refugi des del 4 de juliol. Ahmed Abed va perdre al seu cunyat Abdullah al-Arair en la massacre del-Taba’een. «No hi ha un altre lloc on anar», va dir. «Tots els llocs de Gaza són un objectiu».
Negacions israelianes
Israel va acceptar que havia bombardejat aquestes escoles, però va negar que hagués matat a civils. De fet, Israel ja no esmenta llocs com al-Taba’een i Dalal Moghrabi com a escoles; els diu «instal·lacions militars». L'exèrcit israelià va dir que havia matat almenys a 20 «operatius terroristes», ja que pel que sembla va afirmar haver aconseguit una «activa sala de comandament d'Hamàs i del Gihad Islàmic Palestí incrustada dins d'una mesquita». Les autoritats israelianes van donar a conèixer els noms d'almenys 19 persones que, segons van afirmar, eren alts operatius d'Hamàs i el Gihad Islàmic.
El Monitor Euromediterrani de Drets Humans, una organització independent amb seu a Suïssa, va estudiar les afirmacions dels militars israelians i va comprovar que no s'ajustaven als fets. El personal del Monitor va anar a escola, va fer una enquesta entre els supervivents i va revisar el registre civil controlat per Israel per a trobar els noms. La «recerca preliminar de l'equip va descobrir que l'exèrcit israelià va utilitzar en la seva llista noms de palestins morts en incursions israelianes, alguns dels quals havien mort en incursions anteriors». Les tres persones assassinades amb anterioritat, però els noms de la qual apareixien en les llistes israelianes, són Ahmed Ihab al-Jaabari (mort el 5 de desembre de 2023), Youssef al-Wadiyya (mort el 8 d'agost de 2024) i Montaser Daher (mort el 9 d'agost de 2024). La llista israeliana també incloïa a tres civils ancians que no tenen relació amb cap grup militant, entre ells Abdul Aziz Misbah al-Kafarna (director d'una escola) i Yousef Kahlout (professor de llengua àrab i tinenta d'alcalde de Beit Hanún). La llista inclou també a sis civils, «alguns dels quals eren fins i tot oponents d'Hamàs».
És sorprenent que, fins i tot en les seves pròpies declaracions, els oficials israelians semblen insegurs sobre les seves afirmacions. El contraalmirall Daniel Hagari, de l'exèrcit israelià, va dir que «diversos indicis d'intel·ligència» mostren que hi havia una «alta probabilitat» que Ashraf Juda, un comandant de la Brigada de Campaments Centrals del Gihad Islàmic, fos a l'escola del-Taba’een. Però els israelians no van poder confirmar-ho. Així doncs, els israelians van matar a 100 civils a pesar que no estaven segurs de si el seu objectiu es trobava en aquest moment en les instal·lacions.
L'exèrcit israelià ha establert un patró per a la seva campanya genocida. Primer bombardeja barris civils, enviant a la gent terroritzada a refugis com a escoles i hospitals. A continuació, anuncia ordres d'evacuació general de tota una zona, obligant la gent d'aquests refugis a viure amb por, ja que molts d'ells no tenen els mitjans per a abandonar-los i dirigir-se a altres llocs (de fet, «no hi ha cap altre lloc al qual anar», va dir Ahmed Abed). Després de donar aquestes ordres d'evacuació, Israel bombardeja els refugis protegits, inclosos hospitals i escoles, amb l'argument que són objectius militars. Aquesta fórmula es va aplicar a la ciutat de Gaza i en altres parts de la franja.
Ara, Israel ha anunciat ordres d'evacuació forçosa per a la població de Khan Younis, una ciutat del centre de Gaza. Al costat d'aquestes ordres, les forces israelianes han iniciat atacs aeris i d'artilleria en l'extrem oriental de Khan Younis. Ara veurem aquest tipus d'atacs contra escoles i hospitals que són refugis per a gent desesperada en el centre de Gaza, amb cada edifici vist pels israelians com un objectiu militar legítim.
Font: Globetrotter