L'ACORD “SOCIAL” PER A LA REFORMA DE
LES PENSIONS I EL PAPER DE LES MÚTUES,
UN NOU ATAC ALS PENSIONISTES
Javier Lucena, afiliat de la CTA, Coordinadora de Treballadors d'Andalusia

......Més enllà de la propaganda dels signants de l'acord, el govern, els sindicats majoritaris i la patronal,
si ens fixem atentament i no ens
deixem perdre en l'embull d'aspectes concrets,
observarem que es pot intentar desentranyar les
principals característiques de l'acord que, segons el meu
punt de vista, serien les següents:
◦ Les modificacions més importants i realment
noves que es proposen van en la direcció d'estimular
la prolongació de la vida laboral més enllà
de la ja de per si mateixa alta edat legal, fixada
actualment en 67 anys, mitjançant el foment de la
demora i de la combinació de treball i jubilació.
Com a resultat d'això, aviat veurem a molta
gent treballant fins als 70 anys i fins i tot fins
més enllà. Si tenim en compte que, segons Eurostat
(servei estadístic de la Comissió Europea), l'esperança
de vida en bon estat de salut als 65
anys d'edat és sobre 10 anys, i és aquesta
quantitat, amb lleugeres oscil·lacions a dalt o a baix,
des de fa diverses dècades, en realitat , amb tal prolongació se'ns estan arrabassant de
gaudir la meitat dels millors anys dels
jubilats, com diu l'economista Eduardo
Garzón....

Monogràfic Setembre 2024
Siguenos en: https://www.ctasindicato.es/ https://www.facebook.com/cordobacta https://www.youtube.com/@ctasindicato
Contacte: Passatge el Granadal (La Fuensanta) Local 3, Baix núm. 3 Tfnos.: 664 325 756 957 254392 Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
L'ACORD “SOCIAL” PER A LA REFORMA DE
LES PENSIONS I EL PAPER DE LES MÚTUES,
UN NOU ATAC ALS PENSIONISTES

Javier Lucena, afiliat de la CTA, Coordinadora de Treballadors d'Andalusia

El passat 31 de juliol, amb veranidad i traïdoria, es feia públic el denominat “Acord Social
per a la millora de la compatibilitat de la pensió de jubilació amb el treball, per a la
regulació d'un nou procediment d'accés a la pensió de les activitats amb elevada
perillositat i per al major aprofitament dels recursos de les Mútues amb la finalitat de
recuperar la salut de les persones treballadores”; acord subscrit pel Govern d'Espanya,
les organitzacions empresarials CEOE i CEPYME i els sindicats CCOO i UGT .

El mateix President utilitzava una breu presentació de l'acord com a reeixit comiat del curs
polític, abans de les seves vacances, en qualificar-lo propagandísticament com a “positiu, molt positiu”.
L'acord, no obstant això, queda a costa de la seva tramitació parlamentària a volta de l'estiu;
clar que en haver-lo gestat mitjançant “consens”, s'aplana el camí per al seu suport polític i
de pas es prepara el terreny per a desqualificar com a minoritària, extremista i injustificada qualsevol
dissensió, qualsevol postura d'oposició a aquest.

Per cert, el pacte s'ha gestat en secret, sense més que alguna filtració puntual, suposo que
per a sondejar les reaccions que podria aixecar. Res semblant a transparència o a debat públic
entre la classe treballadora, a qui es dirigeix l'acord.
2
Siguenos en: https://www.ctasindicato.es/ https://www.facebook.com/cordobacta https://www.youtube.com/@ctasindicato
Contacte: Passatge el Granadal (La Fuensanta) Local 3, Baix núm. 3 Tfnos.: 664 325 756 957 254392 Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

CONTINGUTS DE L'ACORD

Però abans d'analitzar la naturalesa de l'acord i
les seves implicacions per als treballadors i
treballadores, exposaré el seu contingut, a grans trets

1
; a saber:
1. Modificacions a introduir en diferents
aspectes de les jubilacions:
◦ Jubilació activa (compatibilitzar treball i
pensió): es tracta, probablement, del canvi més
important que incorpora l'acord. Fins ara es
permet el cobrament del 50% de la pensió mentre es
continua treballant, després d'un any de demora, percentatge
que es manté fix mentre duri l'activitat
laboral. Amb la nova proposta, després d'una
any de demora, es redueix el cobrament al 45% de la
pensió, però després va pujant progressivament el
percentatge, que pot arribar al 100% passats 5
anys, després del de demora. A més, es permetria la
compatibilitat dels incentius de demora amb aquests
cobraments (veure punt següent)

◦ Jubilació demorada (continuar treballant més enllà
de l'edat legal de jubilació, sense jubilar-se): es
manté l'incentiu per demora d'un 4% per cada
any addicional, ja introduït en la reforma de les
pensions de 2021, al qual s'incorpora a partir del segon
any el cobrament fraccionat de l'incentiu a raó del 2%
cada període de 6 mesos; és a dir, els
incentius es passen a computar per semestres a partir del segon
any.

◦ Jubilació flexible (reincorporació al treball en
jornada parcial després d'haver-se jubilat): aquí l'acord
simplement compromet al Govern perquè
revisi la regulació d'aquesta jubilació,
millorant els incentius a la mateixa mitjançant l'increment
del percentatge de pensió a percebre.

◦ Jubilació parcial ordinària (reducció progressiva
del temps de treball fins a la jubilació total, sense
aplicació d'índexs reductors): permet
compatibilitzar un contracte de treball a temps parcial
amb l'ingrés d'una part de la pensió, tres anys
abans de l'edat legal, en lloc de dos, com ocorre
en l'actualitat; en qualsevol cas, en pitjors
condicions que la regulació que es va adoptar en 2002
, i que es va modificar en 2013 i 2021 (RD 1131/2002,
de 31 d'octubre) , quan la jubilació parcial podia
començar als 60 anys i buscava sobretot
estimular l'ocupació i el rejoveniment de les
plantilles, mentre que ara només es pot gaudir
a partir dels 63 anys. O cosa que és el mateix, a partir de
2013 es passa, en aquest aspecte, d'una política
combinada d'escurçar l'edat de treball i fomentar
el treball dels joves, a una altra de mera
prolongació de l'edat de jubilació.
Segons l'acord, el primer any la reducció
de la jornada del jubilat parcial haurà de ser d'entre
el 20% i el 33%; els altres dos anys, seguirien
igual que avui, amb una reducció entre el 25% i el
75%. A més, els treballadors podran pactar amb l'empresa,
de manera individual, o mitjançant
negociació col·lectiva, acumular períodes de temps
de treball.
El que seria una novetat és que la jubilació
parcial haurà d'estar condicionada a la
contractació d'un rellevista, de manera indefinida, a temps complet
i que aquest haurà de mantenir-se
en l'empresa, almenys, fins a dos anys després
de l'extinció de la jubilació parcial.

◦ Jubilació parcial en el sector manufacturer:
En el sector manufacturer, amb una normativa
específica en aquesta matèria, es mantindrien les
condicions actuals de la jubilació parcial fins a
2029. Però també es veuria afectada per canvis
en matèria de cotització, que si és el cas és ara
del 20%, per a anar equiparant-la amb la de la resta dels

treballadors, que és del 100%; l'increment seria
progressiu i arribaria al 80% l'any 2029.

◦ Reducció de l'edat de jubilació per a
ocupacions penoses i perilloses, sense
penalització: El sistema actual per a establir
coeficients reductors per a ocupacions amb
especial penúria o perillositat no funciona,
perquè l'Administració responsable, la Seguretat
Social no acudeix tal com estableix la legislació
vigent a la iniciació d'ofici per part seva, i
quan s'inicia a petició de part – que és l'altre
mitjà possible , s'exigeix que sigui una iniciativa
conjunta de les organitzacions sindicals i de les
empresarials, la qual cosa fa gairebé impossible aquesta via d'inici.
De fet, el nostre sindicat, CTA, va sol·licitar en
2022 l'inici d'aquest tràmit per als treballadors
que desenvolupen activitats penoses, tòxiques,
insalubres, etc., en l'empresa municipal de
cementiris de Còrdova, CECOSAM, rebent
resposta negativa per part de la Direcció General
d'Ordenació de la Seguretat Social, al·legant no anar
acompanyada de sol·licitud conjunta amb la de l'organització
empresarial o l'administració pública
corresponents
2
.
Pel que anuncien en l'acord, sembla que
es pretén que el nou procediment sí que
funcioni, encara que caldrà veure si obre per fi la via
a iniciativa de part només de les organitzacions
sindicals. D'antuvi, s'exigiran dos requisits
d'entrada: que no es pugui modificar les
condicions de treball i que els indicadors tècnics
que s'utilitzin siguin objectius.
Com es decidiran els índexs i en quines
ocupacions? Després d'iniciar-se el procediment, es
realitzarà una anàlisi minuciosa i exhaustiva de la
trajectòria laboral, les contingències professionals, la
morbiditat (baixes) i, en els casos més extrems, la
mortalitat.

Al procés hauran d'aportar informe la
Inspecció de Treball, l'Institut Nacional de la
Seguretat Social i participarà una comissió d'avaluació,
així com els agents socials i els
ministeris de Seguretat Social, Hisenda i Treball.
Però resulta que, respecte als coeficients
reductors de l'edat de jubilació per a ocupacions
especialment penoses o perilloses, l'acord no
fa en definitiva sinó instar que es compleixi d'una
vegada amb la normativa actual, amb el Reial decret
1698 de 2011, al qual s'ha fet cas omís fins ara
i que, com hem dit i reconeixen fonts
del propi Govern, no funciona. D'altra banda,
sembla que així també s'intenta remeiar el
problema que genera la prolongació de l'edat de
jubilació als 67 anys en algunes ocupacions,
molt difícilment desarrollables amb aquesta edat.

2.Nou paper de les Mútues d'accidents de
treball:
En l'acord es proposa atorgar un nou paper a
les Mútues en els processos d'incapacitat laboral
de naturalesa traumatològica, amb la finalitat d'agilitzar-los.
Els aspectes principals d'aquest paper
serien:

◦ Serà necessari l'establiment previ d'un
conveni de col·laboració entre les Comunitats
Autònomes i les Mútues.

◦ Es requerirà el consentiment previ del treballador
perquè el metge de capçalera dels
Serveis Públics de Salut pugui derivar a les
Mútues la realització de proves diagnòstiques i
tractaments rehabilitadors, quan superi els
temps òptims de recuperació prevists per l'INSS

◦ Continuaran sent els metges dels Serveis
Públics de Salut els que tinguin la competència
exclusiva d'alta, baixa i determinació de l'assistència
sanitària.

Crida l'atenció que la Ministra, en declaracions
respecte a aquest apartat de l'acord, digui que “les
Mútues formen part del sistema públic i amb aquest
nou marc aprofitem millor els seus recursos amb la finalitat de
recuperar la salut dels treballadors,
garantir una atenció més especialitzada i
descongestionar el sistema públic de salut”. I
criden l'atenció tals paraules perquè són
contradictòries en si mateixes: com es diu que les
Mútues són part del sistema públic de salut, alhora
que s'expressa que amb la seva participació es tracta
de descongestionar aquest sistema públic?, en què
quedem?. Però a més, en la pròpia Revista de la
Seguretat Social del Ministeri s'afirma que "una
mútua és una associació d'empresaris sense ànim
de lucre que col·labora amb el sistema de Seguretat
Social en la gestió d'importants prestacions del sistema
de Seguretat Social".

De manera que, per art de màgia
de la Ministra, un servei privat
empresarial es converteix en servei públic.

En
realitat es tracta d'emmascarar que el Govern, en comptes de
dotar dels recursos suficients als
Serveis Públics de Salut perquè funcionin
adequadament, tant per als treballadors i
treballadores com per a la ciutadania en general,
aprofundeix en la privatització d'aquests,
desviant aquests recursos necessaris a ens
privats.

3. Incentius empresarials per a li reducció de
la sinistralitat:
L'entenimentat proposa en aquesta matèria recuperar l'incentiu
empresarial, la prima que existia fins a
2019 per una disminució important de la
sinistralitat i que havia estat eliminat en aquest any.
De manera que la millora en dades d'accidents i
malaltia professional, en la pròpia empresa i
respecte a la mitjana del seu sector, al mateix temps que la
realització d'inversions en matèria de prevenció,
podrà suposar rebaixes d'entre el 4% i el 8% en les
quota empresarial. En resum, es bonifica el
compliment de les obligacions empresarials en
matèria de seguretat laboral, a costa de la caixa de la
Seguretat Social.

4. Fixos discontinus:
Finalment, es proposa recuperar el coeficient
multiplicador del 1,5 per als treballadors i
treballadores fixos discontinus, a l'efecte d'accés
a la jubilació, la incapacitat permanent i les
pensions de viduïtat i orfandat, de manera que,
per exemple, per 6 mesos de treball es
comptabilitzarien 9 a tals efectes. Aquest factor, que
existia abans de la reforma última de les pensions,
es va eliminar en equiparar les cotitzacions per jornada
parcial amb les cotitzacions a jornada completa; però
no es va tenir en compte que els fixos discontinus hi ha
mesos que no cotitzen res, per la qual cosa sortien
perjudicats. De manera que més que un avanç,
es tracta d'esmenar un error.
Més enllà de la propaganda dels signants de l'acord,
si ens fixem atentament i no ens
deixem perdre en l'embull d'aspectes concrets,
observarem que es pot intentar desentranyar les
principals característiques de l'acord que, segons el meu
punt de vista, serien les següents:

◦ Les modificacions més importants i realment
noves que es proposen van en la direcció d'estimular
la prolongació de la vida laboral més enllà
de la ja de per si mateix alta edat legal, fixada
actualment en 67 anys, mitjançant el foment de la
demora i de la combinació de treball i jubilació.
Com a resultat d'això, aviat veurem a molta
gent treballant fins als 70 anys i fins i tot fins
més enllà. Si tenim en compte que, segons Eurostat
(servei estadístic de la Comissió Europea), l'esperança
de vida en bon estat de salut als 65
anys d'edat és sobre 10 anys, i és aquesta
quantitat, amb lleugeres oscil·lacions a dalt o a baix,
des de fa diverses dècades
3
, en realitat , amb tal
prolongació se'ns estan arrabassant de
gaudir la meitat dels millors anys dels
jubilats, com diu l'economista Eduardo
Garzón
4
.
◦ Es presenten com a millores de l'acord el que
no és sinó la recuperació d'anteriors
drets laborals (com el factor corrector dels
fixos discontinus) o el compliment d'obligacions
establertes legalment (com en el
cas del procediment per a la jubilació anticipada
sense penalització de les ocupacions perilloses i
penoses). Recuperacions que, a més, ho són a vegades
respecte a últimes modificacions, però no
respecte a antics i millors drets, que no es
recuperen (jubilació parcial ordinària)

◦ En alguns dels casos, aquestes recuperacions d'antigues
regulacions ho són en benefici dels
empresaris, simplement per complir amb el que la
llei estableix (primes empresarials per millores en la
sinistralitat), i en perjudici de la caixa de la
Seguretat Social, que veurà reduïda les aportacions
de la patronal.

◦ I un altre aspecte molt rellevant: s'aprofundeix en la
privatització de serveis com la sanitat pública,
reforçant les competències de les Mútues d'accidents..

Clar que, per a endolcir la píndola i que ens l'empassem,
s'introdueixen algunes millores, com les
relatives als treballadors rellevistes o, com
hem indicat, la recuperació parcial de drets
perduts – mai recuperació completa o millora de
la millor normativa del tema en qüestió, de temps
passats , alguna cosa que entenc no compensaria les
característiques negatives principals de l'acord i
que podrien haver-se adoptat, sense tanta retòrica,
amb mesures puntuals.
Anem, que després de donar tres o quatre passos
enrere en drets durant anys, ara ens
presenten com a avanç fer un passet “palante”; al
meu poble a això se'n diu retrocés, no millora. I
al costat d'aquest passet “palante”, fem altres passos cap enrere
en un tema tan central com l'edat de
jubilació.
El pitjor, amb tot, no és el que es proposa en l'acord,
sinó l'horitzó, les portes que obre.
Perquè el que avui és voluntari, si es generalitza –
i és clar que és el que es persegueix, tenint en compte
els diners que es posa per mitjà , fàcilment
pot acabar sent obligatori amb el temps,
com una nova prolongació de l'edat mínima de
jubilació o la necessitat de compatibilitzar pensió i
treball per a poder mantenir un nivell d'ingressos
suficient per a viure amb dignitat. Perquè és clar
que les propostes futures "dels agents socials”
i els Governs de torn intentaran continuar
aprofundint en la retallada de prestacions i
empitjorament de les condicions d'accés, de manera que
no és d'estranyar que, una vegada imposades
noves prolongacions obligatòries de l'edat, els
incentius econòmics que ara s'anuncien
acabarien per desaparèixer.
Tampoc s'entén que es traci com a objectiu
estratègic de l'Estat la prolongació de la vida
laboral en un país que encara compta amb 2,75 milions
d'aturats, segons l'última Enquesta de Població
Activa; perquè és clar que els treballadors i
treballadores parats no sortiran beneficiats amb
aquesta estratègia, sinó més aviat perjudicats.

En el fons, es ve així a trencar amb un
paradigma central en la lluita històrica de la classe
treballadora, el que concebia la jubilació com un
dret positiu conquistat que permeti
gaudir durant uns anys d'un temps lliure i
de descans, després d'una llarga vida de treball, amb
una pensió que garanteixi un nivell de vida
digne.

Ara, el paradigma que el substitueix proposa
com a positiu allargar l'edat de jubilació al màxim
i la compatibilitat entre treball i jubilació,
anem, continuar treballant indefinidament, diríem
que fins a la tomba. Perquè sembla clar també
que, com he dit, si cada vegada hi ha més gent que
comença a arribar als 70 anys treballant, o més enllà
, vindrà un moment que augmentarà la
“legitimitat” de l'Estat per a imposar nous
augments de l'edat mínima de jubilació. Ho ha
dit la mateixa Ministra d'Inclusió, Seguretat
Social i Migracions, Elma Saiz: “ (s') acaba amb la
dicotomia entre treballador i pensionista i s'adapta
a les necessitats de cada persona”
L'última part de la frase anterior de la Ministra és
així mateix molt rellevant: a més de colar la
prolongació del temps de treball i la
compatibilitat treballo/jubilació com una cosa positiva,
se'ns cola la "flexibilitat" de la jubilació: no
siguin rígids semblen dir-nos , si el millor és ser
flexibles; no té per què haver-hi una edat límit de
jubilació, que cadascú decideixi quan i com, una
jubilació a la carta. Per tant, ja no parlem
de processos col·lectius, on poder desenvolupar
accions comunes en pro de millores de les
condicions de treball i jubilació, sinó de processos
individuals on cadascun cerca la seva sortida
individualment.