No hi hauria Jocs Olímpics en un planeta mort
__________________________________________________________
Alguna vegada has intentat córrer en una onada de calor o jugar al futbol durant una tempesta? Si és així, saps que el clima extrem pot alterar profundament l'experiència esportiva, ja siguis aficionada, professional o espectador.
Els Jocs Olímpics de París estan desenvolupant-se, i la seva promesa de ser els “Jocs més verds de la història” continua donant lloc a debats, encara que només sigui perquè els seus patrocinadors siguin grans contaminadors com Coca-Cola, Samsung, Air France i Toyota. Aquest és un bon moment per a recordar que el món de l'esport no està al marge dels impactes de la crisi climàtica.
L'expressió “no hi ha esports en un planeta mort” subratlla la urgent realitat que la crisi climàtica no és només un problema ambiental, sinó que impregna totes les facetes de la vida, inclòs l'esport. A continuació, et comptem quatre formes en què la crisi climàtica està afectant l'esport i als nostres atletes.
1. La calor extrema amenaça la salut i el rendiment dels atletes
L'augment de les temperatures globals està fent que sigui cada vegada més difícil per als atletes rendir de manera segura. La calor extrema pot provocar esgotament per calor, deshidratació i fins i tot insolació, la qual cosa posa en perill la salut i el rendiment dels atletes. Això és així en el tennis, el futbol, el rugbi, el ciclisme, el criquet, el beisbol i molts altres esports.
Acció pel clima amb una pilota de tennis fosa a Melbourne. © Greenpeace
Durant els Jocs Olímpics de Tòquio 2020, les temperatures van superar els 30 °C amb una alta humitat, la qual cosa va provocar un gran malestar entre els atletes. Esdeveniments com la marató i la marxa atlètica es van traslladar a les primeres hores del matí per a mitigar els riscos de la calor.
2. Les condicions climàtiques extremes, la imprevisibilitat i els canvis estacionals alteren les competicions esportives i la vida dels atletes
La creixent freqüència i intensitat de les tempestes, inundacions i altres fenòmens meteorològics extrems estan causant estralls en els calendaris i les seus esportives. Aquestes interrupcions provoquen cancel·lacions, retards i problemes de reprogramació. La incertesa i les condicions impredictibles del camp degut al canvi climàtic s'han convertit en un factor d'estrès addicional en la vida dels atletes. Els patrons climàtics impredictibles dificulten el manteniment dels horaris d'entrenament regulars i el canvi d'estacions a causa del canvi climàtic afecta quan i com els atletes poden entrenar i competir.
Durant la Copa del Món de Rugbi de 2019, el tifó Hagibis va provocar la cancel·lació de diversos partits al Japó, la qual cosa va afectar el calendari i la logística del torneig. Hagibis va causar més de 17 000 milions de dòlars estatunidencs en danys, la qual cosa ho va convertir, en aquest moment, en el tifó més costós registrat.
El fum dels incendis forestals de Califòrnia ha obligat repetidament a la cancel·lació d'esdeveniments esportius, inclosos partits de futbol universitari i partits de beisbol professional. La mala qualitat de l'aire degut als incendis forestals suposa un risc important per als esportistes, especialment per als que practiquen esports a l'aire lliure. Respirar aire contaminat pot reduir la funció pulmonar, agreujar l'asma i provocar altres problemes de salut.
3. Els esports d'hivern s'enfronten a la desaparició de la neu
Els hiverns més càlids estan escurçant les temporades d'esquí, la qual cosa afecta els entrenaments i les competicions. Molts esdeveniments de la Copa del Món d'Esquí Alpí de la FIS (el principal circuit internacional de competicions d'esquí alpí) han sofert cancel·lacions i reubicacions a causa de la falta de neu.
El clima inusualment càlid està provocant una gran producció de neu artificial i generant preocupacions sobre la qualitat de la neu i la seguretat de les pistes. La neu artificial ha dominat els Jocs Olímpics d'Hivern durant l'última dècada: els Jocs Olímpics de PyeongChang i Sotxi van utilitzar un 80 i un 90 per cent de neu artificial. El cent per cent de la neu en la qual van competir els atletes en els Jocs Olímpics d'Hivern de Pequín 2022 va ser artificial.
El procés de creació de neu artificial és un absurd ambiental que consumeix enormes quantitats d'aigua i energia, la qual cosa agreuja l'esgotament dels recursos i les emissions de carboni. Aquesta pràctica soscava els esforços de sostenibilitat i contribueix al canvi climàtic, creant un cicle contraproduent per a les indústries dels esports d'hivern.
Impacte del canvi climàtic Àustria – Pistes d'esquí abandonadaPistas d'esquí abandonades en Lammeralm, Steiermark, Àustria. A causa de la crisi climàtica, a Àustria cau menys neu. © Mitja Kobal / Greenpeace
Pistes d'esquí abandonades en Lammeralm, Steiermark, Àustria. A causa de la crisi climàtica, a Àustria cau menys neu. © Mitja Kobal / Greenpeace
Atletes com els practicants de surf de neu i medallistes d'or olímpics Hannah Teter i Shaun White han parlat sobre com els canvis en els patrons de neu estan afectant els esports d'hivern, i han advocat per una major consciència i acció ambiental.
4. Danys i impacte econòmic en la infraestructura esportiva
Els fenòmens meteorològics extrems poden causar danys significatius a la infraestructura esportiva, la qual cosa porta a costoses reparacions i esforços de reconstrucció. Aquesta càrrega econòmica pot afectar les comunitats locals i a la indústria esportiva en general.
En 2005, l'huracà Katrina (un exemple icònic i tràgic de com la crisi climàtica sobrealimenta els fenòmens meteorològics extrems i com els impactes del canvi climàtic se senten desproporcionadament en les comunitats de baixos ingressos i les comunitats de color) va devastar la ciutat de Nova Orleans, Louisiana, i va causar grans danys al Louisiana Superdome, seu dels Saints de la NFL, la qual cosa va portar a una reubicació temporal de l'equip.
2015: Voluntaris de Greenpeace lliuren una pancarta que diu “Gazprom: No al petroli de l'Àrtic!” en l'Estadi Olímpic de Berlín, on es disputa la final de la Lliga de Campions. Gazprom, patrocinador de la UEFA, és la primera empresa que realment extreu petroli a l'Àrtic. © Gordon Welters / Greenpeace
En 2011, Queensland, Austràlia, va sofrir una inundació catastròfica que va danyar greument l'Estadi Suncorp de Brisbane. Les inundacions van inundar l'estadi, causant greus danys per aigua en el terreny de joc, les zones de seients i els sistemes elèctrics i mecànics de l'estadi.
Qui contamina, paga
La crisi climàtica és una amenaça per al món de l'esport, que afecta a tot, des de la salut dels i les atletes fins a l'estabilitat econòmica. Cada vegada més, queda clar que les pràctiques sostenibles i l'acció climàtica són essencials per a protegir el futur de l'esport de l'avarícia de les empreses de combustibles fòssils. Sense un planeta sa, no pot haver-hi jocs, ni competicions, ni triomfs atlètics.
Això va més enllà de les grans competicions, els Jocs Olímpics i l'àmbit dels patrocinadors i els diners. Abasta un patrimoni intangible i una cultura que ens uneix, contribuint a la riquesa de la nostra humanitat compartida.
Aquesta és una raó més, si fos necessària, per a detenir tota l'expansió de petroli i gas a tot el món i fer que els contaminadors paguin pel mal que han causat. Per a protegir el seu futur, els atletes i el món de l'esport han de fer la seva part en aquest esforç.
Blog escrit per Mehdi Leman, Editor de Continguts per a Greenpeace Internacional.
Greenpeace España - autor del blog.
Greenpeace España