Més de 10.000 persones es van manifestar pel centre de Barcelona ahir, 6 de juliol, per reivindicar que la ciutat de Barcelona, pertany a la ciutadania i no pas als turistes ni  a aquells que fan negoci amb ells, convocats per Zeroport, No a la Copa Amèrica, i un munt d'organitzacions que s'han adherit a aquest acte.

_________________________________________________________________

La organització de la Copa Amèrica per part de l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya preveu una allau de 2 milions i mig de visitants, a més dels 12 milions de turistes que ja visiten anualment Barcelona. Les platges estaran saturades i serà més complicat que mai fer ús del transport públic. Molt més greu serà l'efecte sobre el preu de l'habitatge. A la Barceloneta ja s'estan llogant pisos a 4.000 euros/mes amb el reclam de la Copa Amèrica.

La manifestació que va començar a les 18:00 hores, quan encara lluia el sol intensament a les drassanes, "era necessària per donar a conèixer la crítica situació que estan patint els barcelonins amb el turisme de masses durant els mesos de juliol i agost, en particular, però també durant la resta de l'any", segons els seus organitzadors. La població de Barcelona, en general, no sap les conseqüències de la turisitificació en les vides de la ciutadania, de les famílies treballadores que veuen com augmeten els preus del lloguer dels seus habitatges. És per això que la PAH ha fet acte de presència portant pancartes que fan referència als desnonaments, provocats per l'impagament d'hipoteques i per l'impagament de llogers, a causa de l'augmemt dels preus de lloguer, que en part està sent provocats per la demanda de pisos turístics i els fons d'inversió (fons voltors). Resultant, que a la ciutat de Barcelona s'han produït més desnonaments que a la resta del regne d'Espanya aquests últims anys.

"Cal recordar que l’actual crisi d’habitatge a Barcelona no es fonamenta principalment en els habitatges d’ús turístic com a tal, sinó en la manca de regulació de lloguers temporals. Els lloguers temporals són l’escletxa principal dels   especuladors per desviar pisos a usos lucratius. És la via que tenen per saltar-se el topall de la regulació de lloguers. Recordem també que tant Junts com el PSC van fer caure, fa un mes, el decret impulsat pel Govern que ho regulava", segons el Sindicat de Llogateres. 

D’igual manera que ha succeït recentment a les Canàries i a les Balears, era el moment d’una gran mobilització a Barcelona contra la turistització i per un canvi de model econòmic que passi per la reducció de l’activitat turística a la ciutat, i de la seva dependència d’aquest sector. 

https://youtu.be/UHUik4AAPuk?si=VJrUp3jZf1xzj9XK Video de la manifestació.

https://youtu.be/wO6l6qTp0-g?si=ujH5aN1AEhjNtAim Video de la manifestació.

https://youtu.be/vRWLImcE3W8?si=4Cu9xgm3dnHOoh-3 Video de la manifestació.

D'altra banda, una competició com la Copa Amèrica de Vela, en la que participen sis equips de grans empreses de sis països diferents, i en la qual no participa cap equip local, que es celebrarà del 22 d'agost al 20 d'octubre tindrà lloc a Barcelona, ha necessitat l'aportació d'entre 70 i  80 milions d'euros per part de l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, en gran part a fons perdut, i amb un cost ambiental alt, perquè cada equip porta una flota de naus de suport, per no parlar dels equips de televisió  i dels iots de luxe que vindran a seguir la competició.

Es preveu que aquesta competició atregui a un allau de 2 milions i mig de visitants, a més dels 12 milions de turistes que ja visiten anualment Barcelona. Malgrat que es parla d'un impacte econòmic de 1.200 milions d'euros, l'informe de la UPF, que és d'on surt aquesta xifra no s'ha pogut consultar. Respecte als llocs de treball que generen aquests grans esdeveniments en l'àmbit local són estacionals i mal pagats.

Barcelona acollirà la Copa Amèrica de Vela durant un període
de catorze setmanes, des del 22 d’agost fins al 27 d’octubre
de 2024.

A més, molts dels 2 milions i mig de visitants previstos arribaran en avió i es desplaçaran en cotxe. Un turista de luxe a Barcelona consumeix 5 vegades més aigua que una persona resident a Barcelona. I en plena sequera cadascú dels equips de la Copa Amèrica gasta 5.000 litres d'aigua al dia per rentar els seus vaixells.

Els barcelonins esperen els mesos de juliol i l'agost per anar a la platja i gaudir de l'aigua, però cada cop, cada any és més difícil trobar lloc a la sorra, infestada de turistes borratxos i de llaunas per tot arreu. Les depuradores han de treballar sis vegades més per desfer-se de la merda que defequen els milions de turistes des dels seus allotjaments en pisos turístics que han llogat a una empresa que no paga impostos i que ha ocasionat l'augment dels lloguers dels habitatges de les famílies treballadores, desplaçant-les a l'extraràdi, que ja no se sap ben bé on és la línia vermella, perquè pisos turístics trobem a La Pau, a la Verneda, al Besòs, al Maresme, al Poblenou, per tot el territori barceloní.

La necessitat d'aigua potable per rentar o donar de beure a tots els turistes que venen a Catalunya i, en concret, a Barcelona és un dispendi que no es pot permetre la ciutadania i això ho ha d'entendre el Consistori i la Generalitat de Catalunya i prendre mesures per acabar amb aquesta massificació, que no s'arregla només amb impostos als turistes. La primera i única mesura és la de realitzar un estudi de quants turistes pot admetre la ciutat de Barcelona sense sentir-se seriament perjudicada, cada any i estació, és a dir, aplicar un numerus clausus. Els turistes podran venir però la ciutat sabrà en cada moment quina quantitat de gent vindrà.

La demanda turística de pisos turístics ha incrementat l’especulació sobre els habitatges i ha inflat el preu de lloguer i de compra, dificultant que les persones locals puguin viure a la ciutat. La joventut barcelonina hauria de dedicar de mitjana un 119,7% del seu sou per llogar un habitatge a preus de mercat.

Tots els barcelonins reciclen el plàstic, el cartrò, el vidre, tota mena de residus, però també l'oli de les paelles el reciclen de tal manera que no va a parar a la mar ni una gota d'aquest producte i tot ho fan perquè volen trobar-se l'aigua de les platges neta. I els pocs dies a l'any que la gent pot gaudir de l'aigua es probable que trobem de tot, malgrat el que ens diuen, gràcies a que uns quants es fan d'or venent la nostra ciutat. Prou.

Aquesta manifestació ha estat convocada pels següents col·lectius:

Col·lectius: No a la Copa Amèrica, barris de muntanya, Zeroport, Stop Creuers, ABDT, Resistim al Gòtic, Iaioflautes, Rebel·lió o Extinció Catalunya, Associació de Veïnes i Veïns del Barri Gòtic, Plataforma d'Afectats per la Hipoteca Barcelona, Sindicat de Llogateres, Canarias Tiene un Límite Barcelona, Plataforma pel Decreixement Turístic de Girona, Gràcia Cap a On Vas?, Associació de Veïnes i Veïns del Clot-Camp de l'Arpa, Alba Sud, Ecologistes en Acció, Plataforma d'Habitatges Afectats dels Tres Turons, La Miranda, Consell Veïnal del Turó de la Rovira, Local Social Raimon Casellas, L'Aigua És Vida, Cimera Social de l'Aigua, Associació Veïnal Vallcarca - Som Barri, Kasa de la Muntanya, Plataforma Can Baró, Consell de la Joventut de Barcelona, Riders x Derechos, ENTREPOBLES, Plataforma Carrers i Places de Gràcia, AVV J.Maragall del Guinardó, Sindicato las Kellys Cataluña, La Fera - Fàbrica de creació digital, Colapsistas.com, XES Barcelona, Transición Ecosocial Yasuni, Plataforma contra ampliació aeroport Palma, Stop Creuers Tarragona- Veïnat pel decreixement turístic, SCI Catalunya, Xarxa CooperaSec, ATTAC-Catalunya, Ateneu La Base, Observatori DESCA, Fem Sant Antoni, Associacio Veïnal Casc AntiC, Totacucaviu, XES (Xarxa d'Economia Solidària) de Catalunya, Raval Rebel, Torrent Gràcia, CICrA Justícia Ambiental, Les Vilaretes, Opcions de consum responsable, Associació Cultural el Raval - El Lokal, Antiga Massana, GOB Mallorca, Cuidem Montjuic, Blokes Fantasma, Crida LGBTI, La Negreta Espai Social del Gòtic, Fem Front al Turisme, PAICAM MARESME, Òmnium Ciutat Vella, Recuperem La Salut, enginyeria sense fronteres, CNT L'Hospitalet, Campanya contra el Quart Cinturó, La Sardineta associació per la difusió d'un consum crític i transformador - Barceloneta, Futuro Vegetal, Assemblea 15M Sarrià St. Gervasi, Sindicat d'Habitatge de Vallcarca, Associació Fotomovimiento, La Garrofera de Sants, Guerrilla Raval, AVV Congrés-Indians, Greenpeace, Heura Negra, Grup Exploracions de l'Entorn Sonor,, La Virgueria, el Nus Sindicat de Barri del Poblenou, Cíclica SCCL, acTe - Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial, Ateneu independentista d'hostafrancs -Espai Basset, Corrent Roig, Floreix Can Baró, Caixa d'Eines i Feines, Aturem Hard Rock, SODEPAU, Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial (acTe), IAC - Intersindical Alternativa de Catalunya -, Ciutat Vella per la Independència - Territorial ANC, Grup Habitatge Sants, Sindicat de barri de Poble Sec, Research & Degrowth, KOP DE MA BAR SCCL, CGT Barcelona, Casal Popular La Mina, , Col·lectiu d'Arquitectes el Tinglado, Teresa Roque Bertrans Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ), Klimàtiques en Acció, Ca la Dona, Col·lectiu Punt 6, Virus Editorial, Putas, Libertarias Raval, Putas Indignadas, AFA ESCOLA BALDIRI REIXAC (Parc Güell), StopJJOO, Rebelión Animal, La Pera Comunicació SCCL, Kellys Unión Cataluña, Ateneu Transformadors Fort Pienc, Sindicat d'Habitatge de Gràcia, Associació Germanetes Jardins d'Emma, Sants-Montjuïc ANC, Centre Social de Sants, Feministes del Poble Sec, Somsò Batucada, Associació Ca la Dona, Habitem les Drassanes, Xarxa Veïnal del Raval, Resistim al GòticSindicat d'Habitatge de la Sagrera, Navas i Congrés, , Ecologistes en Acció, Hort Ca La Trava, City Lab Barcelona, ICTA-UAB, Veïnes i veïns La Salut-Vallcarca, Ridersxderechos, Sindicat d'Habitatge de Cassoles, Transductores...

Les conseqüències negatives del turisme són, segons aquests col·lectius:

1. Augment del cost de la vida
   
   • Preu de l’habitatge: la demanda turística de pisos turístics ha incrementat l’especulació sobre els habitatges i ha inflat el preu de lloguer i de compra, dificultant que les persones locals puguin viure a la ciutat. La joventut barcelonina hauria de dedicar de mitjana un 119,7% del seu sou per llogar un habitatge a preus de mercat.
   • Preu dels serveis en els sectors de l’oci, la cultura i la restauració.
   • 
2. Transformació i gentrificació dels barris
   A molts barris s’han reemplaçat els establiments tradicionals per locals comercials orientats al turisme, i s’han substituït les vivendes per habitatges d’ús turístic i lloguer de temporada. Això ha portat a l’expulsió del veïnat.
3. Economia depenent
   El model actual ha generat una dependència excessiva del turisme, creant una economia poc diversificada, on altres sectors com el petit comerç o els petits tallers, han quedat eclipsats o han desaparegut. Aquesta dependència:
   • Genera precarietat laboral: el salari mitjà del sector de l’hostaleria a Catalunya el 2022 és de 10,6€/hora, un 70% menys que el salari mitjà de Catalunya de 18€/hora. Els contractes són de caire temporal o estacional, amb poca seguretat laboral.
   • Exposa la població a la mateixa vulnerabilitat i volatilitat intrínseca del turisme (pandèmies, terrorisme, guerres, modes, sequera…).
   • Concentra els beneficis en un nombre reduït d’empreses de restauració i transnacionals hoteleres amb societats establertes en paradisos fiscals (Meliá, Barceló, Riu etc..).
   • Força l’Administració a prendre decisions centrades en el benefici de la indústria turística i el Gremi de restauració en comptes de focalitzar-se en l’emergència habitacional que pateix bona part de la ciutadania.
   • 
4. Impacte ambiental
   La petjada climàtica d’un turista equival a la de vuit residents. Informes municipal atribueixen al turisme el 75% de les emissions de CO2 de Barcelona.
5. Pressió sobre els serveis públics
   A causa de l’augment del nombre d’usuaris en transport públic, sanitat, neteja, seguretat, manteniment…
6. Impacte en el patrimoni històric
   El turisme massiu s’apodera o mercantilitza el patrimoni històric de la ciutat, amb un ús excessiu (búnquers del Carmel, barri Gòtic, La Rambla i Ciutat Vella, Parc Güell, hospital de Sant Pau, La Boqueria…).
7. Pèrdua de la cultura local
   La identitat, l’idioma i la cultura de Barcelona es dilueixen a mesura que la ciutat és transformada per les infraestructures i les activitats de la indústria turística.
8. Despossessió de la ciutat
   Desposseeix la ciutadania de l’espai públic urbà i impedeix la seva lliure mobilitat i l’exercici d’activitats socials i de l’esbarjo.
   

Els col·lectius convocant exigeixen la implementació d’un seguit de mesures per fer decréixer el turisme massiu de manera immediata, conjuntament amb un pla de transició ecosocial que condueixi a la transformació del model productiu i econòmic.

Bloc 1: Posar fi a la promoció del turisme

• Fi del finançament públic de la promoció turística, començant pel desmantellament del consorci publicoprivat Turisme de Barcelona, que ha de ser substituït per una agència pública que gestioni la reducció de l’activitat turística i la seva reconversió.
• Fi de les subvencions i exempcions fiscals a qualsevol activitat relacionada amb la indústria
• 
• Abandonar qualsevol projecte d’ampliació d’infraestructura portuària i aeroportuària.
• Destinar la taxa turística íntegrament a revertir els impactes negatius del turisme
• Fi dels esdeveniments culturals, esportius, les grans fires I esdeveniments econòmics destinats a la generació de més turisme (MWC, Copa Amèrica, Jocs d’hivern, Circuit de Montmeló, Primavera Sound).

Bloc 2: Reduir l’oferta actual

• Impedir la concessió de qualsevol nova llicència d’allotjament turístic.
• Limitar les llicències hoteleres (no més hotels ni aparthotels), i reduir les existents de forma progressiva. Revertir les concessions d’hotels en sòl municipal de forma immediata.
• Prohibir el lloguer turístic (HUTs) i de temporada, així com l’activitat de les plataformes tipus Airbnb. Eradicar els HUTs il·legals a través de processos d’inspecció i sanció (a gestors i plataformes).
• Reduir el nombre de llicències de residències estudiantils i garantir que les que existeixen no es puguin destinar a usos turístics.
  
  Acompanyat de:
• Reducció del trànsit de creuers; elaboració d’una agenda de reducció progressiva, fins a eliminar-lo a mitjà termini.
• Limitar les terrasses, que impedeixen el trànsit de vianants i l’ús de l’espai públic

Bloc 3: Fiscalitat i justícia social

• Incrementar la taxa turística fins al 12,5 % del preu de la pernoctació i d’11 € per a les persones que arribin en creuer (igual que Amsterdam).
• Crear nous impostos sobre el turisme destinats a compensar les despeses directes i indirectes que aquest sector genera, i a fomentar la diversificació econòmica dels entorns massificats.
• Millorar els convenis de les persones treballadores del sector turístic assegurant sous dignes i reducció de les hores de treball.
• 

Bloc 4: Reaprendre, construcció d’alternatives:

Creiem necessària una transició ecosocial impulsada per l’administració pública basada en créixer de manera planificada i diversificada en activitats productives i reproductives socialment útils que permetin la creació de llocs de treball no precaris. Aquests plans han d’incloure, entre d’altres, les mesures següents:

• Destinar fons públics a programes de formació i inserció laboral de les persones treballadores del turisme en altres àmbits laborals, tot assegurant una renda mínima garantida.
• Desconstruir instal·lacions turístiques per diversificar-ne els usos i transformar-les en espais per viure com a garantia del dret a l’habitatge. Addicionalment, han de servir com a centres civics i àrees de treball cooperatiu.
• Promoure el sector primari a través de la producció agroalimentària ecològica i de proximitat, particularment a través de cooperatives agràries.
• Enfortir el sector secundari a través de la reconversió de sectors insostenibles en activitats productives socialment útils
• Activar comunitats energètiques per a la producció i el consum públic, cooperatiu i comunitari d’energies renovables.

Altres col·lectius presents a la manifestació

El Pla de Ponent planteja la construcció de gairebé 5.000 habitatges –4.896–, el 40% de les quals –1.958– de protecció oficial, i suposa actuar en una zona d'unes 200 hectàrees compresa entre Gavà –municipi al qual pertany– i Castelldefels, al sud del Baix Llobregat. La ciutat té una població de 47.000 habitants i el planejament urbanístic permetria augmentar-la amb uns 12.000 residents més.

Des de l'inici, el projecte ha comptat amb el rebuig de moviments socials, ecologistes i veïnals, que actualment s'articulen a través de l'associació Salvem el Calamot – Aturem el Pla de Ponent, mentre que el govern municipal –en mans del PSC des de 1979– fa una defensa ferma d'aquest. Totes dues visions estan absolutament contraposades i, al cap i a la fi, representen dos models de ciutat divergents.

Activistes pel dret a l'habitatge a Barcelona tractaran, al setembre d'aquest any 2024,  boicotejar per tercer any consecutiu l'arrencada de The District, la fira que reuneix directius del sector immobiliari de tot el món. Al crit de "Acabem amb la Fira Internacional de l'Especulació”, i "Si ells tornen, nosaltres també" (#EnfonsemTheDistrict#SiEllsTornenNosaltresTambé).

Si ells tornen, nosaltres també.

Conchi, representant i portaveu de Marea Pensionista de Catalunya, també hi era a la manifestació reivindicant que la gent gran és la que més pateix amb la massificació turística i en especial les dones pensionistes que cobren per sota dels 500 euros mensuals, que veuen com no els arriba els diners, perquè els preus dels productes bàsics d'alimentació augmenten des de fa uns anys per la guerra a Ucraïna i cada estiu encara pujen més per la turistificació que pateix la ciutat de Barcelona.

Seria bó recordar que a les obres de la novelista Donna Leon, que tenen com a fons la ciutat de Venècia, els personatges protagonistes es queixaven fa més de vint anys de la gentrificació de la seva ciutat, potser la més bonica del món, a la que s'han vist sotmesos els venecians, que, una gran majoria, han hagut de marxar, pels preus del lloguer, pel tancament de les botigues de tota la vida, per la massificació turística. Encara els barcelonins som a temps d'intentar revertir el que està succeint amb Barcelona, la nostra ciutat.

Informació vídeos i imatges de Maxi Martos, del blog de lasafueras.info(Asociación Cultural Las Afueras).