Els desnonaments maten.
______________________________________________________
La Comissió de la Dona de la Marea Pensionista de Catalunya vol denunciar el darrer episodi de violència contra la dona. Perquè això, i no una altra cosa, és el que ha passat a Barcelona dilluns passat. La violència contra la dona té múltiples cares i la violència econòmica n'és una. Possiblement, la més important.
Dilluns 1 de juliol, els lloguers de Barcelona van marcar un rècord històric. Aquella matinada, dues germanes s'havien suïcidat poques hores abans de ser desnonades de casa seva. Aparentment, no tenien diners, ni pensió, ni ajuts.
És poc el que se'n sap. Una tenia cinquanta-quatre anys, l'altra seixanta-quatre. Fins al 2021, convivien amb la mare i, després de morir per COVID el 2021, van quedar aïllades i sense recursos. S'ignora perquè no hi ha informe de vulnerabilitat. L'ajuntament al·lega que no va poder contactar-hi perquè mai no van respondre a les peticions de comunicació. També es desconeix si el propietari del lloguer era una petita tenidor o un “fons voltor”.
Per a la Comissió de la Dona de la Marea Pensionista de Catalunya, això és un altre cas de violència. Certament ningú va estrènyer un gallet ni va clavar un ganivet però és un cas claríssim de violència, violència econòmica. La pobresa mata. Aquestes dones van ser víctimes de la llei fonamental del sistema econòmic capitalista: la llei de l’oferta i la demanda. La gentrificació que pateixen els veïns de Barcelona des de fa uns quants anys és un exemple de manual; una gentrificació que expulsa els veïns de la ciutat per donar pas a negocis de serveis.
La Comissió de la Dona de la Marea Pensionista de Catalunya sap que no només les dones estan amenaçades per aquest tema. Davant l'especulació, homes i dones són iguals. Però també vol subratllar que, perquè la pobresa té cara de dona, són dones les víctimes principals del sistema.
Per això cal continuar en la lluita contra la bretxa de gènere.
3 de juliol de 2024
Comissió de la Dona
Marea Pensionista de Catalunya
Informació enviada per Marea Pensionista de Catalunya a Maxi Martos, del blog de lasafueras.info(Asociación Cultural Las Afueras).
Antecedents de la informació.
Dues germanes se suïciden hores abans de ser desnonades a Barcelona.
__________________________________________________________
Aquestes noves morts evidencien el fracàs de les polítiques públiques, incapaces de “garantir el dret a l'habitatge”, denuncien des de la PAH.
2
Desnonament paralitzat Barcelona
Imatge d'un desnonament paralitzat a Barcelona al desembre de 2011. GUILLAUME DARRIBAU
Martín Cúneo
@MartinCuneo78
1 JUL 2024 16.54
“No són suïcidis, són assassinats”, diuen des de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) cada vegada que una persona es lleva la vida abans de ser desnonada. I ho han tornat a repetir després que es conegués que dues germanes, de 54 i 64, s'han suïcidat en la matinada d'aquest 1 de juliol, unes poques hores abans que s'executés el desallotjament judicial previst per a aquest matí. A les 11h, les dues dones havien d'abandonar la seva llar per no poder pagar el lloguer. A les 4:30h es van tirar pel pati interior de l'edifici. Va ser en el barri de Sant Andreu, a Barcelona, al carrer Navas de Tolosa, per un deute de prop de 9.000 euros. Malgrat que no podien pagar el lloguer des de març de 2021, no hi havia cap informe de vulnerabilitat vinculat amb el cas.
És el segon cas de suïcidi que es produeix a Catalunya en el que va d'any. El 22 de març passat, un home de 70 anys es va suïcidar en un parc de Sabadell, on vivia després d'haver perdut la seva casa. Se'l coneixia en el barri com “el manetes” perquè havia fet arranjaments en habitatges de tota la zona. Sense poder treballar per problemes de salut, va començar a prioritzar el pagament de l'habitatge a la resta de despeses de la llar, però al final tampoc va poder pagar el lloguer. En el moment de suïcidar-se, devia 3.334 euros.
“Esperin un moment, que pujaré a fer unes coses”, va dir un home de 43 anys a Vigo a la comissió judicial que volia desnonar-li el passat 2 de maig. Va tornar al seu habitatge, en un quart pis, i es va tirar per la finestra.
“Esperin un moment, que pujaré a fer unes coses”, va dir un home de 43 anys a Vigo a la comissió judicial que volia desnonar-li el passat 2 de maig. Va tornar al seu habitatge, en un quart pis, i es va tirar per la finestra. Les ferides ho van deixar a la vora de la mort.
El 15 de maig de 2023, es repetia la mateixa història. Melanie es llevava la vida abans de ser desnonada a Barcelona. S'havia quedat sense treball i des de feia uns mesos ja no podia pagar el lloguer i quan els funcionaris de la comissió judicial van acudir al seu habitatge per a tirar-la es van trobar el cos sense vida. Igual que en el cas de les dues germanes, Serveis Socials desconeixia el seu cas. “Què és el que ocorre quan aquesta persona, per desconeixement o per incapacitat no pot seguir els mecanismes que s'imposen des dels Serveis Socials? Perquè la indefensió absoluta”, denunciaven des de la PAH.
El suïcidi de Melanie, de les germanes de Sant Andreu, d'Alex, ‘el manetes’ de Sabadell, com tants uns altres, en una interminable llista des de l'explosió de la bombolla immobiliària, és una altra mostra, diuen des de la PAH del “fracàs dels poders públics a l'hora de garantir el dret a l'habitatge”.
El nombre de llançaments practicats pels jutjats, tant els derivats de l'aplicació de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) com els derivats de les execucions hipotecàries, en el trimestre 4 de 2023 es va situar en 1.846 a Catalunya, segons l'estudi 'Els efectes de la crisi econòmica en els òrgans judicials' publicat aquest dilluns per la Secció Estadística del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
____________________________________________________________________
Segons l'informe de l'Oservatori DESC, intitulat Qui Desnona a Barcelona?, els Fons d'Inversió (Fons Voltor) són els protagonistes en relació als desnonaments.
Els desnonaments són un fenomen que vulnera el dret a l'habitatge, reconegut i tutelat tant a escala catalana en l'Estatut d'Autonomia i lleis d'habitatge, com a estatal en la Constitució de 1978 i internacionalment a la DUDH i el PIDESC. Catalunya és una de les comunitats autònomes que concentra més desnonaments en l'estat espanyol. Clarament, aquest valor està molt influenciat per Barcelona que, sent una gran ciutat amb molt atractiu, és travessada per dinàmiques especulatives. Malgrat la importància de disposar d'una anàlisi el més real possible dels desnonaments, les dades oficials publicades són insuficients. La manca d'informació i transparència en aquest àmbit no és una coincidència, més aviat tendeix a amagar el paper que juguen les entitats financeres i els fons d'inversió, operadors privats ja de per si mateix opacs. Per aquesta raó, a través de l'ús de dades quantitatives d'informes fets els últims anys per diferents organitzacions, algunes d'elles publicades per primera vegada, aquesta recerca intenta fer un diagnòstic del mercat immobiliari de Barcelona per a poder mostrar qui desallotja els residents en la capital catalana. Les conclusions del treball, apunten un creixent protagonisme dels grans propietaris i dels “fons voltors”, subratllen la importància d'emprar fonts alternatives de dades, la necessitat de disposar de millors dades desglossades sobre l'estructura de la propietat i de prendre mesures per a fer front a aquesta greu vulneració de drets humans.
EL PES DELS GRANS TENIDORS EN ELS DESNONAMENTS
Si sumem el pes dels grans tenidors al Registre de la PAH local, podem concloure que han estat responsables del 41% dels desnonaments del període 2018-2019, augmentant fins al 51% durant 2020-2021-2022. Segons les dades relatives al propietari demandant recollides durant els anys 2020 i 2021 destaca el fet que un 59% dels casos de desnonament corresponen a un propietari privat persona jurídica (CMMM, 2020), mentre que la resta de desnonaments els sol·liciten persones físiques (39%) i entitats públiques (2%).Per tant, a més dels grans propietaris privats, són empreses les que estan darrere de la majoria dels desnonaments: sis de cada deu, segons el Registre que s’analitza. És un percentatge proporcionalment elevat tenint en compte que aquestes controlen més de la desena part del parc total de la ciutat i la vintena part dels habitatges lloguer de la ciutat, segons les dades de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona de 2020.Ara bé, tenint en compte que la mateixa font assenyala un domini de les empreses dins els grans tenidors d’habitatge a la ciutat, el valor és coherent i proper als percentatges ja referenciats.Les conclusions anteriors són coherents amb les publicades per d’altres recerques en aquest camp. A més, les dades sobre els desnonaments on ha actuat l’administració a Barcelona a través de les Oficines d’Habitatge i el Servei d’Intervenció en situacions de Pèrdua de l’Habitatge i/ Ocupacions (SIPHO) del 2017 al 2021, mostren com en un 46,3% dels casos, hi ha grans propietaris darrere, front un 44,3% que serien petits tenidors i un 9,4% on no es tenen dades (Delgado, L. (Coord), 2022). Tenint en compte que es tracta de dades per un període de 5 anys i amb una cobertura d’intervenció en desnonaments de prop del 90% dels practicats segons el CGPJ68, es tracta de tendències amb una alta fiabilitat, que corroboren la fiabilitat de les dades del Registre de la Plataforma.L’informe “Estat de l’exclusió residencial: impactes de la Llei 24/2015 i altres mesures de resposta” publicat el 2022 (Delgado, L. Coord.), corrobora a través d’una altra font de dades alternativa, l’augment del protagonisme dels fons d’inversió en relació als desnonaments.