Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Divendres, 22 Novembre 2024

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

 world socialist web site julian assange queda lliure 611 k jpg

Julian Assange deixa el tribunal federal en Saipán, illes Mariannes del Nord, 26 de juny de 2024 [AP Photo/*Eugene Hoshiko]

 

Julian Assange està lliure però la lluita per defensar els drets democràtics segueix

_______________________________________________________________


Declaració del Consell Editorial Internacional del World Socialist Web Site


fa 14 hores


El dilluns, Julian Assange va deixar la presó de Belmarsh al Regne Unit com un home lliure, després de cinc anys d'empresonament i gairebé 15 anys de persecució per una càbala de Governs imperialistes encapçalats pels Estats Units que ho van perseguir per exposar els seus crims. Un tribunal estatunidenc a les illes Mariannes del Nord va autoritzar un acord de culpabilitat que posa fi a l'intent estatunidenc d'extradir a Assange, qui va tornar a Austràlia.

Assange serà vist per sempre per futures generacions com un lluitador per la lliure expressió i els drets democràtics. La seva persecució, en canvi, serà recordada com una de les caceres de bruixes més cruels en la història moderna.


El World Socialist Web Site (WSWS) envia les seves salutacions i felicitacions més caloroses a Julian Assange pel seu alliberament. També felicitem a tots els que han exercit un paper destacat en la batalla contra la seva persecució. Abans de res, estan la seva esposa Stella Assange, el seu pare John Shipton i el seu germà Gabriel Shipton.

Entre els defensors públics més importants de Assange s'han trobat el músic Roger Waters i l'activista de drets humans Craig Murray. Lamentem que el valent periodista John Pilger, qui va lluitar sense quarter per l'alliberament de Assange, no va viure per a veure aquest dia, ni el famós denunciant Daniel Ellsberg.

La decisió del Govern de Biden d'alliberar a Assange representa un important replegament polític i una admissió en efecte del Govern estatunidenc que el cas en contra seva va ser un frau des del començament. La Casa Blanca va prendre l'acurada estimació que una farsa judicial política d'un valent periodista als Estats Units desemmascararia el frau que l'imperialisme estatunidenc està lliurant guerres a tot el món en nom de la “democràcia”.

La persecució de Assange ha estat una vil campanya de mentides i difamació. Quatre Governs successius, els de Bush, Obama, Trump i Biden, van intentar silenciar a aquest valent periodista.

Julian Assange va fundar Wikileaks en 2006, després de la invasió il·legal estatunidenca de l'Iraq i l'Afganistan durant la “guerra contra el terrorisme”. Wikileaks va ser una iniciativa audaç i efectiva per a utilitzar la tecnologia de la informació per a fer el que se suposa que han de fer els periodistes seriosos: exposar actes il·legals que el Govern vol mantenir ocults.

En 2010, Julian Assange i Wikileaks van publicar una sèrie de documents que revelaven crims de guerra desenfrenats per part de l'exèrcit estatunidenc. “Els Arxius de la guerra de l'Iraq” i “El diari de la guerra de l'Afganistan” van ser les exposicions més completes de la criminalitat imperialista des dels Papers del Pentàgon de la dècada de 1970.

“Els Arxius de la guerra de l'Iraq” detallaven l'assassinat de 66.081 civils per part de les forces estatunidenques com a part de la invasió i ocupació de l'Iraq. Wikileaks també va publicar el vídeo “Assassinat col·lateral”, que mostrava la massacre de més d'una dotzena de civils desarmats, inclosos dos periodistes de Reuters, a l'Iraq per part de les forces estatunidenques.

Al novembre de 2010, Wikileaks va començar a publicar extractes de centenars de milers de cables diplomàtics estatunidencs. Aquests van exposar la il·legalitat diària de la política imperialista, inclosa la conspiració de cops d'estat, el suborn de polítics estrangers com a actius secrets dels Estats Units i altres atacs a la democràcia a tot el món.

En resposta, les agències d'intel·ligència dels Estats Units van instigar una campanya per a destruir a Julian Assange, com a part d'un esforç sistemàtic per a purgar els mitjans de comunicació independents i orquestrar la integració total dels mitjans de comunicació amb l'aparell de seguretat nacional dels Estats Units.

Assange va ser blanc d'una trama organitzada per l'Estat. La manera en què es va iniciar té particular importància. Amb la finalitat de crear una audiència per a la persecució de Assange, es va buscar embrutar completament la seva reputació. L'Estat va fer un ús calculat de la política de gènere pseudoesquerrà de la classe mitjana-alta acomodada, que insistia que les acusacions d'agressió sexual havien de ser cregudes fins i tot quan eren obvis enganys patrocinats per l'Estat.

El periòdic britànic The Guardian, que va servir com un mitjà per a les capes de classe mitjana enamorades de la política d'identitats, va fer tot el possible per a donar legitimitat a aquestes acusacions.

Al desembre de 2010, els fiscals suecs van obrir un cas contra Assange sobre la base d'acusacions fabricades de conducta sexual inapropiada, totes les quals van ser retirades posteriorment. Els esforços de les autoritats sueques per a extradir a Assange, des d'on podria ser extradit als Estats Units, ho van obligar a buscar refugi en l'Ambaixada de l'Equador a Londres en 2012.

La International Socialist Organization (ISO; Organització Socialista Internacional) va exigir en 2012 que el públic “prengui de debò aquestes acusacions de violació contra Assange”. Socialist Alternative (Alternativa Socialista) va insistir que “les acusacions greus de violació” contra Assange “han de ser investigades”.

La caça de bruixes contra Julian Assange es va dur a terme juntament amb la campanya venjativa per a arrestar i processar a Edward Snowden, qui només va evitar caure en la mateixa situació que Assange fugint a Rússia, i Chelsea Manning, qui va ser empresonada durant set anys per l'Administració d'Obama.

En 2016, Wikileaks va publicar els correus electrònics de Podesta, que documentaven els esforços sistemàtics del Partit Demòcrata per a manipular les primàries de 2016 en detriment de Bernie Sanders i en benefici d'Hillary Clinton. En resposta a les revelacions, Debbie Wasserman Schultz, presidenta del Comitè Nacional Demòcrata, va renunciar en desgràcia.

Però el Partit Demòcrata va llançar un contraatac, acusant falsament a Wikileaks de “conspirar” amb el Govern rus per a influir en les eleccions presidencials de 2016. Després de la derrota d'Hillary Clinton davant Donald Trump en 2016, l'establishment demòcrata i els mitjans de comunicació estatunidencs es van tornar, si és possible, encara més brutalment hostils cap a Assange.

La campanya sistemàtica d'anys de la premsa estatunidenca i la pseudoesquerra per a enverinar l'opinió pública contra Assange va establir les bases perquè l'Administració de Trump acusés formalment a Assange d'espionatge en 2018. A l'abril de 2019, la policia britànica va irrompre en l'Ambaixada equatoriana i va arrossegar a Assange a la presó de Belmarsh, on va estar empresonat durant cinc anys.

El New York Times, el Washington Post i el Wall Street Journal van recolzar amb entusiasme l'arrest i una extradició de Assange als Estats Units. El Washington Post de Jeff Bezos va ser el més explícit, declarant que Assange “devia des de fa molt rendir comptes personalment”.

El New York Times va elogiar el seu arrest i va declarar: “El Govern ha fet un bon primer pas en acusar a Assange d'un crim indiscutible”. The Guardian va encapçalar el ramat amb una calúmnia venjativa, afirmant falsa i absurdament que Assange s'havia reunit amb l'ajudant de campanya de Trump, Paul Manafort.

Tots els principals periòdics burgesos es van llançar al llot per a desacreditar a Assange, repetint les mentides del Govern. Cap denúncia era massa grotesca.

Jeremy Corbyn, que es fa passar per partidari i defensor de Assange, va guardar gairebé un complet silencio sobre l'empresonament de Assange a la presó de Belmarsh durant el seu temps com a líder del Partit Laborista de 2015 a 2020.

En contrast amb les organitzacions pseudoesquerranes que es van unir a la caça de bruixes o no van dir res, el moviment trotskista, el WSWS i el Comitè Internacional de la Quarta Internacional (CICI), van llançar una campanya per a mobilitzar el suport dins de la classe treballadora a escala internacional. Com a moviment que ha experimentat moltes persecucions, immediatament ens solidaritzem amb Assange. Estem immensament orgullosos de la nostra contribució a la seva defensa.

En centenars d'articles, el WSWS va exposar la caça de bruixes dretana contra Assange. Els nostres articles sobre la persecució de Assange es van llegir centenars de milers de vegades. El WSWS i el CICI van organitzar mítings a tot el món, amb la participació de centenars de participants i periodistes destacats, com Pilger, com a oradors. En 2018, celebrem el seminari web “Organitzant la resistència a la censura en Internet”, al qual Assange va enviar salutacions poc abans que es tallés el seu accés a Internet en l'Ambaixada equatoriana. ((Es pot  accedir a una selecció d'aquests articles aquí).Es pot accedir a una selecció d'aquests articles aquí).

Encara que Assange és lliure, l'ofensiva capitalista global contra els drets democràtics solo s'està accelerant. Per cada retirada tàctica de l'imperialisme, hi ha un contraatac més brutal. Cal oposar-se a qualsevol il·lusió que la decisió de l'Administració de Biden d'alliberar a Assange va ser motivada per principis democràtics o que el perill per als drets democràtics ha passat. La veritat és que, mentre existeixin aquestes condicions, Assange mai estarà fora de perill.

De fet, en torturar efectivament a un periodista perquè admeti que va violar la Llei d'Espionatge mitjançant la difusió d'informació veritable d'interès públic, el Govern de Biden ha establert un nou precedent perillós per a l'atac a la llibertat de premsa.

Les condicions subjacents i fonamentals darrere de la persecució de Assange, la guerra global i els nivells extrems de desigualtat social, no sols persisteixen, sinó que s'estan intensificant. Les potències dels Estats Units i l'OTAN han recolzat un genocidi a Gaza que ha matat a més de 47.000 palestins. Els plans estan en marxa per a una escalada massiva de la guerra entre els Estats Units i l'OTAN contra Rússia a Ucraïna, inclòs el desplegament directe de tropes de l'OTAN.

A Ucraïna, Bogdan Syrotiuk, el valent lluitador pel socialisme i opositor a la guerra, ha estat empresonat per oposar-se al règim de Zelenski. El Govern de Biden ha emprès una campanya per a criminalitzar l'oposició al genocidi a Gaza, duent a terme milers d'arrestos violents de manifestants pacífics.

Durant la seva campanya per a alliberar a Assange, el WSWS va explicar que la lluita pels drets democràtics ha d'estar arrelada en la classe treballadora i connectada amb la lluita pel socialisme i contra la guerra imperialista. Aquesta lliçó central es torna cada vegada més significativa enmig d'una creixent guerra imperialista global: la lluita per defensar els drets democràtics és inseparable de la lluita contra el sistema capitalista.

(Article publicat originalment en anglès el 25 de juny de 2024)

Utilitzem cookies
MAXIMILIANO MARTOS MARTOS, d’ara endavant ASOCIACIÓN CULTURAL LAS AFUERAS, al seu web https://www.lasafueras.info/, utilitza cookies i altres tecnologies similars que emmagatzemen i recuperen informació quan hi navegues. Aquestes tecnologies poden tenir finalitats diverses, com reconèixer un usuari i obtenir-ne informació dels seus hàbits de navegació. Els usos concrets que en fem d’aquestes tecnologies es descriuen a la informació de la Política de Cookies.
En aquest web, disposem de cookies pròpies i de tercers per a l’accés i registre al formulari dels usuaris. Podrà consultar la informació sobre les cookies amb el Botó de MÉS INFORMACIÓ, a la Política de Cookies. En atenció a la Guia sobre l’ús de les cookies de l’AEPD, aprovada el mes de juliol de 2023, i amb els criteris del Comitè Europeu de Protecció de Dades (CEPD); a l’RGPD-UE-2016/679, a l’LOPDGDD-3/2018, i l’LSSI-CE-34/2002, darrera actualització, 09/05/2023, sol·licitarem el seu consentiment per a l’ús de cookies al nostre web.