Marea Pensionista de Catalunya amb motiu del 15 de juny, dia mundial de la presa de consciència de l'abús i maltractament en la vellesa.
En un dia com aquest dilluns de juny on el sol ha tornat a brillar a la Plaça Univesitat i les pensionistes han tornat a reunir-se al voltant d'unes quantes pancartes de lluita per les pensions, per la sanitat, per tots els serveis públics, per uns habitatges socials, ...al voltant de la Conchi, de la Montse, de la Trini, de l'Antonia, de la Llum, de la LLuisa, d'en Ramón, d'en Tubau, de l'Igasi, de Manuel Ruzafa, i de tants i tants que venen i van,.. .... de la gent que va morir a les residències durant la COVID-19, qui s'en recorda? De que van passar pel món deixant al seu pas fills, nets i netes, germans o germanes i relacions d'amistat, qui els evoca? Com no sigui la pròpia família que no va poder acomiardar-se d'ells, com s'acomiaden pares, mares i filles amb una abraçada, o simplement no van poder estretar la mà del moribund que buscant una mà amiga no la va trobar.
Doncs bé, aquí hi són els pensionistes que quan van veure la mort de milers i milers de persones grans a les residències van murmurar una pregària sobre l'oblidada fosa de totes i tots els avis que ens van deixar. I en aquesta pregària van prometre que aquests crims no quedarien impunes, malgrat el sistema judicial que ampara la criminal acció, malgrat els parlamentaris de tots els colors i totes les autonomies, malgrat el govern, malgrat la Ayuso, que va dir que de qualsevol manera s'havien de morir.
La Montse els recorda i en la seva primera al·locució, deixa el paper on es troba el comunicat del día mundial de la presa de consciència de l'abús i maltractament en la vellesa i esmenta el més de 7.291 morts que van morir sols, sense que cap mà amiga els reconfortés en el seu adeu. I aquest gest val més que cent mil paraules que puguin sortir de les millors plomes del romanticisme, del simbolisme, del realisme i de qualsevol altre isme que en el món ha sigut. Un gest que val per mil paraules.
El 2011, l'ONU va declarar el 15 de juny com a dia mundial de la presa de consciència de l'abús i maltractament en la vellesa amb l'objectiu que es prestés atenció al benestar de la gent gran i que s'eliminessin situacions d'abandonament, desemparament, abús o maltractament que poguessin patir.
El maltractament a la gent gran és un dels problemes socials més invisibilitzats i silenciats i són dones la majoria de les víctimes, pel simple fet de tenir una esperança de vida més llarga. És, a més, un problema en expansió, difícil de detectar perquè no se li dona la suficient importància a la paraula del major. Però el que és pitjor és que, malgrat totes les ben intencionades declaracions oficials, no se li posa remei: els governs responsables no aporten els recursos necessaris.
L'Organització Mundial de la Salut ja ho ha reconegut com una violació dels Drets Humans.
És difícil assenyalar una única causa per a aquesta violència. Per a nosaltres, els col·lectius que formem part de Marea Pensionistes de Catalunya, hi ha dues causes que destaquen: la violència econòmica i la violència cultural.
La combinació de les dues es traduirà en múltiples violències: psicològica, econòmica, negligència, abandonament, violència sexual i física, edatisme, la fòbia contra el major, sobreprotecció, etc... En suma, la violació constant dels Drets Humans.
Des de la Comissió de Dona i tot el col·lectiu de Pensionistes de COESPE volem denunciar les múltiples formes d'abús i maltractament que s'estan donant en la nostra societat actual:
El maltractament cultural
El tracte discriminatori que es dóna a la gent gran per prejudicis derivats de l' edat, infravalorant les seves capacitats i vàlua. L' edatisme, en suma.
El maltractament econòmic
Pensions baixes, o directament de misèria, provoquen l' exclusió econòmica, que obliga a viure en situacions de pobresa i exclusió social. En el cas de les dones, està relacionat amb la bretxa de gènere en les pensions.
El malbaratament sanitari
Jubilats i pensionistes pateixen d'uns temps d'espera excessius i de la falta d'atenció sanitària adequada. Això es va fer especialment evident durant la pandèmia del COVID, quan els usuaris de les residències no van rebre l'atenció hospitalària necessària i aquells residents als seus domicilis que van ser postergats davant la població més jove i, suposadament, més productiva.
El maltractament per falta de cures
Pensionistes i jubilats són els principals usuaris dels serveis de cures però la nostra societat no valora prou la cura de les persones. Per això pensionistes i jubilats són els principals demandants de la Llei de Dependència, que es demora des de fa anys, en estar afectats per una sèrie de dèficits que limiten la seva autonomia.
Si bé les Residències públiques i l'atenció domiciliària es converteixen en elements imprescindibles, les retallades econòmiques a tots els nivells de l'administració han provocat l'atenció d'espera i descens en el nivell d'atenció i cures que comprometen la bona qualitat de vida dels usuaris. Una cosa que es va evidenciar durant l'epidèmia de COVID.
El maltractament de la violència de gènere
Ser pensionista o jubilada no garanteix estar lliure de la violència de gènere i les xifres ho demostren.
El maltractament de la bretxa digital
El desconeixement del funcionament de les tecnologies de la informació i comunicació impedeix a les persones grans poder funcionar de forma autònoma per realitzar gestions en diferents institucions com centres de salut, serveis socials, bancs etc... No obstant això, durant i després de l'epidèmia de COVID s'ha potenciat, obligat més aviat als nostres majors a usar tot tipus d'eines digitals que desconeixien en molts casos. El cas de la Banca és el més evident.
El maltractament del medi rural
El medi rural magnifica les dificultats de les persones que viuen en aquest medi. El tancament de caixers dels bancs, les retallades de la Sanitat pública que impliquen el tancament de Centres de Salut a les poblacions rurals, la falta de bones comunicacions, etc... tot contribueix a dificultar i complicar l'existència de pensionistes i jubilats.
La llista no és exhaustiva, podria ser molt més llarga. Però sí que ha de servir-nos de denúncia i recordatori que:
GOVERNI QUI GOVERNI, EL PÚBLIC ES DEFENSA
11 de juny de 2024
Marea Pensionista de Catalunya
https://youtu.be/Q4cCWrZSvt4?si=NL4mBbtGTbxSmvrE Video on la Trini, de Marea Blanca, explica el resultat de la Assemblea Estatal d'aquesta organització i la lluita que ha fet i farà en defensa de la Sanitat Pública.
El passat 8 de juny es van reunir en una TROBADA DE COL.LECTIUS I GRUPS DE LA MAREA BLANCA DE CATALUNYA, a la Torre de la Sagrera, els següents grups:
Assistents: CE SAP MUNTANY, Comissió Salut de Sant Andreu (Barcelona), Comissió Salut Districte Sant Martí (, AVV Poble Nou, AVV La Sagrera, Grup Pro Sanitat Publica Vilafranca del penedes, Forum Català Atenció Primària, FAVBarcelona., Comissió FAV Badalona, Marea Blanca Barbera del Valles, Plataforma en Defensa de la Sanitat Publica del Baoix Vallés, Plataforma en Defensa de la Sanitat Publica de Terrassa, Marea Blanca Sant Cugat, Marea Blanca Sant Feliu, , Marea Pensionistas y Jubilados El Prat, Moviment Pensionista Badalona , Que no pase más, , Santako Diu Prou, Comissió Defensa Sanitat Pública Cerdanyola i Vallès Occidentat, CATAC CTS IAC, Associacio Sanitat Pública de Qualitat d’Olessa de Montserrat.
La Trini, com a representant de Marea Blanca de Catalunya ha començat dient:
"Un dels punts que es van aprovar a l'assemblea, va ser el de convocar un acte davant la Conselleria de Sanitat, situada a la Maternitat de Barcelona, a la Travessera de les Corts, 131-137, consistent en entrar a la conselleria a les 10:30 hores, el proper 28 de juny. La intenció és romandre el màxim temps possible dins la Conselleria", ha dit la Trini.
Entre els objectius que es van marcar en l'Assemblea o Trobada de col·lectius i grups de Marea Blanca es troben: la recuperació de serveis, la reversió de les privatitzacions i contractes (transport sanitari), acabar amb les llistes d'espera a la Sanitat Pública i aconseguir més professionals, entre altres.
Antecedents de la notícia.
L'Associació MAREES BLANQUES, Coordinadora Estatal, va mantenir el passat 4 d'abril, la reunió sol·licitada al principi del seu mandat amb la Ministra de Sanitat, Sra. Mónica García.
______________________________________________________________ Després de la salutació de la Ministra, Sra. García i del seu Cap de Gabinet, es va procedir a les habituals presentacions dels membres del col·lectiu procedents de diversos territoris; es va abordar un preàmbul de posició davant la tremenda preocupació de tots ells per la deriva del Servei Nacional de Salut.
Es va recordar la lluita permanent i estesa de la Marea Blanca per una Sanitat 100% Pública, Universal, de Qualitat i de Gestió Directa de titularitat ciutadana, destacant que actua per convicció i sense dependència de cap subvenció.
Es va assenyalar el diagnòstic que provoca tanta destrucció: mercantilització i parasitació sent voluntat del col·lectiu que s'activi un procés de desprivatizació amb caràcter urgent paralitzant qualsevol temptació que sorgeixi.
Van rebutjar de pla la mal anomenada col·laboració públic privada amb la qual es desvien importants quantitats de fons públics cap a entitats privades a costa de restar-los als ja escassos del SNS.
Es va enunciar un indexi dels diferents punts, afectats; concloent la necessitat d'enfortir el lideratge del Ministeri de Sanitat i potenciar les seves eines:
Alta Inspecció del Ministeri i Consell Interterritorial fomentant un ordre harmonitzat entorn de la institució. Es conclou que la degradació que pateix la Salut i Sanitat Pública són producte de les polítiques neoliberals practicades en tots nivells i especialment a escala de les CCAA competents en la qüestió.
Després de l'exposició prèvia de diagnòstic i denúncies de les causes, en ronda d'intervencions la reivindicació unànime va ser acabar amb privatitzacions i infrafinançament de recursos humans i econòmics; demanar que tinguin un caràcter finalista per al Sistema Públic, mai per a ser «externalitzat» al sector negocis privat. La situació a l'alça s'està agreujant en general i de manera sostinguda, la situació és molt greu i fa perillar clarament la pervivència del sistema i el seu caràcter universal, integral i de qualitat. Assenyalat doncs per unanimitat que la pràctica de la mal anomenada «col·laboració públic-privada” està en la gènesi mateixa de l'especulació i la demolició del caràcter públic.
A títol d'ítems es va plantejar màxima alarma i denúncia explícita sobre Atenció Primària, Llistes d'espera, situació extrema de les/us treballadores del sector sanitari, mancances en Salut Mental, Salut Pública, bretxa digital i dificultat d'accés al sistema.Finalment, l'heterogeneïtat de l'atenció en els diferents termes o CCAA, a necessitat urgent d'estratègies de Participació social empoderada, així com abordar amb la màxima determinació el canvi urgent del marc legal que permet aquesta situació (llei 15/97, Llei General de Sanitat 14/1986, i normatives autonòmiques com a competència transferida)
La Sra García va manifestar coincidència en diversos temes, i va informar de la seva gestió, així com algunes diferències que va situar fonamentalment en les pràctiques i viabilitat de la matemàtica parlamentària de l'actual govern. Encara així, en segona ronda l'Associació MAREES BLANQUES van insistir en la fermesa dels seus objectius irrenunciables: 100% de recursos per a inversió pública i proposta a obrir estratègies diverses que amb rigor apuntin a desprivatizar. Va ser un intercanvi d'experiències per a concloure amb l'acceptació d'establir canals regulars de comunicació i consultes entre la nostra plataforma cívica i l'equip ministerial. Queda oberta la porta per a avaluar futures polítiques que van anunciar i s'estan treballant malgrat les dificultats;les anirem seguint i contrastant després d'haver convingut mantenir un contacte de col·laboració fluid.
Madrid a 5 de abril de 2024
Pensionista de Marea Pensionista de Bellvitge llegeix un comunicat on explica la lluita que porten per la Sanitat 100x100 pública, juntament amb el grup Rebel·lió Bellvitge. https://youtu.be/84RHhE9eZ70?si=hF_gdo9cQOZzkScY
"La Marea Pensionista de Bellvitge i Rebel·lió Bellvitge fa anys que estem protestant davant el Centre de la Salut, ha començat dient el pernsionista, representant de Marea Pensionista Bellvitge, que estan treballant sota mínims. Sembla ser que el Servei Català de la Salut tanca l'orella a la situació dels CAPs i això comporta que els usuaris no estiguem ben atesos...."
Representant dels Iaoflautes explica que ells van ser els primers en la lluita per les pensions públiques, però no per les seves pensions sino "per la dels nostres fills i filles". Aquesta ha sigut una lluita important, però no menys important que la lluita que han portat a terme en defensa de la Sanitat 100x100 pública, universal i de qualitat, o la lluita per les residències públiques. Per a tots els presents són i seran un exemple a seguir sempre.https://youtu.be/iFI90DQUla8?si=tn4Td61LimxDgHJp
"Us donem suport sempre, des de fa molts anys, ha començat dient la representant dels Iaoflautas. Hem estat els primers a entrar en la Seguretat Social, en 2012, per a reivindicar les pensions, però no les nostres pensions, sinó les pensions dels nostres fills i filles. Perquè pensem que la nostra lluita, que ve de molt lluny, ha de seguir als nostres fills. Hem de veure que avui dia hi ha un problema molt gran politicament parlant, ja que la UE es decanta cap a la dreta i cap a la ultra dreta i si nosaltres no sortim al carrer i no estem per a defensar els nostres drets estarem perduts. Avui dia sapigueu que estem sempre amb vosaltres i us donarem suport. Ens veiem al setembre. Una salutació"
https://youtu.be/l3b0fSeeRqc?si=UqH-znikX5i4kExPVídeo de l'activista uruguaià Whashington que informa sobre la brutal dictadura que ha viscut el seu país i la falta de reparacions per a aquells que van sofrir les seves conseqüències.
"Nosaltres avui, ha dit Washington Castro, som víctimes del terrorisme d'estat. Des d'aquella època hem estat emigrant per tots els països que ens han acollit. I avui em toca a mi estar aquí representant a un col·lectiu de l'Uruguai i davant el Consolat del nostre país a Barcelona. Estem realitzant una recollida de signatures per a presentar el pròxim 27 de juny davant el Consolat un document que repudia aquest cop d'estat i l'hem encapçalat amb les paraules que va pronunciar una persona que fa pocs dies, el 14 de juny, hagués complert 96 anys, el Che Guevara, que deia que si érem capaços de commoure'ns d'indignació cada vegada que es compleix una injustícia en qualsevol part del món érem companys i això és molt més que ser d'un mateix poble o nació. Llavors, companys, apel·lant a la vostra solidaritat els demano que signin aquesta proclama en la que exigim el compliment de la resolució 60/147 de l'ONU (1)de reparació de totes les víctimes del terrorisme d'estat...."
Washington Castro ha finalitzat el seu discurs amb aquestes paraules:
"Exigim l'anul·lació de la llei de caducitat d'impunitat de l'Estat, perquè es jutgi als culpables del crim de lesa humanitat. Exigim judici i càstig als culpables i exigim VERITAT I JUSTÍCIA. I diem que el feixisme , com deien els espanyols a Madrid, NO PASSARÀ."
(1)La resolució 60/147 de l'Assemblea General de les Nacions Unides , Principis i directrius bàsics sobre el dret a un recurs i reparació per a les víctimes de violacions greus del dret internacional dels drets humans i violacions greus del dret internacional humanitari , és una resolució de les Nacions Unides sobre els drets de les víctimes de crims internacionals. Va ser adoptat per l'Assemblea General el 16 de desembre de 2005 en el seu 60è període de sessions. Segons el preàmbul, el propòsit de la Resolució és assistir a les víctimes i els seus representants en l'alleujament reparador i orientar i encoratjar als Estats en la implementació de polítiques públiques de reparació.
Els principis van ser redactats pel jurista holandès Theo van Boven , qui es va exercir com a relator especial de l'ONU sobre el dret a reparació de les víctimes de violacions greus dels drets humans de 1986 a 1991, i es van ultimar després de més de 20 anys de recerca. Des de llavors han estat adoptats pels Estats membres de l'ONU . No són vinculants ; no obstant això, l'Assemblea General va recomanar que els Estats tinguin en compte els Principis i Directrius Bàsics. [2]
La Resolució consta de 27 principis que descriuen l'obligació de tots els estats membres de l'ONU de respectar i implementar el dret internacional dels drets humans i el dret internacional humanitari . És la primera codificació dels drets de les víctimes de violacions de drets humans a la reparació i els recursos, i a l'accés a la justícia dins dels sistemes legals interns
"Jo volia insistir sobretot en el que està succeint a França, ha començat dient l'Angel Tubau. El divendres passat, 14 de juny, a la nit es va ratificar l'acord del nou Front Popular de Ruptura. Però com va ocórrer? El dilluns, 10 de juny, la França insubmisa va prendre la iniciativa i va convocar als altres partits: al partit socialista, al partit comunista i als verds, i els va dir que no podien continuar així, que era necessari la unitat de tots entorn d'un programa de ruptura.
Després de moltes provocacions i calúmnies es va signar aquest acord. És important tenir en compte el detall d'aquest acord, atès que el 90% de l'acord comprèn les reivindicacions que plantejava la França Insubmisa. De les circumscripcions, 229 candidats són de la França Insubmisa, 175 del partit socialista, 82 dels verds i 50 del partit comunista. Es pot guanyar a la dreta i a l'extrema dreta, ja que ambdues van unides. I aquesta no és una expressió simplement electoral. El dilluns a la nit, quan s'estava signant l'acord i es va anunciar, milers de joves es van manifestar dient "no ens traïu", perquè ja hem vist amb anterioritat què significa la unitat de l'esquerra. Unitat no significa res sinó es realitza entorn d'un programa de ruptura. El dimecres a la nit, Jean Luc Melenchon va dir per la TV què farem si guanyem?. En la primera setmana prendrem 10 mesures d'urgència:
1a mesura: derogació de la reforma de les pensions. 2a mesura: derogació de la llei d'estrangeria. 3a mesura: derogació de la retallada del subsidi a la desocupació. 4a mesura: augment de salaris i pensions segons l'IPC. 5a mesura: Aixecar els mínims socials.
Totes mesures socials i democràtiques.
Això és un programa de ruptura i aquest programa de ruptura obeeix a la mobilització que es va iniciar a França al novembre de 2018, amb les armilles grogues, que va continuar en 2019, amb la vaga de 40 dies dels sindicats en contra de la reforma de les pensions i que ha continuat aquests anys amb la mobilització de la joventut i també amb Palestina. És això el que hi ha per sota d'aquest acord de ruptura, aquesta mobilització que busca un referent polític i aquest referent polític, el nou Front Popular de Ruptura és el que pot fer canviar les coses. I si a França guanyem, guanyarem a Espanya, perquè serà un punt de suport per a les nostres reivindicacions contra el règim, contra la monarquia, per la República.
"M'agradaria felicitar als Joans i a les Juanes, que ja no ens veurem fins a setembre. I també recordar que continuarem fent coses, ha començat dient Ramón Franquesa. M'explicaven els companys de la Marea de Lleida que la botiga Super Plus els regalaran una coca enorme, perquè puguin celebrar una bona entrada d'estiu. Però bé, amb coca i amb petards celebrarem que liquidem un any i que encarem un altre any nou, que serà difícil, però que també és un moment de pensar en l'esperança.
Jo avui faré Spoiler, que és això de contar-vos una pel·lícula abans que la vegeu i us parlaré d'una Miniserie/Documental que estan passant per Movistar.
"Aquest documental, Mr Blates contra Correus, narra com fa vint anys l'empresa de Correus va començar a imposar la utilització d'un sistema informàtic en totes les centrals i a falsificar els diners que ingressaven els administradors. De tal manera, que cada setmana faltava diners i la gent horroritzada, perquè no l'acusessin, posaven 5 lliures, 10 lliures, 100 lliures, però la cosa es va anar incrementant i quan va arribar un moment que alguns ja no podien pagar perquè el sou no els arribava, l'empresa de Correus els cridava els deia que eren els únics que tenien un problema amb l'ordinador i que s'havien quedat els diners i que si no el retornaven els acomiadaven o els processaven.
Ara sabem que més de 3.500 administradors locals de Correus van ser coaccionats per l'empresa. Que se sàpiga, avui dia, d'ells, 236 van ser portats a judici i van acabar en la presó. Uns altres van haver de vendre les seves cases, vendre el seu patrimoni, perquè començaven a deure tants diners que era impossible retornar-ho amb el seu sou. D'aquest col·lectiu quatre van acabar suïcidant-se.
Bé, va arribar un moment que aquesta gent es va començar a organitzar per a veure què passava què passa amb l'ordinador que funciona malament? com pot ser que sempre em falti diners aquí, allà? com pot ser que de cop milers de funcionaris s'hagin tornat lladres i estiguin traient els diners...? I van iniciar un procés, l'empresa va intentar coaccionar-los, però quan se'ls va portar a judici es van començar a veure coses, entre elles: 1- Evidentment no li passava a una sola persona, hi havia milers de persones a les quals els havia passat. 2- Sempre era en favor de l'empresa i 3- Quan els porten a judici l'empresa comença a retardar els judicis. Quan ja està a punt de sortir la sentència, l'empresa recusa al jutge i una altra vegada a començar. Amb l'intent de desgastar-los perquè la gent no tenia suficients diners per a pagar als advocats. Mentrestant, la qüestió va anar creixent i no us ho perdeu aquest procés va durar més de 15 anys. Fins que finalment es va posar en clar que la màquina estava trucada, estava trucada en favor de l'empresa, es manipulava l'ordinador des de la central, quan els havien perjurat que ningú més podia tocar l'ordinador més que el que estava en la Caixa i que els beneficis s'utilitzaven per a fer més rendible l'empresa. De fet, la gestora de Correus va acabar aconseguint una condecoració de la reina perquè havia aconseguit rendibilitzar aquesta empresa, que guanyés més diners...."
"La justícia està en mans dels poderosos i s'utilitza l'aparell judicial en contra de la majoria social."
Bé, cal fer diverses reflexions: primera que vivim en un sistema d'injustícia, perquè encara, avui dia, 20 anys després, no s'han acabat de tancar els processos. Continuen allargant, retardant els pagaments. Correus diu que no té diners per a indemnitzar a la gent i clar la gent es va morint vint anys després. Què és el que tenim? Tenim un sistema judicial que beneficia a les grans empreses, a Anglaterra i aquí. Que quan són les grans empreses les que pleitegen contra la gent, perquè no pagues la hipoteca, perquè no pagues la llum, immediatament s'actua o quan no pagues una multa, però quan és a l'inrevés s'allarga. És un sistema judicial dissenyat per a fer INJUSTÍCIA.
Mireu, la justícia dels patriarques dels gitanos és infinitament més justa que la justícia que estan imposant a Europa Occidental. És això de sempre, quan és la gent comuna i tenen raó, et retarden, perquè saben que la gent no pot resistir plets de 20 anys.
D'altra banda, el que acaben fent és oferir-te una quantitat perquè desisteixis del plet, et diuen: "sent t'hem d'indemnitzar amb 100.000 euros, sinó vols que pleitegem conforma't amb 20.000 euros, signa un paper i te'ls paguem perquè no segueixis amb el plet."
Aquesta és la justícia que tenim. Home, un pensant s'adona que no és la primera vegada que la justícia està en mans dels poderosos i que s'utilitza aquest aparell judicial en contra de la majoria social...."
https://youtu.be/l3b0fSeeRqc?si=UqH-znikX5i4kExP Vídeo de l'activista uruguaià Whashington que informa sobre la brutal dictadura que ha viscut el seu país i la falta de reparacions per a aquells que van sofrir les seves conseqüències.
https://youtu.be/f6BiK_01t9I?si=NZSJrSzKxk1V1eYi Video 2ª part del discurs de Ramón Franquesa.