Sant Ildefons 20, nou bloc en lluita per a aconseguir habitatges cooperatius.
___________________________________________________________________
Un nou fons voltor pretén desnonar a les 24 famílies de l'edifici per a convertir les seves llars en pisos turístics. Mentrestant, elles negocien comprar-los el bloc a un preu just per a convertir-lo una cooperativa d'habitatges en cessió d'ús.Narra un jove inquilí del bloc de pisos de Carrer Sant Ildefons núm. 20, en el barri de Lavapies, que quan ell i els seus conveïns van rebre al desembre de l'any passat un burofax avisant-los de la compra del bloc per part d'un fons voltor i notificant-los el seu imminent desnonament, “rebem la notícia amb tristesa, però no amb sorpresa”. Per a aquest professor de 36 anys (el nom dels quals ha preferit no fer públic), que porta des de 2017 residint en el pis al costat de la seva parella, “el barri sencer coneix el guió del que passarà quan un fons arriba i es fa amb la propietat d'un pis, aquesta pel·lícula ja la coneixem perquè porta passant des de fa anys en tota la comunitat de Madrid”, confessa resignat al diari El Salto.
En efecte, una vegada més , l'empresa que ha comprat el bloc pretén tirar a les desenes de famílies que habiten en ell des de fa anys, la major part d'elles amb fills i sense grans mitjans econòmics, per a transformar les seves cases en pisos turístics i habitatges de lloguer temporal. En aquesta ocasió, l'ens immobiliari que busca fer-se amb la propietat de Sant Ildefons per a especular amb l'edifici és ATM Tyr Real State S.L, empresa pantalla en la qual conflueixen les societats de gestió immobiliària Trier Capital Espanya S.L i Tavira Capital S.L. Ambdues disposen d'una àmplia trajectòria de compravenda d'immobles en la comunitat de Madrid, però sobretot en aquest barri cada dia més indefens davant la gentrificació.
A les portes de sofrir un desnonament invisible i organitzades entorn del Sindicat d'Inquilines, les veïnes han decidit sumar-se al tsunami antidesnonaments en Lavapies, al qual ja pertanyen els blocs de Tribulete, 7 i les veïnes de Buenavista 25 i Zurita 22. Aquestes últimes van sofrir el mateix procés de desallotjament invisible per part de la productora de cinema Gloriamundi Produccions, societat limitada unipersonal pertanyent a Pablo Enrique Bossi, al març d'enguany: van rebre un burofax a través del qual es se'ls obligava a abandonar l'edifici en finalitzar els seus contractes, de manera que el voltor pogués lucrar-se amb l'immoble destinant els pisos al lloguer vacacional.
La primera decisió col·lectiva que han pres des de Sant Ildefons 20 és la d'adherir-se a la campanya #NosQuedamos, consistent a resistir en els habitatges a pesar que vagin a finalitzar els seus contractes, quedant-se en els seus habitatges com legítimament els correspon fins que la propietat ofereixi solucions justes per a les veïnes. La segona ha estat donar-se a conèixer aquest dissabte com a bloc en lluita a través d'una acció inaugural que ha posat el focus en la cultura com a vehicle d'expressió de la seva ràbia però també de la seva voluntat indestructible de lluita per un dret que constitucionalment els correspon com és l'habitatge digne.
Així, emulant l'estratègia de visibilització de les seves 54 companyes de Tribulete 7, que ja el mes de febrer passat van dur a terme una acció musical contra Elix Rental Housing al carrer en la qual van participar artistes i intèrprets com Celia Bsoul, rapera i poeta, Rocío Saíz o Alberto Sant Joan, qui va oferir un recital de poesia, les veïnes de Sant Ildefons han fet el propi: Des de les 18 de la tarda, les veïnes van organitzar diversos concerts de música clàssica i cúmbia, interpretats per algunes de les inquilines més joves, que es van anar intercalant amb la lectura de les seves reivindicacions i demandes des dels balcons.
Comprar el bloc sencer al fons voltor per a convertir-lo en una cooperativa de veïnes en cessió d'ús “per a treure el bloc del mercat immobiliari de l'especulació i que la veïnes puguin viure aquí per a tota la vida"
Va tenir lloc, fins i tot, una acció de performance en la qual se simulava la lluita desigual entre els habitants d'aquests barris en constant amenaça de desallotjament i els fons voltor, un espectacle satíric però que relata un conflicte cada dia més tràgic i habitual en els barris del centre de Madrid. Segons el parer del Sindicat d'Inquilines, les accions conjuntes que s'estan coordinant en aquests barris “assenyalen als especuladors responsables de la crisi residencial i la turistificación dels barris, que ha fet que el preu mitjà de l'habitatge en règim de lloguer pugi un 50%”.
Cooperativizar el bloc per a desprivatizar l'habitatge i recuperar el teixit social
A més de voler donar visibilitat al que s'està convertint en el pa de cada dia de les residents en Lavapies, les veïnes han posat en marxa aquesta jornada cultural de protesta per a donar a conèixer en què està consistint actualment el seu modus operandi a fi d'impedir la seva imminent sortida: Comprar el bloc sencer al fons voltor per a convertir-lo en una cooperativa de veïnes en cessió d'ús “per a treure el bloc del mercat immobiliari de l'especulació i que la veïnes puguin viure aquí per a tota la vida, sense que es pugui comprar ni vendre l'edifici mai més”, declara davant aquest mitjà Nacho, inquilí de 42 anys que viu en el bloc al costat de la seva dona i els seus dos fills adolescents. “Així ells es lleven aquesta pedra de la seva sabata i nosaltres aconseguim el que volem, que és viure en les nostres llars”, relata l'inquilí en lluita. El propòsit de desmercantilizar el bloc era també poder estendre el model d'autogestió del bloc a altres àrees del barri, creant espais on dur a terme tallers, activitats i altres usos socials possibles al servei de les veïnes, recuperant un teixit social cada dia més afeblit per la privatització massiva dels barris.
En múltiples reunions de negociació es va plantejar la compravenda per uns 1.280.000€, preu original de l'edifici i el considerat més just per les veïnes. No obstant això, en el moment de la signatura l'empresa es va saltar els pactes amb les veïnes i va decidir vendre-ho per una quantitat 1.200.000 euros superior al preu original del bloc, quan el van adquirir quatre mesos enrere. Així les coses, les negociacions estan en aquest moment en un punt mort, amb els acords completament encallats i les veïnes a la vora del desnonament. La inactivitat de la Comunitat de Madrid davant els abusos immobiliaris que sofreixen diàriament les veïnes de Madrid, tan sols posa de manifest les mancances d'un sistema on la set acumulativa de les grans empreses va per davant de les necessitats d'habitabilitat de la gran majoria treballadora.
“Les administracions han posat una catifa vermella perquè els fons d'inversió vingin a invertir en habitatge, i a generar el problema que tenim ara mateix per a viure”, protesta amb ràbia Sergio, membre del Sindicat d'Inquilines de Madrid
La Llei d'Habitatge tan sols està aplicant-se a Catalunya, on si s'ha posat un topall de preus en les zones tensionadas. En la Comunitat de Madrid, el Govern del Partit Popular ni ha aplicat la legislació vigent per a protegir les veïnes afectades ni ha ofert alternatives perquè aquestes puguin trobar un sostre a preus assequibles. La falta de mesures institucionals tendents a garantir l'accés efectiu a un sostre digne a la regió ha derivat en què els preus de l'habitatge hagin aconseguit màxims absurds enguany. Segons l'Índex de Preus d'Habitatge (IPV), publicat per l'INE, el preu de l'habitatge en la Comunitat de Madrid va augmentar un 5,9% en el primer trimestre de 2024 respecte al mateix període de l'any passat. Des de gener fins a març el preu es va incrementar un 10,4%, superant la mitjana nacional.
Les veïnes resisteixen també contra l'esborrament cultural de Lavapies
El que està ocorrent en aquesta petita comunitat de veïnes en Lavapies és tan sols una petita gota d'aigua en un oceà que porta anys desbordant-se en Lavapies, i que va més enllà dels preus inabastables de l'habitatge en el centre. La gentrificació que sofreix aquest barri està impedint gradualment que les veïnes de tota la vida puguin conviure dignament. Amb la massificació turística completament desegularizada, el cost de vida ha augmentat de manera desorbitada, els negocis locals han estat substituïts a poc a poc per grans cadenes internacionals per al consum dels viatgers i fins a l'oci més bàsic s'ha tornat un luxe degut a l'auge descontrolat dels preus en el centre, des de les cafeteries fins als teatres. La turistificación d'aquests barris ha transformat, a més, el paisatge social de Lavapies, un barri que sempre s'havia caracteritzat per la seva immensa heterogeneïtat sociocultural, econòmica i ètnica.
“La nostra comunitat de veïnes és un conjunt molt divers de moltes professions, de molts gèneres, de molts orígens, fins i tot culturals, ètniques, de molts idiomes. Això és una mostra de què és el barri, de què és Madrid i de la societat que volem”, sosté un dels veïns del bloc, i afegeix que precisament amb la extranjerización dels barris “tot això ara es perd”, homogeneïtzant-se la població dels barris, que cada vegada passen a estar poblats per turistes adinerats del nord d'Europa. Segons dades de la Federació Regional d'Associacions Veïnals de Madrid (FRAVM), Lavapies ha perdut 10.000 veïns en els últims cinc anys a causa de la proliferació d'habitatges turístics, que provoquen “un increment desaforat dels preus de l'habitatge, generen sovint problemes de seguretat, brutícia, abús i deterioració dels espais comuns i sorolls”, destaca aquesta organització en un informe. A més, la FRAVM i l'Oficina Veïnal d'Afectats pels Habitatges d'Ús Turístic (VUT) van revelar recentment que existeixen 10.134 denúncies contra pisos de lloguer turístic il·legals en aquestes zones.
Antecedents de la notícia: la lluita contra el fons voltor i contra les administracions neoliberals no s' acava mai.
Els desnonaments des de la mirada dels nens i com acompanyar-los
21/09/2022 - 11.38
Els Serveis Socials, juntament amb entitats i veïns de Ciutat Meridiana i del Raval, han elaborat un protocol per a acompanyar als nens i els adolescents que són desnonats. L'objectiu és ajudar-los a reduir l'impacte emocional que suposa aquesta situació des del treball en xarxa i l'acció comunitària.
La iniciativa va néixer a la fi del 2018 en el marc de la Mesa de Salut Mental Zona Nord, quan un grup de veïnes i veïns van mostrar preocupació pel malestar que els processos de desnonament generaven a les famílies del territori. Una situació que també es va detectar en el Raval sud, dos de les zones amb més desnonaments de Barcelona.
Això va donar lloc a mesos de treball i trobades amb entitats socials com el Col·lectiu Sísif i l'Associació Ubuntu, famílies que han sofert desnonaments, associacions veïnals i professionals dels serveis socials i la comunitat educativa. I d'aquí va sortir una guia de bones pràctiques per a minimitzar l'impacte emocional en nens, joves i adolescents que viuen aquest procés.
Aquest protocol, que es vol estendre a tota la ciutat, preveu un treball, tant individual com familiar i comunitari, que comença abans del desnonament, identificant a les famílies que el poden sofrir, i accions tant durant el dia que es produeix el llançament com després. I complementa el treball que es desenvolupa des del Consistori contra l'emergència habitacional, com la Unitat Antidesnonaments, que l'any passat va atendre 2.267 famílies, o la inversió de gairebé 26 milions d'euros per a ajudar a pal·liar situacions de falta d'habitatge o de risc de perdre-ho.
«Stop desnonaments», la cançó que dóna veu als nens https://youtu.be/xicSgsz85HA
Fruit d'aquest treball en xarxa i comunitari, el grup musical Xiula ha compost una cançó que reflecteix com els nens i nenes viuen un desnonament. A més, han gravat un videoclip amb alumnat de Ciutat Meridiana i del Raval. Durant el 2021 es van atendre 5.937 persones per risc de desnonament. Una de cada tres era menor d'edat.
La plataforma Stop Desnonaments Móstoles va convocar una concentració en el seu dia, per a evitar el desallotjament de «les 18 famílies vulnerables» que encara resideixen en l'edifici ‘okupado’ de La Dignitat, situat al carrer Carcavilla, que ha estat subhastat.
Des de la plataforma asseguren que porten diversos anys reclamant «una solució residencial digna i estable per a les famílies vulnerables que habiten aquest edifici des de fa 9 anys», però que l'Ajuntament de Móstoles «no ha complert el seu compromís amb les veïnes d'aquest edifici», alguna cosa que neguen des del Consistori.
Els fets es remunten a maig de 2014, quan la plataforma Stop Desnonaments «recupera» aquest edifici abandonat del carrer Carcavilla, en la localitat de Móstoles, el qual des de llavors «ha allotjat a famílies en situació de vulnerabilitat residencial», assenyalen des de la plataforma en un comunicat.
L'anterior propietat va resultar ser una empresa constructora que va entrar en concurs de creditors, finalment va ser liquidada i les seves propietats, entre les quals es trobava l'edifici de ‘La Dignitat’, van ser subhastades i adquirides pel fons d'inversions Midtown CA Spain.
«En l'actualitat són 18 les famílies que habiten l'edifici, entre les quals figuren famílies amb menors a càrrec i amb persones dependents. Des del dia de la ‘okupació’ de l'edifici les veïnes i veïns han tractat de negociar un lloguer social amb la propietat de l'edifici», afegeixen des de la plataforma.
A més, asseguren que el fons Midtown CA Spain va contractar els serveis de Hombeback Mediation Service, empresa dedicada a la recuperació d'immobles ‘okupados’, i que «se sospita que va ser la responsable d'intentar realitzar un desallotjament il·legal el passat 26 de febrer».
Informació recollida del diari El Salto i de l'Associació de Veïns de la Verneda Alta de Barcelona