LA CIUTADANIA PASSA DEL PARLAMENT EUROPEU, ELS BANCS NO.
Les eleccions a tot Europa ens deixen un resultat desolador. La meitat dels 350 milions d'europeus han preferit ni molestar-se a votar. A més, una enorme quantitat de treballadors i treballadores europees (més de 63 milions) s'han vist impedits de participar per ser persones sense papers, ni drets.
Les causes són moltes: la gairebé inutilitat institucional del Parlament Europeu pràcticament sense competències reals, la frustració sistemàtica de les promeses incomplertes pels nostres representants, el discurs individualista i insolidari que ha anat penetrant en la nostra cultura, la divisió i banalitat de moltes de les propostes, entre altres coses, és el que ens han portat a un resultat que s'aparta molt d'obrir una sortida institucional a la realitat que patim.
Aquestes eleccions mostren a més com qualsevol força econòmica, a través de donacions i suport mediàtic, pot impulsar falsos recanvis que recullin el malestar i cansament de la gent. N'hi ha prou amb el cas del fenomen "Se acabó la Fiesta (Es Va acabar la Festa") constituït per gent provinents d'UPyD i Ciutadans que han aconseguit guanyar-se a la gent sense fer propostes, només difonent bulos, i simplement jugant amb l'immens enuig de la població contra els seus representants.
Elecció rere elecció, els moviments socials veiem com les nostres demandes es recullen de manera molt limitada i fragmentada. Veiem com debats sobre les pensions, l'habitatge, la sanitat, les residències o la pau són marginats de la discussió per simular una complicitat social en un procés formal extremadament allunyat de la democràcia real i participativa.
A la foto dels resultats hi ha un predomini conservador molt allunyat de la realitat. Guanya aparentment el grup popular de Von Der Layen, però la immensa majoria de la ciutadania europea sent un profund menyspreu per aquesta persona corrupta enfangada en les ajudes de la COVID19 a l'empresa del seu marit, així com a un gran nombre d'escàndols.
Mentre resisteixen en el poder institucional, gràcies a processos mediatitzats pels mitjans de comunicació, la demagògia i el desencant, ignoren la realitat de milions de persones treballadores lluitant contra les retallades, milions de pagesos lluitant contra les multinacionals o els estudiants contra el genocidi de Palestina, aquesta realitat mostra que sota les aparences, aquest Parlament està allunyat dels problemes de la ciutadania.
La realitat no pot ser camuflada per eleccions que en cap cas pretenen conèixer l'opinió de la gent. L'únic que tracten és de legitimar són noves retallades. Així ha estat a l'Argentina on Milei va aconseguir una majoria denunciant la corrupció dominant, però, en realitat, amb el propòsit de despullar encara de manera més radical els drets de les gents. Avui, una part dels qui el van votar als barris populars de Buenos Aires són els qui ara pateixen la brutal repressió d'un govern que està entregant a les oligarquies el poc que quedava de patrimoni públic a l'Argentina. Entre altres coses, les pensions.
Igualment, a Europa els resultats no auguren res de nou ni bo. Aquests seran utilitzats pel poder financer per intentar recaptar més subvencions i privatitzacions, mentre apliquen més retallades a la ciutadania.
L'ascens de les forces de la demagògia i l'extrema dreta es deu a la frustració de les promeses incomplertes pels qui van prometre un canvi profund i avui seguim esperant que es compleixin les promeses d'abolir la reforma laboral i llei mordassa, el desenvolupament d'Europa, la millora de la cobertura sanitària o educativa que se'ns nega als nostres barris, l'accés dels joves a l'habitatge... Però la sortida no és votar els nostres explotadors, sinó obrir col·lectivament un nou camí mitjançant la mobilització social que ha de prosseguir malgrat qualsevol intent de deformar la voluntat i els desitjos reals de la gent.
Hem de mantenir i incrementar la nostra lluita en defensa de la sanitat, l'educació, els drets socials (dependència, residències, etc.) els drets laborals (treball digne i amb garanties), les pensions públiques (pensions mínimes dignes, pensions de viduïtat amb el 100%, tancament de la bretxa de gènere en salaris i pensions, derogació llei dels PPeP, compliment de l'auditoria dels comptes de la Seguretat Social, manteniment taxa de reposició de les pensions públiques), la defensa de la pau (frenar la guerra i l'augment de les despeses militars).
Des de COESPE com en els últims anys, seguirem als carrers exigint les polítiques que poden generar vida digna i drets públics per a la majoria de la població. És la nostra posició des que naixem i anem a seguir estenent-la a altres moviments i països, reforçant el teixit social, la solidaritat i l'organització enfront dels qui ens volen expropiar els nostres drets i la nostra dignitat.
Governi qui governi, les pensions i els drets públics es defensen!
Comissió de Portaveu COESPE.
11 de juny de 2024.