Una cinquantena de persones s'han reunit a la Sala de Conferències de les Cotxeres de Sants, de la ciutat de Barcelona, per visionar el documental "La Bahía de Metal", de la directora Mercedes Moncada, convocades per CO.BAS, sindicat de comissions de base, per l'IAC, per Solidaritat Obrera i per Lluita Internacionalista.
_______________________________________________________________
Un cop finalitzada la projecció del documental, 4 treballadors del Metall de la Badia de Cadis, que representen a la Coordinadora de treballadores i treballadors del metall, han explicat el procés que ells han viscut al llarg d'aquests anys, des de novembre de 2021, fins avui, 24 de maig, de 2024.
Els habitants de la Badia de Càdis no volen que el seu territori es converteixi en Benidorm, volen que hi hagi industria i la gent treballadora pugui viure de construir vaixells, o reparar-los, com feien ja els Fenicis fa milers d'anys en aquesta Badia, i no només del turisme, no volen que hi hagin blocs de ciment transformats en hotels, que construiran les mateixes empreses constructores de sempre o els fons d'inversió o els bancs i que portarà l'explotació dels treballadors (perquè són els fons d'inversió els que fixen el preu dels salaris i les condicions laborals) i els guanys dels empresaris. Les fàbriques es transformen en hotels i els obrers en cambrers.
"O cerramos o precarizamos, esa era la alternativa que nos daba la patronal, en noviembre de 2021."
____________________________________________________________________
"El documental lo hace Mercedes Moncada, que es una directora de cine afincada en Cádiz, que hace documentales y cine de este tipo. Y decidió un día estando en cádiz que quería tratar el tema de la lucha del Metal..."
"En el documental Bahía de Metal la directora Mercedes Moncada presenta dos conflictos, que ocurren prácticamente a la par: uno trata del conflicto de AIRBUS, que es un sector casi nuevo en Cádiz, pero que ha tenido el mismo problema de siempre, es decir, el cierre de la factoría. Y el otro conflicto es el conflicto del metal sobre todo del sector naval, que es un conflicto histórico, lleva existiendo prácticamente desde los ultimos 40 años, desde la reconversión de Felipe....".
La reconversió industrial no va reconvertir la indústria, sinó que una part la va desmantellar i una altra la va privatitzar (el cas de les anomenades joies de la Corona: Endesa, Telefónica, Indra, Argentaria...) portant a l'atur als treballadors i treballadores de les empreses afectades i amb gran cost per a l'Estat, havent de fer front al cost d'aquest atur i a les corresponents indemnitzacions acordades amb els treballadors, sense cap justificació possible per part del Ministre d'Indústria i responsable de reconversió Industrial en el Govern de Felipe González, Luis Carlos Croissier.
En aquests últims gairebé cinquanta anys l'atur ha augmentat considerablement, passant del 4,7% al 11,8%. I no sols és que hagi augmentat el nombre d'aturats, sinó que, en molts casos, els que treballen ho fan en precari i en condicions de subocupació. Vagi com a mostra del primer el fet que el 33,8% de tots els contractes signats durant el mes de gener del 2024 va tenir una durada inferior a un mes. I la durada mitjana va ser de 48,95 dies, la xifra més baixa des de 2006. En aquest any la durada mitjana va ser de gairebé el doble de dies contractats:86,80. En aquest mateix mes de gener, del total d'1.185.600 contractes laborals signats el 52,7% va ser temporal. A l'anterior caldria afegir la creació d'una figura contractual per a classificar als treballadors fixos: la de fix-discontinu; és a dir, treballadors amb treball però només en uns certs moments de l'any, i que no són inclosos en les xifres d'aturats encara que no estiguin treballant en el moment de recollir la informació. A 31 de març de 2024 el nombre de fixos discontinus actius ascendia a 945.000, als quals segons diferents serveis d'estudis (Fedea, BBVA Researsch o Randstad Research) caldria afegir altres 700.000 fixos discontinus no actius, segons explica Juan Javier Sánchez Carión en el seu article, "Evolución del empleo en España, historia de una devaluación," publicat al Viejo Topo, de maig de 2024.
https://youtu.be/tM_JUPET3z4?si=UraC7iEWUXohK9-V Video on els treballadors expliquen en què consisteix el documental que acabem de veure, BAHIA DE METAL, i el conflicte del metal a la Badia de Càdis.
"La diferencia que existe entre ambos conflictos: AIRBUS y el NAVAL, es que en nuestro caso, el naval, no se han cerrado plantas, se quisieron cerrar en su momento, ahora lo que hacen es que se precariza el trabajo a través de la subcontratación. Si sumamos los dos conflictos, el de AIRBUS es el cierre de planta y el nuestro es la precarización a través de la subcontratación sobre todo. Nos encontramos en la disyuntiva que nos ha marcado la patronal en los últimos años O CERRAMOS O PRECARIZAMOS...", ha dicho el primer trabajador venido desde Cádiz pocas horas antes de comenzar el acto, para explicar el proceso que ha sufrido el metal y que han padecido en sus propias carnes los cuatro trabajadores presentes en la sala.
"...Nosotros no queremos ni que se cierre, ni que se precarice y queremos además trabajar allí. Como nosotros, otros sindicatos, sobre todo pequeños, intentamos hacer una fuerza de resistencia para que se pueda trabajar allí y no seamos trabajadores precarios, que no es nuestra intención. Nosotros queremos ser trabajadores con derechos y eso es más o menos lo que cuenta la película..... "
"...Afortunadamente han habido muchos cambios desde el 2021, otros cambios no se han podido ver. Por ejemplo en el documental se presenta la muerte de un compañero y en la asamblea se escucha "un minuto de silencio, pero que sea de verdad...". Pues bien, ahora mismo, con el último trabajador fallecido se paralizó toda la planta oficialmente un día.
Los incumplimientos por parte de la patronal son un poco menores, pero siguen habiendo incumplimientos. Ahora existe un poco más de conciencia entre los trabajadores, estamos muy lejos todavía de lo que nos gustaría, pero la verdad es que se está trabajando en ese sentido por parte de nuestro sindicato y de otros sindicatos como el nuestro. Los grandes sindicatos no quieren saber nada.
Estamos intentando que la industria se quede en Cádiz, que no vivamos solo del turismo, que es de lo que se vive ahora mismo en toda la Bahía de Cádiz. Y bueno más o menos es eso, en definitiva lo que cuenta el documental...."
La sala de conferències poc abans de començar l'acte, amb poca gent encara.
Dos treballadors de la Coordinadora de Treballadores i Treballadors del Metall exposen els fets succeits al novembre de 2021 a la factoria de Cadis, per la lluita d'un conveni just i on el poble va sortir al carrer en defensa dels llocs de treball, enfrontant-se a les forçes militars enviades pel govern.
https://youtu.be/kXsyLNdP4NQ?si=UlE3uEmI5_jiWAVz Video on pots veure a dos treballadors de la Coordinadora parlant de llistes negres.
Listas negras y exilio
"..¿Trabajar?, ninguno de los que estamos aquí presentes en este acto tiene la posibilidad de poder ejercer nuestro trabajo allí dentro después de las movilizaciones..."
_____________________________________________________________________
"Pero bueno, tenemos trabajo por otros lados en la Bahía y trabajos fuera. Después de la realización y distribución del documental no ha cambiado nada, seguimos sin poder entrar en la factoría.
Estoy seguro que las listas negras se crean en los sitios donde alguien es capaz de levantar la voz y decir lo que piensa, automáticamente está en la lista negra. Nosotros estamos vetados en la valla, a nosotros no nos dan trabajo. Eso nosotros ya lo sabíamos de antemano y lo teníamos asumido. Cuando dimos el primer paso lo sabíamos de sobra, pero la situación estaba llegando a un punto en el que el paso había que darlo sí o sí, y que saliera el sol por donde quisiera salir.
Como habéis podido ver en el documental "Bahía de Metal", hemos tenido que salir del país para poder trabajar. Nos hemos ido a Escocia, a Francia, a Guadalupe. No se nos han caído los anillos y nos hemos buscado la vida por donde hemos podido. Nadie nos ha dado nada, y ahora mismo hemos formado una Cooperativa y nosotros mismos nos autogestionamos y buscamos trabajo por las calles, que nos está saliendo bastante bien.
Y lo hacemos de manera que las empresas grandes no nos puedan tocar, porque los tentáculos del poder son bastantes amplios y si se enteran que estamos trabajando en una empresa que es amigo de tal, pues automáticamente se van a cerrar las puertas allí. Así, que estamos intentando trabajar de una manera en la que nadie nos pueda tocar y podamos estar en nuestra casa, porque todos somos padres, tenemos hijos, tenemos pareja y lógicamente es muy necesario poder trabajar cerca de casa y no solo por eso, sino porque de esa manera podemos también ejercer el sindicalismo. No es lo mismo estar trabajando en Escocia que estar aquí si sucede un conflicto. Si estamos trabajando cerca de nuestra casa podemos soltar nuestras herramientas e ir a intentar resolver el conflicto como sindicato...."
Y ahora os vamos a hablar de unos compañeros que llevan ya 110 días de huelga. Nosotros, con la intención de ayudarlos hemos traído unas camisetas que os queremos vender, para recoger un dinero que irá a parar a la caja de resistencia de los compañeros de ACERINOX (1), porque entendemos que la solidaridad de clase es lo fundamental para nosotros. Nos ilusiona venir aquí y ver gente como vosotros, ha dicho uno de los compañeros, para traer la noticia y la solidaridad de la clase trabajadora y el deber y la conciència en cuanto a los compañeros de ACERINOX.
https://youtu.be/oHg7iKntiX4?si=VXY2lYuSPsjK_8Qq
Responent a una pregunta del públic present en la projecció del documental "Bahía de Metal", respecte a uns fotogrames del mateix on es parla d'enviar-vos com a professors a Taiwan, respon un d'ells que sí que és cert, que a dos de nosaltres ens anaven a enviar com a professors a Taiwan, però que després dels conflictes on els van enviar va ser al carrer.
Sobre els accidents de treball en el metall i més concretament sobre el qual es parla en el documental Bahía de Metal, la defunció d'Eduardo, treballador de 63 anys, que va fer el treball que li van encomanar en unes condicions deplorables, que li van ocasionar la mort, han respost que encara que el protocol hagi canviat respecte a les defuncions de treballadors en el sector del metall, el problema en aquest cas en concret era que Eduardo havia treballat tota la seva vida en el metall, tenia dos dies d'antiguitat. I si féssim una estadística de tots els treballadors accidentats ( en accidents greus o menys greus) en aquest sector es veuria que la majoria pertanyen a empreses subcontractades. És a dir, que no podien dir que no volien realitzar la feina encomanada.
https://youtu.be/_5PZG4QRpYc?si=8gSe6voYSgzka3Vw
https://youtu.be/8rYEYTPh_o0?si=FmiF2mhzWg3m0WJk
https://youtu.be/eVkysTe1fco?si=kESNAUZ31ZZR1fdV
UGT (La Unión General de Trabajadores): "Si os calláis mañana mismo estáis dentro."
__________________________________________________________________
"La última reunión que tuvimos con UGT durante los conflictos, creo que estábamos nosotros cuatro, vivimos una situación que es una anécdota que quiero que la sepáis, quisiera explicarla, porque no tiene desperdicio, ha comentado uno de los cuatro trabajadores del metal de Cádiz, que hoy nos acompañan y nos informan de todo lo acontencido durante aquellos meses. Nos dijeron textualmente: tengo una bala en la recámara para ustedes. Si os calláis, mañana estáis dentro trabajando, pero os tenéis que callar y mañana estáis dentro, pero callaitos la boca y sin dedicarse a nada, solamente a trabajar. Y nosotros contestamos que ni hablar que ¿qué dices? preferimos no entrar y seguir peleando."
"..Nos dicen: tomad este trocito de pastel es para ustedes, si sobran las migajitas son para Andalucía. Cataluña politizada, el País Vasco con la guerra que ha dado. Para ustedes la industria textil, la acería, todo lo que quieran. No obstante, cuando han intentado cerrar los astilleros en Cádiz, todos nos hemos levantado como leones, hemos dejado de banda el servilismo de los tiempos franquistas y nos hemos levantado todos a una.
Sobre los sindicatos
"El problema fue cuando se aceptó la subvención. La raíz del problema en la transición fue cuando aceptaron la subvención del que te daba de comer, bueno les daba de comer a ellos, tomad la subvención. Los compañeros mineros de CCOO y de UGT que han muerto si se levantaran y vieran en qué se han convertido, decidme a mí. Pero creo que es una cuestión de conciencia, de considerar que todos somos iguales y que se reconozca contra quién hemos de luchar. Teniendo claro que quién nos está jodiendo es el de arriba. Y a esos representantes de los trabajadores subvencionados no nos vamos a enfrentar, porque queremos abrirles la mente y que entiendan quienes son nuestros enemigos. Por lo tanto, nosotros no nos vamos a enfrentar a ellos, vamos a intentar que se den cuenta de que la unidad de todos los trabajadores y las decisiones que se tomen en una asamblea son la que hay que defender frente a la empresa... ", ha explicado otro miembro del sindicato del metal.
https://youtu.be/qFQJ7_vzQX4?si=JYuCxqMG4Euo1xP1
En aquest video un company de Cadis dedica una canço a la persona que ha organitzat aquest acte.
Antecedents de la noticia, segons el diari El Salto.(primera aproximació)
La pancarta principal, als peus del monument al ministre Moret, enfront de l'Ajuntament JC AVECILLA
Amb gairebé 100.000 aturats en la Badia de Cadis, la majoria del sector serveis durament colpejat per la pandèmia, la ciutadania gaditana s'aferra al seu empetitit teixit industrial com a únic salvavides a la vista.
_____________________________________________________________
D'aquí la reacció d'aquest 10 d'abril, amb 6.000 persones al carrer sota el lema “lluita o exili” per a protestar contra el que albira com a inevitable tancament de la planta d'Airbus a Puerto Real i reclamar la reindustrialització d'una badia en un altre temps capdavantera.
Als peus del monument a Moret s'ha donat lectura al comunicat conjunt, insistint en les conseqüències d'una creixent desindustrialització com a dinàmica extensible a la resta de l'estat, acarnissant-se amb una comarca andalusa on la dependència econòmica al turisme condemna als seus habitants a un treball estacional, precari i de baix valor afegit. En el text repartit en la convocatòria es qüestiona si els fons europeus aniran destinats a una “(re)conversió industrial”, i si servirà per a un “horitzó verd que sembri esperances entre la població”.
Cadis protesta
JC AVECILLA
La pròpia pancarta que portaven membres de l'Ajuntament incidia en la idea d'una càrrega de treball que anés de bracet de dignitat i drets, un element rellevant havent-se criminalitzat anys enrere als obrers i a la candidatura municipalista per donar suport a la venda d'armament militar.
La convocatòria parteix de la Confluència Sindical Badia de Cadis (CSBC), formada pels sindicats USTEA, Autonomia Obrera, SAT Cadis, Coordinadora de Treballadors d'Andalusia, Coordinadora del Metall i CNT Port Santa María. Uns treballadors, els del metall, que rebrien un cop col·lateral considerable del cessament de l'activitat d'Airbus en la zona i que porten anys de mobilitzacions en defensa dels seus drets laborals. En aquesta lluita han estat acompanyats per col·lectius de pensionistes i també per la CGT.
A la protesta van acudir l'alcalde José María González 'Kichi', la parlamentària andalusa i líder d'Anticapitalistes Andalusia Teresa Rodríguez i de la mateixa formació l'eurodiputat Miguel Urbán. Per Unides Podem van participar cercles morats, el tinent alcalde Martín Vila d'IU i la secretària local del PCA, Rocío Sáenz. Forces andalusistes com Andalusia x Sí o Esquerra Andalusista també van mostrar el seu suport a la reclamació laboral. Els sindicats majoritaris, els grans absents.
Els treballadors demanen a la ciudadania que estiguin prop d'ells perquè “no és només una qüestió socioeconòmica, és un assumpte polític de primera magnitud que servirà com a avançada per a altres victòries i a la fi tenir la possibilitat de treballar en la nostra terra".
Diego, membre de la Coordinadora del Metall, explica al Salto Andalusia que les seves demandes van per dos camins “drets laborals i càrrega de treball” i agraeix a la resta de la confluència sindical el seu suport en convocar.
Pel que fa a drets laborals, denúncia com els desacords amb la patronal (principalment amb Navantia) se salden “en represàlies com a atacs continus a companys per manifestar-se o en haver denunciat a empreses concretes, impossibilitant treballar en llocs similars”, raó per la qual prefereix no donar els seus cognoms.
Els treballadors exigeixen que es canviï l'actual model contractual perquè argumenten que “se subcontracta havent-hi poc treball directe perquè no existeix capacitat de negociació amb les empreses auxiliars”. I proposa solucions com un conveni nou respecte al vigent, “ja que no es respecta si més no ni pels qui el van defensar en el seu moment”. Al mateix temps critiquen l'absència d'una borsa de treball, la qual cosa “facilita l'acomiadament improcedent i les contractacions a dit”.
Cadis protesta industria
Sindicalistes llegeixen el manifest al final de la protesta. JC AVECILLA
Per a una nova càrrega de treball plantegen alternatives a l'actual model industrial mitjançant energies renovables com a part de l'anomenada economia verda, al mateix temps que construir vaixells comercials a l'ús. Li demanen a la ciudadania que estiguin prop d'ells ja que “no és només una qüestió socioeconòmica, és un assumpte polític de primera magnitud que servirà com a avançada per a altres victòries i a la fi tenir la possibilitat de treballar en la nostra terra”. Entre lluita o exili, han triat la lluita.
A pesar que els ànims estaven alts, la convocatòria es va dissoldre en una plaça a meitat de l'avinguda. Mentre que es deia a l'acció per a l'1 de maig, una senyora en bata aplaudia des del seu balcó, recordant que reivindicacions com aquesta serveixen per a despertar la simpatia per la seva causa entre la gent gaditana.na cinquantena
PRECARIETAT LABORAL
Cadis, la lluita de tots
________________________________________________________
A Cadis es va a la vaga perquè els processos de reconversió industrial dels governs socialistes de la dècada dels vuitanta van deixar una desocupació massiva i ferides que mai han acabat de cicatritzar després de veure com se substituïa la indústria naval que constituïa el motor econòmic de la Badia pel monocultiu del turisme, l'hostaleria i els serveis.
Des de Col·lectiu Ronda volem manifestar el nostre suport i solidaritat als treballadors del sector del metall de la província de Cadis, en vaga indefinida per un conveni just.
Ronda22112021
22 NOV 2021 10.53
La vaga de les gairebé 30.000 persones ocupades en el sector del metall a la província de Cadis no sols guarda relació amb la negativa de la patronal a subscriure un un nou conveni que substitueixi al ja decaigut en el qual s'actualitzin les taules salarials per a compensar la pèrdua de poder adquisitiu derivat de l'increment de l'IPC. Les veritables raons d'aquest atur laboral que alguns mitjans de comunicació pretenen reduir a una repetitiva, crítica i monocorde reguitzell d'imatges de pneumàtics cremant i enfrontaments amb els cossos de seguretat de l'estat són més profundes i arrelades en el temps.
A Cadis es va a la vaga perquè els processos de reconversió industrial dels governs socialistes de la dècada dels vuitanta van deixar una desocupació massiva i ferides que mai han acabat de cicatritzar després de veure com se substituïa la indústria naval que constituïa el motor econòmic de la Badia pel monocultiu del turisme, l'hostaleria i els serveis.
Es va a la vaga perquè la desocupació a la província se situa prop del 30% i en algunes localitats com la Línia de la Concepció, aconsegueix el 40% malgrat la proximitat de mastodòntiques instal·lacions com el port d'Algesires o la veïna refonería de Cepsa. Percentatges que encara resultarien baixos si atenguéssim en exclusiva a les xifres de desocupació juvenil, fins i tot més sagnants i intolerables. A Cadis hi ha vaga perquè els contractes indefinits són quimeres inassolibles i la taxa de temporalitat s'eleva folgadament per sobre de la mitjana espanyola, on ja se situa insofriblement allunyada dels estàndards de la Unió Europea. Es va a la vaga perquè les jornades són llargues, les hores extra no s'abonen i per a qui reclama, sempre està a punt aquella frase que ens recorda que uns altres voldran fer el que nosaltres no vulguem. Una frase que adquireix ressons dramàtics quan la desocupació aconsegueix els nivells que anteriorment esmentàvem.
A Cadis hi ha vaga. I hi ha empreses auxiliars i contractes. Moltes. Més de 5000 són les agrupades en l'organització patronal que aquests dies es nega a acordar la renovació del conveni provincial del metall. La immensa majoria d'elles prestant serveis per a les grans empreses tractores de la indústria gaditana, dedicades a la indústria naviliera o aeronàutica i algunes d'elles amb passat com a indústria pública abans de ser privatitzades. Empreses que aquests dies no es veuen afectades en excés per la vaga sectorial perquè el conveni en discussió no és el seu. Elles compten amb conveni propi que recull unes condicions laborals ostensiblement més favorables que les contemplades en l'acord sectorial provincial. I en aquest escenari de subcontractació massiva és on hem de mirar per a trobar respostes a la pregunta de per què a Cadis la gent va esgotar la paciència, va bandejar la por i va sortir al carrer per a airejar tota la seva frustració i cansament.
A Espanya, subcontractació i precarietat són paraules que actuen com a sinònims perfectes. Les empreses, les grans empreses, recorren a la subcontractació de manera entusiasta en supòsits que poc o res tenen amb veure l'existència de necessitats que, per la seva específiques condicions, justificarien la necessitat de comptar amb empreses especialitzades en la matèria. Però gairebé mai succeeix així. Les empreses recorren a terceres per a fer-se càrrec de la seva pròpia activitat principal. I és evident que si ho fan és perquè existeix un interès econòmic i material a actuar d'aquesta manera. Com pot ser més rendible contractar una empresa perquè es faci càrrec de la teva activitat abans que contractar directament el personal necessari per a desenvolupar-la? Potser l'empresa subcontractada no aplica els seus propis marges ni obté cap benefici? Per descomptat que els aplica i encara així, l'operació resulta plenament profitosa tant per a qui contracta, empresa principal, com per a la contractada. Profit i rendibilitat per a tots salvo per a uns: les plantilles de les subcontractes, quines carreguen i pateixen amb l'empobriment de les seves condicions laborals i salarials. Una pauperització en la qual radica l'atractiu de la subcontractació.
Ho veiem aquests dies a Cadis i des de fa més d'un any a Barcelona amb el rerefons del conflicte del tancament de Nissan. I diàriament, en l'un o l'altre punt de la geografia estatal. Lluites obreres amb el denominador comú del perjudici causat pel recurs creixent i cada vegada més accentuat a una subcontractació per a la qual bufa el vent molt a favor, especialment des de la imposició en 2012 de la Reforma Laboral.
A Cadis hi ha vaga pel seu conveni provincial. Però el fum dels pneumàtics és una bandera que parla i clama pels drets laborals en retrocés en tot l'Estat. I un dit acusador per la promesa encara incomplerta de derogar -no de matisar ni molt menys maquillar- una Reforma Laboral que continua sent el fang del qual venen tants llots. Farien bé molts dels qui s'indignen per la intensitat de les mobilitzacions dels treballadors del metall a Cadis a dedicar un moment a pensar que la seva lluita és la de molts. La de tots.
(1) Huelga en España de los trabajadores metalúrgicos de Acerinox en Cádiz
___________________________________________________________________
Desde el 5 de febrero, 1.800 trabajadores de la siderúrgica española Acerinox, situada en la localidad gaditana de los Barrios, están en huelga indefinida. La huelga ha provocado interrupciones y bloqueos, incluso de las principales carreteras y del puerto de Algeciras, uno de los centros de transbordo más concurridos del mundo.
Publicado en el Word socialist Website.
Santiago Guillen
29 marzo 2024
La heroica huelga de 50 días ha hecho perder a la empresa casi 1.200 toneladas diarias de producción y más de 3,5 millones de euros (3,80 millones de dólares) en las últimas cuatro semanas. Junto con las huelgas de 1.700 trabajadores en el productor finlandés de acero inoxidable Outokumpu desde diciembre de 2023, en oposición a las reformas del mercado laboral del gobierno y los recortes en el bienestar social, el paro está afectando fuertemente el mercado europeo del acero inoxidable. Se han bloqueado varios millones de toneladas de capacidad de acería y los precios de las bobinas laminadas en frío de acero inoxidable están aumentando. También hay informes de escasez de acero inoxidable en toda Asia.
Acerinox es una multinacional española y uno de los mayores productores de acero del mundo. Cotiza en el índice bursátil español IBEX35, y cuenta también con fábricas en los Estados Unidos, Alemania, Suráfrica y Malasia.
Uno de sus principales accionistas es la Corporación Financiera Alba, que agrupa los negocios de la familia March. La familia es tristemente célebre por haberse enriquecido a través del tráfico de armas, la banca y las prácticas comerciales corruptas durante las dictaduras de José Antonio Primo de Rivera (1923-1930) y el general Francisco Franco (1939-1975). La Banca March financió el golpe de estado de Franco en 1936 y el esfuerzo bélico fascista durante la Guerra Civil Española (1936-1939).
Los trabajadores de Acerinox están en huelga por aumentos salariales, primas de peligrosidad y en oposición a la flexibilidad horaria. Desde 2008, sus salarios están prácticamente congelados. El año pasado, un trabajador murió en un accidente que le causó quemaduras en el 85 por ciento de su cuerpo.
La empresa se niega a ceder a las demandas de los trabajadores, a pesar de los inmensos beneficios de 228 millones de euros en 2023 solo en España. Quiere imponer un nuevo convenio colectivo que empeore las condiciones, incluyendo otros 18 días laborales adicionales en el año. Esto se traduciría a trabajar un mes más a cambio de la mitad del salario mensual. La empresa también exige la posibilidad de cambiar los horarios de los trabajadores a voluntad.
BC News
@GBCNewsroom
·
Seguir
Acerinox protesto sees A7 road blocked for 4 hours. Law enforcement used tear gas and rubber bullets. Diario Area repuertos protesters have agreed tono clear the road in exchange for release of a man arrested earlier. Day 19 of the strike, with 1,800 employees involved.
https://pbs.twimg.com/ext_tw_video_thumb/1760999076110192640/pu/img/kpcgudh1qhgbgxjj.jpg");">
Mirar en X
1:05 p.m. · 23 feb. 2024
17
Responder
Compartir
La huelga fue convocada por el sindicato mayoritario de la empresa, la Asociación de Trabajadores del Acero (LIGA), después de 1.313 votos a favor y 193 en contra. La empresa tardó más de un mes a reconocer el comité de huelga porque no contaba con miembros del resto de sindicatos, especialmente CCOO y UGT.
CCOO y UGT están haciendo todo lo posible para aislar la huelga. Son los sindicatos más grandes del sector, representando a alrededor de 29.000 trabajadores metalúrgicos en las 5.600 empresas principales y auxiliares de la provincia. A pesar de esto, se han negado a ampliar la huelga.
En 2021, el gobierno del PSOE-Podemos, con el consentimiento de la CCOO y UGT, lanzó una represión brutal contra los 22.000 trabajadores metalúrgicos en la provincia de Cádiz, desplegando miles de policías y vehículos blindados para aterrorizar los barrios de clase trabajadora. Se dejó en manos de los sindicatos traicionar la huelga, imponiendo un acuerdo que incluía aumentos salariales por debajo de la inflación.
En julio de 2023, UGT y CCOO traicionaron otra huelga convocada en el sector del metal de Cádiz contra el despido de cuatro trabajadores y el incumplimiento del convenio colectivo en las empresas auxiliares del sector. Los sindicatos suspendieron la huelga y después apoyaron a los argumentos de la Federación de Empresarios que la acción era ilegal. Meses después, los tribunales fallaron a su favor.
LIGA, sin embargo, no es alternativa a UGT y CCOO. Su líder, José Antonio Gómez València, intenta reducir la cuestión a la flexibilidad a expensas de aumentos salariales mientras promueve el gobierno PSOE-Sumar.
La semana pasada, 500 trabajadores de Acerinox se desplazaron a Madrid para protestar frente a la sede de la compañía. València explicó en el diario Europa Sur su punto de vista que “El viaje ha estado positivo porque hemos hablado con la empresa, hemos trasladado nuestras inquietudes a los directivos aquí a Madrid, sobre todo el tema de la flexibilidad, que es el que más nos preocupa”.
Días después, València se hizo ilusiones que el Gobierno del PSOE-Sumar intervendría para apoyar a los trabajadores. Habló en Diario Área de la 'profesionalidad' de Yolanda Díaz, ministra de Trabajo y vicepresidenta del Gobierno PSOE-Podemos, afirmando: “Esto de Madrid ha merecido la pena … Yolanda Díaz nos ayudará con los medios de comunicación, cuando le hagan preguntas en el Congreso y nos dará visibilidad”.
LIGA está apoyando un Gobierno que, igual que su antecesor PSOE-Podemos (2020-2023), impulsa la represión contra los trabajadores en huelga.
En el caso de la huelga de Acerinox, cuatro miembros del comité de huelga han sido acusados de cometer un delito contra la seguridad para bloquear carreteras. Otro trabajador fue arrestado y sometido a un juicio rápido en el cual fue condenado en un año de prisión. La paramilitar Guardia Civil ha sido enviada por el gobierno del PSOE-Sumar para atacar salvajemente a los trabajadores con botes de humo y balas de goma.
El gobierno PSOE-Sumar está también atacante a los trabajadores metalúrgicos que participaron en la huelga de 2021. La Fiscalía, bajo su control, los ha puesto en el banquillo de los acusados por desórdenes públicos y exige penas de tres años de prisión. El gobierno está aterrorizado que estas luchas puedan extenderse a otros sectores y amenazar su capacidad de librar guerras en el extranjero y ataques contra la clase trabajadora a casa.
En el caso de Cádiz, la provincia contiene importantes instalaciones militares e industriales que ya están jugando un papel importante en los planes de rearme y guerra de la OTAN. A pocos kilómetros de la ciudad de Cádiz se encuentra la base de Rota, la principal base de la Armada Española, que alberga su buque insignia, dos barcos de asalto y seis fragatas.
La base es compartida con los Estados Unidos, que tiene 3.200 soldados allí. Situada cerca de la entrada en el mar Mediterráneo, tiene una importancia estratégica para los Estados Unidos y el OTAN. Washington la utiliza para cargar aviones y barcos en tráfico. Cuatro destructores, a los cuales se unirán dos más en los próximos dos años, están desplegados allí como parte del sistema de misiles antibalísticos del OTAN. Su Escuadrón de Helicópteros de Ataque Marítimo puede llevar a cabo misiones de guerra antisubmarina, guerra antisuperficie y reabastecimiento vertical.
Airbus también tiene una fábrica en la provincia que produce piezas para los aviones Eurofighter y el avión de transporte táctico de largo alcance C295.
Cádiz también alberga los astilleros Navantia, la principal empresa del sector del metal, responsable de la reparación y mantenimiento de los barcos de guerra estadounidenses y españoles y de la construcción de barcos para las armadas española, británica y saudí, entre otras.
El año pasado, la ministra de Defensa, Margarita Robles, visitó la provincia para examinar el programa de Barcos de Acción Marítima para Intervención Subacuática (BAM-**IS) de Navantia, que dotará a la Armada Española de capacidades avanzadas de salvamento submarino. Navantia también produce submarinos S-80 y fragatas F-110.
Robles dijo, “Esta ha sido una visita de la cual nos tenemos que felicitar todos, que ha puesto de manifiesto los avances de un programa tan importante para la Armada pero también para la industria española, en este caso para Navantia y para las empresas que trabajarán con ella, así como para toda la comarca de Puerto Real” in Cádiz. “Creemos en la industria de defensa española y en los hombres y mujeres de esta comarca que están haciendo un trabajo inmenso para hacer de España un gran país”.
Los trabajadores de Acerinox no solo se enfrentan a una de las familias más poderosas de España, sino en una lucha contra el gobierno PSOE-Sumar que no puede tolerar una sola interrupción de la cadena de suministro militar.
Si los trabajadores de Acerinox quieren ganar sus reivindicaciones, tienen que rechazar todos los llamamientos nacionalistas a subordinar su lucha a la campaña bélica española y ampliar la movilización a otros sectores de la clase trabajadora en una acción que paralizaría la Base de Rota y las operaciones de rearme en las cuales participan los astilleros de Navantia, interrumpiendo las guerras de los Estados Unidos y el OTAN en Oriente Medio y Europa y los planes de guerra contra China.
Esto requiere una lucha contra las burocracias sindicales procapitalistas y proguerra y la formación de comités de base independientes, controlados democráticamente por los trabajadores. Estos tienen que coordinarse a través de las fronteras nacionales para luchar contra las corporaciones globales y los gobiernos capitalistas que las apoyan.
(Publicado originalmente en inglés el 26 de marzo de 2024)
(1) Vaga a Espanya dels treballadors metal·lúrgics de Acerinox a Cadis
___________________________________________________________________
Des del 5 de febrer, 1.800 treballadors de la siderúrgica espanyola Acerinox, situada en la localitat gaditana dels Barris, estan en vaga indefinida. La vaga ha provocat interrupcions i bloquejos, fins i tot de les principals carreteres i del port d'Algesires, un dels centres de transbord més concorreguts del món.
Publicat al Word socialist Web Site.
Santiago Guillin
29 març 2024
L'heroica vaga de 50 dies ha fet perdre a l'empresa gairebé 1.200 tones diàries de producció i més de 3,5 milions d'euros (3,80 milions de dòlars) en les últimes quatre setmanes. Juntament amb les vagues de 1.700 treballadors en el productor finlandès d'acer inoxidable Outokumpu des de desembre de 2023, en oposició a les reformes del mercat laboral del govern i les retallades en el benestar social, l'atur està afectant fortament el mercat europeu de l'acer inoxidable. S'han bloquejat diversos milions de tones de capacitat d'acereria i els preus de les bobines laminades en fred d'acer inoxidable estan augmentant. També hi ha informes d'escassetat d'acer inoxidable en tota Àsia.
Acerinox és una multinacional espanyola i un dels majors productors d'acer del món. Cotitza en l'índex borsari espanyol IBEX35, i compta també amb fàbriques als Estats Units, Alemanya, Sud-àfrica i Malàisia.
Un dels seus principals accionistes és la Corporació Financera Alba, que agrupa els negocis de la família March. La família és tristament cèlebre per haver-se enriquit a través del tràfic d'armes, la banca i les pràctiques comercials corruptes durant les dictadures de José Antonio Primo de Rivera (1923-1930) i el general Francisco Franco (1939-1975). La Banca March va finançar el cop d'estat de Franco en 1936 i l'esforç bèl·lic feixista durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).
Els treballadors de Acerinox estan en vaga per augments salarials, primes de perillositat i en oposició a la flexibilitat horària. Des de 2008, els seus salaris estan pràcticament congelats. L'any passat, un treballador va morir en un accident que li va causar cremades en el 85 per cent del seu cos.
L'empresa es nega a cedir a les demandes dels treballadors, malgrat els immensos beneficis de 228 milions d'euros en 2023 només a Espanya. Vol imposar un nou conveni col·lectiu que empitjori les condicions, incloent-hi altres 18 dies laborals addicionals a l'any. Això es traduiria a treballar un mes més a canvi de la meitat del salari mensual. L'empresa també exigeix la possibilitat de canviar els horaris dels treballadors a voluntat.
La vaga va ser convocada pel sindicat majoritari de l'empresa, l'Associació de Treballadors de l'Acer (LLIGA), després de 1.313 vots a favor i 193 en contra. L'empresa va trigar més d'un mes a reconèixer el comitè de vaga perquè no comptava amb membres de la resta de sindicats, especialment CCOO i UGT.
CCOO i UGT estan fent tot el possible per a aïllar la vaga. Són els sindicats més grans del sector, representant a al voltant de 29.000 treballadors metal·lúrgics en les 5.600 empreses principals i auxiliars de la província. Malgrat això, s'han negat a ampliar la vaga.
En 2021, el govern del PSOE-Podemos, amb el consentiment de la CCOO i UGT, va llançar una repressió brutal contra els 22.000 treballadors metal·lúrgics a la província de Cadis, desplegant milers de policies i vehicles blindats per a terroritzar els barris de classe treballadora. Es va deixar en mans dels sindicats trair la vaga, imposant un acord que incloïa augments salarials per sota de la inflació.
Al juliol de 2023, UGT i CCOO van trair una altra vaga convocada en el sector del metall de Cadis contra l'acomiadament de quatre treballadors i l'incompliment del conveni col·lectiu en les empreses auxiliars del sector. Els sindicats van suspendre la vaga i després van donar suport als arguments de la Federació d'Empresaris que l'acció era il·legal. Mesos després, els tribunals van fallar al seu favor.
LLIGA, no obstant això, no és alternativa a UGT i CCOO. El seu líder, José Antonio Gómez València, intenta reduir la qüestió a la flexibilitat a costa d'augments salarials mentre promou el govern PSOE-Sumar.
La setmana passada, 500 treballadors d'Acerinox es van desplaçar a Madrid per a protestar enfront de la seu de la companyia. València va explicar al diari Europa Sud el seu punt de vista que “El viatge ha estat positiu perquè hem parlat amb l'empresa, hem traslladat les nostres inquietuds als directius aquí a Madrid, sobretot el tema de la flexibilitat, que és el que més ens preocupa”.
Dies després, València es va fer il·lusions que el Govern del PSOE-Sumar intervindria per a fer costat als treballadors. Va parlar en Diari Àrea de la 'professionalitat' de Yolanda Díaz, ministra de Treball i vicepresidenta del Govern PSOE-Podemos, afirmant: “Això de Madrid ha valgut la pena … Yolanda Díaz ens ajudarà amb els mitjans de comunicació, quan li facin preguntes en el Congrés i ens donarà visibilitat”.
LLIGA està recolzant un Govern que, igual que el seu antecessor PSOE-Podemos (2020-2023), impulsa la repressió contra els treballadors en vaga.
En el cas de la vaga de Acerinox, quatre membres del comitè de vaga han estat acusats de cometre un delicte contra la seguretat per bloquejar carreteres. Un altre treballador va ser arrestat i sotmès a un judici ràpid en el qual va ser condemnat a un any de presó. La paramilitar Guàrdia Civil ha estat enviada pel govern del PSOE-Sumar per a atacar salvatgement als treballadors amb pots de fum i bales de goma.
El govern PSOE-Sumar està també atacant als treballadors metal·lúrgics que van participar en la vaga de 2021. La Fiscalia, sota el seu control, els ha posat en el banc dels acusats per desordres públics i exigeix penes de tres anys de presó. El govern està terroritzat que aquestes lluites puguin estendre's a altres sectors i amenaçar la seva capacitat de lliurar guerres a l'estranger i atacs contra la classe treballadora a casa.
En el cas de Cadis, la província conté importants instal·lacions militars i industrials que ja estan jugant un paper important en els plans de rearmament i guerra de l'OTAN. A pocs quilòmetres de la ciutat de Cadis es troba la base de Rota, la principal base de l'Armada Espanyola, que alberga el seu vaixell almirall, dos vaixells d'assalt i sis fragates.
La base és compartida amb els Estats Units, que té 3.200 soldats allí. Situada prop de l'entrada a la mar Mediterrània, té una importància estratègica per als Estats Units i l'OTAN. Washington la utilitza per a carregar avions i vaixells en trànsit. Quatre destructors, als quals s'uniran dos més en els pròxims dos anys, estan desplegats allí com a part del sistema de míssils antibalístics de l'OTAN. El seu Esquadró d'Helicòpters d'Atac Marítim pot dur a terme missions de guerra antisubmarina, guerra antisuperfície i reproveïment vertical.
Airbus també té una fàbrica a la província que produeix peces per als avions Eurofighter i l'avió de transport tàctic de llarg abast C295.
Cadis també alberga les drassanes Navantia, la principal empresa del sector del metall, responsable de la reparació i manteniment dels vaixells de guerra estatunidenques i espanyols i de la construcció de vaixells per a les armades espanyola, britànica i saudita, entre altres.
L'any passat, la ministra de Defensa, Margarita Robles, va visitar la província per a examinar el programa de Vaixells d'Acció Marítima per a Intervenció Subaquàtica (BAM-*IS) de Navantia, que dotarà a l'Armada Espanyola de capacitats avançades de salvament submarí. Navantia també produeix submarins S-80 i fragates F-110.
Robles va dir, “Aquesta ha estat una visita de la qual ens hem de felicitar tots, que ha posat de manifest els avanços d'un programa tan important per a l'Armada però també per a la indústria espanyola, en aquest cas per a Navantia i per a les empreses que treballaran amb ella, així com per a tota la comarca de Puerto Real” in Cadis. “Creiem en la indústria de defensa espanyola i en els homes i dones d'aquesta comarca que estan fent un treball immens per a fer d'Espanya un gran país”.
Els treballadors de Acerinox no sols s'enfronten a una de les famílies més poderoses d'Espanya, sinó a una lluita contra el govern PSOE-Sumar que no pot tolerar una sola interrupció de la cadena de subministrament militar.
Si els treballadors de Acerinox volen guanyar les seves reivindicacions, han de rebutjar totes les crides nacionalistes a subordinar la seva lluita a la campanya bèl·lica espanyola i ampliar la mobilització a altres sectors de la classe treballadora en una acció que paralitzaria la Base de Rota i les operacions de rearmament en les quals participen les drassanes de Navantia, interrompent les guerres dels Estats Units i l'OTAN a Orient Mitjà i Europa i els plans de guerra contra la Xina.
Això requereix una lluita contra les burocràcies sindicals procapitalistes i proguerra i la formació de comitès de base independents, controlats democràticament pels treballadors. Aquests han de coordinar-se a través de les fronteres nacionals per a lluitar contra les corporacions globals i els governs capitalistes que les recolzen.
(Publicat originalment en anglès el 26 de març de 2024)
Informació, imatges i videos de Maxi Martos, del blog de lasafueras.info (Asociación Cultural las afueras).