Un manifestant sosté una bandera palestina durant una concentració en solidaritat amb el poble palestí de Gaza, a París [AP Photo/Thibault Camus]

Mobilitzin als treballadors contra la prohibició de l'estat policial francès d'oposar-se al genocidi de Gaza!

_______________________________________________________

El Partit de l'égalité socialiste (PES; Partit Socialista per la Igualtat) condemna inequívocament l'intent de l'Estat francès de criminalitzar les expressions de solidaritat en defensa de Gaza contra el genocidi de l'Estat israelià. Els qui es pronuncien contra el genocidi estan sent amenaçats sistemàticament amb penes de presó, prohibicions d'activitat pública i violència d'extrema dreta.

Alex Lantier
25 abril 2024

El dirigent sindical de la Confederació General del Treball (CGT), Jean-Paul Delescaut, va ser condemnat a un any de presó amb sentència suspesa. Jean-Luc Mélenchon, del partit de la France insoumise (LFI), va veure prohibides les seves reunions en defensa de Delescaut i va ser empès per pinxos d'extrema dreta quan va celebrar una reunió en la Universitat Sciences-Po. Rima Hassan, candidata del LFI en les eleccions europees, i Anasse Kazib, del grup morenista Revolució Permanent (RP), estan citades per a entrevistes policials sota sospita de “apologia del terrorisme”.

Aquesta és una campanya cruel i sistemàtica de repressió i calúmnia, dirigida en última instància a la classe treballadora. Cerca silenciar qualsevol expressió d'oposició massiva entre treballadors i joves, a França i internacionalment, a l'assassinat sistemàtic de desenes de milers de civils indefensos en hospitals, camps de refugiats i distribucions d'aliments al poble famolenc de Gaza.

El PES té diferències polítiques irreconciliables amb la burocràcia estalinista de la CGT, el populisme del LFI i el grup pseudoesquerrà RP. No obstant això, defensa per principi els seus drets democràtics i la llibertat d'expressió enfront de l'Estat policial francès. Per a oposar-se al genocidi comès a Gaza amb el suport del govern francès i els seus aliats de l'OTAN, i per a defensar els seus propis drets democràtics, la classe treballadora ha de ser alertada i mobilitzada contra aquesta repressió política. (la redacció de Las afueras.info no comparteix els calificatius que s'apliquen a certs partits i sindicats en aquest paràgraf, no obstant aixo, mantenim intacte el text.)

La condemna de Delescaut es va basar en la distribució d'una declaració, tres dies després de l'aixecament a Gaza del 7 d'octubre. Assenyalant les repetides sentències de les Nacions Unides que l'ocupació i el bloqueig de Gaza per part d'Israel durant 16 anys són il·legals segons el dret internacional, aquesta declaració deia: “Els horrors de l'ocupació il·legal es van acumular. Des del dissabte [7 d'octubre] estan rebent la resposta que van provocar”.(1)

(1)26 resolucions que ha incomplert Israel. Israel mancant voluntat i respecte d'aquestes resolucions, se sumen les de la Comissió de Drets Humans de l'ONU. Israel és l'únic país que fins a la data mai va presentar els límits de les seves fronteres, tal com l'exigeix Nacions Unides per a incorporar a un país membre segons la resolució 242. A continuació les resolucions incomplertes per Israel:

Resolució 181/11, 29 de novembre de 1947: Concretava la partició de Palestina en dos Estats: un àrab palestí amb el 45 per cent i un altre jueu amb el 55 per cent; internacionalitzant-se Jerusalem i quedant situada dins de l'Estat Palestí annex 5.

Resolució 194, 11 de desembre de 1948: Resolia el retorn dels refugiats palestins a les seves llars i terres, i a aquells que triessin no tornar haurien de ser indemnitzats.

Resolució 303, 9 de desembre de 1949: La ciutat de Jerusalem s'establiria com un cos separat sota el règim internacional especial i seria administrada per Nacions Unides. El Consell es designaria per a repartir les responsabilitats de l'autoritat actual.

Resolució 114 C.S., 20 de desembre de 1949: Preocupat amb la transferència cap a Jerusalem d'alguns ministeris i departaments públics del Govern d'Israel, considerava que l'actitud del Govern d'Israel generaria dificultats per a la implementació de l'estatus de Jerusalem.

Resolució 2253 ÉS-V, 4 de juliol de 1967: Rebutjava l'expansió militar israeliana durant la guerra del 5 de juny de 1967 i exigia el retir dels territoris àrabs ocupats, incloent la Jerusalem ocupada. Exhortava a Israel revocar totes les mesures adoptades i desistia de realitzar qualsevol actitud que alterés l'estatus de Jerusalem.

Resolució 2254, 14 de juliol de 1967: Observava amb profund pesar i preocupació el no compliment per part d'Israel de la resolució 2253 ÉS~V... Reiterava la seva comanda a Israel a rescindir totes les mesures adoptades i desistir immediatament de realitzar qualsevol actitud que alterés l'estatus de Jerusalem.

Resolució 242 C.S., 22 de novembre de 1967: Exigia a Israel el retir militar dels territoris àrabs ocupats a Palestina incloent Jerusalem Est, les altures del Golán de Síria i el Sinaí d'Egipte. Exigia a Israel fixar les seves fronteres internacionals.

Resolució 2628, 4 de novembre de 1970: Reconeixia que el dret dels palestins era un element indispensable per a l'establiment d'una pau justa i duradora.

Resolució 2649, 30 de novembre de 1970: Condemnava als Governs que neguessin la lliure determinació dels pobles als quals se'ls reconeixia aquest dret, especialment als pobles d'Àfrica Meridional i Palestina.

Resolució 2851. 20 de desembre de 1971: Demanava enèrgicament a Israel rescindir immediatament totes les mesures i desistir de totes les decisions i pràctiques com ara l'annexió de qualsevol dels territoris àrabs ocupats... establiments d'assentaments israelians... demolició de viles, barris cases, expropiació de propietats... transferències, deportació i expulsions dels territoris ocupats... negativa als drets de refugiats... maltractaments i tortures als presoners... càstig col·lectiu.

Resolució 338, 23 d'octubre de 1973: Exhortava a Israel el compliment de la resolució 242 i reiterava l'exigència al seu retir militar dels territoris àrabs ocupats, incloent-hi Jerusalem Est.

Resolució 3070, 30 de novembre de 1973: Reafirmava igualment la legitimitat de la lluita dels pobles per alliberar-se de la dominació colonial estrangera i de la subjugació forana per tots els mitjans possibles inclosa la lluita armada.

Resolució 3236, 2 de novembre de 1974: Reafirmava el dret inalienable del poble palestí, el dret a la seva independència i a la seva sobirania, i el dret del retorn; i establia prendre contactes amb l'Organització per a l'alliberament de Palestina, per als assumptes concernents a la Qüestió Palestina.

Resolució 3237. 22 de novembre de 1974: Es reconeixia a l'Organització per a l'Alliberament de Palestina com l'única i legítima representant del poble palestí i se'l convidava a formar part de les sessions i de l'Assemblea General, com a observador permanent.

Resolució 3379, 10 de novembre de 1975: Es condemnava al Sionisme com a forma de racisme i discriminació racial (es va derogar al gener de 1991, sense fonaments i per exigències dels Estats Units).

Resolució 32/40-B, 2 de desembre de 1977: S'instituïa el 29 de novembre, dia de la partició de Palestina, com a "dia Internacional de Solidaritat amb el Poble Palestí".

Resolució 36/15, 28 d'octubre de 1981: Demanava a Israel suspendre immediatament totes les excavacions i transformacions dels llocs històrics, culturals i religiosos de Jerusalem; en particular als voltants del Santuari Sagrat musulmà d'Al Haram Al Sharif, l'estructura del qual estava en perill d'ensulsiada.

Resolució 38/180 D, 19 de desembre de 1983: Reafirmava els drets sobirans i recursos nacionals dels territoris palestins ocupats i els territoris àrabs ocupats (a Síria i al Líban). Declarava una vegada més que la pau al mig Orient era indivisible... sota els auspicis de Nacions Unides, que garantís el retir complet i incondicional d'Israel dels territoris palestins ocupats i altres territoris àrabs ocupats inclusivament Jerusalem Est ocupat.

Resolució 43/177,15 de desembre de 1988: Prenia nota la Declaració de Proclamació de l'Estat de Palestina, emanada del Consell Nacional Palestí el 15 de novembre de 1988. Decidia substituir el nom d'Organització per a l'Alliberament de Palestina, pel de Palestina en el sistema de l'ONU.

Resolució 904 C.S., 18 de març de 1994: Condemnava enèrgicament la massacre de civils palestins a Hebron (en referència a la massacre de 63 civils palestins mentre oraven en la Mesquita d'Ibrahim).

Resolució 50/22, 4 de desembre de 1995: Determinava que la decisió d'Israel d'imposar les seves lleis, jurisdicció, i administració de la Ciutat Santa de Jerusalem, era il·legal, per tant nul·la i buida... Deplorava la decisió d'alguns estats de transferir les seves missions diplomàtiques a Jerusalem violant la resolució 478 del Consell de Seguretat.

Resolució 51/223, 14 de març de 1997: Exhortava a Israel a detenir els assentaments en els territoris palestins, especialment a Jerusalem Est ocupat.

Resolució ÉS-10/2, 5 de maig de 1997: Exigia a Israel posar fi als assentaments a Jerusalem Est ocupat i l'aplicabilitat del Quart Conveni de Ginebra relatiu a la protecció de civils en temps de guerra. Reafirmava que tots els assentaments israelians en els territoris ocupats per Israel en 1967 (Palestina i Síria) són legals i com un obstacle per a la pau.

Resolució ÉS-10/3, 30 de juliol de 1997: Havent tingut en compte coneixement que el Govern d'Israel no havia desistit de construir el nou assentament de Jabal Abu Ghenein... la construcció de carretera confiscant terres (palestines) adjacents... Condemnava el fet que el Govern d'Israel no hagi atès la resolució ÉS- 10/2... Exigia a Israel, Potència Ocupant, cessés immediatament i anul·lés totes les activitats.

Resolució E/CN.4/CAP DE BESTIAR/2001/2 C.D.H: 5 d'Abril de 2001: Reafirmant el dret del poble palestí a la lliure determinació, de conformitat amb la Carta de les Nacions Unides i les disposicions dels pactes i instruments internacionals relatius al dret a la lliure determinació com a principi internacional i com a dret a tots els pobles del món, que és norma imperativa (jus cogens) de Dret Internacional, i condició fonamental per a aconseguir una pau justa duradora i completa a la regió d'Orient Mitjà.

Resolució E/CN.4/2001/L.31C.D.H :: 11 d'Abril de 2001: Conscient que Israel és part del conveni de Ginebra relatiu a la protecció de persones civils en temps de guerra, 12 d'Agost de 1949, que és aplicable al territori palestí i tots els territoris àrabs ocupats per Israel des de 1967, inclosa Jerusalem oriental.

Els tribunals van dictaminar que aquesta declaració podria “disminuir la condemna moral” de l'aixecament de Gaza i encoratjar l'antisemitisme a França, que segons van afirmar és causat principalment per “el desplaçament d'aquest conflicte al territori” de França.

No obstant això, el que ha de ser objecte de condemna és el genocidi que s'està produint a Gaza, amb el suport de les potències imperialistes de l'OTAN que estan armant a l'Estat d'Israel.

Quant a l'afirmació que la causa principal de l'antisemitisme a França és l'oposició a l'opressió dels palestins i al genocidi a Gaza, és una mentida política i històrica. La seva principal font és la promoció oficial de forces d'extrema dreta com l'Agrupació Nacional (RN) de Marine Le Pen o el partit Reconquesta d'Eric Zemmour. Si bé Zemmour ha defensat obertament la deportació de jueus per part del règim francès de Vichy durant la Segona Guerra Mundial, la RN va ser fundada pel pare de Le Pen, Jean-Marie Le Pen, qui va trivialitzar l'Holocaust com un “detall” de la història.

L'establishment polític ha integrat aquestes forces en la política oficial i legitima l'herència del feixisme. Quan va ordenar a la policia antidisturbis atacar les protestes massives de les “armilles grogues” contra la desigualtat social en 2018, el president francès Emmanuel Macron va elogiar al dictador de Vichy, el mariscal Philippe Pétain, com un “gran soldat”. Ara està discutint l'enviament de tropes a Ucraïna, on les potències de l'OTAN han armat fins a les dents a unitats d'extrema dreta com el Batalló neonazi Azov per a lluitar contra Rússia.

En la mesura en què el genocidi israelià a Gaza encoratgi l'odi cap als jueus a França, això només pot combatre's mitjançant una lluita per a unificar als treballadors de tots els orígens, inclosos els treballadors jueus i musulmans, en oposició al genocidi i la complicitat de l'Estat francès en ell. La lluita contra l'antisemitisme no pot deixar-se en mans de la maquinària estatal policial francesa, les simpaties polítiques de la qual van en gran manera cap a l'extrema dreta i que està tractant d'escanyar l'oposició al genocidi a Gaza.

Els que ara són objecte de la repressió policial no són polítics d'extrema dreta que apel·len a l'antisemitisme, sinó forces que van rebre milions de vots de votants d'esquerra hostils al genocidi i a l'odi racial.

En les eleccions presidencials de 2022, Mélenchon va rebre 8 milions de vots, concentrats en gran manera en districtes de classe treballadora de les principals ciutats de França, on els votants van intentar expressar la seva oposició tant a Macron com a Le Pen. Després que dos de les seves reunions de solidaritat amb Delescaut fossin prohibides a Lilla, Mélenchon va celebrar una reunió en l'Institut d'Estudis Polítics (Sciences-Po) de París. De camí a la reunió, estudiants de l'extrema dreta Unió Interuniversitària i dels grups Némésis li van agafar de la roba i li van cridar que era 'còmplice d'Hamàs'.

En Sciences-Po, Mélenchon va criticar les prohibicions dels seus mítings, denunciant 'la vasta cadena de covardia dels qui es rendeixen abans fins i tot de lluitar' i els qui 'capitulen davant la pressió [i] cauen de genolls'.

La policia interrogarà a Rima Hassan, advocada d'origen palestí que es presenta com a candidata europea de LFI, baix sospita d'apologia del terrorisme, perquè va tuitar declaracions com: 'Del riu a la mar, volem alliberar a TOTS els palestins'. També va retuitar una foto enviada per les tropes israelianes del seu nom escrit en una bomba a punt de ser llançada sobre Gaza, afegint que Israel té 'l'exèrcit més immoral del món'.

Anasse Kazib, funcionari del sindicat ferroviari i ex candidat presidencial de l'organització morenista RP, es va sotmetre la setmana passada a un hostil interrogatori policial com a sospitós de suport al terrorisme. Va informar: 'Vaig llegir una declaració en la qual recordava el meu suport a Palestina i vaig decidir guardar silenci durant l'interrogatori, tenien 7 pàgines de preguntes... Em van preguntar per la meva vida, pels grups als quals pertanyo. El procediment està molt polititzat, van dir que desenes de persones ja havien estat interrogades o ho seran en les pròximes setmanes'.

Els càrrecs contra Delescaut i les acusacions contra Kazib van ser presentats per la Joventut Jueva Francesa (JFJ), un grup juvenil d'extrema dreta que retuita material d'Eric Zemmour i Donald Trump. Després que Kazib fos alliberat de l'entrevista, la JFJ li va amenaçar en un tuit, declarant: 'Això és només el principi, @AnasseKazib. Sempre complim les nostres promeses'.

Aquest tipus d'organitzacions no compten amb un suport més ampli a França ni en tota Europa, on existeix una oposició aclaparadora al genocidi de Gaza. Poden dur a terme aquesta política d'intimidació política en aliança amb l'Estat policial només perquè aquesta oposició no es mobilitza activament en la lluita. Per això és fonamental alçar la veu i lluitar per a mobilitzar a la classe obrera en vagues i protestes contra el genocidi a Gaza i derrotar tots els esforços de l'Estat per a suprimir l'oposició als crims del règim sionista i els seus patrocinadors imperialistes.

Els treballadors no poden esperar que LFI o la burocràcia de la CGT iniciïn tal moviment, cosa que no faran. De fet, van consentir el tancament per part de les burocràcies sindicals d'un moviment de vaga de masses l'any passat contra les retallades de pensions de Macron, que va imposar sense cap votació parlamentària enfront de l'aclaparadora oposició popular. Després d'haver retallat el nivell de vida dels treballadors, Macron secunda ara un genocidi, de nou amb menyspreu per la voluntat popular.

Cal organitzar vagues, protestes i reunions d'oposició al genocidi, i vincular-les al creixent moviment internacional d'oposició al genocidi. Això inclou als treballadors de Google que han estat acomiadats i als estudiants de les universitats estatunidenques amenaçats amb la repressió policial després de pronunciar-se contra el genocidi.

Per sobre de tot, això requereix construir una direcció marxista revolucionària internacional en la classe obrera oposada al genocidi i a la guerra imperialista. El Comitè Internacional de la Quarta Internacional celebrarà enguany el seu Míting Internacional en línia del Primer de Maig sobre aquest tema. El PSE fa una crida als lectors perquè s'inscriguin en https://www.wsws.org/en/special/pages/international-mayday-online-rally-2024.html i promoguin àmpliament el míting.

(Article publicat originalment en anglès el 23 d'abril de 2024)

Informació enviada per World Socialist Web Site a Maxi Martos, del blog de lasafueras.info (Asociación Cultural las afueras).