El profesor d'Economia Mundial, Ramón Franquesa, sota un paraigues que el protegeix de la intensa i benvinguda pluja, s'adreça als pensionistes presents en la Plaça Universitat, el passat 29 d'abril.

https://youtu.be/DnNXbAkrrOA?si=qZ9IIYt2Xd2CLCdj Discurs de Ramón Franquesa.

https://youtu.be/5V4F3-EFLRo?si=gNI2ypHrjTpb61C2 Finalització del discurs de Ramón Franquesa.

"Resulta que ara el deute de l'Estat espanyol s'ha de pagar a càrrec de les pensions."

__________________________________________________

"Sense haber fet la auditoria de la Seguretat Social, i sense que els bancs hagin tornat els diners que van rebre, ara són els pensionistes els que han de pagar el Deute Extern de l'Estat. I volen chorizar-nos una paga de les 14 que cobren a l'any."

"Tenim al país regirat, ha dit Ramón. Hem vist com durant aquests dies la gent de Manos Limpias presentava una denúncia absolutament insostenible. Manuel Rico, que ens acompanya en la batalla de les Residències deia que si un estudiant de 1r de Dret presentava allò era suspès immediatament. I jo personalment amb el personatge aquest de Miguel Bernad ja tenia la batalla pendent, perquè ara fa 10 o 12 anys, un moviment social, el Frente Cívico, vam presentar una denúncia en relació amb el cas Noos. Però no se que ens passa als moviments socials posant-nos a discutir que si una esmena, que si manca un paràgraf, el fresc aquest es va presentar davant del Jutge i va presentar la denúncia abans que nosaltres i, d'altra banda, malgrat que el Jutge José Castro volia que estiguéssim presents en la denúncia, Miquel Bernad i els seus acompanyants es van moure per a treure al nostre moviment social de la denúncia contra Urdangarín. I, què va fer a continuació el Sr. Miguel Bernad? el que va fer va ser demanar 2 milions d'euros per a retirar la denúncia. I això no és una falsa acusació, perquè això està en les actes de la Fundació de la Caixa, ja que aquesta va accedir a treure els 2 milions d'euros per a intentar parar això, després el Jutge va seguir endavant amb el judici.

Però Mans Netes, el Sr. Miguel Bernad, és un bandoler que es dedica a posar denúncies per a després fer xantatge i pot presentar 200 o 250 denúncies a l'any precisament per a intentar treure diners o treure notorietat o que algú li pagui. Un té la sospita, a més, que no està només el Sr. Bernad, sinó que quan algú es dedica permanentment a fer de bandoler és que alguna complicitat té en el sistema judicial i és que igual dels diners que treu d'això també alguna cosa arriba als jutges, no tenim proves, no ho podem portar davant dels tribunals, però sorprèn que aquest personatge, 10 o 12 anys després, que per cert, també va intentar fer xantatge al petit Nicolás, avançant-se i després demanant-li 30.000 euros, és a dir, és un xoriço, vagi. Sorprèn, deia, que aquest personatge, encara que ha passat uns mesos en la presó, continuï lliure i continuï posant denúncies i davant un procés electoral es fiqui amb la dona del President del Govern sense proves i un jutge li admeti el procediment.

Mireu això no és cosa de broma, a Amèrica Llatina, el President del Brasil es va tirar 580 dies en la presó per una denúncia falsa i a part que aquest home es tirés gairebé dos anys en la presó, el pitjor va ser per al poble del Brasil que van haver de suportar a Bolsonaro durant 4 anys perquè no hi havia alternativa, perquè els jutges havien destruït la possibilitat d'una alternativa a Bolsonaro. I no us cregueu que nosaltres estem fora d'això, perquè avui a Colòmbia, a Bolívia, al Brasil, a l'Equador, el lawfare, l'intentar destruir la democràcia per l'ús fraudulent de la justícia, és alguna cosa que tenim en l'ordre del dia. És alguna cosa que ens ve dels EUA i que és terrible perquè vol dir que en lloc de ser la justícia la que guanya els plets és qui té més diners, o qui té més mitjans de comunicació els que guanyen.

És terriblement sospitós que tinguem al nostre país un sistema judicial que, per exemple, diu que no procedeix jutjar a les residències i d'altra banda obre judici de la forma que ho ha fet amb la dona de Pedro Sánchez. Però hem d'adonar-nos que això és un atac des del poder financer a la democràcia del nostre país...."

"Sense haber fet la auditoria de la Seguretat Social, i sense que els bancs hagin tornat els diners que van rebre, ara són els pensionistes els que han de pagar el Deute Extern de l'Estat. I volen chorizar-nos una paga de les 14 que cobren a l'any."

Ramón Franquesa ha continuat el seu discurs amb aquestes paraules:

"I clar, aquí hem de treure diverses conclusions, la primera és que cal ficar mà a aquest sistema judicial, perquè en primer lloc això actua contra la democràcia i la llibertat, actua, però va més enllà, actua contra la justícia, torno a repetir el que ens ha passat amb les residències: com els jutges en tot el país han decidit que no hi havia causa amb desenes de milers de morts, alguna cosa que era evident.

Però és que això va molt més allà, tenim un sistema judicial corrupte, que no vol dir que tots els jutges ho siguin, però tenim un sistema judicial inútil que afecta moltíssimes coses, perquè si tu tens un plet, tens un problema i t'han robat diners o no t'han pagat et diuen que vagis als jutges que et donaran la raó, però dins de 10 anys, com ens passa a nosaltres amb la Seguretat Social. Mirem l'edat que tenim què vol dir que ens apliquin la justícia dins de 10 anys, és que no ens arribarà la justícia.

Però és que hi ha altres coses. Mireu, en la vida quotidiana, tenim una societat en la qual desgraciadament existeix violència de gènere i jo em pregunto no tindrà alguna cosa a veure la violència de gènere amb què els processos judicials entre dues persones que se separen, que tenen béns conjunts, triguin a resoldre cinc o deu anys això ajuda al fet que es resolguin les coses? o ajuda a augmentar els assassinats, la violència i el que els nens estiguin pitjor? una justícia que triga cinc o deu anys és justícia? Cal actuar sobre aquesta qüestió i actuar ja.

I donant tota la raó que té el President del Govern amb això, també volem advertir una altra cosa. Clar, això es dóna en plena campanya electoral i per descomptat dóna molt joc des del punt de vista del màrqueting, però les campanyes electorals serveixen per a més coses. Ara mateix s'explicava aquí que la Comissió Europea vol llevar-nos una de les mensualitats de les pensions. Resulta que ara el deute de l'Estat espanyol s'ha de pagar a càrrec de les pensions, sense haver fet l'auditoria i sense que els bancs hagin retornat els crèdits que van rebre i d'això s'ha de parlar en les eleccions.

No podem permetre que una injustícia, que una xoriçada, es tapi en el procés electoral, que s'obre a tots els altres debats. I cal impedir-ho sent al carrer, perquè sinó els mitjans de comunicació parlaran únicament de la denúncia falsa, justificada o no justificada i tota la resta es quedarà sota la catifa i mireu, la qual cosa surti d'aquests processos electorals ens ho menjarem durant quatre anys...."

"..Companyes i companys encara que plogui i troni cal ser al carrer posant a la gent, demanant el que és just, denunciant a aquests jutges feixistes que no han passat per cap mena de depuració ni de control democràtic en la nostra societat durant 40 anys, però d'altra banda col·locant els nostres problemes en l'agenda. No sols està el problema del President del Govern, hi ha el problema de tots els ciutadans/as que tenen drets a pensions, a sanitat, a residències dignes i que no ens callarem ni ens quedarem a casa. Companyes i companys les pensions es defensen."

Informació, videos i imatges de Maxi Martos, del blog de lasafueras.info. Asociación Cultural las afueras.