Stop Creuers Catalunya, Aturem Hard Rock i Zeroport denuncien el turisme massiu com a element espoliador i destructor del territori, exigeixen la retirada de macroprojectes i ampliacions d’infraestructures que s’hi associen i presenten un pla per reduir l

En el present escenari de noves eleccions al Parlament de Catalunya, i en el context d’emergència ecològica i sequera estructurals, les entitats reclamen la renúncia definitiva a tota una sèrie de macroprojectes i ampliacions de grans infraestructures que amenacen el futur del país i consideren que cal capgirar el model productiu actual basat en el turisme. Aquest model, base de l’economia nacional i sustentat per les decisions polítiques i els grans poders econòmics, genera enormes impactes ambientals en el territori i socials a la població, i les entitats fan una crida a evolucionar urgentment cap a un model que prescindeixi dels objectius de creixement infinit i prioritzi d’una vegada les necessitats bàsiques de les persones i els ecosistemes.

Els moviments presenten una sèrie de propostes basades en una altra noció de progrés, el del conjunt de la població i del territori, i no l’exclusiu dels grans capitals i les elits. Un progrés que no passa per megaprojectes i ampliacions d’infraestructures, que són autèntiques negacions de la vida, del futur i del planeta, sinó per un replantejament general del sistema productiu en benefici de la gent i del territori.

Així, les entitats presenten un pla per reduir la capacitat operativa dels creuers del Port de Barcelona, consistent en la finalització anticipada de les concessions de les terminals de creuers A, B i C del moll Adossat del Port de Barcelona entre el 2025 i el 2027, ja que aquestes terminals tenen molt proper el final de la seva concessió. El cost de la cancel·lació anticipada podria assumir-se perfectament entre les diferents administracions implicades i a través de la taxa turística i del recàrrec municipal d’aquesta. Proposen també la recuperació dels espais d’aquestes terminals per a usos públics i socials, per tal de restablir l’esperit de moll públic i obert a tothom.

Per anar més enllà d’aquesta reducció, exigeixen, a més, la creació d’una taula amb el Port de Barcelona, la Generalitat, l’Ajuntament i l’Estat, i amb les entitats socials i ambientals, a fi de formular un pacte de ciutat per avançar cap al decreixement del trànsit de creuers, incloent-hi l’estudi de les opcions de tancament anticipat de la resta de terminals.

Barcelona és ja el primer port d’Europa en trànsit de creuers i creueristes, i en contaminació i emissions de CO2, i avui hi ha dues terminals pendents i ja licitades, que permetran passar dels actuals 3,5 a 4,5 milions de creueristes. Mentrestant, polítics de diferents partits com són els Comuns i ERC, i fins i tot del PSC ja parlen obertament de la necessitat d’aturar el creixement dels creuers. Ara, doncs, ja és hora de passar de les paraules als fets, per imperatiu ecològic, climàtic i de salut.

Pels mateixos imperatius, les entitats clamen que és inexcusable bandejar el macroprojecte del Hard Rock, que en els darrers mesos ha estat centre del debat polític i causa de la caiguda dels pressupostos catalans i espanyols i del govern d’ERC. Denuncien alhora que, malgrat el clam dels moviments de defensa del territori que rebutgen el projecte i exigeixen canviar radicalment el model econòmic, l’única proposta per part de la patronal i l’elit política sigui la construcció d’un gran complex de precarietat laboral, pobresa i ludopatia, consumidor d’enormes quantitats d’aigua i energia, i coronat per una guitarra gegant. Per aquests motius, consideren que construir un complex com aquest hauria de ser un delicte.

Les entitats s’oposen, així, a la construcció d’aquest megaprojecte i al model econòmic capitalista, altament dependent de la indústria turística, que vol eternitzar, a qualsevol preu, l’augment desmesurat de turistes i de precarietat. Per això, exigeixen també polítiques de decreixement turístic, la planificació territorial i de recursos i la garantia d’un nou model econòmic que posi les necessitats de la classe treballadora al centre.

Igualment, l’aeroport de Barcelona és una peça clau del model econòmic català basat en el turisme, i la seva ampliació ha estat un tema recurrent en diverses campanyes electorals, inclosa l’actual. La patronal ha continuat fent pressió mediàtica i sobre les institucions per ampliar l’aeroport o, com a mínim, la capacitat aeroportuària del país. La defensa dels espais naturals i agraris del delta del Llobregat, el fet que pretenguin enganyar la gent amb el miratge del ‘hub’ intercontinental, com ja van fer en l’anterior ampliació, etc. són motius claríssims per oposar-se a aquests plans d’ampliació. Però el motiu principal és, a Catalunya com arreu, l’imperatiu ecològic i climàtic de disminuir el nombre de vols, i, per tant, deixar d’ampliar infraestructures definitivament i pensar, en canvi, a reduir-les.

En efecte, en un món immers en una gravíssima crisi ecològica, climàtica i energètica, on s’està començant a plantejar mesures de reducció de vols curts i de limitació d’horaris i operacions a diversos països europeus, recomanades fins i tot per l’Agència Internacional de l’Energia, és absurd parlar d’ampliar la capacitat de l’aeroport del Prat i d’augmentar el nombre de vols al conjunt d’aeroports de Catalunya. Ja sigui canviant les operatives de pistes, allargant la tercera pista o posant trens d’alta velocitat per incrementar la capacitat del sistema aeroportuari català. Tot això són ampliacions del transport més contaminant que existeix, i van en contra de la imprescindible reducció d’emissions que provoquen l’escalfament global, en contra de la millora de la qualitat de l’aire i de la salut de les persones i de la transformació econòmica cap a un model alternatiu al del turisme massificat. Les entitats afirmen que l’única alternativa responsable en el context actual és el decreixement en vols i infraestructures i, per això, exigeixen la retirada immediata i sense condicions dels plans d’ampliació de l’activitat i de les infraestructures del port i l’aeroport de Barcelona, la definició de plans de reducció de línies de vols i l’eliminació dels privilegis fiscals i dels subsidis de l’activitat aeroportuària. I reclamen, així mateix, que s’abandoni del tot el debat institucional de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona i el sistema aeroportuari català, que es fa mitjançant taules i trobades improductives, negacionistes del canvi climàtic i que, a sobre, representen una despesa pública en temps i diners.

Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Aturem la guerra, ja portem més de 400.000 morts.