L 'economista Ramón Franquesa explicant de quina manera els bancs volen fer-se amb part dels diners del salari dels treballadors, el passat 8 d'abril, a la Plaça Universitat de Barcelona, on es reuneix cada dilluns la Marea Pensionista de Catalunya.
"Si les pensions fossin una ruïna els bancs no estarien fent cua per a quedar-les-hi..."
____________________________________________________________
"...Les mutualitats dels Col·legis Professionals, (...) s'han fos els diners dels col·legiats i si han estat capaços de robar als advocats i als arquitectes, què faran en el sector de la construcció aquestes entitats financeres, si permetem que en els convenis sigui obligatori que una part del salari dels treballadors vagi a parar als bancs en forma d'una pensió futura..."
https://youtu.be/O1u6Ui7zXPc?si=yFdB0mIDftHz-Dkv Clica en aquest video si vols veure a l'economista Ramón Franquesa explicant de quina manera els bancs volen fer-se amb part dels diners del salari dels treballadors.
Mireu, s'acosta el 1r de Maig, va començant dient Ramón Franquesa. El 1r de Maig és una jornada de lluita que va construir el moviment obrer per a defensar-se i promoure els seus drets: el dret a un treball digne, el dret a una jornada limitada de treball, es demanava les 8 hores, el dret al fet que homes i dones cobrin el mateix pel mateix treball. Tot això és el 1r de Maig.
Però ara, tenim davant una tasca molt important i és que estan intentant entrar en els convenis col·lectius el procés de privatització de les pensions i això cal plantejar-ho aquest 1r de Maig. Perquè primer, cada vegada que es retira una part de la cotització són menys ingressos per a la Seguretat Social i més inseguretat per a cobrar les pensions. Però, segon, tots aquests diners que són diners de la gent, no dels empresaris, són cotitzacions que són salari diferit, formen part del salari dels treballadors i treballadores, si van als sous privats aquests treballadors no els tornaran a veure mai més. Els hi fondran, com fan sempre les entitats financeres.
Com han fet les mutualitats dels Col·legis Professionals, que s'han fos els diners dels col·legiats i si han estat capaços de robar als advocats i als arquitectes, que faran en el sector de la construcció aquestes entitats financeres. Robar que és el que saben fer.
I, per tant, aquest 1r de Maig ha de ser un 1r de Maig en el qual hem de concloure amb les organitzacions de treballadors que parin, que parin aquest procés d'entrar en els convenis aquesta privatització. Per sinó s'han adonat. I hem llançat una iniciativa amb altres organitzacions pensionistes, una carta oposant-nos al fet que se segueixi endavant amb aquests convenis, al fet que es promoguin els PPEs i al fet que es realitzi l'auditoria. Perquè tot això, a sobre, tota aquesta comèdia es fa dient que les pensions no són sostenibles, però després no fan l'auditoria.
Hi ha una cosa evident, si les pensions fossin una ruïna els bancs no estarien fent cua per a quedar-les-hi.
És mentida, és la falsificació, són les 2500 persones d'ahir a la Via Laietana. Ens menteixen en la cara pensant que som ximples. però aquestes mentides els esclataran, els esclataran a les mans el dia menys pensat. Es pot mentir un dia, es pot enganyar a la gent, es pot prometre i no complir, però el que no es pot és mentir cada dia de manera contínua i intentar enganyar a tothom. Això més aviat que tard algun dia es paga .
Per tant, ha finalitzat Ramón Franquesa, mantindrem les mobilitzacions en defensa de la Sanitat Pública, crearem teixit social, complicitat amb els moviments socials que encapçalaven la manifestació d'ahir, que van ser els grans protagonistes. Ningú va fer el treball per nosaltres, companyes i companys, després en les rodes de premsa corrent a veure qui sali en les fotos, però no, aquest no és el problema, el problema és que ja sabem com es construeix un moviment. Ja hem après i això ho continuarem aplicant i en tercer lloc anirem a un 1r de Maig solidari amb la classe treballadora, en defensa dels drets dels treballadors i dels pensionistes que també som treballadors i en defensa de les pensions actuals i futures d'aquells que avui estan treballant. Companyes i companys felicitats i ànims i GOVERNI QUI GOVERNI LES PENSIONS ES DEFENSEN."
Els que més paguen en impostos són els que menys reben en serveis públics.
_____________________________________________________________________
El que haurien de tenir molt clar les treballadores, treballadors i persones amb menys recursos de Catalunya és que ells es veuran molt afectats per la deterioració de serveis públics i l'aplatament de la progressivitat fiscal si continuen votant a partits que volen privatitzar tots els serveis públics en detriment dels usuaris d'aquests. La sanitat, l'educació, les pensions, les residències d'ancians, el SAD, etc han estat sent pastura de les grans multinacionals de la sanitat i dels fons d'inversió a Espanya i més concretament a Catalunya, gràcies als gestors polítics que han governat aquesta Comunitat.
Les empreses que controlen el SAD (Servei d'Atenció Domiciliària) diuen que no guanyen prous diners, segons ha manifestat al blog de lasafueras.info, un representant del sindicat CGT, que està present en les negociacions del nou conveni del SAD. Si no guanyen prous diners perquè no se'n van i deixen tranquils als 4000 treballadors d'aquest servei que hauria de ser públic? Doncs no se'n van perquè és mentida que no treuen diners suficients després de explotar a les treballadores del SAD.
Els espanyols del carrer som els que més diners aportem a l'estat. L'impost de l'IRPF, l'IVA i els Impostos especials són els que més diners aporten a les arques de l'estat.
A Espanya, l'IVA es calcula com un percentatge sobre el preu al qual es ven un producte i hi ha de tres tipus: al 21% (tarifa general), al 10% (tarifa reduïda) i al 4% (tarifa superreduida). Per exemple, si un bolígraf té un preu d'un euro, el comprador haurà de pagar en total 1,21 euros (1 euro del preu de venda i 21 cèntims de l'IVA).
L'impost de la renda de les persones físiques (IRPF) s'utilitza per a recaptar diners dels ingressos de les persones com les nòmines, els ingressos com a autònom, les pensions, les inversions o els lloguers. És l'impost més important d'Espanya i de la majoria dels Estats moderns pel seu alt volum de recaptació i per la capacitat d'exercir un control fiscal dels ciutadans.
Els impostos especials s'apliquen sobre productes molt concrets per a, a més de recaptar diners, desincentivar el seu ús o compensar els costos socials que impliquen el seu consum. Aquests impostos especials s'apliquen sobre el tabac, l'alcohol, els hidrocarburs (com la gasolina), el carbó, el subministrament elèctric i la matriculació de vehicles.
La recaptació total de l'any 2021 va aconseguir els 223.385 milions d'euros en 2021. Dels quals:
IRPF……………………………. 102.298,8
IVA……………………………... 80.091,6
IMPUESTOS ESPECIALES 22.146,2
Si sumem el recaptat per aquests impostos veurem que ascendeixen a 204.536.6 i això significa que són els treballadors i treballadores de l'estat espanyol els que aportem la major part dels diners a les arques públiques.
L'Impost temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes ha recaptat 623 milions d'euros en 2023. En concret, 12.010 grans patrimonis, que a penes representen el 0,1% dels contribuents a Espanya, han abonat per aquest Impost, complementari de l'Impost sobre el Patrimoni, una quota mitjana de 52.000 euros.
Aquest impost afecta als patrimonis nets superiors a 3 milions d'euros, s'esdevingui el 31 de desembre de cada any i la presentació de la declaració es produeix entre l'1 i el 31 de juliol. Es tracta d'un impost estatal de caràcter temporal per als anys 2023 i 2024. Per a evitar la doble imposició, els contribuents de l'Impost de Solidaritat només tributen per la part del seu patrimoni que no hagi estat gravat per la seva Comunitat Autònoma en l'Impost sobre el Patrimoni.
D'aquesta forma, en l'Impost de Solidaritat de les Grans Fortunes s'aplica una deducció de la quota satisfeta en l'Impost sobre el Patrimoni. Això és, es descompta del pagament d'aquest nou impost l'abonat en l'Impost sobre el Patrimoni. Per aquest motiu, la recaptació s'ha obtingut, principalment, dels grans patrimonis de Comunitats Autònomes que tenen bonificat totalment o parcialment l'Impost sobre el Patrimoni.
La recaptació total per l'Impost de Solidaritat de Grans Fortunes i per l'Impost sobre el Patrimoni ascendeix en 2023 a més de 1.868 milions d'euros. Com estava previst, la major part dels contribuents de l'Impost de Solidaritat de Grans Fortunes resideixen en comunitats que han renunciat a recaptar l'Impost sobre el Patrimoni. Així, dels dels 12.010 declarants, la majoria corresponen a grans patrimonis de Madrid (10.302 contribuents), que han aportat 555 milions d'euros. Els segueixen els contribuents d'elevat patrimoni d'Andalusia (865), que han abonat 29,7 milions; i els grans patrimonis de Galícia (91), amb una quota a pagar de 9,8 milions. Les tres comunitats sumen més del 95% dels contribuents i de la recaptació.
Ja hem demostrat amb números que són els treballadors i treballadores de l'estat espanyol els que aporten la major part dels diners a les arques de l'estat, no són els empresaris, no són les rendes del capital, ni els grans propietaris de fortunes.... Perquè llavors reben uns serveis mèdics desastrosos, fins al punt que han de pagar de les seves butxaques a una mútua per a poder ser atesos dignament i no morir-se en el camí de l'espera d'un especialista, d'una visita al seu metge de capçalera, al seu pediatre, a la seva ginecòloga, etc,?
Perquè els seus diners o gran part d'aquests diners que han aportat en matèria d'impostos a les diferents CCAA i a l'Estat han anat a parar a mans privades. Perquè els diners que havia de destinar-se a millorar els serveis públics han anat a parar a altres partides pressupostàries. Si com diuen els partits neoliberals que han governat i governen l'estat espanyol, no hi ha diners, és perquè deriven als pacients a hospitals privats en lloc de derivar-los a hospitals públics. D'aquesta manera l'hospital privat li cobra a l'Administració 6 vegades més que si hagués estat atès en un hospital públic. Si no hi ha diners és perquè no volen destinar els diners recaptats a la Salut Pública. No volen destinar un 25% a l'Atenció Primària, no volen augmentar la partida pressupostària perquè els nostres diners va a les partides que els proporcionaran sucosos beneficis, a ells, com a gestors dels grans fons d'inversió, de les farmacèutiques, de les asseguradores....i per descomptat als bancs, que intenten fer-se amb la gestió de les cotitzacions dels treballadors.
Hem de votar amb seny a aquells partits que defensen tot lo públic. Hem de tenir sempre present que qui paga amb els seus impostos els serveis públics són les treballadores i treballadors.
En un cas realment escandalós, res menys que el que va ser conseller de salut de Catalunya, en temps d'Artur Mas (CiU, actualment Junts per fotran's la sanitat, l'educació, etc..), va declarar que "la salut és un bé privat que depèn d'un mateix, i no de l'Estat", amb la qual cosa suggeria que les persones que emmalalteixen i necessiten assistència sanitària són de fet uns irresponsables que causen una despesa excessiva a la societat, al que també va afegir que "no hi ha un dret a la salut, perquè aquesta depèn del codi genètic que tingui la persona, dels seus antecedents familiars, i dels seus hàbits..."
Per motius i interessos més o menys interrelacionats, els "actors" i institucions en favor de la privatització de la sanitat són de tres tipus. En primer lloc, les institucions, els partits conservadors i els seus representants polítics i els gestors. És el cas, per exemple de l'OMC (Organització Mundial del Comerç) amb el seu Acord General sobre Comerç i Serveis /AGCS), la Unió Europea a través sobretot de la Comissió Europea, o de polítics coneguts com Isabel Ayuso, en la Comunitat de Madrid, o a Catalunya, el president de la Generalitat Lluís Aragonés (la Llei Aragonés pretenia privatitzar tots els serveis públics haguts i per haver), o els antics consellers Andreu Más Colell i Boi Ruiz i l'actual Balsells.
Com va assenyalar en el seu moment Mas-Colell, es tracta de reduir la sanitat al seu "nucli bàsic", mantenint només de manera gratuïta els serveis de sanitat pública més imprescindibles. Cal posar fi al "accés universal gratuït" de prestacions ("aquest camí serà impossible de seguir fins al final"), reclamar més participació privada per a dispensar aquests serveis, i que els beneficiaris de molts serveis públics assumeixin el seu cost ("són molts, no tots, els serveis que de manera natural poden ser finançats pels seus beneficiaris"), de tal manera que els empresaris puguin aprofitar una conjuntura favorable (Pandèmia) ("no podem perdre el temps i deixar passar una oportunitat que pot ser transformadora").
Tenim el "poder econòmic, representat per grans empreses, oligopolis i lobbies de la indústria farmacèutica i tecnologia sanitària que, de connivència amb polítics, pressiona amb força en defensa d'un model mèdic privat amb un enorme potencial de negoci.
Fa ja molt temps que el negoci de la sanitat pública està en el punt de mira del capital i cada vegada és més atractiu per al "capital de risc". Les operacions i la quantia de les inversions augmenten cada any sent les apostes principals hospitals, centres quirúrgics, clíniques dentals i d'estètica, la biotecnologia i les residències de la tercera edat. Finalment, també tenen el seu que dir els acadèmics conservadors, economistes i tot tipus de tertulians i "experts" neoliberals que reivindiquen els avantatges de la mercantilització més que els seus inconvenients, sense contextualitzar ni explicar adequadament el poder existent darrere de les propostes realitzades ni els seus interessos econòmics i polítics. Perquè el negoci tingui èxit, l'elit econòmica i política ha d'assegurar-se que el debat en els mitjans d'opinió i desinformació social sigui escàs i limitat i, sobretot, que sigui "filtrat" i quedi definit sota certs criteris. No hi ha les opcions ni el debat d'idees. Ells nomenen, creen les paraules, defineixen el marc del debat i controlen els mitjans per a convèncer a la població. Però, fins a quin punt aquesta es deixa convèncer?
El complex sanitari-farmacèutic-tecnològic. En el segle XX, la indústria farmacèutica es va desenvolupar i va organitzar amb l'objectiu de controlar els sistemes sanitaris de tot el món mitjançant la substitució sistemàtica de teràpies naturals no patentables per substàncies sintètiques patentables i lucratives. La indústria farmacèutica diu que ofereix salut a milions de pacients, però no parla dels seus notables impactes negatius: els fàrmacs sense una efectivitat provada, el mal a la salut ("iatrogenia" mèdica) causat pels medicaments, i la falta d'accés de fàrmacs en països pobres que no poden pagar-los. Per a dissimular aquests impactes, les empreses farmacèutiques gasten una enorme fortuna en campanyes de relacions públiques i propaganda. Un informe de setembre de 2007 de la Inspecció d'Assumptes Sanitaris (*IGAS) de França, assenyala que les despeses de màrqueting de la indústria farmacèutica d'és país representa el 12% del volum de negocis: més de tres quartes parts va als visitadors metges (25.000 euros anuals per metge visitat), publicitat (13%) i congressos (8,6%) . Tot això ho paga la Seguretat Social en reemborsar els medicaments, és a dir el contribuent.