t

Avui, 7 d'abril, una gran manifestació ha recorregut els carrers del centre de Barcelona per cridar alt i fort que la Sanitat Pública no es ven es defensa.

_____________________________________________________________________________

Convocada per Marea Blanca de Catalunya, Marea Pensionista de Catalunya, Organitzacions veïnals de Barcelona i provincia, sindicats majoritaris i minoritaris (CCOO, CoBas, CGT, USTEC, IAC, etc..), treballadores del SAD (Servei d'Atenció Domiciliària), i altres organitzacions socials,

Entre 15.000 i 20.000 mil persones s'han manifestat aquest matí des de la Plaça Urquinaona fins el Palau de la Generalitat en defensa de la sanitat pública. Avui, 7 d'abril en  el Dia Mundial de la Salut  l'OMS ha manifestat en un comunicat que:

"El dret a la salut de milions de persones està cada vegada més amenaçat per tot el món. Les malalties i els desastres aguaiten amenaçadorament com les principals causes de mort i discapacitat. Els conflictes malmeten vides i deixen una reguera de mort, dolor, fam i desassossec psicològic. La crema de combustibles fòssils atia la crisi climàtica i alhora ens arrabassa el dret a respirar aire net, i la contaminació de l'aire en espais tancats i en l'exterior es cobra una vida cada cinc segons.

Segons el Consell de l'OMS sobre els Aspectes Econòmics de la Salut per a Tots, almenys 140 països reconeixen la salut com un dret humà en la seva constitució. No obstant això, cap d'ells promulga ni aplica lleis que garanteixin a les seves poblacions el dret a accedir als serveis de salut. Això explica que almenys 4500 milions de persones —més de la meitat de la població mundial — no estiguessin plenament cobertes per serveis de salut essencials en 2021.

Per a fer front a desafiaments d'aquest tipus, el lema del Dia Mundial de la Salut 2024 és «La meva salut, el meu dret». El lema d'enguany es va triar per a defensar el dret de totes les persones, onsevulla que estiguin, a tenir accés a serveis de salut, a educació i a informació de qualitat, així com a aigua potable, aire net, bona alimentació, habitatge de qualitat, condicions laborals i ambientals decents, i a no ser discriminades."

Les organitzacions que han convocat aquesta mobilització acullen amb satisfacció el contingut del comunicat de l'OMS, pero pensen que cal afegir el principal problema que està destrossant la Sanitat Pública a tot Europa, el neoliberalisme. En el seu discurs davant els manifestants, un cop finalitzada la mobilització, a la Plaça Sant Jaume, el doctor Toni Barberà ha manifestat que la pitjor malaltia que estem patint des de fa molts anys es diu neoliberalisme, es diu capitalisme..

Com deia fa poc María José Sanmmed en una disertació sobre el tema de la sanitat pública a Catalunya, al Districte 10 de Barcelona, al barri de la Verneda de Sant Martí, "de tots els sistemes sanitaris dels països del món, el sistema sanitari que aconsegueix millors resultats en salut, que aconsegueix reduir la mortalitat i tot això a menor cost, són els sistemes sanitaris en els quals l'Atenció Primària (CAP i CUAP Ambulatoris) és la porta d'entrada al sistema. L'Atenció Primària és la que distribueix pel sistema a les persones malaltes o no malaltes, perquè no és necessari estar malalt per a anar a l'Atenció Primària. I fa anys que els diferents partits neoliberals que han governat Catalunya estan intentant fer desapareixer l'Atenció Primària, que quedi reduida a la mínima expressió, que els metges i metgesses no atenguin al ciutadà en un plaç inferior a 48 hores. Per aquest motiu tothom, aquest matí assolejat d'abril, en la manifestació, demanava enfortit i millorar l'Atenció Primària i també exigien més professionals. Exigien també que el 25% del pressupost destinat a Catalunya a la Salut anés a l'Atenció Primària, tal i com recomana l'OMS i recolça Amnistia Internacional, tots els sindicats, les organitzacions veïnals, el SAD, i altres organitzacions socials.

Respecte a la privatització de la sanitat pública hem de recordar les paraules de David Vidal en el capítol IV del llibre "Como comercian con tu salud. Privatización y Mercantilización de la sanidad en Catalunya", escrit per Ana Martínez i Montse Vergara com a coordinadors i Gemma Tarafa i Joan Benach, com a directors científics:

"...són inversors, i tant els dóna especular amb un malalt de càncer com amb un viaducte sobre una autopista. Per a aquesta gent ni tan sols som mercaderia més o menys tangible, som un producte financer."

 

La reducció pressupostària realitzada en el sistema sanitari comporta tancar centres d'atenció primària, urgències i quiròfans, augmentar llistes d'espera, fer expedients de regulació d'ocupació en hospitals, reduir el nombre de professionals sanitaris i empitjorar les condicions de treball dels qui es queden, i tot això deteriora els serveis i qualitat.

A la fi de l'any 2011, havien deixat de funcionar les urgències de 24h en 58 centres d'Atenció Primària (CAP), 31 centres havien restringit el seu horari quatre havien tancat definitivament. En atenció especialitzada (AE), és a dir, atenció a la salut mental, sociosanitària i hospitalària d'aguts, entre 2010 i 2012 es van tancar 1.134 llits i es van suprimir, totalment o parcialment, diversos serveis i activitats.

En l'atenció a la salut mental van disminuir tant els recursos per a l'atenció d'aguts com els existents en els centres i hospitals de dia. Igualment es van reduir també les places en l'atenció sociosanitària. I en l'atenció hospitalària es va suprimir l'activitat quirúrgica a les tardes. El conjunt de tancaments en serveis i centres apunta al fet que el número de personal sanitari s'ha reduït. Només en el ICS, es van perdre més de 1500 llocs de treball entre 2010 i 2012.

Un dels resultats perversos de les polítiques "austericistes" i de les "retallades" ha estat ampliar les llistes d'espera i dificultar l'accés a les consultes mèdiques.

Els ciutadans del Turó de la Peira en lluita per aconseguir que torni el servei de pediatria al seu CAP. Famílies senceres es manifesten pels carrers del centre de Barcelona per portar la seva queixa al Palau de la Generalitat, per si els polítics en funcions no saben què està succeint en aquest barri amb la Pediatria.

Per si la població del centre de la ciutat de Barcelona no sap què està passant en el Turò de la Peira, ni tampoc ho saben els polítics neoliberals que ens governen, aquí teniu una descripció dels fets, segons Gladis Ochoa,  representant de la plataforma Recuperem Pediatria al CAP del Turò de la Peira: 

"Per a començar, vull explicar una mica les característiques del barri del Turó de la Peira, que està situat en el districte de Nou Barris. És un barri en el qual es troba la segona renda més baixa de la ciutat de Barcelona, després del Raval. A més, és un barri, que a diferència d'uns altres, la tendència de població infantil va in crescendo i actualment hi ha més de tres mil infants i adolescents. És un barri on la població migrant és molt elevada, hi ha famílies amb dos o tres nens petits.

 

Llavors passa que amb l'excusa de la pandèmia s'ha retirat el servei de pediatria del CAP de referència i tenim que més de tres mil nens es queden sense pediatra i són obligats a desplaçar-se al CAP de Río de Janeiro, que es troba a una distància a peu de 30 minuts. Dic a peu perquè el Turó de la Peira, com el seu nom indica, es troba situat en un turó i no n'hi ha cap línea regular de bus, només un bus dels petits i a més a més la parada del metro está situada a Vilapiscina, sota el Turó....

 

Això obliga al fet que famílies que ja posseeixen molt pocs recursos, famílies que tenen costums diferents a les nostres en molts aspectes, que s'estan adaptant, que tenen 2 o 3 fills, on la conciliació familiar no és bona en molts casos, hagin de desplaçar-se fins a aquest nou CAP. I això provoca un malestar molt generalitzat perquè quan es retira el servei de pediatria del CAP del Turó de la Peira s'usa l'excusa que les instal·lacions no són les adequades per a atendre els nens en la situació de pandèmia. Què passa? que passada la pandèmia aquest servei de pediatria no torna al CAP i ens informen que els nens del Turó de la Peira hauran de continuar anant al CAP de Rio de Janeiro..."

 https://youtu.be/G5DNpZcBJs0?si=PBJw_Ik_kZ3qM9Pf Clica en aquest link si vols veure el video de la gran manifestació que ha reunit a mes de 15.000 persones en defensa de la Sanitat Pública. (temps aproximat 7:00 minuts)

https://youtu.be/dRLomvWXkj0?si=XgMRYX6Y99IDGV-5 Clica en aquest link si vols veure el video de la manifestació.

https://youtu.be/-wyNwelvVWo?si=myrX4lnOSTqaonAh Clica en aquest link si vols veure el video de la manifestació

https://youtu.be/9pFJutpLFlw?si=KakpnK4am4AwDqLi Clica en aquest link si vols veure el video de la manifestació.

 

Però no es aquest només l'únic problema que té la Comunitat Catalana envers de la Salut, atès que Catalunya està considerada la Comunitat entre les tres pitjors d'Espanya en Sanitat Pública.  El nostre sistema sanitari és un sistema INFRAFINANÇAT, és a dir, que Catalunya és la comunitat que menys quantitat de diners dedica per persona a la sanitat.

A més és un model públic-privat, vol això dir que concerta amb la privada serveis, igual que es fa en l'ensenyament, i l'any 2016, gairebé el 50% de la despesa de la sanitat s'anava a la privada-concertada.

El nostre sistema sanitari és un model hospitalocèntric, és a dir, que està molt basat en els hospitals i que dedica la major part del pressupost als hospitals, malgrat que, com en aquest cas en la pancarta que porten aquestes dones a la manifestació es demana l'Hospital Ernest Lluch.

La despesa sanitària reflecteix molt bé com és el model sanitari a Catalunya:

L'any 2022, perquè el 2023 encara no estan publicats en les memòries, es dedicava als hospitals i a l'especialitzada el 60% de la despesa sanitària, a l'Atenció Primària, un 15% i a les despeses de farmàcia un 12%.

La Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona també van assitir a la mobilització del 7 d'abril exigint una Sanitat Pública, universal i de qualitat, esigint Salut.

 

Els membres de la Plataforma en defensa de la Sanitat Pública. organització de Marea Blanca del Baix Vallés, van participar en aquesta manifestació del 7 d'abril en defensa de la Sanitat Pública, per una Sanitat Pública 100x100 i pel 25% a l'Atenció Primària.

Els Comuns per la Sanitat Pública.

Segons el filòsof Toni Negri, els moviments socials que tenen més força són els que aconsegueixen ser no-violents i, al mateix temps, no tenir por. La por frena, desmotiva, fa esperar passivament al fet que siguin uns altres els qui actuïn, que uns altres siguin els qui lluitin per canviar les injustícies. És una por que "asseca la boca, mulla les mans i mutila", és una por a saber que ens condemna a la ignorància, és una por de fer que ens condueix a la impotència.

 

Per a ajudar a treuren's la por podem fer-nos algunes preguntes: Què més hem de perdre?, quina salut tindran els nostres fills i filles?, quina sanitat pública els donarem?, El capitalisme neoliberal és un procés polític dissenyat per a augmentar les desigualtats socials que empitjoren la salut pública i augmenten les inequitats en salut.

Quan els parlamentaris aproven lleis per a assegurar-se que els nostres béns comuns poden ser mercantilitzats (la Llei 15/97 estatal, i la Llei Omnibus catalana)(1); quan els sistemes sanitaris són "administrats" per gestors que defensen els seus guanys personals o de grup (hòldings, corporacions asseguradores privades); quan la nostra sanitat pública i la nostra salut estan en venda i la podem perdre si no lluitem i la defensem; quan tot ens ho estan llevant i el que ens queda també ens ho poden arrabassar si no ho protegim. Quan tot això ocorre, ja res hem de perdre. Assumir la por és començar un procés per a transformar-lo en valentia. Lluitar doncs sense por.

Un moviment social que sap que no ha res o poc a perdre, que està unit i és fort, és perillós per als poderosos. Quan la ciutadania deixa de creure en les mentides de molts polítics i ho fa saber, veu enlaire, amb claredat, sorgeixen contradiccions i esquerdes en el neoliberalisme. Són escletxes que un moviment popular pot i ha d'engrandir. A mesura que els moviments socials prenen el control de la seva lluita, s'anticipen a les tàctiques polítiques dels poderosos, i duen a terme estratègies i accions que sorprenen, l'escenari canvia. 

 

Membres de Marea Pensionista de CABRERA DE MAR enarbolen una pancarta amb el lema GOBERNI QUI GOVERNI LES PENSIONS ES DEFENSEN.

 

Ara la por apareix en els rostres dels poderosos. I com més s'esborra la por de les cares dels qui componen els moviments populars, més augmenta el dels qui posseeixen el poder. Com ensenyen els processos històrics, generar por en la classe dominant ha estat crucial perquè la classe obrera explotada, i les dones o els indígenes discriminats, aconseguissin els seus objectius, reprenguessin els seus béns comuns i canviessin el món.

 

Membres de Marea Blanca de l'Associació de veïns i veïnes de l'Esquerra de l'Eixample portant una pancarta en la que reivindiquen Sanitat 100x100 Pública i diuen NO A LA PRIVATITZACIÓ.

Com ha dit Josep Fontana: "Bona part de les concessions socials es van aconseguir per la por dels grups dominants al fet que un descontentament popular massiu provoqués una amenaça revolucionària que derroqués el sistema."

Un grup de pensionistes i jubilats de Barberà del Valles demanen una residència pública.

Fer, no sols dir. Al no creure'ns les mentides dels qui venen la nostra salut, en creure que és el nostre deure i la nostra responsabilitat protegir aquest bé comú per a les futures generacions, podem començar a pensar en el llarg termini. L'Estat neoliberal abandona "tot lo públic",ven la sanitat pública i la nostra salut. Reprendre el que és nostre. En prendre consciència col·lectiva de la nostra salut i del nostre sistema sanitari, organitzant-nos, guanyant poder i lluitant, passem del jo al nosaltres i donem un sentit nou a la vida quotidiana per a prendre la salut a les nostres mans.

La salut és un dret, un dret de cada individu. Aconseguir el màxim nivell de salut per a cada persona és un dret humà universal indispensable per al desenvolupament personal i social. Pel solo fet de néixer, cada individu ha de tenir el dret a aconseguir els recursos fonamentals que generen vida i salut: aigua neta, un habitatge digne, una ocupació justa, una renda mínima parell viure, i uns altres determinants socials crucials per a la salut dels pobles. No és un enfocament nou. Ja a mitjan segle XX l'ONU va assenyalar que cada individu té dret a tenir:

"Un nivell de vida adequat per a la salut i el propi benestar de l'individu i la seva família, incloent l'alimentació, la roba, l'habitatge, l'assistència sanitària, els serveis socials necessaris, i el dret a la seguretat en el cas que faltin els mitjans de subsistència que quedin fora del control de les persones."

Membres de Marea Pensionista de Gramenet demanen una sanitt pública i qualitat.

En el seu discurs davant els manifestants, a la Plaça Sant Jaume, el doctor Toni Barberà ha manifestat que la pitjor malaltia que estem patint des de fa molts anys es diu neoliberalisme, es diu capitalisme.

En efecte, el neoliberalisme desmantella l'Estat del benestar, redueix la despesa pública social, erosiona les polítiques socials redistributives i augmenta les desigualtats socials i de salut. I per un altre, afavoreix la privatització i mercantilització de la salut no sols amenacen amb soscavar l'accés a l'assistència sanitària, sinó que també comprometen el principi essencial d'equitat en salut. L'ideari neoliberal es mou entorn de tres eixos: assenyalar que "el mercat" és el mecanisme més eficient d'assignació de recursos en tots els ordenis de la societat; afeblir i desprestigiar tant com sigui possible els serveis sanitaris públics ("lo públic") assenyalant que és burocràtic, corrupte i poc eficaç; i obrir tot tipus d'espais als serveis privats ampliant tant com sigui possible les oportunitats de lucre privat, convertint en negoci tot allò que la gent pugui pagar (o la hi aconsegueixi convèncer que ha de pagar).

 

Per a promoure aquest ideari mercantil, s'utilitzen mitjans molt diversos. En primer lloc, difondre una ideologia de la salut basada en el paradigma biomèdic, hospitalari i farmacèutic que posi l'accent en els aspectes "tecnològics" relacionats amb la salut, on les forces privades poden jugar un paper essencial. Segon, caracteritzar el públic com a "ineficient", "poc competitiu" i "malbaratador", assenyalant que no hi ha suficients recursos per a tots, i que la despesa més racional es duu a terme mitjançant la gestió empresarial i l'empresa privada. Tercer, "culpar a la víctima" (és a dir, als propis malalts), manifestant el malbaratament i despesa poca racional que realitzen els usuaris. I quart, mercantilitzar i privatitzar la sanitat mitjançant vies diferents que tendeixin a "tecnocratizar-la" i "burocratitzar-la", fent cada vegada més opacs els processos de propietat, control i gestió dels recursos públics.

La Sanitat pública no es ven, es defensa diuen en la seva pancarta els membres de Marea Blanca de Polinya i també volen que la sanitat sigui 100x100 pública.

Les polítiques neoliberals estan sent aplicades en diferents països de manera flexible segons cada circumstància i situació. En països amb sistemes sanitaris públics consolidats s'ha fet un èmfasi especial a trencar la integració del sistema introduint mercats interns, desregulació i gestió empresarial. En els sistemes més liberalitzats es fomenten els copagaments, subvencions al sector privat, disminució de cobertures públiques i altres estratègies. Les retallades en la sanitat pública deterioren i erosionen els serveis sanitaris.

 Els representants de Marea Pensionista de St. Boi diuen NO a les llistes d'espera.

Es tanquen centres d'atenció primària, augmenten les llistes d'espera, hi ha expedients de regulació d'ocupació en hospitals, es tanquen urgències i quiròfans, i augmenten les desigualtats. La majoria de les comunitats autònomes han vist retallat els seus pressupostos sanitaris. L'empitjorament de les condicions de treball i la reducció de professionals sanitaris produeix una deterioració en les prestacions en augmentar la pressió assistencial. Anem doncs cap a una "sanitat dual": una per a rics ("de pagament") i una per a pobres ("de beneficència"). Una sanitat mercantilitzada que no sols és injusta, sinó que trenca el concepte de ciutadania i solidaritat social, i que obre pas al clasisme, la discriminació i la desigualtat.

Un cas concret de com es crea aquesta sanitat dual, discriminadora i injusta, el trobem a l'hospital comarcal de La Seu d'Urgell (Lleida), un centre públic amb gestió privada. Des d'inicis de febrer de 2012, aquest hospital ofereix els seus quiròfans (tancats a la tarda a causa de les retallades públiques) al sector privat. El retard en les llistes d'espera de la sanitat pública obre la porta al fet que els hospitals públics concertats ofereixin "operacions ràpides" saltant'se les llistes d'espera a canvi de pagar directament a l'hospital per llogar un quiròfan o recorrent a una assegurança de salut privat.

 

Un altre exemple el tenim a l'hospital públic Parc Taulí (Barcelona) on una jubilada de 84 anys amb deformació als peus i en llista d'espera de tres anys requeria atenció quirúrgica immediata sota pena de quedar en cadira de rodes. La pacient avui pot caminar tan sols gràcies a que el seu fill va pagar 1.200 euros per llogar un quiròfan i a l'acció caritativa d'un cirurgià que la va operar gratuïtament en el seu moment lliure.

Repagaments.

El "copagament" sanitari és aquella part d'un servei o producte sanitari que el pacient ha de pagar directament. A Espanya, existeixen copagaments en les receptes mèdiques (els no pensionistes paguen el 40% del preu i els pensionistes que han estat funcionaris públics protegits per MUFACE aporten el 30%). Els pensionistes, depenent de la seva renda, paguen també una tant per cent.

Quin és l'argument econòmic que tenen els partits conservadors i neoliberals que han estat governant Catalunya i Espanya per imposar el copagament? Que si els malalts paguen una part dels serveis o productes consumits es reduirà l'ús excessiu i injustificat de serveis. En primer lloc, hem de recordar que la Sanitat Pública es paga amb els impostos de la Renda, de l'IVA, dels impostos especials sobre l'alcohol, la gasolina i el tabac, i que som els treballadors i treballadores els que més impostos paguem i més aportem a les arques de l'EStat, per tant, el copagament es transforma en un repagament, atès que ja hem pagat amb anterioritat, a través dels impostos, qualsevol servei sanitari, sigui recepta o atenció mèdica.

A més, un estudi sosté que l'increment de copagaments en pacients de més de 65 anys va reduir l'atenció ambulatòria però va incrementar el nombre d'hospitalitzacions, especialment en els pacients en pitjor situació socioeconòmica i amb malalties cròniques. El copagament és ineficaç, injust i inequitatiu, és a dir, "un impost al malalt". 

 

La Salut del Poble el primer.

En un cas realment escandalós, res menys que el que va ser conseller de salut de Catalunya, en temps d'Artur Mas (CiU, actualment Junts per fotran's la sanitat, l'educació, etc..), va declarar que "la salut és un bé privat que depèn d'un mateix, i no de l'Estat", amb la qual cosa suggeria que les persones que emmalalteixen i necessiten assistència sanitària són de fet uns irresponsables que causen una despesa excessiva a la societat, al que també va afegir que "no hi ha un dret a la salut, perquè aquesta depèn del codi genètic que tingui la persona, dels seus antecedents familiars, i dels seus hàbits..."

Els manifestants començen a arribar a la Plaça de Sant Jaume.

Per motius i interessos més o menys interrelacionats, els "actors" i institucions en favor de la privatització de la sanitat són de tres tipus. En primer lloc, les institucions, els partits conservadors i els seus representants polítics i els gestors. És el cas, per exemple de l'OMC (Organització Mundial del Comerç) amb el seu Acord General sobre Comerç i Serveis /AGCS), la Unió Europea a través sobretot de la Comissió Europea, o de polítics coneguts com  Isabel Ayuso, en la Comunitat de Madrid, o a Catalunya, el president de la Generalitat Lluís Aragonés (la Llei Aragonés pretenia privatitzar tots els serveis públics haguts i per haver), o els antics consellers Andreu Más Colell i Boi Ruiz i l'actual Balsells.

Manifestants amb pancartes del sindicat co.bas arribant a la Plaça de Sant Jaume.

Com va assenyalar en el seu moment Mas-Colell, es tracta de reduir la sanitat al seu "nucli bàsic", mantenint només de manera gratuïta els serveis de sanitat pública més imprescindibles. Cal posar fi al "accés universal gratuït" de prestacions ("aquest camí serà impossible de seguir fins al final"), reclamar més participació privada per a dispensar aquests serveis, i que els beneficiaris de molts serveis públics assumeixin el seu cost ("són molts, no tots, els serveis que de manera natural poden ser finançats pels seus beneficiaris"), de tal manera que els empresaris puguin aprofitar una conjuntura favorable (Pandèmia) ("no podem perdre el temps i deixar passar una oportunitat que pot ser transformadora").

Tenim el "poder econòmic, representat per grans empreses, oligopolis i lobbies de la indústria farmacèutica i tecnologia sanitària que, de connivència amb polítics, pressiona amb força en defensa d'un model mèdic privat amb un enorme potencial de negoci.

Fa ja molt temps que el negoci de la sanitat pública està en el punt de mira del capital i cada vegada és més atractiu per al "capital de risc". Les operacions i la quantia de les inversions augmenten cada any sent les apostes principals hospitals, centres quirúrgics, clíniques dentals i d'estètica, la biotecnologia i les residències de la tercera edat. Finalment, també tenen el seu que dir els acadèmics conservadors, economistes i tot tipus de tertulians i "experts" neoliberals que reivindiquen els avantatges de la mercantilització més que els seus inconvenients, sense contextualitzar ni explicar adequadament el poder existent darrere de les propostes realitzades ni els seus interessos econòmics i polítics. Perquè el negoci tingui èxit, l'elit econòmica i política ha d'assegurar-se que el debat en els mitjans d'opinió i desinformació social sigui escàs i limitat i, sobretot, que sigui "filtrat" i quedi definit sota certs criteris. No hi ha les opcions ni el debat d'idees. Ells nomenen, creen les paraules, defineixen el marc del debat i controlen els mitjans per a convèncer a la població. Però, fins a quin punt aquesta es deixa convèncer?

(1) A Catalunya, emparada per la Llei estatal 15/97, el desenvolupament de la Llei Omnibus dóna accés a empreses privades a la gestió i explotació dels centres sanitaris de titularitat pública.

 

Conchi, portaveu de Marea Pensionista de Cataulunya, enarbola una bandera d'aquesta organització, poc després de que la Lola llegís el Manifest per al 7 d'abril, Dia Mundial pel Dret a la Salut, des del camió/plataforma posicionat en un extrem de la Plaça Sant Jaume, on va finalitzar la manifestació.

https://youtu.be/5rccBP9LEZ0?si=DJLog5vbCEpWe7Vg Clica en aquest link si vols veure el video on intervenen la Conchi i l'Ignasi, de Marea Pensionista de Catalunya parlant de l'èxit de la manifestació i de que els polítics han prendre bona nota del que vol la ciutadania.

https://youtu.be/Q7JPeze2hGo?si=6lkR4nN-ckMBY_iO Clica en aquest link si vols veure el video on el representant de Marea Blanca de Catalunya, Toni Barberà parla de que la pitjor malaltia que estem patint des de fa molts anys es diu neoliberalisme, es diu capitalisme.

Manifest per al 7 d'abril, dia mundial pel dret a la salut

La precarització de la Sanitat pública atenta contra el Dret a la Salut de totes les persones, menysté als seus professionals, beneficia interessos privats en detriment dels serveis públics i s'enfoca en la intervenció sobre les malalties en comptes d'establir polítiques transversals que fomentin la Salut.

Davant aquesta situació que només empitjora any rere any, l'administració respon amb compromisos buits, mesures poc transparents i polítiques definides en els despatxos sense comptar amb l'opinió dels i les professionals que exerceixen el dia a dia, ni amb participació ni demandes de la ciutadania. Per tant, des dels moviments socials reclamem accions urgents i efectives:

L'Atenció Primària no rep els recursos suficients per a fer la seva funció essencial: garantir la salut de tot el món. Més enllà dels anuncis i paraules,  cal invertir realment i en allò que és atenció primària el 25% del pressupost global de Salut i fer-lo en les àrees més precaritzades i infradotades actualment:  infraestructures insuficients, falta de professionals i llistes d'espera excessives que desesperen, tant en la primària com en l'hospitalària.

El servei d'atenció sanitària a la infància i adolescència en perill: El nou model de funcionament de la Pediatria a Catalunya presentat pel Conseller que concentra el servei en equips territorials, perd característiques de model de proximitat, universal, amb equitat, de qualitat que ha de cobrir totes les franges d'edat dels nens suposant un greuge a la mobilitat de les famílies per les distàncies i el mitjà de transport.

Recursos per a la Salut Mental per a la detecció primerenca, i l'atenció integral transversal en cada etapa de la vida en tots els àmbits de l'atenció assistencial.

Prop del 75% del pressupost va a serveis concertats amb proveïdors de tota mena: La salut no és un negoci. Cal posar fi en els contractes i convenis privats i no renovar els que finalitzin. Les empreses privades no prioritzen la salut sinó els seus beneficis empitjorant les condicions del seu personal, la qualitat dels serveis i l'atenció sanitària. Volem parar les privatitzacions, canviant el marc legal que les facilita.

Condicions laborals dignes: Tothom té dret a condicions de treball dignes. El sistema actual abusa de la temporalitat en què es troben una gran part de les treballadores i treballadors, estableix diferències injustes entre el personal sanitari. Dimensionar les plantilles necessàries per l'atenció sanitària i establir condicions d'estabilitat laboral per part dels gestors.

La pobresa, causa de malalties: La salut no és només una qüestió de polítiques sanitàries, sinó d'un sistema que eviti vulneracions de drets bàsics com l'habitatge, el treball, les pensions, l'educació, la pobresa energètica o les conseqüències de l'emergència climàtica. Cal garantir condicions de vida dignes com a condició primera per a la salut de la població.

Les adhesions es poden enviar a l'email: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Informació, imatges i videos de Maxi Martos, del blog de lasafueras.info (Asociación Cultural de las afueras)

Crònica del dia en què la població farta de tantes mentides va sortir als carrers del centre de Barcelona per a exigir que la Salut estigui per sobre del negoci.

Havíem quedat a les 9.30 hores ´al costat de la parada del metro de la Pau, de la línia 4, tots els que teníem intenció d'assistir a la manifestació que amb motiu del Dia Internacional de la Salut" i en defensa de la Sanitat Pública en el territori espanyol havia convocat Marea Blanca de Catalunya, Marea Pensionista, el SAD, els sindicats CGT, CCOO, Co.bas, IAC, USTEC, i centenars d'associacions veïnals i organitzacions socials.

La Manifestació havia de partir de la Plaça Urquinaona a les 11.30 hores, però els del grup de la Verneda de Sant Martí, La Pau, i membres del sindicat CGT vam decidir ajuntar-nos en aquest punt per a anar plegats a la mobilització. Allí estava també JuanFran, educador social ja jubilat, al qual feia moltíssim temps que no veia. Li recordo que em va enviar des de Bolívia, l'any 1986, el quadern número 10 de la col·lecció "Quadernos de Formación Campesina", que portava per títol "El campesinado y la  Reforma Tributària", que ells utilitzaven per a explicar a la pagesia en què consistien els tributs, entre altres coses. Ara he tornat a rellegir la tesi política de la CSUTCB, que era qui editava aquests quadernets i crec que els seus ensenyaments, la de tots els mestres, espanyols i d'altres nacionalitats, han servit perquè el poble bolivià avui tingui un govern que mira pels interessos del poble. Aquestes eren les paraules de la tesi: "els pagesos aymaras, qhechwas, cambas, chapacos, chiquitanos, moxos, tupigruaraníes i uns altres som els legítims amos d'aquesta terra. Som la llavor d'on ha nascut Bolívia i som els desterrats en la nostra pròpia terra...".

Fina Avilés i el seu marit Jordi, han reunit a  un grup de gent que es mou entre membres de la Plataforma SAD (Serveis d'Atenció Domiciliària), Moviment de Residències i SAD Catalunya, membres de Marea Pensionista de Catalunya i uns altres que porten una pancarta amb els rostres de tots els afectats pel COVID persistent, així com al representant de CGT que manté, al costat d'altres sindicats, converses des de fa una any amb la patronal del SAD del conveni.

Hem fet fotos del grup al costat de la sortida del metre de La Pau, a l'esplanada àrida i neta que ha deixat l'Ajuntament, després de la necessària neteja d'aquesta zona, que va ser utilitzada com a aparcament durant molts anys. En el mur de l'edifici de la telefònica uns murals de vius colors criden al consum de proximitat. Sobre dos bancs, un de fusta i un altre de pedra han situat les pancartes amb consignes de la Plataforma del SAD, Residències i la pancarta que mostra els rostres dels afectats pel COVID persistent.

Les negociacions amb la patronal del SAD no van per bon camí, m'informa el membre de la CGT que està en les negociacions del conveni. No volen pujar el salari al 5% i exigeixen una escala salarial. Sembla ser que després de la vaga dels treballadors a la qual no es va sumar UGT, hauran de plantejar-se una vaga indefinida i crear una caixa de resistència. El barri de La Pau també està en lluita per intentar mantenir tots els serveis del Centre d'Atenció Primària.

 Manifestants en defensa de la Sanitat Pública i de qualitat al metro de la línea 4.

Els manifestants de la Verneda, la Pau, de CGT i del Besòs arriben a la  Plaça Urquinaona.

Informació, imatges i videos de Maxi Martos, del blog de lasafueras.info. (Asociación Cultural de las afueras).