En les travessies irregulars entre Àfrica de l'est i oest i la costa mediterrània africana, milers de refugiats i migrants pateixen violacions dels drets humans; molts d'ells moren.
La ruta del Sudan a Líbia està plena de dificultats i desafiaments. El nou informe de l'ACNUR i el Centre de Migració Mixta (Mixed Migration Center o MMC, per les sigles en anglès) “En aquest viatge, a ningú li importa si vius o mors", mostra com les persones que fugen a través d'aquestes rutes cauen en mans de traficants, xarxes de tràfic o pateixen una violència extrema per part de milícies o funcionaris governamentals.
1.750 persones mortes en aquestes travessies en 2018 i 2019.
72 persones mortes cada mes de mitjana.
El 31% ha estat testimoni o ha sobreviscut a la violència sexual el 2018 o 2019.
Les dades no reflecteixen tota la realitat. En l'actualitat, encara no hi ha forma de precisar el nombre de morts al llarg de la ruta cada any. Moltes persones moren al desert de Sàhara i les seves morts no són registrades oficialment; altres cauen malalts o moren en accidents de cotxe, o com a conseqüència de la violència soferta durant el viatge a través d'algunes zones de l'Àfrica occidental. No obstant això, segons les dades de l'informe, recopilats a través del programa 4Mi de l'MMC i altres fonts, en 2018 i 2019 hi va haver una mitjana de, al menys, 72 morts cada mes. La xifra converteix aquesta ruta en una de les més mortals per a refugiats i migrants a tot el món.
Regions de l' informe.
Àfrica occidental
Viatgen a través de Mali i Burkina Faso, Níger, on la Comunitat Econòmica d'Estats d'Àfrica Occidental (CEDEAO) permet als nacionals dels estats membres viatjar sense visat. Poden viatjar en transport públic sense la necessitat de recórrer a contrabandistes.
La Comunitat Econòmica dels Estats d'Àfrica Occidental (en francès Communauté Économique des États de l'Afrique de l'Ouest (CEDEAO) i en anglès Economic Community of West African States o (ECOWAS) ) és una organització internacional que promou la cooperació i la integració amb l'objectiu de crear una unió econòmica i monetària entre els països de l'Àfrica Occidental. Es va fundar el 28 de maig del 1975, té en l'actualitat 15 països membres i la seva seu és a Lagos (Nigèria). Es considera bloc regional de la Comunitat Econòmica Africana
Actuals
- Benín (1975)
- Burkina Faso (1975)
- Cap Verd (ingressà el 1976)
- Costa d'Ivori (1975)
- Gàmbia (1975)
- Ghana (1975)
- República de Guinea (1975)
- Guinea Bissau (1975)
- Libèria (1975)
- Mali (1975)
- Níger (1975)
- Nigèria (1975)
- Senegal (1975)
- Sierra Leone (1975)
- Togo (1975)
Anteriors[modifica]
- Mauritània (1975; es retirà de l'organització el 2002)
Àfrica oriental i Banya d'Àfrica
La Banya d'Àfrica, també coneguda com l'Àfrica Nord-oriental, és una península de l'Àfrica Oriental que s'endinsa centenars de quilòmetres a la mar d'Aràbia i s'estén per la banda meridional del golf d'Aden. És la part del continent africà que es projecta més cap a l'est. El terme també és usat per referir-se a la gran regió que comprèn els estats de Djibouti, Etiòpia, Eritrea i Somàlia,[1][2] que ocupa uns 2 milions de km² i és habitada per uns 90,2 milions de persones (dels quals 75 a Etiòpia, 10 a Somàlia, 4,5 a Eritrea i 0,7 a Djibouti).
Nord d'Àfrica
La secció del nord d'Àfrica:
El viatge a través del desert cap al nord d'Àfrica (centrant-se principalment a Líbia i Egipte).
Riscos durant el viatge.
Mort: un 28% de les morts registrades el 2018 i 2019 es van produir mentre les persones creuaven el desert de Sàhara. Altres punts calents van ser Sabha, Kufra i Qatrum, al sud de Líbia, el centre de trànsit de Bani Walid, a sud-est de Trípoli, i alguns llocs més de l'Àfrica occidental.
Sabha (o Sebha, en árabe, سبها) es una es una ciudad oasis en el suroeste de Libia, capital del distrito homónimo, aproximadamente 640 kilómetros (400 millas) al sur de Trípoli.2 Su población, según estimaciones de 2010 era de 94.728 habitantes.13
Kufra es una región del sureste de Libia
Violència sexual i de gènere: dones i nenes, tot i que també homes i nens, estan en alt risc de ser víctimes de violació i violència sexual i de gènere, sobretot en punts de control, llocs fronterers i en les travessies pel desert.
Tràfic de persones, abusos i segrestos: ACNUR va registrar més de 630 casos de tràfic de refugiats a l'est del Sudan, amb prop de 200 dones i nenes que havien sobreviscut a la violència sexual i de gènere.
Detenció arbitrària: més de 6.200 refugiats i migrants han estat desembarcats a Líbia el 2020. Aquestes persones sovint són recloses de forma arbitrària en centres de detenció oficials, on s'enfronten a abusos diaris i a condicions deplorables.
Altres riscos: robatoris, suborns, detencions, expulsions, risc de lesions o mort com a conseqüència dels en alguns països. EL 85% dels refugiats i migrants que han estat a Líbia ha patit algun tipus de tortura o tracte degradant.
Líbia, un lloc poc segur per a les persones refugiades.
Djokal, de 19 anys, és sol·licitant d'asil senegalès:
"Vaig ser presoner diverses vegades des que vaig sortir del meu país. He estat tancat en una habitació durant dies, sense menjar ni aigua; ningú et diu per què estàs detingut. Ens van detenir al desert i la seva intenció era matar-nos. Pots morir al desert, pots morir a Líbia, pots morir al mar"
Djokal va ser rescatat per un vaixell pesquer espanyol juntament amb 11 persones a la fi de 2018 després de marxar de Líbia, després va desembarcar a Espanya.
Les persones refugiades dins de Líbia corren un risc més gran de patir abusos. El conflicte encara actiu i la falta d'ordre i llei permet als tractants, traficants i milícies actuar amb impunitat. Davant d'aquesta situació, les autoritats líbies estan treballant per frenar l'activitat d'aquests grups armats i han augmentat les batudes i el control sobre les xarxes de tràfic i els traficants.
Moltes persones que van intentar creuar per mar cap a Europa van ser interceptades pels guardacostes libis i retornades a les costes de Líbia. Aquestes persones sovint són recloses de forma arbitrària en centres de detenció oficials, on s'enfronten a abusos diaris i a condicions deplorables.
En els últims anys, s'han fet passos per abordar la situació a Líbia. Alguns criminals responsables dels abusos i de les morts han estat sancionats o arrestats. A més, el nombre de persones mantingudes en els centres de detenció ha disminuït.
ACNUR defensa que es posi fi a la detenció arbitrària de refugiats i sol·licitants d'asil i ofereix el seu suport a les autoritats líbies en la identificació i posada en marxa d'alternatives a la detenció.
Informació facilitada per ACNUR a la revista Las afueras.