Xerrada a la Plaça de la Palmera, organitzada pel grup creat a Sant Martí de Provençals: "PER LA NOSTRA SALUT."

______________________________________________________

Xerrada per informar als ciutadans de la Verneda de Sant Martí de Provençals de la desastrosa situació de la Sanitat Pública a Catalunya i de la propera manifestació que tindrà lloc el 7 d'abril en la seva defensa, a tot el territori català i espanyol.

Ha intervingut en  aquest acte María José Sanmamed, metgessa, que ha parlat de l'Atenció Primària, dels Centres d'Atenció Primària (ambulatoris). A continuació ha sigut José María López Santín, metge de Salut Mental, que ha parlat de la Salut Mental. Gladys Ochoa, representant de la Plataforma "Recuperem la Pediatria", ha informat sobre el servei de pediatria en el Centre d'Atenció Primària del Turó de la Peira i per últim Carlos Losana, pediatra, ha exposat la greu situació de la pediatria en el districte 10 de Sant Martí.

Davant la presència d'un centenar de persones els diferents oradors han informat de la greu situació de la Sanitat Pública, en particular de l'Atenció Primària, Pediatria i Salut Mental. Han recordat que el temps d'espera per una visita a l'especialista és de mesos, que l'Administració està descapitalitzant l'Atenció Primària i incentivant als usuaris a gastar els seus diners en les mutues.

Conchi, portaveu de Marea Pensionista de Catalunya, abans del començament de l'acte, ha informat de la necessitat de que la Administració aporti el 25% dels pressupostos que destina el govern de la Generalitat a la Sanitat, tal i com recomana la OMS, a l'Atenció Primària.

El nou conseller de Salut Sr. Balsells ha deixat caure en varies ocasions que la seva idea és que el servei de pediatria i sembla ser que ginecologia també,  desaparegui dels CAPs (Centres d'Atenció Primària) i en el seu lloc es centralitzi aquest servei en un macrohospital. També ha intentat enganyar amb números falsos a Marea Blanca de Catalunya i a la resta d'organitzacions socials de que ells ja destinen a l'Atenció Primària més del 25%, quan la realitat es ven diferent (el temps d'espera per una visita al metge de capçalera és superior a 15 dies) i això es deu a la manca de personal, de metgesses i infermeres i per descomptat de diners.

L'acte ha començat a les 17:00 hores a la Plaça de la Palmera, envoltats de pins i nens jugant a la pilota, i s'enmarca en la campanya que està realitzant Marea Pensionista de Catalunya i Marea Blanca de Catalunya per cridar a la ciutadania a la gran manifestació del proper 7 d'abril en defensa de la Sanitat 100x100 Pública.

María José Sanmamed, metgessa de l'Atenció Primària, membre de FOCAP, ha treballat durant més de 30 anys en l'Atenció Primària Pública i ara, en aquest moment, està jubilada. Amb el micro a la mà s'adreça a tots el ciutadans presents en la Plaça de la Verneda.

https://youtu.be/BNrImupOACc?si=ksSbAWCWFCSmtlIF Clica en el link si vols veure i escoltar el discurs de María José Sanmamed.

"Us vull transmetre avui sis idees respecte als  sistemes sanitaris. La primera d'elles és que de tots els sistemes sanitaris dels països del món, el sistema sanitari que aconsegueix millors resultats en salut, que aconsegueix reduir la mortalitat i tot això a menor cost, són els sistemes sanitaris en els quals l'Atenció Primària (CAP i CUAP Ambulatoris) és la porta d'entrada al sistema. L'Atenció Primària és la que distribueix pel sistema a les persones malaltes o no malaltes, perquè no és necessari estar malalt per a anar a l'Atenció Primària," ha sentenciat María José Sanmamed.

 

María José Sanmamed ha continuat la seva al·locució amb aquestes paraules:

"En el món hi ha 3 tipus de sistemes sanitaris: un, el nostre, és el sistema sanitari públic, en teoria universal, encara que han intentat retallar aquesta universalitat. És a dir,  aquest sistema es paga amb els impostos que paguem totes i tots.

Amb els diners dels impostos es financen una sèrie de serveis, i entre ells, la sanitat. Aquest sistema sanitari públic té aquesta característica: té una atenció primària, que és la porta d'entrada al sistema sanitari, Espanya i el del Regne Unit són dos dels països com exemples d'aquest tipus de sistema sanitari. També hi han altres països.

Existeix un altre sistema sanitari, com el francès, en el qual no existeix una atenció primària, on les persones van als diferents especialistes que existeixen en el sistema sanitari.

Finalment, està el sistema de lliure mercat, el sistema dels EUA, en el qual aquell que té diners, té dret a l'assistència sanitària i el que no té diners, donc no té dret. Si pot hipotecar la casa, la hipoteca i amb aquests diners podran atendre'l si té una malaltia greu i sinó té casa, ni hipoteca, ni res, es mor, així de simple...(1)

"Molts estudis demostren que augmentar el nombre de professionals de l'Atenció Primària (ambulatoris) millora la salut de la població. Aquest estudi exposa que si augmentem 10 metges d'Atenció Primària per cada 100.000 habitants, es produeix un increment de 52 dies d'esperança de vida dels seus habitants. És a dir, que si la Verneda té 30.000 habitants, si augmentem el nombre de metges en 10 metges, augmentaria 16 dies l'esperança de vida dels habitants de la Verneda.

Això no ocorre amb els especialistes, que per sobre d'un determinat nivell d'especialistes, que ha d'existir, si continuem augmentant el nombre d'especialistes, no augmenta l'esperança de vida....

 

La segona idea que vull transmetre avui aquí es basa en un estudi que s'ha realitzat a Noruega amb l'aportació de molta gent, però existeix una altra sèrie d'estudis amb idèntics resultats. Consisteix a tenir uns professionals de referència i ser atesos sempre, dins de les possibilitats, pel mateix professional de referència, al llarg del temps i de la vida, perquè això augmenta l'esperança de vida.

Si teniu el mateix professional de referència durant 2 o 3 anys la vostra esperança de vida augmenta un 8%, però si el teniu durant 15 anys augmenta la vostra esperança de vida un 25%. És a dir, que el que anomenem atenció longitudinal pels nostres professionals de referència disminueix:

- L'acudir a urgències, atès, que si puc, intento que em vegi el meu professional de referència.

- Disminueixen les hospitalitzacions, i

- Disminueix la mortalitat.

Aquesta és una dimensió importantíssima de l'Atenció Primària: Tenir uns professionals de referència al llarg de la teva vida."

 

"La tercera idea que vull transmetre consisteix a respondre a la pregunta de com és el nostre sistema sanitari a Catalunya?. El nostre sistema sanitari és un sistema INFRAFINANÇAT, és a dir, que Catalunya és la comunitat que menys quantitat de diners dedica per persona a la sanitat.

A més és un model públic-privat, vol això dir que concerta amb la privada serveis, igual que es fa en l'ensenyament, i l'any 2016, gairebé el 50% de la despesa de la sanitat s'anava a la privada-concertada.

És un model hospitalocèntric, és a dir, que està molt basat en els hospitals i que dedica la major part del pressupost als hospitals.

És un model supermedicalizat. Prenem quantitat de medicines, moltes d'elles I-N-N-E-C-E-S-S-À-R-I-E-S. I, a més, està la connivència dels professionals i també de la població que té la seva responsabilitat en el consum de medicaments.

La despesa sanitària reflecteix molt bé com és el model sanitari a Catalunya.

L'any 2022, que són les últimes dades que jo tinc, perquè el 2023 encara no estan publicats en les memòries, es dedicava als hospitals i a l'especialitzada el 60% de la despesa sanitària, a l'Atenció Primària, un 15% i a les despeses de farmàcia un 12%.

És a dir que es gasta tant en l'Atenció Primària com en fàrmacs. Acaba de sortir un llibre que ha escrit un professor de farmacologia, Joan Ramón Laporte, que es titula "Crònica d'una societat intoxicada", que parla d'aquest tema i com diu el títol som una societat intoxicada per fàrmacs.

El llibre es presenta el 4 d'abril a les 19.00 hores a la Casa del llibre, per si algú vol anar. A mi em sembla que pot ser un llibre important..."

María José Sanmamed amb el micro a la mà, al seu costat esquerrà es troba Fina Avilés, de Marea Blanca de Catalunya, al costat de la dreta està el psiquiatra, José María López Santin y per últim el pediatra, Carlos Losana. Dempeus es troben el Jordi, de Marea Blanca i Marea Pensionista i la Conchi, de Marea Pensionista de Catalunya.

"La quarta idea que intento transmetre és aquella que fa referència als requisits que ha de complir una Atenció Primària de qualitat.

Una Atenció Primària de qualitat és aquella que ens coneix, insisteixo, que ens coneix. Que tenim uns referents que ens visiten gairebé sempre, és a dir, que quan jo tinc una demanda, els meus referents (la meva metgessa, la meva infermera, la meva administrativa) m'atenen. Que aquests referents ens resolen la majoria de coses que tenim. Que els nostres referents ens deriven adequadament quan hi ha alguna cosa a resoldre, i que, a més, està ben coordinada amb els altres serveis quan es necessita una derivació. Aquesta seria l'Atenció Primària de qualitat."

 

I la nostra Atenció Primària és de qualitat? compleix aquestes condicions que defineixen una Atenció Primària de qualitat? Es pregunta María Jose Sanmamed.

"Ja abans del COVID teníem problemes, respon María José. Havíem estat d'elevada qualitat, havíem estat una Atenció Primària de molta qualitat, però ja abans del COVID comencem a tenir problemes. Els nostres problemes eren que l'Atenció Primària estava INFRAFINANÇADA, perquè com deia Conchita al començament d'aquest acte, les recomanacions de l'OMS és que es destini el 25% del pressupost de salut a l'Atenció Primària i estem en el 14%, malgrat que el Sr. Balsells deia l'altre dia que estàvem, no en el 25%, sinó en el 30%, perquè afegia la despesa en fàrmacs en l'Atenció Primària.

No, la despesa en medicines no entra en l'Atenció Primària. La despesa en l'Atenció Primària és la despesa en professionals, també la despesa en edificis, però no la despesa en fàrmacs. La despesa en fàrmacs va apart. Pretenen enganyar-nos. Ja ho van intentar fer l'any passat dient que a l'Atenció Primària havien destinat el 25%, però li vam demostrar que això era una fal·làcia, que no era veritat. I ara enguany pretenien fer el mateix, enganyar-nos. La despesa en aquest moment és del 14% de la despesa total i la despesa en l'Atenció Primària ha d'arribar al 25%, tal com recomana l'OMS (l'Organització Mundial de la Salut)..."

"Com us deia, ha finalitzat María José Sanmamed la seva al·locució, abans del COVID havíem començat a tenir problemes. Des de la Generalitat es van començar a crear equips d'atenció domiciliària, trencant així una de les dimensions bàsiques, la longitudinalidad, és a dir, que quan els meus pacients estan pitjor i no poden venir a visitar-me, hauria de ser jo qui anés a visitar-ho a la seva casa i no un equip d'atenció domiciliària, perquè els que formen aquest equip no coneixen al pacient.

El COVID ha estat una garrotada per a l'Atenció Primària. Ara, perquè t'atengui el teu metge de capçalera han de transcórrer un mínim de 15 dies i això no pot succeir en l'Atenció Primària, atès que precisament aquesta ha de ser accessible i no pot donar-se una visita per a 15 dies, perquè llavors el pacient què fa? es va a Urgències i així trenca amb el principi que l'Atenció Primària ha de servir per a disminuir les visites a URGÈNCIES. Si en l'Atenció Primària es dóna una visita per a 15 dies es trenca totalment amb aquest principi.

El COVID va servir per a incrementar la destrossa de l'Atenció Primària. Respon a una cosa que els estudiosos diuen la doctrina del xoc, és a dir, quan la població queda en xoc, a causa d'una situació molt greu, com pot ser una PANDÈMIA, produïda en aquest cas pel COVID, llavors qui governa aprofita que la població està en xoc per a realitzar els plans que ja tenia prèviament. I els plans que tenien aquells que ens han governat eren destruir l'Atenció Primària, perquè destruint l'ATENCIÓ PRIMÀRIA destrueixen el sistema sanitari que tenim en aquest moment, és a dir, quan caigui la primària caurà com en un castell de naips, el sistema sanitari públic.

Al neoliberalisme li interessa afeblir l'ATENCIÓ PRIMÀRIA i li interessa afeblir el SISTEMA SANITARI PÚBLIC."

José María López Santin, metge de Salut Mental que treballa al Centre de Salut Mental de l'ambulatori de  Santa Coloma.

https://youtu.be/dHNdPKwXoa8?si=iAX4ZixemrOadJTW Clica en aquest link si vols veure el video on José María López Santin explica quina es la situació de la salut mental en la sanitat pública.

"El meu nom és José López, treballo de psiquiatre en Santa Coloma de Gramenet, en el centre de Salut Mental de l'ambulatori,  en la primària de Salut Mental, que pertany al Parc Salut Mar, és a dir, a l'Hospital de la Mar, que és també qui gestiona el centre de Salut Mental d'aquesta zona (es refereix al districte 10).

Porto en Santa Coloma treballant en el mateix centre uns 20 anys, aproximadament, pràcticament des que vaig acabar la residència. Això em dóna una visió àmplia del que està succeint en la Sanitat a Catalunya i comparteixo al 100x100 les paraules de María José Sanmamed en tots els aspectes, des de com està la sanitat catalana? INFRADOTADA. ABSOLUTAMENT INFRADOTADA.

Ahir mirava algunes dades que s'havien publicat en els dos últims anys. Intento fer el paral·lelisme amb la resta de països d'Europa. Mirava el nombre de psiquiatres per cada 100.000 habitants en el servei de salut mental de la primaria i comparava. Espanya té 10 psiquiatres per cada 100.000 habitants, la resta de països europeus 20. Psicòlegs ja ni conte: Espanya 5, Eslovènia 20, Eslovàquia 18, Bulgària 8,5.... És a dir, tots els països europeus per sobre d'Espanya.

INFRADOTADA a nivell de personal, INFRADOTADA a nivell econòmic/pressupostari, malgrat que, des de la pandèmia estem amb el discurs de la importància de la Salut Mental, que és un problema transversal, que ens afecta a tots, perquè en qualsevol moment podem tenir una crisi del tipus que sigui.... La INFRADOTACIÓ PRESSUPOSTÀRIA, es dóna, almenys, des que jo exerceixo, i des de les retallades en Sanitat (2010), per al tema de la Salut Mental....

 

Gladys Ochoa ha dit que assisteix a la Xerrada en qualitat de representant de la Plataforma "Recuperem la Pediatria del Turó de la Peira".https://youtu.be/_EZ9l6SEKfI

https://youtu.be/SIbKxgoLJB0?si=mrYMznwI_CkdnbeQ Clica en aquest enllaç si vols veure i escoltar les paraules de Gladys Ochoa.

"Per a començar, vull explicar una mica les característiques del barri del Turó de la Peira, que està situat en el districte de Nou Barris. És un barri en el qual es troba la segona renda més baixa de la ciutat de Barcelona, després del Raval. A més, és un barri, que a diferència d'uns altres, la tendència de població infantil va in crescendo i actualment hi ha més de tres mil infants i adolescents. És un barri on la població migrant és molt elevada, hi ha famílies amb dos o tres nens petits.

Llavors passa que amb l'excusa de la pandèmia s'ha retirat el servei de pediatria del CAP de referència i tenim que més de tres mil nens es queden sense pediatra i són obligats a desplaçar-se al CAP de Río de Janeiro, que es troba a una distància a peu de 30 minuts. Dic a peu perquè el Turó de la Peira, com el seu nom indica, es troba situat en un turó i no n'hi ha cap línea regular de bus, només un bus dels petits i a més a més la parada del metro está situada a Vilapiscina, sota el Turó....

Això obliga al fet que famílies que ja posseeixen molt pocs recursos, famílies que tenen costums diferents a les nostres en molts aspectes, que s'estan adaptant, que tenen 2 o 3 fills, on la conciliació familiar no és bona en molts casos, hagin de desplaçar-se fins a aquest nou CAP. I això provoca un malestar molt generalitzat perquè quan es retira el servei de pediatria del CAP del Turó de la Peira s'usa l'excusa que les instal·lacions no són les adequades per a atendre els nens en la situació de pandèmia. Què passa? que passada la pandèmia aquest servei de pediatria no torna al CAP i ens informen que els nens del Turó de la Peira hauran de continuar anant al CAP de Rio de Janeiro..."

 

Fina Salazar, veïna de la Verneda, i organitzadora d'aquest acte, explica el motiu de la xerrada d'avui, 21 de març de 2024, a la Plaça de la Palmera de La Verneda de Sant Martí.

 

Carlos Losana, pediatra del CAP de Poble Nou.

 https://youtu.be/zGImYRLw0FI?si=VQHUnP7TwjsTpW69 Clica en aquest link si vols veure el video on Carlos Losana disecciona el que està passant amb la pediatria, no només a Catalunya i al districte de  Sant Martí, sino a la resta de l'estat espanyol.

"He vingut avui aquí a comptar com és el meu dia a dia com a pediatre en el CAP de Poble Nou. No represento a cap associació, ni partit polític, però admiro a aquells que s'organitzen com la companya del Turó de la Peira, per a aconseguir que no els llevin la pediatria en el seu barri, ha començat dient Carlos Losana.

La frase que no hi ha pediatres a Espanya és certa. No es troben pediatres d'Atenció Primària a Catalunya, però tampoc a Madrid i en general en la resta del territori espanyol. Aquí a Catalunya, el 40% de les places de pediatria en l'Atenció Primària estan sent ocupades per metges que no són especialistes, que no són titulats, o que vénen d'altres països extracomunitaris o són mèdics de família que tenen certa experiència.

El primer problema amb el qual ens trobem els pediatres de l'Atenció Primària és el devessall que tenim de visites en moments de grip, de COVID, de bronquitis...Són nens que necessiten ser atesos en aquest mateix dia, que no és un control que pugui fe-se a una setmana vista. Són nens molt petitons, molt fràgils. La família no sap molt bé com maneja la malaltia i t'ajuntes amb què cada vegada que hi ha un devessall et pots passar 30 o 40 minuts amb ells i això té conseqüències.

Quan tens 30 pacients se suposa que tens entre 12 i 15 minuts per a cadascun d'ells, però per amb un pacient amb  una bronquitis complicada pots estar més de mitja hora amb ell i nosaltres no tenim a ningú que ens reforci...."

 

 

En el torn de paraules i del col·loqui una veïna es dirigeix als oradors per felicitar-los i exposar la seva problemàtica.

 

(1) Als EEUU prop de 50 milions de persones no tenen cobertura sanitària (més del 16 per cent dels ciutadans censats), el que provoca que cada any morin entre 45.000 i 100.000 persones, i on fins a 300.000 persones són rebutjades en els serveis hospitalaris d'urgència al no disposar de diners per pagar.

D'altra banda, als EEUU 62 milions de persones, aproximadament, tenen una cobertura sanitària insuficient i sense els serveis mèdics idonis. En cas de malaltia poden arribar a pagar fins una dècima part dels seus ingressos anuals en metges, hospitals i assegurançes mèdiques. A cada minut que passa dos ciutadans nord-americans cauen en la pobresa degut a un problema de salut al que no poden fer front.

Informació, videos i imatges de Maxi Martos, del blog lasafueras.info (Asociación Cultural las afueras)