Antonia, de Marea Pensionista de Catalunya del Clot, llegeix el comunicat de COESPE DONA.
La vaga i la manifestació del 8 de març ha sigut tot un èxit a Barcelona. La participació en tots els actes que ha organitzat el moviment feminista ha estat enorme. Els membres de Marea Pensionista de Catalunya han aportat el seu granet de sorra perquè tothom pogués veure i sentir el crit de les dones treballadores i estudiantils.
Però el moviment pensionista és constant en les seves reivindicacions, que són les mateixes de les de les dones treballadores que han sortit al carrer i han fet vaga aquest 8 de Març de 2024. El moviment pensionista cada dilluns surt al carrer a tot el territori espanyol per defensar les pensions públiques, els salaris dignes, la sanitat 100x100 pública, el 6% en els pressupostos per l'educació en Catalunya, el 25% per l'Atenció Primària i aquest dilluns 11 de març també ha sortit i s'ha concentrat en la Plaça Universitat per informar de tot el que està passant al món i al regne d'Espanya, respecte a les pensions i a les tensions polítiques i vents de guerra que bufen amb força.
Avui el vent ha sigut protagonista per partida triple, perquè el cantant pensionista de Nou Barris ha interpretat el tema de Raimon, "Al vent". Però també perquè bufava amb força i era difícil mantenir els aparells d'audio i vídeo dempeus i sobretot perquè els polítics europeus s'estan preparant, un cop més, com va passar abans de la segona guerra mundial, per destruir Europa.
En primer lloc, l'Antònia ha llegit el comunicat que ha confeccionat la Comissió de la Dona de COESPE.
COMUNICAT COESPE DONA
El 8 de març de 1908 129 dones, treballadores d'una fàbrica estadounidenca, reclamaven tenir els mateixos drets que els seus conpanys homes: mateixa paga per iguals tasques i una sola jornada de menys de 10 hores. En ple segle XXI les dones continuem sent un grup menys preuat, la bretxa salarial de gènere és una realitat al nostre país i, a més, la cura dels fills, les filles i altres familiars sempre ha recaigut en la dona.
Al nostre país hi ha més de 2,8 milions d'ocupats i ocupades amb jornada parcial, la qual cosa suposa un 13,5% dels més de 21milions totals, segons l'enquesta de població activa (EPA) del segon trimestre que publica l'INE. D'ells, el 73% de les persones treballadores amb jornada a temps parcial són dones.
La Comissió de Dona, amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dona, vol manifestar el seu suport incondicional, denunciant les diverses discriminacions que sobre elles s'exerceixen:
- Desigualtat laboral, les dones sofreixen més desocupació que els homes, a nivell estatal el 53% de les persones parades són dones.
- La conciliació no existeix, l'ocupació és pitjor remunerat, amb una bretxa salarial que es dispara a partir dels 36 anys, amb pitjors contractes laborals, amb pitjors pensions, treballs feminitzats, amb sous de misèria.
L'Antònia llegint els últimis paràgrafs del comunicat de COESPE DONA.
Defensar el sistema públic de pensions és situar-nos al costat de milions de dones jubilades i pensionistes que després d'una vida dedicada a les cures, a conciliar treball i família, contribuint al sistema, no han percebut una pensió adequada.
Més d'un milió de dones amb més de 65 anys, després d'haver estat tota una vida treballant, no té reconeguda cap pensió. A les dones pensionistes ens afecten totes aquelles violències exercides per aquesta societat cap a nosaltres, violències sofertes per moltes dones, joves i majors, destacant la violència de gènere que tantes vides ha truncat, que ens deixa en la intempèrie econòmica i social, i augmenta la bretxa de gènere en les pensions.
Els dies 23 i 24 de febrer, en la nostra Primera Trobada de Dones Pensionistes, que ha estat un ÈXIT, hem tractat la major part de totes aquestes problemàtiques. La nostra societat té un deute contret amb milions de dones que estalvien a l'Estat els diners i el treball realitzat gratis.
Com no podia ser d'una altra manera, la nostra posició davant el GENOCIDI que està sofrint Palestina, és d'un rebuig absolut. Així ho venim manifestant en totes les concentracions a les quals ens unim. Volem una Palestina Lliure!!
PENSIONISTES TAMBÉ FEMINISTES
Dones, Ni un pas enrere!
GOVERNI QUI GOVERNI LES PENSIONS PUBLIQUES ES DEFENSEN
COMISSIÓ DE DONA - 8 DE MARÇ DE 2024
Salas, el membre de Marea Pensionista de Catalunya, organitzat a l'Hospitalet de Llobregat, ha informat de les convocatòries sobre la Sanitat Pública. Demà, 12 de març, hi haurà una roda de premsa a les 11:30 hores al costat de l'Hospital Clínic. Ha recordat també la manifestació del pròxim 7 d'abril a Barcelona i a la resta del territori espanyol.
Angel Tubau en una imatge d'arxiu.
DESPESES MILITARS PER A ESCOLES I HOSPITALS.
Angel Tubau ha començat la seva exposició amb aquestes paraules:
"El pròxim 7 d'abril hi haurà una manifestació en defensa de la Sanitat 100x100 pública no sols a Barcelona, sinó en tot el territori espanyol, a Madrid, a València, a Sevilla,...exigint les mateixes reivindicacions que nosaltres. I voldria precisar una cosa molt important. Si llegiu la premsa aquests dies veureu que hi ha tambors de guerra, tambors de guerra perquè, pel que sembla, Rússia atacarà Europa. Qualsevol bogeria és possible dir per a justificar l'augment de despeses militars. Si us llegiu la premsa avui veureu que el govern de l'Estat està preparant uns pressupostos aquest any en què hi ha un augment de la despesa militar superior a l'augment de la despesa en sanitat, en educació i en protecció social. D'aquí la importància de la mobilització en defensa de la Sanitat 100x100 Pública, per a exigir més pressupostos i per a dir tots junts DESPESES MILITARS PER A ESCOLES I HOSPITALS. Aquesta és la nostra reivindicació que uneix als pensionistes amb els treballadors i amb tots els ciutadans de l'Estat espanyol....
I, no obstant això, malgrat que el govern espanyol ha augmentat la despesa militar aquest només arriba al 1,3% del PIB i l'OTAN, i en particular els EUA, sigui el president que sigui exigeixen que augmentin els pressupostos militars com a mínim fins al 2% del PIB. I no ho han aconseguit fins ara. No ho han aconseguit perquè hi ha la resistència dels treballadors i del poble europeu, per a exigir que es redueixin les despeses militars, en particular a Alemanya.(1)
En segon lloc, ha continuat parlant Angel Tubau, vull insistir en el tema del Ramadan, perquè ahir va començar en els països musulmans. El Ramadan és una festa sagrada, és molt més que una festa religiosa , és el que determina la vida social, familiar i econòmica d'aquests països. Malgrat això, el govern Israelià s'ha negat a signar com a mínim una treba i continuan els atacs mrotífers contra la població palestina palestina e infantil de Gaza.
NO ÉS UNA GUERRA ÉS UN GENOCIDI.
Amb tot cinisme, el president Biden diu ja que els israelians no deixen passar l'ajuda humanitària, l'enviarem per vaixell, volien enviar-la per avió, però pel que sembla, va caure un paquet sobre un domicili i va matar als cinc membres de la família palestina. Aquesta és l'ajuda humanitària que envien els americans. Al cap i a la fi, els americans diuen, que els matin però amb el budell ple.
És impressionant el cinisme, la complicitat de tots els governs, inclòs el nostre, malgrat que fa alguns gestos. És per això que avui hem de dir que estem més que mai amb el poble palestí. Estan anunciades noves mobilitzacions per a les pròximes setmanes, en particular, per al mes d'abril i la major alegria que podem donar al poble palestí, des de l'estat Espanyol, és exigir al govern que trenqui les relacions diplomàtiques, comercials i militars amb l'estat d'Israel.
TRENQUEU AMB ISRAEL, BOICOT A ISRAEL, NO ÉS UNA GUERRA ÉS UN GENOCIDI.
I vull acabar amb una qüestió que ens afecta directament, el dijous, 14 de març, s'aprova en el Congrés dels Diputats la Llei d'Amnistia, esperem. Aquesta llei no és una garantia que es vagi a aplicar, perquè sabeu que existeix a Espanya un poder judicial heretat del franquisme que ha declarat que farà tot el possible per a impedir que hi hagi amnistia.
El problema de l'amnistia no és Puigdemont, el problema de l'amnistia són els centenars de ciutadans d'aquest país que es van manifestar, en particular, a l'octubre de 2019 contra la sentència i el problema de l'amnistia és el problema de la legislació repressiva d'aquest país, que afecta a tots els treballadors dels pobles d'Espanya, en particular, la Llei Mordassa que, com sabeu, afecta als militants obrers. És per aquest motiu que considero que hem de donar el suport a la llei d'amnistia perquè s'apliqui de debò, perquè és una llei que afavoreix, que pot afavorir als treballadors i als pobles de tot l'Estat i és una prioritat, continua sent una prioritat la lluita contra la repressió, perquè la repressió és un obstacle per a la lluita social, que és el que ens interessa.
Segons Amnistia Internacional, la Llei Mordassa porta més de 7 anys retallant els nostres drets.
"Vivim un temps en el qual la realitat sembla que ha superat la ficció. Has vist imatges de carrers buits que t'han fet pensar en l'escena de la Gran Via de la pel·lícula "Obre els ulls", i als balcons, veïns i veïnes enfrontades et recorden aquesta que vas veure, "La trinxera infinita".
Al sortir al carrer, has tingut alguna vegada aquesta sensació, al trobar-te amb la policia, de no saber com actuarà amb tu? T'has preguntat si tot i complir amb les normes podries ser la pròxima persona a unir-se al club del milió de sancions ja propostes?
Si sents que alguna cosa greu està passant amb la forma en què s'està exercint l'autoritat, si vols més protecció i menys persecució, si creus que fa falta més informació i menys sanció, si vols que hi hagi més claredat i menys arbitrarietat, i per descomptat que no es toleri la menor discriminació, ha arribat l'hora d'actuar. Sota l'aplicació de la Llei Mordassa s'han interposat de manera arbitrària sancions contra persones sense observar els criteris de necessitat i proporcionalitat que indiquen els estàndards internacionals de drets humans. És hora de reclamar que es modifiqui la llei d'una vegada per totes."
Ramón Franquesa es dirigeix als pensionistes concentrats a la Plaça Universitat, de Barcelona, avui 11 de març de 2024.
"Volia començar recordant el que va passar fa 20 anys, ha començat dient Ramón. Fa 20 anys, l'11 de març, es van produir una sèrie d'atemptats que es van emportar per davant la vida de centenars de persones. Però és important reflexionar sobre aquest esdeveniments en la distància pel que significava.
_____________________________________________________
Perquè, en primer lloc, el govern del Sr. Aznar immediatament es va adonar que el relat que havien construït per ficar a Espanya en una guerra contra un poble sobre el qual nosaltres no teníem cap conflicte obert i sobre una justificació falsa construïda, com després es va veure, sobre l'existència d'armes d'extinció massiva inexistents, provocaria després la pèrdua de vides humanes i la pèrdua de les eleccions.
Ens van ficar en una guerra també, tot cal dir-ho, amb una picada d'ullet a la població, com dient "a veure si posant-nos del costat dels EUA ens fem tan rics i tan manaies en el món com els nord-americans." I cal dir que una part de la població va callar, una altra part no va callar i va sortir al carrer i va lluitar intentant defensar la pau fins a l'últim moment.
Però fins i tot aquells que van callar, quan es van adonar que quan sembres bombes en una part del món, al final és possible que t'esclatin en la capital del regne, llavors la gent es va espantar i es va penedir d'haver permès aquesta escalada militar. I després el govern del PP també es va espantar, clar, perquè es va adonar que podia perdre les eleccions i llavors què van fer?. Van intentar enganyar a la gent i inventar-se un relat sobre que l'atemptat havia estat un atemptat d'ETA, quan ETA mai havia fet aquest tipus d'atemptats. I era evident, per les proves que anaven sortint que això no tenia res a veure.
"Amb la guerra augmenten les propietats dels terratinents, augmenta la misèria dels miserables, augmenta els discurs del General i el silenci de les persones."
Van intentar enganyar a la gent i de nou periodistes dignes van ser capaços de desmuntar aquest relat. Aquest fals relat. I, almenys, la gent en aquest moment es va entendre que Bertol Brecht tenia raó quan deia que "amb la guerra augmenten les propietats dels terratinents, augmenta la misèria dels miserables, augmenta els discurs del General i el silenci de les persones." El silenci fins que diem basta.
I jo vull recordar que en aquest procés, quan tothom donava per descomptat que el partit del PP anava a governar eternament a Espanya va haver-hi un candidat de l'oposició, el Sr. Zapatero, que en el dia de les forces armades va tenir el valor per a no aixecar-se al pas de les unitats de l'exèrcit nord-americà. Va haver-hi qui va dir però on vas?, però mireu, aquell gest li va permetre guanyar les eleccions. Aquell valor d'oposar-se al corrent general de l'escalada militar fa 20 anys, sembla que va ser ahir, va permetre tancar per un temps el pas al neoliberalisme en aquest país.
També va haver-hi altres conseqüències: ETA es va adonar que en això de matar gent tenia una competència insuperable i a més es va adonar molt tard, per cert, que determinats tipus d'acció en lloc de carregar-te de raó carreguen la raó a l'adversari i justifiquen l'escalada de la repressió. L'escalada de tapar els problemes de la gent sobre la base de posar l'accent en l'escalada terrorista i contraterrorista. I, efectivament, en l'11 M hi ha l'inici d'un canvi al país basc i l'inici cap a un procés de pau i tancar un episodi lamentable per a la història del nostre país i per a la història dels moviments socials, perquè quan parlen els pistolers, no parla la gent. També això va ser un ensenyament del 11M que no hauríem de perdre en la memòria."
(1)
#TikTok https://vm.tiktok.com/ZGeBuQaKv/ Teresa Fortuny del Centre Delàs d'Estudis per la Pau ha parlat de la despesa militar espanyola. Ha dit que en el periode 2020-2023 del govern de coalició PSOE-Unides Podem, el govern es va comprometre a adquirir compromisos de compra amb el sector militar espanyol de programes nous d'armament per valor de més de 24.000 milions d'euros i a pagar fins a l'any 2035.
#TikTok https://vm.tiktok.com/ZGeBQREWW/ Teresa Fortuny ha continuat la seva exposició parlant dels països europeus que més han augmentat la despesa militar.
Teresa Fortuny, membre del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, respecte a l'escalada armamentísta del gobierno de España va comentar, en la conferència de premsa que va tenir lloc a Transformadors, convocada per la Plataforma per la Pau, el passat 10 de febrer, que:
"El compromís adquirit pel president Pedro Sánchez d’assolir el 2% del PIB en despesa militar el 2029 a la Cimera que va tenir lloc a Madrid el juny del 2022, s’ha traduït en un gran augment de l’armamentisme fins a assolir xifres mai vistes en 45 anys de democràcia a Espanya.
En el període de quatre anys (2020-2023) de la legislatura de Govern entre PSOE i Unides Podem, s’han fet unes inversions de 24.139,7 milions d’euros en Programes Especials de Modernització (PEM, abans anomenats PEA), que totalitzen 21 nous programes i quatre modificacions dels ja existents. Aquests compromisos hipotequen la despesa de futurs governs fins a l’any 2035 i previsiblement augmentaran el deute.
El pressupost del Ministeri de Defensa va augmentar el 2023 un 23,4% respecte al 2022 i, a causa dels compromisos adquirits en inversions de nous PEM, el proper any 2024 tornarà a pujar en un percentatge no menor, sobrepassant novament la tan repetida xifra del 2% del PIB en despesa militar que exigeix l’OTAN.
D’altra banda, hi ha les inversions en R+D militar per desenvolupar els PEM. Aquest any 2023 el Govern espanyol ha destinat 1.833 milions, un 11,2% sobre el total de la R+D a ajudes públiques a la R+D militar per al desenvolupament de noves armes. Aquesta quantia va augmentar un 95% respecte a l’any anterior, passant de 938,5M€ el 2022 a 1.833,3M€ el 2023, contribuint en els darrers deu anys a un creixement del 361,7%.
L'augment de la despesa militar, per tant, en l'estat espanyol no ajuda a mantenir una posició i imatge de neutralitat, i ens empeny a l'espiral bel·licista i de servitud a la potència imperial. A més de contribuir al col·lapse climàtic.
La despesa militar en l'estat espanyol va aconseguir el 2,17% del PIB en 2023, quan sumem el conjunt de partides militars repartides en diversos ministeris amb el pressupost del Ministeri de defensa, que va augmentar el 26,31% en els pressupostos generals de l'estat aprovats enguany, duplicant l'increment en altres partides de ministeris de l'àmbit social, com a Seguretat Social i Migració.
El conjunt de la despesa militar, el pressupostat més l'executat, i el seu impacte en el deute públic, supera els 27 mil milions d'euros, com apunta l'informe del Centre Delàs. La proposta anunciada pel govern d'Espanya, en compliment servil de la imposició de l'OTAN i el govern dels Estats Units, d'aconseguir el 2% del PIB en la despesa assignada al Ministeri de Defensa en 2029, més les despeses per a partides militars en altres ministeris, superarien els 40.000 milions d'euros.
L'aplicació del pacte del Govern d'Espanya amb la Comissió Europea per a reduir el dèficit públic al 3% del PIB en 2024, tindrà un impacte negatiu en els pressupostos per a l'any pròxim de més de 12 mil milions d'euros, al que ha d'afegir-se el compromís de disminuir de manera significativa el deute públic….
Pots consultar i descarregar aquí el Working Paper complet en castellà., del Autor: Pere Ortega.
|
|
CARTA ABIERTA DIRIGIDA AL GOBIERNO, AL CONGRESO DE LOS DIPUTADOS, A LOS GOBIERNOS Y PARLAMENTOS AUTONÓMICOS, AYUNTAMIENTOS, ENTIDADES CÍVICAS, SOCIALES Y POLÍTICAS EN DEFENSA DE LA PAZ Y LOS DERECHOS SOCIALES: ¡REDUCCIÓN DRÁSTICA DEL GASTO MILITAR!
El aumento del gasto militar en el estado español no ayuda a mantener una posición e imagen de neutralidad, y nos empuja a la espiral belicista y de servidumbre a la potencia imperial. Además de contribuir al colapso climático.
El gasto militar en el estado español alcanzó el 2,17% del PIB en 2023, cuando sumamos el conjunto de partidas militares repartidas en diversos ministerios con el presupuesto del Ministerio de defensa, que aumentó el 26,31% en los presupuestos generales del estado aprobados este año, duplicando el incremento en otras partidas de ministerios del ámbito social, como Seguridad Social y Migraciones
El conjunto del gasto militar, el presupuestado más el ejecutado, y su impacto en la deuda pública, supera los 27 mil millones de euros, como apunta el informe del Centre Delàs.
La propuesta anunciada por el gobierno de España, en cumplimiento servil de la imposición de la OTAN y el gobierno de Estados Unidos, de alcanzar el 2% del PIB en el gasto asignado al Ministerio de Defensa en 2029, más los gastos para partidas militares en otros ministerios, superarían los 40.000 millones de euros.
La aplicación del pacto del Gobierno de España con la Comisión Europea para reducir el déficit público al 3% del PIB en 2024, tendrá un impacto negativo en los presupuestos para el año próximo de más de 12 mil millones de euros, a lo que debe añadirse el compromiso de disminuir de manera significativa la deuda pública….
La confluencia entre el aumento disparado del gasto militar, medidas de ajuste presupuestario, previsión de ralentización del crecimiento económico, y aumento del coste de la vida, tendrá graves consecuencias sobre el gasto social, y amenazan los derechos sociales básicos.
Mientras, la industria armamentística de los Estados Unidos es la gran beneficiaria del aumento del gasto militar del estado español y del resto de países de la OTAN.
La creciente implicación del gobierno de España en el apoyo militar a países afectados por guerras y graves conflictos de impacto internacional, como Ucrania, el genocidio del pueblo Palestino por el gobierno de Israel, o con gobiernos autoritarios y golpistas como Perú, además de injusto e intolerable, pone en riesgo la paz en nuestro país, y lo aleja de jugar un papel activo en la intermediación en los conflictos para favorecer soluciones pacíficas. El aumento del gasto militar en el estado español no ayuda a mantener una posición e imagen de neutralidad, y nos empuja a la espiral belicista y de servidumbre a la potencia imperial. Además de contribuir al colapso climático.
Las organizaciones y personas que firmamos esta Carta nos dirigimos al gobierno del Estado, al Congreso de Diputados, a los gobiernos y parlamentos autonómicos, ayuntamientos, entidades cívicas, sociales y políticas, para exigir la reducción drástica del gasto militar, abandonar las instituciones que imponen el aumento del gasto militar como la OTAN, y adoptar una posición que favorezca el diálogo para superar guerras y conflictos, y que permita avanzar en la paz, la cooperación entre pueblos y la solidaridad.
Adhesiones:
Alianza contra la Pobreza Energética (APE) / Assemblea 15M de Sarrià-Sant Gervasi / Associació » AlterNativa-Intercanvi amb Pobles Indígenes» / Centre Delàs d’Estudis per la Pau / CO.BAS. / Comisión Promotora Renta Garantizada de Ciudadania / Confederación Intersindical / Coordinadora de asambleas de trabajadores/as en paro de Cataluña / Coordinadora de Familiars de Residències 5+1 / El Viejo Topo / Enginyeria Sense Fronteres Rubí / ESK de Euskadi / Intersindical Alternativa de Cataluña (IAC) / Intersindical Solidaria / Intersindical Valenciana / Marea Pensionista-COESPE / Moviment Democràtic de Dones / ONG, Rubí Solidari de Barcelona / PAICAM /MARES DEL MARESME. SUPORT MUTUO / Plataforma de Afectadas por la Hipoteca (PAH) / Plataforma Aturem la Guerra / Plataforma por la Paz, contra las Guerras, OTAN NO, de Cataluña / Plataforma SAD Cataluña / QUE NO PASE MAS/MAREA BLANCA / Rebel·lió o Extinció Barcelona / Rojava Azadi Madrid / Sindicato Andaluz de Trabajadores/as (SAT) / SOLdePAZ / Pachakuti / Alianza de la Izquierda Republicana de España / Asamblea Social de la Izquierda de Cataluña (ASEC/ASIC) / Colectivo Prometeo / Ecologistes en Acció Catalunya / Jaen Sentido y Común / Podem de Cataluña / Polo de la Izquierda-Foro de Colectivos / Socialismo 21.
SEGONA PART DE L'ACTE: PREGUNTES DELS ASSISTENTS A L'ACTE