Sota el lema "juntes contra les precaritats, les fronteres i els genocidis", més de 40.000 ciutadans, en la seva majoria dones, han recorregut el Passeig de Gràcia, des dels Jardinets de Gràcia, fins la Ronda Sant Pere, de Barcelona, en un acte reivindicatiu de la dóna treballadora, aquest 8 de març de 2024.

Segons el manifest #8M2024, "les tasques de la llar i de les cures, que són el sosteniment del món, són infravalorades i invisibilitzades pel sistema racista capitalista patriarcal, que explota totes les que tenen cura de la vida. Volem visibilitzar aquest treball essencial de les remunerades i les no remunerades, aquestes últimes explotades a casa seva per una divisió sexual del treball totalment asimètric i amb uns rols estereotipats de gènere que perduren a través del temps.

També denunciem la situació de totes les que treballen en àmbits femintizats i precaritzats, de les que estan en situació irregular i de totes les que avui no poden fer vaga. Per la visibilitat de totes les que sostenen el món fem vaga de cures."

En aquest sentit, totes les organitzacions participants en el 8M han cridat, denunciat i exigit, que les dones estiguin al mateix nivell que els homes en salaris i pensions, que es reconegui el temps dedicat a les cures familiars com a temps de treball efectiu; que el treball dels serveis d'atenció a domicili, els treballs de les dones als hotels, restaurants, al camp, tingui una consideració digna, tant en el preu d'hora, com en totes les qüestions laborals i socials, com és el cas de la conciliació laboral i familiar, és a dir, aconseguir que desaparegui la precarietat en totes les tasques que realitza la dona; i que les dones que més pateixen discriminació laboral i precarietat són aquelles nouvingudes d'altres països que la llei no els reconeix els mateixos drets que a les dones del país.

 

"Per les treballadores de la llar i de les cures, continua el manifest #8M, que representen un dels sectors laborals més precaritzats, que ni tan sols estan integrades al Règim General de la Seguretat Social, cosa que implica una vulneració de drets fonamentals, com ara, no estar incloses en la Llei de Riscos Laborals. La situació d'aquestes treballadores és encara pitjor quan són dones migrades i sense papers, que per tal de subsistir es veuen obligades a treballar des de l'economia submergida, sense cap tipus de reconeixement. A nivell estatal, unes 200.000 dones treballadores de la llar no tenen contracte. 9 de cada 10 persones que treballen en l'àmbit de les cures són dones migrades i el 66% d'aquestes guanya menys de 800 euros mensuals, gairabé un 60% per sota del SMI (Salari Mínim Interprofesional).

En aquestes condicions, com pot accedir aquest col·lectiu enormement divers per orígen, formació, situació familiar....a serveis bàsics com vivenda, educació, atenció mèdica i defensa contra la violència masclista?

Per les treballadores d'àmbits feminitzats i precaritzats, com treballadores de llar i de les cures, treballadores sexuals, jornaleres, infermeres i per les que tenen discapacitats, per totes les que tenen minvats els seus drets pel fet de ser dones, lesbianes i trans, fem vaga laboral."

Una de les reivindicacions de totes les organitzacions feministes, socials i sindicals ha sigut la bretxa de gènere. Segons COESPE i Marea Pensionista de Catalunya, cadascú pot esgrimir diverses raons: treball cobrat en B, a temps parcial, en llocs infravalorats per feminitzats, carreres de cotització curtes amb llacunes lligades al tema de les cures tant de fills com pares, salaris diferents per a treballs semblants, impossibilitat de cobrar determinats complements…

Però les dones opinem que la causa real està en el tema de les cures. Les dones encara ocupem més hores en les tasques domèstiques i de cures a altres persones i aquest temps va en detriment de l'ocupació remunerada.

Membre actiu de Marea Pensionista de Catalunya en suport de les reivindicacions de les dones en la manifestació del 8M, que ha començat als Jardinets de Gràcia.

Aquesta divisió sexual del treball està basada en idees profundament arrelades, però és el que explica que, mentre els homes pràcticament no modifiquen el seu comportament laboral, les dones si ho fan per poder conciliar família i treball, tot sabent que això repercutirà en el seu salari i, per tant, en la seva futura pensió.

Membres de Marea Pensionista de Catalunya donen suport a les dones en aquest dia, 8M2024, de lluita i de vaga de les treballadores.

Les dones apliquem al problema una frase meravellosa del Maig del 68 «Siguem realistes, demanem l'impossible» i això fem. Per això demanem:

• La unificació de totes les pensions (no només les de jubilació) en el règim general de la SS. No més, Règims especials.

• Igualar les pensions mínimes amb el salari mínim interprofessional. Recorda que si això s'apliqués significaria 1134 € x 14 pagues.

• Aplicar el complement per a la reducció de la bretxa de gènere amb efectes retroactius.

• Augmentar les pensions de viduïtat fins al 100% de la base de cotització del company, si la vídua no té un altre tipus d'ingressos. I també baremar la pensió de viduïtat per a aquelles que sí que en disposen.

 

Manifestants portant una pancarta de Lluita internacionalista.

Lluita internacionalista opina que la crisi econòmica, expressada sobretot en la pèrdua del poder adquisitiu i la precarietat,  afecta encara més a les dones i dissidències.

"Ho podem veure en el mateix conflicte del sector agrari, doncs, són les dones temporeres les més afectades, amb salaris de misèria, condicions insalubres, violència sexual i deportacions. Mentrestant, el gran capital del camp i els grans comerciants i distribuïdors cada vegada guanyen més a costa de la majoria treballadora, de les treballadores del camp, i més encara de les migrants, que sempre són les més afectades. També ho vam veure amb les infermeres i treballadores de la sanitat, que recentment van protagonitzar importants jornades de vaga i mobilització denunciant els salaris miserables i les jornades exhaustives de treball."

El manifest #8M2024 exposa que a les fronteres europees i les d'altres països enriquits per l'imperialisme colonial es vulneren, amb impunitat i de forma sistemàtica, els drets humans.

______________________________________________________

"Els mateixos països colonialistes, racistes i xenòfobs, que saquegen les riqueses de les seves ex-colònies, destruixen els ecosistemes i les formes de producció comunitària i neguen l'entrada a la gent forçada a migrar. Davant l'espoli, l'extrativisme i l'ecocidi del Sud Global per mantenir el consum desenfrenat del Nord Global, les companyes dels territoris colonitzats fem una defensa radical del cos-territori.

Les corporacions oligàrquiques transnacionals, des d'un marc de corrupció sistèmica, assassinen les dissidents i generen intencionadament conflictes armats per apoderar-se per la força del liti, el petroli i de totes les riqueses dels territoris del Sud. Les migracions de les comun itats espoliades marxen camí de l'exili amb perill de mort.

Un total de 6.618 víctimes durant 2023 en les rutes d'accés a Espanya, i risc de violacions i agressions masclistes, de fam i de deteriorament de la salut física i mental.

La Llei d'Estrangeria espanyola i la legislació europea, en particular, el vergonyós nou Pacte Europeu de Migració i Asil venen a legitimar més vulneracions de drets a les fronteres, afectant especialment infants i dones, ja que permet el seu empresonament a centres d'internament. La Llei d'Estrangeria també es violència masclista perqu`enega els Drets de Ciutadania i impossibilita la denúncia de múltiples violències, especialment les violències sexuals, tal com va passar  (i encara passa) amb les jornaleres de Huelva el 2018, que ho van denunciar però les causes judicials van ser arxivades amb absoluta impunitat. 

PER TOTES AQUESTES I MÉS RAONS, EXIGIM LA DEROGACIÓ IMMEDIATA DE LA LLEI D'ESTRANGERIA."

Imatge d'arxiu corresponent al 8M 2023.(foto Maxi Martos)

El 8M com a dia internacional de la dona va ser adoptat per l'Assemblea General de l'ONU en 1977, encara que dos anys abans ja ho havia començat a commemorar. El seu origen està en les manifestacions de les dones que, especialment a Europa, reclamaven al començament del segle XX el dret al vot, millors condicions de treball i la igualtat entre dones i homes.

Segons argumenta Nacions Unides, celebrar el 8 de març el dia de la dona està estretament vinculat als moviments feministes durant la Revolució Russa de 1917. Va ser un 8 de març de 1917 (un 23 de febrer, segons el calendari julià que s'utilitzava a Rússia), quan les dones russes es van declarar en vaga, demanant Pa i pau. Quatre dies després, el tsar es va veure obligat a abdicar i el govern provisional va concedir a les dones el dret de vot. 

"Segons l'ONU, el 8M, el Dia Internacional de les Dones, és una fita que permet posar al centre del debat públic els avanços aconseguits per les dones i el moviment feminista, però sobretot els desafiaments pendents per a garantir els drets humans de les dones i la igualtat de gènere. El 8M és un moment de reconeixement dels moviments i organitzacions feministes i de les dones que ja no estan, perquè han estat el principal motor del camí cap a la igualtat de gènere, que ha estat ardu, però no infructuós.

La pobresa i la pobresa extrema a Amèrica Llatina i el Carib estan a nivells de fa més de dues dècades. Segons dades de CEPAL de 2021, al tancament de 2020, al voltant de 118 milions de dones llatinoamericanes es trobaven en situació de pobresa, 23 milions més que en 2019. En 2019, la mitjana regional de dones sense ingressos propis va aconseguir el 28%, mentre que per als homes va ser del 10,4%. Això significa que gairebé un terç de les dones de la regió depèn d'uns altres per a la seva subsistència, la qual cosa les fa vulnerables des del punt de vista econòmic i dependents dels perceptors d'ingressos, que en general són els homes.

La igualtat de gènere i la construcció de pau van de la mà.

_______________________________________________

El millor predictor del nivell de fragilitat d'un país no és la riquesa, el tipus de govern o la religió que practica la majoria dels seus habitants, sinó els seus índexs d'igualtat de gènere.

Per a reconstruir les nostres societats, és fonamental avançar les autonomies econòmica, física i política de les dones, enfortint el seu rol en l'economia, el desenvolupament i la transformació social, enfortint el rol protagonista de les organitzacions de dones en les comunitats, i en el disseny, implementació i avaluació de les polítiques públiques.

Això implica promoure polítiques públiques transformadores, amb perspectiva de gènere, que apuntin al tancament de bretxes i previnguin que acabem en una situació de major desigualtat i major tensió social.

La dreta, l'ultradreta i el feixisme avancen impunement i amb una violència desfermada contra persones i pobles a molts llocs del món.

________________________________________________________

El manifest #8M2024 continua informant de que " hi ha genocidis que tenen lloc ara a Birmània , a Sudan, a Azerbaidjan, al Kurdistan, a Etiopia i a la República Democràtia del Congo.

Per la seva part, el govern sionista d'Israel, saltant-se la legalitat internacionalde de fa més de 75 anys, ocupa il·legalment territoris de Palestina, discriman, tortura i masacra la població civil i li nega aliments, aigua i medecines condemnant cruelment més d'un milió de persones. El genocidi a Gaza, que es recolza en la indiferència i la complicitat dels països occidentals, ha aniquilat la vida de 30.000 persones, de les quals 13.000 són nenes i nens.

Contra aquest i tots els genocidis i contra totes les guerres capitalistes fem vaga feminista per una pau justa i contra totes les violències de conquesta i saqueig.

Davant tanta barbàrie, exigim la fi del negoci d'armes, la ruptura de relacions comercials amb Israel, un alto el foc immediat i permanent i la finalització de l'ocupació i del genocidi.

Contra el mercat dapitalista que passa per sobre de les vides de la majoria de persones, que fa comerç amb la mort mitjançant la venda d'armes, sembrant el terror i el patiment per enriquir una minoria i que especula amb la salut de la gent i del planeta, ens oposem fermament a totes les guerres i denunciem i condemnen tots els genocidis.

Per la situació de precarietat de les dones més joves, que no es poden emancipar, que tenen dificultats per trobar feina i habitatge  i quan treballen també pateixen explotació amb sous de pobresa i contractes escombraria. I per les estudiants feministes, lliures i rebels, que s'oposen a totes les opresions des d'un feminisme anticapitalista i revolucionari capaç de transformar el món, fem vaga estudiantil.

"L’any passat ha tornat a batre rècords en violència masclista. 56 dones assassinades, 7 més que en 2022; un increment del 53,2% de les violacions; una plaga d’agressions sexuals contra nenes i noies molt joves; centenars de denúncies arxivades judicialment i maltractadors al carrer; milers de dones víctimes del tràfic, la prostitució i els ventres de lloguer…

Nosaltres posem les mortes i aquí no passa res. I mentre aquesta escalada de violència continua, l’extrema dreta del Partit Popular i Vox insisteix en el seu discurs negacionista i masclista contra les dones i el col·lectiu LGTBI, i es riu del feminisme allà on governen. Volen venjança, perquè per a aquests reaccionaris el que hem fet en els últims anys és imperdonable.

Amb la nostra lluita multitudinària hem deixat molt clar que no acceptem ni el seu masclisme ni la seva justícia, ni carregar mai més amb la desigualtat i la submissió, ni suportar humiliacions sense alçar la veu. S’ha acabat! Estem fartes de violència sexual i jutges franquistes.

Estem fartes de caminar amb por pel carrer i de tanta impunitat. I també estem cansades d’escoltar promeses per part de l’actual govern central que no es materialitzen en un canvi real. El PSOE ha atacat la llei del Només Sí és Sí votant la seva derogació juntament amb la dreta, ha fet tot el possible perquè la Llei Trans no tiri endavant, han col·locat al capdavant de l’Institut de les Dones a una representant de l’odi trànsfob, van vacil·lar davant del mafiós i matxirulo de Rubiales fins que no els va quedar més remei, i segueixen sense enfrontar-se al poder de l’Església...."

 

Per la seva part, els pensionistes de COESPE i Marea Pensionista van treure un comunicat a favor del poble palestí:

COMUNICAT DE COESPE

Imatge de membres de Marea Pensionista de Catalunya durant la manifestació del 8M2024.

La barbàrie i l'horror té cara de la Franja de Gaza: en cinc setmanes l'Estat sionista ja ha matat almenys unes 11.320 persones, dones, majors i el topall de la barbàrie, més de 4.710 nens (xifres del 14 de novembre). Mes de 4.700 nens, cada 10 minuts maten a un nen! El ministre de defensa d'Israel ha ordenat el bloqueig total de Gaza on viuen més de 2,4 milions de palestins i ha dit: “Ni llum, ni aigua, ni menjar, ni carburant. Tot aquesta tallat. Lluitem contra animals humans”. A aquestes paraules horribles han succeït actes encara més horribles: des de fa 40 dies l'exèrcit israelià està bombardejant dia i nit Gaza, fins i tot gent que fugia del nord cap al sud, hospitals, escoles, dipòsits d'aigua. Llancen unes 1.000 tones de bombes per dia, cada 2 minuts una bomba!

Dades actualitzades: s'està parlant de més  de 30.000 morts.

El resultat és terrible: els hospitals gairebé no funcionen i es transformen en tanatoris, un 50% dels habitatges ja estan destrossades. I el pitjor és potser el que està per venir: un alt responsable de l'Estat d'Israel ha dit que hi ha “una ocasió única per a buidar tota la zona de Gaza en direcció d'Egipte “, l'expulsió de milions de gazatís. Netanyahu ha ordenat l'entrada d'uns 360.000 soldats a Gaza. L'ONU ha dit que l'Estat d'Israel comet “crims contra la humanitat” i que hi ha “risc de genocidi” del poble palestí.

Pensionistes de Marea Pensionista de Catalunya a la espera del començament de la manifestació, aquest 8 de Març de 2024.

Com ho ha dit al principi d'aquesta guerra colonial Gustavo Petro, el president de Colòmbia: “Davant els ulls de la Unió Europea i dels EUA han estat assassinats 1540 nens i nenes a Gaza. Com és possible que gents que es denominen a si mateixos demòcrates ho permetin?”.

És veritat, el president estatunidenc Biden ha decidit "fer costat incondicionalment a l'Estat d'Israel" i els governs europeus, inclòs l'espanyol en funcions, són còmplices. Denunciem aquesta complicitat, fins i tot del nostre govern, i exigim la fi de tot suport, qualsevol que siguin les seves formes, a l'Estat d'Israel.

Una dona es manifesta portant el dibuix de la que va ser activista carioca que va lluitar "per a transformar la societat brasilera a través d'un activisme orientat a l'enpoderament de les dones negres al Brasil." Aquest retrat reposa sobre una bandera palestina.

 

Marielle Franco (Rio de Janeiro, 27 de juliol de 1979 – 14 de març de 2018) va ser una activista carioca que va lluitar per a transformar la societat brasilera a través d'un activisme orientat a l'enpoderament de les dones negres al Brasil. El seu assassinat a l'edat de 38 anys, i les recerques dels quals van revelar que es va produir amb bales venudes a la Policia Federal de Brasília, ens recorda dues coses molt importants: primer, que el RACISME és una estratègia de dominació social que se sustenta amb la fórmula PREJUDICI + PODER, i, segon, que la nostra lluita (la lluita per l'enpoderament de la població negra), és un desafiament que molts Estats prefereixen eliminar d'arrel abans que afrontar-lo políticament per a erradicar el racisme que impregna totes les seves estructures socials i institucionals.

Marielle Franco era dona, negra i lesbiana, com la seva tan admirada Angela Davis, i igual que aquesta es va convertir en enemiga número u de l'Estat que la sotmetia per motius de raça, gènere i classe. Marielle provenia de les faveles, és a dir, dels entorns més humils de la demografia urbana carioca, alguna cosa que –per a sorpresa i desgràcia d'alguns- no li va impedir superar els obstacles que l'Estat havia dissenyat per a condemnar-la per a tota la vida a la marginació social. La pregunta és obligada: Qui està darrere de la mort de Marielle? Doncs bé, mentre els més ingenus encara es pregunten quin interès pot tenir un país de l'envergadura del Brasil a matar a una simple activista? Els més realistes no podem entendre la seva mort si no és a través de clares teories conspirativas.

Conscient que el RACISME s'exerceix des de les institucions, Marielle va entendre que, a més de la seva labor com a sociòloga i activista en defensa dels drets humans, també era necessari fer el salt a l'àmbit polític si volia transformar la societat brasilera, així que va decidir iniciar la seva carrera política en el Partit Socialisme i Llibertat (PSOL).

 

El manifest #8M24 finalitza parlant dels drets del col·lectiu LGTBIQA+. "Pel retrocés en drets del col·lectiu LGTBIQA+ i davant les polítiques feminicides de tants governs totalitaris i misògines, ens oposem radicalment a tots els fonamentalismes i acusem el sistema capitalista cisheteropatriarcal de violència i criminalitat. Davant d'això, ni un pas enrere.

_____________________________________________________

No tindrem una societat equitativa i ecològicament sostenible fins que no desmuntem el patriarcat, el masclisme, LGTBIQA+fòbia, el racisme, la islamofòbia, l'antigitanisme, el capacitisme, la xenofòbia i les bases colonials del capitalisme.

Perquè només serem lliures si ho som totes, unim les nostres veus en un crit d'emancipació de totes les opressions. Juntes, amb la flama incombustible dels feminismes, som imparables.

DONES, LESBIANES I TRANS JUNTES CONTRA LA PRECARIETAT, LES FRONTERES I ELS GENOCIDIS,

VISCA, VISCA, VISCA LA LLUITA FEMINISTA!

 Informació i imatges de Maxi Martos, del blog de lasafueras.info. Asociación Cultural las afueras.