En Greenpeace exigim un transport zero emissions perquè deixi de ser un dels sectors més contaminants del planeta. L'última ocasió va tenir lloc fa uns dies.
Un grup d'escaladors va desplegar una gran pancarta reclamant al Govern que no subvencioni cotxes de combustió. L'electrificació del transport és un pas imprescindible per reduir les emissions de CO2 i frenar una crisi climàtica provocada per la crema de combustibles fòssils.

Però òbviament, un canvi d'aquesta magnitud desperta molts dubtes. D'on sortirà l'energia per recarregar els cotxes? Què passarà amb les bateries? Com compensar el cost extra d'un vehicle elèctric? I sobretot: és el cotxe elèctric la solució per a la mobilitat del futur?

Una resposta a la contaminació de la ciutat i de la Terra.

La mala qualitat de l'aire ens costa vides.

Només a Espanya:       35.000 persones moren de forma prematura.                                                                                     

La causa és la  contaminació que emeten sobretot els vehicles motoritzats. Substàncies tòxiques com el NO2 o les micropartícules són especialment nocives per a la població més vulnerable. I això passa en les grans ciutats, precisament on hi ha més alternatives de transport públic i on els viatges en cotxe poques vegades excedeixen els 100 km diaris. ¡L'autonomia del cotxe elèctric no pot ser excusa en trajectes urbans!

Poder alliberar-nos d'un aire tòxic ja hauria de ser motiu suficient per exigir vehicles zero emissions a la ciutat. A poc a poc, les         zones de baixes emissions  es generalitzen a Europa, però encara sense ambició suficient. Ara que cada vegada més estudis relacionen la contaminació    major transmissió de la COVID-19    de la COVID-19 i un augment de la seva letalitat, serà suficient per posar fi a les emissions del trànsit rodat?

Si és important garantir un aire respirable, no ho és menys   frenar la crisis climática.  El sector transport és un dels majors emissors de gasos d'efecte hivernacle. A Espanya és el primer, per davant de la indústria i d'unes centrals elèctriques que (per fi!)   diuen  adéu al carbó.

És cert que un cotxe elèctric encara és més car de fabricar, també per al planeta. Però ho compensa amb tot el combustible que deixa de cremar per funcionar. Fins i tot comptabilitzant les emissions extra per a la fabricació i rebuig de les bateries, a la fi de la seva vida útil un cotxe elèctric emet molt menys CO2 que un de combustió. Sobretot si ho recarreguem amb energia 100% renovable.

Hay que #REinventar el modelo, no solo la tecnología.Cal #REinventar el model, no nomès la tecnonolgia.

Però encara que són menys contaminants, els cotxes elèctrics segueixen sent cotxes. La seva compra suposa una inversió força important. Com qualsevol cotxe, ocupen molt espai, creen embussos, cal tenir lloc on aparcar ... I qualsevol imprudència pot acabar en accident o atropellament. El cotxe elèctric ens redueix la contaminació atmosfèrica i acústica, però manté la resta d'externalitats d'un model de transport car i ineficient.

Per a la indústria de l'automòbil, el futur de la mobilitat passa per que cada un de nosaltres ens comprem un cotxe elèctric encara que això suposi fabricar (i vendre) milions de cotxes i milions de bateries. Ignorant a més que hi ha moltes persones que no poden conduir, ni assumir el que costa comprar un vehicle cada pocs anys. El futur de la mobilitat no pot limitar-se a un altre canvi tecnològic que ens segueixi    deixant sense lloc per caminar i gaudir pel carrer,    o per moure'ns de forma eficient i segura.

Necessitem cotxes elèctrics, sí, però en definitiva necessitem menys cotxes.
 

El cotxe elèctric és una peça més en la mobilitat sostenible.

Des de Greenpeace defensem la promoció de l'cotxe elèctric pels seus avantatges per a la salut i per al medi ambient. I per aconseguir-ho cal que s'alimenti de fonts renovables i que es respectin els drets humans i ambientals en els processos d'extracció, fabricació i reciclatge de les bateries.

Les bateries, lluny de ser un producte d'un sol ús, han de jugar un paper clau com eina de gestió de la demanda. Els vehicles elèctrics intercanvien energia amb la xarxa i acumulen els excedents en les seves pròpies bateries, el que permet una major integració i aprofitament de l'electricitat produïda amb energies renovables. Fins i tot quan acaben la seva vida útil poden reutilitzar com bateries estacionàries per regular el consum domèstic.

El futur de la mobilitat passa per un urbanisme que potencïi la proximitat  i redueixi la necessitat de trajectes llargs, on l'ús del transport col·lectiu segueixi sent majoritari, com ja passa en moltes de les nostres ciutats. I que quan necessitem viatjar en cotxe puguem triar el més apropiat entre una flota elèctrica de mobilitat compartida, de forma més eficient en temps, energia i cost, i sense haver de fabricar un cotxe nou per persona.

El que necessitem és el servei de mobilitat, no la possessió de el vehicle.