Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Divendres, 22 Novembre 2024

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

8 M 2024 dones lesbianes i trans

COESPE logo        Marea pensionista de Catalunya logo

Per la desaparició de la bretxa de gènere en pensions

Continuant amb la preparació del 8M, avui ens toca parlar de la bretxa de gènere en pensions.

Explicar què és la bretxa de gènere en pensions és fàcil. Aquesta bretxa és la diferència entre la mitjana de les pensions percebudes pels homes i la mitjana de les pensions percebudes per les dones. En aquest moment, estem parlant que les dones cobren unes pensions que són, de mitjana, un 32% menys que els seus companys. Euro amunt, euro avall uns 400 € menys al mes.

També és fàcil explicar per què succeeix això, ho sabeu. La bretxa de gènere en les pensions està directament relacionada amb la bretxa de gènere en salaris que, al seu torn està relacionada amb el treball de cures.

Hi ha diferents formes de mesurar la bretxa salarial (comparar el salari mitjà per hora o per any) i per això els resultats poden variar, però el que no es pot negar és que existeix. L'OIT ho reconeix i Comissions Obreres (CC. OO) situa la bretxa en el 20,9%: el salari mitjà anual dels homes és de 27.322 euros i de 22.601 euros per a les dones, la qual cosa significa que una dona cobra 4721 € menys a l'any.

Per què existeix la bretxa salarial?

Cadascú pot esgrimir diverses raons: treball cobrat en B, a temps parcial, en llocs infravalorats per feminitzats, carreres de cotització curtes amb llacunes lligades al tema de les cures tant de fills com pares, salaris diferents per a treballs semblants, impossibilitat de cobrar determinats complements…

Però les dones opinem que la causa real està en el tema de les cures. Les dones encara ocupem més hores en les tasques domèstiques i de cures a altres persones i aquest temps va en detriment de l'ocupació remunerada.

Aquesta divisió sexual del treball està basada en idees profundament arrelades, però és el que explica que, mentre els homes pràcticament no modifiquen el seu comportament laboral, les dones si ho fan per poder conciliar família i treball, tot sabent que això repercutirà en el seu salari i, per tant, en la seva futura pensió.

A Espanya, la política de conciliació li surt pràcticament gratis a l'Estat: algú s'estranya que Espanya tingui una de les taxes de natalitat més baixa?

La dificultat està en quines solucions se li busquen. Podem denunciar fins a quedar-nos afòniques, però el problema de la bretxa de gènere en pensions que apareix en el moment de la jubilació arrenca trenta, quaranta o cinquanta anys enrere, quan la jubilada actual tenia vint o trenta anys.

Si no es pot tornar enrere en el temps, com s'arregla el desgavell?

Perquè a causa del principi que tots els espanyols som iguals davant la llei no podem exigir «pegats només per a dones». Per això, hi ha homes que han pogut reclamar davant els tribunals el complement per bretxa de gènere i han guanyat. I ens sembla bé. Però ens continua deixant el problema de la bretxa de gènere.

Les dones apliquem al problema una frase meravellosa del Maig del 68 «Siguem realistes, demanem l'impossible» i això fem. Per això demanem:

  • La unificació de totes les pensions (no només les de jubilació) en el règim general de la SS. No més, Règims especials.
  • Igualar les pensions mínimes amb el salari mínim interprofessional. Recorda que si això s'apliqués significaria 1134 € x 14 pagues.
  • Aplicar el complement per a la reducció de la bretxa de gènere amb efectes retroactius.
  • Augmentar les pensions de viduïtat fins al 100% de la base de cotització del company, si la vídua no té un altre tipus d'ingressos. I també baremar la pensió de viduïtat per a aquelles que sí que en disposen.

Fins i tot d'aconseguir-se, les dones sabem que hi hauria dones que podrien quedar-se al marge d'aquestes millores, però serien moltes menys i, llavors sí, es podria aplicar mesures més puntuals, a mida d'aquests casos. També sabem que és molts diners, sumes enormes, però que aquests diners estan amagats en les despeses impròpies de la SS o les despeses militars.

Per això seguim en la lluita al crit de

Governi qui governi, el públic es defensa!

4 de març de 2024