Malik i la seva família van ser forçats a desplaçar-se a Rafah. Malik estava aterroritzat pel só dels cohets (missils) i el constant bombardeix israelita. Durant 129 dies Malik va viure amb por fins que va ser assassinat...conjuntament amb la seva família  el 12 de febrer de 2024. Que descansin al paradís. En els últims tres mesos de 2023, any que va marxar entre crits i llàgrimes de dolor, Israel va assassinar a un nen palestí a Gaza cada 10 minuts i va destruir les tres quartes parts dels habitatges de la Franja, creant un infern d'enderrocs i mort.

Milers de persones s'han manifestat avui pel Passeig de Gràcia per donar suport al poble palestí, que està patint la barbàrie del sionisme israelita. El genocidi del poble palestí a mans d'animals israelites que serveixen els interessos de EEUU i d'Europa ja ha provocat fins el moment més de 100.000  víctimes, entre morts, ferits i desapareguts, en quatre mesos. Avui, 25 de febrer de 2024, la gent a la ciutat de  Barcelona ha cridat unànimament que Palestina guanyarà, que Gaza no romandrà mai sola.

__________________________________________________________________________

Des que Netanyahu va ordenar la més feroç operació de venjança després de l'atac d'Hamàs a l'octubre, l'objectiu de l'exèrcit israelià ha estat terroritzar als palestins, destruir les seves cases, expulsar-los de la Franja, matar sense descans com un déu ombrívol assedegat de sang: el govern de Tel- Aviv, que mata també a Cisjordània sense contenir-se, vol ara completar la neteja ètnica i la deportació de la població palestina que el jueu polonès David Gruen (el Ben-Gurión de la mitologia sionista) i els seus van iniciar en 1948 i que va culminar en les matances de la Nakba i en la destrucció de centenars de poblacions palestines

Jamal, a la dreta de la imatge, un nadó de 5 mesos al nord de Gaza, va morir de fam el 25 de gener de 2024 perquè la seva família no tenia accés a menjar i aigua enmig del genocidi d'engoig bloqueig israelià a Gaza.

Als pocs dies de l'inici dels bombardejos israelians sobre Gaza, no hi havia ja electricitat, ni aigua, escassejaven els aliments, i llargues caravanes repletes de nens fugien cap al sud de la Franja, mentre Israel s'acarnissava abocant un diluvi de bombes. Sense recursos, les poblacions, barris i camps de refugiats van ser sistemàticament destruïts.

A mitjan novembre, Israel va permetre l'entrada de dos camions de combustible al dia, per a evitar el col·lapse del sistema de tractament de les aigües residuals. No ho va fer per a evitar sofriment als palestins, sinó per a prevenir l'aparició de malalties que podrien afectar també els seus soldats. El president del Consell de Seguretat Nacional israeliana, Tzachi Hanegbi, advertia: "Si esclatés una plaga, hauríem de detenir la guerra."

Rates com Sara Netanyahu, com Amichai Elinyahu, com Bezalel Smotrich o com Nissim Vaturi intenten destruir el poble palestí.

Els catalans no es cansaran mai de lluitar contra les rates que porten el virus de la mort a Gaza, com Sara Netanyahu, la dona de primer ministre, que escrivia en les xarxes socials : "El poble de Gaza hauria de ser capturat viu i torturat un a un, arrencant-li les ungles i escorxant-los vius." O la rata d'Amichai Elinyahu, ministre del govern Netanyahu i fill i net de rabins d'extrema dreta d'origens irakians, que va demanar que es llançessin bombes atòmiques sobre la Fanja de Gaza. O la rata del ministre de Finances, Bezalel Smotrich, fill d'altre rabí i amb origens ucraïnians, que va sentenciar: " No hem de permetre que dos milions de palestins romanguin a Gaza un cop finalitzada la guerra". O la rata del vicepresident del parlament israelià, Nissim Vaturi, del Likud, que no es va poder contenir i va exigir al govern isaraelià que incendiés tota la Franja: "Incendiin Gaza ara". O el que va dir la rata del ex-ambaixador israelià en Itàlia que afirmava amb odi: "Tenim un propòsit: destruir Gaza. Destruir aquest mal absolut, absolut."

Els nens, un blanc fàcil

En un dels vídeos que algú va gravar aquests dies, es veia a un nombrós grup d'homes joves descarregant a Gaza els cadàvers que havien arribat en la llarga i repleta caixa d'un camió. Hi havia molts embalums petits: eren els nens. Tots estaven embolicats en un sudari blanc, i un dels petits supervivents observava l'escena en silenci, l'enorme i allargada rasa on dipositaven les mortalles i les víctimes, l'excavadora que havia aixecat la terra, les senzilles cases dels refugiats al fons, mentre altres homes silenciosos, detinguts davant la fossa, miraven l'escena amb tot el dolor del món en els seus ulls, com si veiessin la destinació de les seves vides.

Un mísil israelià va destruir el dijous 19 d'octubre una escola de la UNRWA, l'agència de l'ONU per als refugiats palestins, causant nombrosos morts, i va poder veure's el gest tendre d'un metge que, mentre abraçava a un nen palestí que tremolava de por, va esclafir a plorar. El diari francès Le Monde va informar que l'hospital Al Ahli ja havia sofert danys el 14 d'octubre a causa dels bombardejos israelians, i que l'endemà "l'exèrcit israelià va cridar al director de l'hospital per a dir-li que aquells trets previs eren avisos perquè evacuessin", segons va donar compte al ministeri de Sanitat de Gaza. Altres metges no podien tampoc resistir l'horror i tractaven de salvar vides amb llàgrimes en els seus ulls. Aquest dijous d'octubre, el director de l'Hospital Europeu de Gaza, el doctor Al-Akkad, es preguntava, desolat, davant els cadàvers de nens dipositats en una llitera: "Mirin a aquests nens. Qui està matant a aquests nens?"

En aquest instant, 1524 nois ja havien estat rebentats per les bombes israelianes. Ara són ja més de nou mil els nens assassinats: la major barbàrie dels últims anys. I ningú està fora de perill: més de cent periodistes que tractaven d'informar el món de la massacre han estat assassinats per l'exèrcit hebreu. Un d'ells, Wael Al Dahbouh, periodista d'Al Yazira, va veure com tots els seus familiars van morir sota les bombes israelianes.

No, no ens cansarem mai de defensar al poble palestí de la població israelita, que com explica Higinio Polo en un article publicat a El Viejo Topo, "amb poques excepcions, (entre elles el Partit Comunista d'Israel, que califica, amb rigor, de feixista al govern de Netanyahu; o bé els ortodoxes hasidim i alguns nuclis pacifistes valents com B'Tselem), clama venjança  i recolça els bombardeixs i la invasió de Gaza, en una debacle moral, la vergonya de la qual arrossegarà per sempre. Perquè la majoria dels israelites tanquen els ulls davant el patiment palestí: és capaç d'aixecar assentaments il·legals a uns pocs kilòmetres del gegantí camp de concentració de Gaza, de les carreteres tallades, es capaç de recolçar els chek-points, les gàbies per on tenen que passar els palestins, el robatori de terres, els assessinats comessos per colons i militars , la destrucció de qualsevol esperança. Mentre bona part de la juventut israeliana ballava, els palestins continuaven empresonats en l'infern. Però Israel no representa als jueus, malgrat que sigui pel sencill fet de que la majoria de jueus no són israelites; de fet, no recolçen a l'Estat terrorista d'Israel.

Amb un odi malaltís, Netanyahu i el seu sanguinari govern volen expulsar a tots els palestins de Gaza, de Jerusalem i de Cisjordània, en una deportació forçosa que recorda els dies de la Segona Guerra Mundial.  Els seus ministres i militars no tenen prou saben que quan finalitzava l'any 2023 Israel ja havia assassinat en Gaza  a més de vint-i-dues mil palestins (ara hi han 100.000 víctimes entre morts, ferits i desapareguts). El seu exèrcit ha destruit les universitats palestines, els hospitals, mesquites, esglesies, escoles, biblioteques, vivendes, i el desplaçament forçat, la fam, la neteja ètnica, deportació, perquè la ocupació militar israeliana té un propòsit: expulsar els palestins de la seva terra, com en 1948. Una nova Nakba. Centenars de milers de palestins han hagut de fugir, aterroritzats sota les bombes, vers el sud de Gaza, sense res, amb la vida en una petita motxilla, esperant que el món posi fi al genocidi.

Les dues precioses germanes Jenna i Dena van ser assassinades per avions de guerra israelians juntament amb un gran nombre dels seus parents. Que descansin al paradís.

En les raneres d'un món que agonitza i té les mans tacades de sang palestina, Netanyahu i Biden, Von der Leyen i Sholtz, Macron y Sánchez, Sunak i Meloni, son gairabé el negre presagi del futur que el capitalisme ofereix: un paisatje d'explotació, matançes, d'expolis i bombardeixs."

Segons Lluita Internacionalista, "Israel és una aposta de l'Imperialisme des de la seva fundació, el 1947-48, que va ser el resultat de la confluència de tres factors. El primer, la necessitat de l'Imperialisme de torn (primer, el britànic, després el de EEUU) de tenir un portaavions en un lloc clau per al control de les reserves de gas i el petroli mundials i també per la seva ubicació privilegiada al mig de les rutes del comerç internacional a través del canal de Suez. El segon, el sionisme, un moviment polític que aspira a crear un estat ètnicamente pur només per als jueus, un projecte racista per definició. I en tercer lloc, l'enorme pes del capital financer en la fase actual i depredadora del capitalisme, que fusiona els interessos imperialistes amb els del sionisme.

L'Estat d'Israel només es pot entendre com un producte de la fase imperialista del capitalisme global. I no cal ser marxista per entendre-ho. El mateix Joe Biden ha dit en moltes ocasions que "Si Israel no existís l'hauriem d'inventar", i fa poc el nebot de Kennedy, Robert Kennedy Jr. assegurava que "Israel és el nostre portaavions", "els nostres ulls i les nostres orelles" al Pròxim Orient, a més d'una inversió molt rentable per a la indústria militar estadunidenca. L'Estat d'Israel és l'únic Estat que neix no com un apèndix, sino com a part intrínseca de l'Imperialisme dominant al planeta...."

Membres de Marea Pensionista de Catalunya donen suport al poble palestí amb la seva presència a la manifestació d'avui, 25022024, als Jardinets de Gràcia.

"Totes i tots diuen, i ens sumem: Alto-el-foc immediat, alt al bombardeig i al bloqueig de Gaza, alt al genocidi del poble palestí! Això és el més urgent. Però per a obtenir una pau duradora cal solucionar el problema de fons que està en l'origen de l'opressió i violència contra el poble palestí des de fa 75 anys (la “Nakba”), és a dir l'ocupació i colonització de la terra del poble palestí, l'apartheid d'Israel contra els palestins," han dit en un comunicat Marea Pensionista de Catalunya.

El moviment de pensionistes de Badalona també va assistir a la manifestació per demanar que s'aturi el genocidi del poble palestí.

El Centre Delàs d'Estudis per la pau s'ha sumat a la manifestació d'aquest 25 de febrer de 2024, amb el lema Aturem el Genocidi a Palestina i posem fi al comerç d'armes i a les relacions amb Israel.

Informació i imatges de Maxi Martos, del blog de lasafueras.info. Asociación Cultural las afueras.