Informació enviada per Amnistia Internacional a Maxi Martos, del blog de las afueras. Asociación Cultural Las afueras.

ANTECEDENTS DE LA NOTÍCIA

La periodista italiana Stefania Maurizi, col·laboradora periodística de les filtracions de Wikileaks des del principi, s'ha reunit en incomptables ocasions amb Assange. Però només en dues d'elles ell estava en llibertat. "Mai s'havia empresonat un periodista a Occident per revelar crims de guerra del mateix Govern que el processa i condemna", denuncia.

 
A la pregunta del diari Público.es, per què estan disposats els EUA i el Regne Unit a violar les lleis internacionals i els drets humans per acabar amb Assange ?, la periodista italiana contesta el següent:

Els EUA vol destruir Assange i Wikileaks des del primer moment. Ja el 2008 el Centre de Contrainteligencia de l'Exèrcit dels EUA, el ACIC, havia decidit que Wikileaks i les seves fonts havien de ser liquidats. Després, quan el 2010 Wikileaks va començar a publicar "Collateral Murder" i els documents secrets de la guerra de l'Afganistan, les autoritats dels EUA van obrir immediatament una investigació secreta sobre Assange i els seus periodistes per un Gran Jurat en Alexandria (Virgínia). Els EUA han estat investigant a Wikileaks en secret mitjançant aquest Gran Jurat durant tota una dècada. Mai s'ha vist que una organització periodística fos investigada durant deu anys a Occident, ni que les seves targetes de crèdit i comptes bancaris fossin sobtadament bloquejades extrajudicialment, com va passar amb Wikileaks quan va començar a publicar els cables de la diplomàcia nord-americana. Ni s'ha vist mai que l'editor d'un mitjà de comunicació hagi estat privat de llibertat per sempre per haver revelat informació rellevant sobre els crims comesos [a l'Iraq, l'Afganistan i Guantánamo] pel mateix Govern que el condemna.

Assange va perdre la llibertat fa deu anys, el 7 de desembre de 2010, i una dècada després es troba a punt d'anar a la presó per a la resta de la seva vida. La seva experiència vital en tot aquest temps és alarmant per a tots nosaltres com a periodistes: ha passat tot aquest temps intentant trobar protecció i inicialment va intentar obtenir asil a Suècia per la seva tradició de protegir la transparència i la llibertat d'expressió. No estava buscant un lloc on amagar-se, sinó on se li protegís dels que volen impedir que reveli crims de guerra i tortures. Però la Fiscalia sueca va acabar també perseguint-lo, amb una excusa que ha acabat demostrant-se falsa.

"Va buscar refugi a Suècia per la seva tradició d'asil i la Fiscalia sueca el va perseguir amb una excusa falsa"

La llarga lluita d'Assange per trobar protecció és la mateixa de qualsevol periodista amenaçat per revelar informació sensible d'interès públic. I el seu cas ha demostrat que no hi ha lloc segur per aquell que denuncia de forma veraç crims de lesa humanitat comesos per un Estat com els EUA. És devastador per a la llibertat de premsa i d'expressió a tot el món.

 
Dilluns que ve, 4 de gener de 2021, la justícia britànica ha de comunicar la sentència sobre l'extradició de Julian Assange als EUA.

El 5 d'abril de 2010 10:44 EST WikiLeaks va publicar un vídeo militar classificat dels Estats Units que mostra l'assassinat indiscriminat de més d'una dotzena de persones al suburbi iraquià de Nova Bagdad, inclosos dos membres del personal de notícies de l'agència de notícies Reuters .

Reuters ha estat tractant d'obtenir el vídeo a través de la Llei de Llibertat d'Informació, sense èxit des del moment de l'atac. El vídeo, filmat des de la mira d'un helicòpter Apache, mostra clarament l'assassinat no provocat d'un empleat de Reuters ferit i els seus rescatadors. Dos nens petits que van participar en el rescat també van resultar greument ferits.

Els militars no van revelar com va ser assassinat el personal de Reuters i van declarar que no sabien com van resultar ferits els nens.

Després de les demandes de Reuters, l'incident va ser investigat i l'exèrcit americà va concloure que les accions dels soldats estaven d'acord amb la llei de conflictes armats i les seves pròpies "Regles d'enfrontament".

En conseqüència, WikiLeaks va publicar les Regles de combat classificades per a 2006, 2007 i 2008, revelant aquestes regles abans, durant i després dels assassinats.

WikiLeaks va llançar tant el vídeo original de 38 minuts com una versió més curta amb una anàlisi inicial. S'havien agregat subtítols a les dues versions de les transmissions de ràdio.

WikiLeaks va obtenir aquest vídeo, així com els documents de suport, de diversos denunciants militars. WikiLeaks va fer tot el possible per verificar l'autenticitat de la informació que va rebre. Va analitzar la informació sobre aquest incident d'una varietat de material font. Van parlar amb testimonis i periodistes directament involucrats en l'incident.

WikiLeaks va assegurar-se que tota la informació filtrada que va rebre tingués l'atenció que mereixia.

En aquest cas particular, algunes de les persones assassinades eren periodistes que simplement estaven fent la seva feina: arriscant les seves vides per informar sobre la guerra. Iraq és un lloc molt perillós per als periodistes: entre 2003 i 2009, 139 periodistes van ser assassinats mentre realitzaven la seva feina.

Wikileaks va aconseguir, a través del seu treball de recerca, els milions de correus electrònics confidencials de Stratfor (entre els seus analistes i amb els seus clients) de 2004 a desembre de 2011. Stratfor Global Intelligence és una companyia d'espionatge privada (La Cia en l' ombra ) els clients inclouen als serveis secrets, els ministeris de Defensa i d'Exteriors, i les ambaixades de la majoria dels països industrialitzats (inclosa Espanya), a més de les més grans multinacionals del planeta, així com milers de documents adjunts que contenen, sovint informes reservats de les grans corporacions, com Goldman-Sachs o la Unió de Banques Suïsses (UBS), i de centres d'intel·ligència i contra-terrorisme com el Department of Homeland Security dels EUA o la Drug Enforcement Administration (DEA).

En realitat, el veritable "delicte" de Julian Assange va ser difondre el 2010 mitjançant Wikileaks més de 700.000 documents classificats sobre les operacions militars i diplomàtiques estat--americans, sobretot a l'Iraq i l'Afganistan, que van revelar crims de guerra i de lesa humanitat, detencions extrajudicials, actes de tortura, com a Guantánamo, i altres violacions de drets humans. Va ser aquesta informació, que posava en evidència les polítiques nord-americanes de destrucció i pillatge empreses amb pretextos com el de la "guerra al terrorisme", la raó per la qual la diplomàcia de país nord-americà va emprendre una operació judicial encoberta contra Assange, en la qual l'exercici de la llibertat de premsa es va convertir en delicte d'espionatge, una acusació fabricada amb la pretensió de donar una aparença jurídica al que sens dubte és una persecució política.

Per aquest motiu l'organització de transparència informativa sense ànim de lucre fundada per Julian Assange no només està sotmesa a l'assetjament de Washington i de tots els seus aliats, sinó que pateix també un bloqueig bancari mundial extrajudicial capitanejat pels gegants que dominen gairebé totes les transaccions amb targetes de crèdit i en internet del món: Bank of America, VISA, Mastercard, PayPal i Western Union. Aquest bloqueig, sense precedents en la història, es va imposar només deu dies després del cèlebre Cablegate, que va exposar al nu les mentides de la política exterior dels EUA i de les altres potències, i a l'ésser promogut per imperis financers privats ha estat possible que s'executés per sobre de les mateixes lleis que el Govern nord-americà va descobrir des del principi que li impedien declarar un embargament oficial contra Wikileaks.

L'organització d'Assange no ha comès cap delicte, sinó que només ha utilitzat el dret a la llibertat d'expressió que estableix la Primera Esmena de la Constitució dels EUA (i en la Declaració Universal dels Drets Humans) per desvetllar els ciutadans del planeta les terribles veritats que els seus governants els oculten. Només pel fet de publicar la veritat sobre la guerra, Wikileaks ha estat sotmesa a un agressiu setge bancari mundial que erigeix ​​una muralla entre l'organització i els seus seguidors, impedint que aquests ciutadans donin suport a una causa que consideren justa. I aquest nou Mur de Berlín l'han aixecat els emporis del capitalisme en violació de les seves pròpies lleis capitalistes de lliure competència i de relacions mercantils, empresonant monetàriament a una sola organització que no ha violat la llei de cap país i tallant-li el seu subministrament financer vital en tots els països.

Cada vegada que els tribunals i juristes han examinat les activitats de Wikileaks han conclòs que són perfectament legítimes.

A Austràlia es va obrir una investigació judicial formal, instigada pels EUA, que va dictaminar que ni les operacions de l'organització ni les d'Assange poden ser perseguides per la justícia. Als EUA, el secretari del Tresor, Timothy Geithner, va haver de reconèixer el gener del 2011 que no hi ha fonaments per posar oficialment a Wikileaks en una llista negra. No hi ha processos judicials contra l'organització ni contra un sol dels seus membres, per la filtració d'informació confidencial, en cap lloc del món.

Molts experts s'han alineat per defensar Assange, inclòs el llegendari denunciant dels Papers del Pentàgon, Daniel Ellsberg.

El 1971, Ellsberg va publicar els Papers del Pentàgon, la història secreta de la guerra dels Estats Units a Vietnam, que documenta com els successius governs li havien mentit a la població nord-americana sobre la guerra. Tal com Assange, Ellsberg va proporcionar els documents filtrats al diari The New York Times. També com Assange, Ellsberg va ser acusat sota la Llei d'Espionatge i podria haver passat la seva vida a la presó. Finalment, un jutge va desestimar el cas quan es va revelar que el llavors president Nixon havia ordenat violacions de domicili il·legals a la recerca d'informació negativa sobre Ellsberg.

En una declaració en defensa d'Assange que va presentar al tribunal de Londres, Ellsberg va reflexionar sobre la importància de les revelacions de Wikileaks. "Considero que es troben entre les revelacions veraços més importants sobre el comportament criminal ocult de l'Estat que s'han fet públiques en la història dels Estats Units". Ellsberg va afegir: "El poble nord-americà necessitava saber amb urgència el que es feia de forma rutinària en el seu nom, i no hi havia una altra manera de saber-ho que mitjançant la divulgació no autoritzada".

No obstant això, el càrtel dels cinc emporis financers continua cometent impunement accions il·legals i sabotatges contra Wikileaks a tot el món. El cap d'aquesta aliança antitransparència, Bank of America, fins i tot va encarregar al bufet washingtonià Hunton & Williams que contractés a un consorci de tres companyies d'intel·ligència nord-americans (entre elles, HBGary, recomanada pel Departament de Justícia dels EUA) perquè executessin un atac sistemàtic múltiple, a un cost de dos milions de dòlars mensuals, per tal de sabotejar, hackejar i desprestigiar Wikileaks. El pla d'atac inclou com a objectius fins als periodistes i advocats que donen suport a Wikileaks, i preveu desacreditar les ONG afins, sembrar dubtes sobre la veracitat dels documents descoberts, contractar informàtics perquè penetrin i destrueixin els servidors de l'organització a Suècia i França, i fins a organitzar una campanya mediàtica per convèncer el públic que les activitats de Wikileaks són extremistes i temeràries. Una ofensiva que ja comença a tenir èxit quan grans diaris que van publicar el Cablegate original estan ara renegant de l'organització i denigrant les seves operacions.

Els correus abasten de 2004 a desembre de 2011

En canvi, la batalla legal sembla començar a decantar a favor de la llibertat d'informació, sobretot després que l'Oficina de l'Alt Comissionat de l'ONU per als Drets Humans critiqués durament el bloqueig bancari contra Wikileaks, igual que ho han fet el Relator Especial de l'ONU per a la Promoció i Protecció de la Llibertat d'Opinió i Expressió, i el Relator Especial per la Llibertat d'Expressió de la Comissió Inter-Americana sobre Drets Humans.

A més, en els propers dies hauria de decidir la divisió anti-trust de la Comissió Europea si obre una investigació exhaustiva sobre les greus violacions de les lleis de la competència comeses pel càrtel dels cinc grans al bloquejar econòmicament a Wikileaks. La Direcció General de Competència sol decidir aquest tipus de denúncies en un termini de tres a quatre mesos, però aquesta vegada ja porta set mesos sense donar una resposta. S'atrevirà la Unió Europea a desafiar els veritables amos del món?

La CIA a l'ombra es finança en gran part amb diners públics dels països occidentals.

Stratfor Global Intelligence s'aprofita de la informació reservada dels mateixos clients als quals ven els seus anàlisis i informes, ja que els militars, diplomàtics i agents d'intel·ligència de les institucions i nacions als que cobra lucratives subscripcions anuals són, al seu torn, els que revelen als analistes de Stratfor les dades que ells coneixen i les posicions i interessos confidencials dels seus propis governs i organitzacions.

És a dir, la CIA a l'ombra es finança en gran part amb diners públics dels països occidentals, ja que les seves quotes són pagades per moltíssims ministeris i organismes oficials de tot el món (encara que està fonamentalment al servei dels EUA des de la base a Austin, Texas), i al mateix temps es nodreix de la informació que li proporcionen els mateixos als quals després es la ven. Un negoci rodó sorgit de la doctrina neoliberal d'externalitzar tots els serveis públics (inclosos els secrets) i que consisteix en privatitzar fins l'espionatge.

Informació extreta del diari  digital Publico, de Wikileaks i d'Amnistia Internacional.