Milers de manifestants han recorregut els carrers del Raval, des de la Rambla del Raval fins a les Rambles, per donar suport al poble palestí, que està patint un genocidi premeditat amb el suport de EEUU i Europa, avui 17 de febrer de 2024.

#TikTok https://vm.tiktok.com/ZGeAJLBkY/ Clica aquí si vols veure el discurs d'una activista palestina davant els manifestants.

 El Viejo Topo

Per Higinio Polo

En els últims tres mesos de 2023, any que va marxar entre crits i llàgrimes de dolor, Israel va assassinar a un nen palestí a Gaza cada 10 minuts i va destruir les tres quartes parts dels habitatges de la Franja, creant un infern d'enderrocs i mort.

_____________________________________________________

Des que Netanyahu va ordenar la més feroç operació de venjança després de l'atac d'Hamàs a l'octubre, l'objectiu de l'exèrcit israelià ha estat terroritzar als palestins, destruir les seves cases, expulsar-los de la Franja, matar sense descans com un déu ombrívol assedegat de sang: el govern de Tel- Aviv, que mata també a Cisjordània sense contenir-se, vol ara completar la neteja ètnica i la deportació de la població palestina que el jueu polonès David Gruen (el Ben-Gurión de la mitologia sionista) i els seus van iniciar en 1948 i que va culminar en les matances de la Nakba i en la destrucció de centenars de poblacions palestines.

Als pocs dies de l'inici dels bombardejos israelians sobre Gaza, no hi havia ja electricitat, ni aigua, escassejaven els aliments, i llargues caravanes repletes de nens fugien cap al sud de la Franja, mentre Israel s'acarnissava abocant un diluvi de bombes. Sense recursos, les poblacions, barris i camps de refugiats van ser sistemàticament destruïts.

A mitjan novembre, Israel va permetre l'entrada de dos camions de combustible al dia, per a evitar el col·lapse del sistema de tractament de les aigües residuals. No ho va fer per a evitar sofriment als palestins, sinó per a prevenir l'aparició de malalties que podrien afectar també els seus soldats. El president del Consell de Seguretat Nacional israeliana, Tzachi Hanegbi, advertia: "Si esclatés una plaga, hauríem de detenir la guerra."

Enmig de la foscor i la por, els fills i néts dels refugiats palestins de 1948 s'abraçaven, però no hi havia pietat per a ells: Txipi Navon, una assessora de Sara Netanyahu, l'esposa del primer ministre, escrivia en les xarxes socials: "El poble de Gaza hauria de ser capturat viu i torturat d'un en un, arrencant-los les ungles i escorxant-los vius".

Amichai Eliyahu, ministre del govern Netanyahu i fill i nét de rabins d'extrema dreta d'orígens iraquians, va demanar que es llancessin bombes atòmiques sobre la Franja de Gaza, i el ministre de Finances, Bezalel Smortrich, fill d'un altre rabí i amb orígens ucraïnesos, va sentenciar :"No cal permetre que dos milions de palestins romanguin a Gaza després de la guerra."

Tampoc el vicepresident del parlament israelià, Nissim Vaturi, del Likud, es va contenir: va exigir al govern israelià que incendiés tota la Franja: "Cremin Gaza ara!" Van arribar també les declaracions de l'ex ambaixador israelià a Itàlia que afirmava amb odi: "Tenim un propòsit: destruir Gaza. Destruir aquest mal absolut, absolut."

Objectiu la neteja ètnica.

"Deixeu-nos tornar a Gaza a morir amb els nostres fills". 

Perquè aquest és el programa polític del govern israelià: la neteja ètnica, l'expulsió, la deportació, i per a això són capaces de omplir-se les mans de sang. El 14 d'octubre de 2023 va aparèixer un aterridor titular en alguns periòdics europeus: els treballadors palestins atrapats a Israel als qui l'exèrcit impedia tornar a les seves cases amb les seves famílies clamaven: "Deixeu-nos tornar a Gaza a morir amb els nostres fills". Aquest mateix dia, el Tsahal havia bombardejat un camió amb remolc replet de palestins que es dirigien al sud complint les ordres del propi exèrcit israelià. Van morir setanta persones.

L'endemà, els palestins informaven: "Lamentem profundament transmetre que el professor Midhat Saidem, un cirurgià i especialista en cremades que era indispensable a l'Hospital Shifa de Gaza, va ser assassinat en un atac aeri israelià. Assassinat després de tornar a la seva casa per a descansar després de set dies de servei incessant atenent a centenars de ferits greus. La pèrdua del professor Midhat és una tragèdia en si mateixa, però es veu agreujada per la devastadora notícia que la seva esposa i fills, així com els seus dos germans i les seves esposes, també van ser assassinats."

Més de dos milions de persones eren forçades a fugir de les seves cases en tot just uns dies, repetint la deportació i la matança bíblica de 1948. Les organitzacions humanitàries declaraven que ordres semblants no s'havien vista mai en les guerres contemporànies. Mentrestant, a Cisjordània, els colons israelians i l'exèrcit executen també a palestins. En els primers dies de l'operació sobre Gaza, ja havien assassinat a cinquanta-quatre persones desarmades en aquests territoris ocupats, i en 2023 han eliminant a més de cinc-cents palestins. Però res deté a aquest déu iracund i venjatiu dels sionistes. Netanyahu arengava a les seves tropes en els límits de Gaza i els animava a executar la "següent fase": envair la Franja per a continuar matant i destruint amb ferotgia. Després, sense pietat, va arribar la dalla de Tsahal.

Els nens, un blanc fàcil

En un dels vídeos que algú va gravar aquests dies, es veia a un nombrós grup d'homes joves descarregant a Gaza els cadàvers que havien arribat en la llarga i repleta caixa d'un camió. Hi havia molts embalums petits: eren els nens. Tots estaven embolicats en un sudari blanc, i un dels petits supervivents observava l'escena en silenci, l'enorme i allargada rasa on dipositaven les mortalles i les víctimes, l'excavadora que havia aixecat la terra, les senzilles cases dels refugiats al fons, mentre altres homes silenciosos, detinguts davant la fossa, miraven l'escena amb tot el dolor del món en els seus ulls, com si veiessin la destinació de les seves vides.

Un mísil israelià va destruir el dijous 19 d'octubre una escola de la UNRWA, l'agència de l'ONU per als refugiats palestins, causant nombrosos morts, i va poder veure's el gest tendre d'un metge que, mentre abraçava a un nen palestí que tremolava de por, va esclafir a plorar. El diari francès Le Monde va informar que l'hospital Al Ahli ja havia sofert danys el 14 d'octubre a causa dels bombardejos israelians, i que l'endemà "l'exèrcit israelià va cridar al director de l'hospital per a dir-li que aquells trets previs eren avisos perquè evacuessin", segons va donar compte al ministeri de Sanitat de Gaza. Altres metges no podien tampoc resistir l'horror i tractaven de salvar vides amb llàgrimes en els seus ulls. Aquest dijous d'octubre, el director de l'Hospital Europeu de Gaza, el doctor Al-Akkad, es preguntava, desolat, davant els cadàvers de nens dipositats en una llitera: "Mirin a aquests nens. Qui està matant a aquests nens?" En aquest instant, 1524 nois ja havien estat rebentats per les bombes israelianes. Ara són ja més de nou mil els nens assassinats: la major barbàrie dels últims anys. I ningú està fora de perill: més de cent periodistes que tractaven d'informar el món de la massacre han estat assassinats per l'exèrcit hebreu. Un d'ells, Wael Al Dahbouh, periodista d'Al Yazira, va veure com tots els seus familiars van morir sota les bombes israelianes.

El món davant el genocidi

Von de Leyen, Biden, Sunak, Sánchez, es van afanyar a visitar Israel per a mostrar el seu suport al govern de Netanyahu: no van tenir el menor gest cap a les víctimes palestines, els milers de morts, els centenars de milers de persones que fugien cap al sud de la Franja: la sinistra paradoxa que va portar al món a contemplar amb horror a refugiats fugint de camps de refugiats, mentre el Tshal continuava bombardejant, destruint hospitals, escoles, infraestructures, tallant l'aigua, impedint l'arribada d'aliments, medicines.

Si en els atacs israelians de 2008, els metges palestins es veien obligats a netejar amb mànegues la sang que cobria els sòls dels quiròfans, des d'octubre de 2023 ni tan sols van poder fer-ho. Israel, en les primeres dues setmanes de bombardejos, ja havia destruït cent mil habitatges, la quarta part de totes les de Gaza. Més de vint-i-dos mil persones han estat assassinades, gairebé la meitat nens, i la població està morint de fam, segons va denunciar el Programa Mundial d'Aliments de l'ONU.

En aquests dies, va morir en un bombardeig israelià Heba Abu Neda, una poeta i novel·lista palestina. La jove va deixar una nota: "Si morim, sàpiguen que estem satisfets i ferms, i diguin al món, en el nostre nom, que som persones justes, del costat de la veritat". El seu últim poema deia: "La nit a la ciutat fosca, excepte per la lluentor dels míssils; silenciosa, excepte pel so del bombardeig; aterridora, excepte per la promesa tranquil·litzadora de l'oració; negra, excepte per la llum dels màrtirs".

El món ha vist la desesperació i el dolor de les mares abraçant als seus fills morts, embolicats en el sudari blanc a què els ha condemnat l'odi d'Israel. Ha vist al desolat pare que posava unes galetes a la mà del seu nen mort; a la dona trista que abraçava la sabata del seu marit, l'única cosa que havia quedat d'ell. Un altre palestí cridava la seva desesperació per la mort de la seva esposa i els seus fills, abraçat a un tros de ciment de la seva casa destruïda. El món ha escoltat les paraules del responsable d'UNICEF sobre els nens amb els seus membres amputats que només tenien aigua bruta per a beure, i les del metge espanyol que explicava com els nens ferits en els bombardejos morien després perquè no podien ser atesos en el caos i la destrucció. A centenars de nens ferits pels bombardejos se'ls han hagut d'amputar, sense anestèsia, braços o cames, perquè Israel no permet l'entrada de subministraments mèdics a Gaza.