MANIFEST

Les xifres són a vegades com la pluja; des de lluny, a cobert, no ens mullen i ens acostumem de tal manera al seu rumor incessant que al final no les sentim caure. La massacre israeliana en Palestina no és la pluja que cau darrere de la finestra. És un xàfec que retrunyeix des de fa quatre mesos en la consciència de la humanitat -el més recent i atroç dels quals sofreix el poble palestí des de fa 75 anys.

Imatge de l'acte que s'ha fet aquets matí, 16 de febrer, a la Plaça Sant Jaume, un cop han finalitzat la vaga de fam les 3 persones que l'han protagonitzat valentment, en suport del poble palestí:  Gabriela Serra Frediani, Llum Mascaray Olivera i Martí Olivella Solé. Aquestes persones han portat a terme durant aquests últims 15 dies, al carrer Palau, 3 de Barcelona, una vaga de fam, perquè:

"...Cansades de tantes dècades de colonització, d'ocupació, d'apartheid, d'assassinats i bombardejos asimètrics de l'Estat d'Israel contra la població palestina, tot saltant-se les resolucions de Nacions Unides i els acords d'Oslo dels dos estats.

Desesperades per tanta infàmia, tanta mentida, tanta doble mesura, tant silenci que ens fa còmplices dels crims contra la humanitat que, en nom de la legítima defensa i de la seguretat nacional, s'estan cometent a Israel/Palestina.

Encoratjades pel centenar de manifestacions que el 20 de gener arreu de l'Estat Espanyol han reclamat "Aturar el genocidi a Palestina. Fi al comerç d'armes i a les relacions amb Israel". www.proucomplicitat.cat.

Els tres vaguistes per Palestina. A l'esquerra Martí Olivella Solé, al centre, sostenint una flor, un llibre i les lletres de les cançons que cantarà més tard, Gabriela Serra Frediani, i a la dreta Llum Mascaray Olivera, que porta a la mà una flor. En els seus rostres es reflexen els signes de la fatiga, els seus cossos han estat sotmesos a una prova de vida o mort, però han sortit enfortides d'aquest acte d'amor al poble palestí.  "Deixar de menjar és un acte d'empatia amb les persones que estan sotmeses a patir fam de pau cada dia, han manifestat en l'escrit presentat als mitjans de comunicació.

Ens declarem en vaga de fam per contribuir a un immediat posicionament del Govern Espanyol que com a mínim:

1 Posi fi al comerç d'armes amb Israel. És una obligació moral, però també legal: el marc jurídic espanyol prohibeix la venda d'armes a països en conflicte o que vulneren greument els Drets Humans.

La campanya Prou Comerç d'Armes amb Israel! ja compta amb milers d'adhesions, amb 300 organitzacions i un centenar d'artistes i del sector cultural.

El govern del Partit Popular va suspendre la venda d'armes a Israel quan aquest va atacar Gaza el 2014.

2 Doni suport a la denúncia de Sud-àfrica contra Israel per genocidi a Gaza davant la Cort Internacional de Justícia de l'ONU.

També demanem al Parlament de Catalunya que aprovi en les properes setmanes la proposta de resolució de suport a aquesta denúncia de Sud-àfrica.

Amb aquestes mesures el Govern Espanyol podrà exercir més pressió per aconseguir un alto el foc permanent i la llibertat de totes les persones preses o captives, com a base per una sortida justa i negociada del conflicte.

Deixar de menjar és un acte d'empatia amb les persones que estan sotmeses a patir fam de pau cada dia.

Entenem que el nostre, és un petit gest. No pot ni vol obligar ningú. S'adreça a la consciència de la ciutadania, de les organitzacions, dels partits, dels parlaments i dels governs...perquè cadascú, des de les seves possibilitats i responsabilitats contribueixi a aturar les guerrers, les morts i la destrucció; a aturar l'espiral de por, dolor, trauma, ràbia i violència; a crear les condicions per una vida digna, amb seguretat, respecte i reconeixement de les necessitats de pertinença de les diferents comunitats humanes.

La ciutadania també podem fer pressió, tot trencant la complicitat, quan:

- Organitzem xerrades i dejunis en els propers dies per donar suport als objectius de la vaga de fam.

- Participem en les orgnaitzacions i en les manifestacions/cmapanes que convoquen (web)

- Fem objecció fiscal a la defensa militar, tot contribuint amb els nostres diners a donar supor a iniciatives de pau, moviments de solidaridat i de resitència noviolenta."

Palestina viva i lliure crida la noia amb el megàfon a la manifestació. Al seu voltant varies persones grans del moviment Marea Pensionista de Catlunya, que donen suport al poble palestí. Imatge de Maxi Martos. Lasafueras.info.

En aquests quatre mesos han mort sota les bombes israelianes més de 27.000 gazatíes, entre ells 12.000 menors; altres 8.000 es troben desapareguts. Hi ha a més més de 66.000 ferits i uns mil menors amb membres amputats.

El personal sanitari i els periodistes són sistemàticament assassinats o segrestats. Més de la meitat dels edificis han estat destruïts i un milió set-cents mil palestins han estat desplaçats de les seves cases i malviuen com a refugiats en el sud de Gaza, també sotmesos a atacs israelians.

Segons les agències de les Nacions Unides, la tràgica escassetat d'aliments exposa a la població gazatí a un risc imminent de fam, mentre que la destrucció de la infraestructura sanitària i d'aigües dispararà el nombre de víctimes mortals entre els ferits, els malalts crònics i la infància encara que els atacs concloguin.

Aquesta premeditada destrucció per part d'Israel de totes les estructures i institucions necessàries per a la vida humana ha portat a la Cort Internacional de Justícia a declarar-se competent per a investigar la querella sud-africana per un presumpte delicte de genocidi, una iniciativa que hem de secundar per a posar fi a la impunitat d'Israel.

No és pluja. No és un xàfec. És una massacre.

Coneixem aquestes xifres i aquestes dades, renovats fatalment cada dia. Podem conèixer també, si els busquem, els noms dels nens assassinats. Fa poc es publicava una llista provisional encapçalada per Abd al-Yawad Mizar Yamal, assassinat sense haver complert un any, i l'últim nom del qual és el de Ziad Youssef Yunis Abu Assi, un adolescent de disset anys.

Està bé que no els reduïm a un número, que pronunciem els seus noms en veu alta, que a través del nom arribem a la mare que li ho va posar, però estem parlant, en qualsevol cas, d'una llista de morts. Una llista de milers d'assassinats. No és la llista de l'escola ni la dels participants en una carrera esportiva ni la dels passatgers d'un avió turístic ni la dels assistents a unes noces.

De Abd al-Yawad i de Ziad sabem que estan morts, però no sabem que van estar vius. Ho sabran, si no han mort també al seu costat, els seus pares, els seus oncles, els seus amics. És terrible. La història del poble palestí es redueix massa sovint a una llarga successió de funerals.

Una de les grans injustícies simbòliques que sofreix Palestina, en efecte, és el fet que (conseqüència de la violència israeliana i del sensacionalisme mediàtic) ens resulta molt difícil imaginar-los vivint; els veiem sempre enterrant o plorant a altres palestins. Els associem una vegada i una altra a la mort, la qual cosa és també una manera de deshumanitzar-los, de privar-los del seu passat i de negar-los un futur.

L'ocupació israeliana els mata perquè els ha deshumanitzat, però l'ocupació israeliana els mata perquè no hagin estat mai humans: perquè no siguin més que xifres en un comptador creixent de morts o noms en una llista infinita de morts. No són només això. Els palestins que ha matat Israel estaven vius!; i els que encara no ha matat Israel continuen vius!

Això vol dir que, a més de cridar la nostra indignació contra els assassins, abans de cridar viva Palestina lliure!, hem de clamar viva Palestina viva!

Els palestins assassinats volien anar a escola, a la universitat, al cafè; volien jugar al futbol, fer i escoltar música, menjar amb els seus amics i les seves amigues; volien viatjar, casar-se, veure pel·lícules, anar a la platja, fer plans per al pròxim estiu. Això volia Ziad Abu Assi, de disset anys. Això volen els seus amics encara vius. Això volen voler els palestins vius.

Per això cal cridar: viva Palestina viva! I per això cal cridar de seguida: viva Palestina lliure! Què significa viva i lliure? Significa que els palestins i les palestines volen un cel lliure d'avions i de míssils assassins en el qual puguin enumerar i nomenar les estrelles; volen una terra lliure de tancs assassins i colons assassins en la qual puguin veure créixer una olivera i alçar-se una casa; volen un futur lliure de mort, en pau, en el qual puguin decidir lliurement, com a poble lliure, la seva destinació nacional i polític.