Els membres de Rebel·lió o Extinció lluiten per la vida a la terra.
____________________________________________________________________
Manifestar el rebuig a la COP 28 no és cap delicte, és un dret d'expressió, que recull l'article 20 de la Constitució espanyola: "Es reconeix i protegeix el dret a expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions mitjançant la paraula, l'escrit o qualsevol altre mitjà de reproducció."
Estefanía Rodríguez, membre del grup Rebel·lió o Extinció, juntament amb 8 persones més, han estat citades als jutjats de la Ciutat de la Justícia, avui 8 de febrer de 2024, per haver manifestar el seu rebuig a la COP 28, entre altres motius perquè la persona que presidia aquesta cimera era Al Jaber, sultà i magnat del petroli. Volien reivindicar els grups Rebel·lió o Extinció, el grup Rebel·lió Científica, així com el grup End fossil Barcelona, la creació d'una assemblea ciutadana pel clima a nivell europeu. Per cridar l'atenció sobre el problema de l'escalfament de la terra, en gran part originada pels combustibles fòssils, els membres dels grups van pintar la façana de la seu de la UE, situada al Passeig de Gràcia, amb pintura fàcilment rentable, amb aigua i sabó, el passat 2 de desembre. La citació, segons Estefanía Rodríguez, es pels motius de danys a la propietat i desordres públics.
En realitat, qui hauria de portar una citació a les mans haurien de ser tots aquells que treuen profit de matar a la gent, a la flora i a la fauna del planeta. És a dir, el Sr Al Jaber i Cia, les grans multinacionals del petroli, i aquells que viuen de comerciar amb tots els combustibles fòssils. Però no, són ells els que tenen els dòlars, són els que tenen el poder a les seves mans i diuen qui ha de morir, quan i de quina manera, qui ha d'anar a un jutjat perquè ha llençat una mica de pintura a les parets de la seu de la UE, són ells els que permeten el glifosat, els que amparen el genocidi de Palestina, la guerra d'Ucraïna,...bomabardejar Iemen, etc . Són ells els que han d'anar als jutjats per crims contra la humanitat i no les persones que intenten mantenir el planeta net, amb l'aire respirable, amb l'aigua neta i per a tothom, amb els mars sense microplàstics, que lluiten per la vida.
Estefanía Rodríguez subjectant en una mà la citació del jutjat i amb l'altre la pancarta dels grups Rebel·lió o Extinció i Rebel·lio científica, a les portes de l'edifici de la Ciutat de la Justícia. Tocant les 10:00 del matí han entrat a l'edifici amb la seva advocada, avui 8 de febrer de 2024.
Dos membres del grup Rebel·lió o Extinció en el moment de penjar una pancarta a la seu de l'UE, situada al Passeig de Gràcia de Barcelona, i pintar els murs amb pintura rentable, no permanent, el passat 2 de desembre.
Més d'un centenar de persones ens hem concentrat aquest matí enfront les portes de l'edifici de la Ciutat de la Justícia, per donar suport els membres de Rebel·lió o Extinció que han sigut citades pel fet de manifestar el seu rebuig a la cimera de la COP-28, que es va celebrar entre el 30 de novembre i el 12 de desembre del 2023. Una cimera pel clima que ha sigut una estafa a la ciutadania mundial, atès que les nacions representades no han arribat a cap acord per disminuir les emissions de CO2 a l'atmòsfera i el clima no espera a ningú, actua creant inundacions i sequeres, desplaçaments de persones de les illes per la pujada del nivell del mar, etc.
No podem esperar més, va manifestar Greenpeace, aquest era el moment en el qual els governs havien de fer que els combustibles fòssils fossin història en aquesta COP28, per a evitar els pitjors impactes del canvi climàtic i mantenir a l'abast el límit d'escalfament de l'Acord de París de 1,5 °C. Això significava un compromís dels governs per a posar fi a qualsevol nova expansió de petroli, carbó i gas, així com un acord global per a una eliminació ràpida, justa i completa de tots els combustibles fòssils. Tots els governs havien d'actuar ara, en particular els majors emissors del món, sent els països rics els que més han contaminat històricament.
Segons Amnistia Internacional, el text final del balanç mundial concedeix al sector dels combustibles fòssils una àmplia llicència per a continuar operant com fins ara, contaminant, acaparant terres, destrossant el clima, degradant el medi ambient i erosionant els drets humans. El grup de pressió dels combustibles fòssils va acollir amb satisfacció la seva crida a accelerar les tecnologies per a la mitigació del canvi climàtic —com els mètodes de captura, emmagatzematge i eliminació de carboni— a pesar que són arriscades, la seva eficàcia no està demostrada i no es poden ampliar a una escala suficient com per a aconseguir la reducció d'emissions necessària. La transició cap a l'abandó dels combustibles fòssils només s'aplica als “sistemes energètics”, però no al seu ús en els plàstics, el transport o l'agricultura. L'acord diu que “els combustibles de transició poden exercir un paper a facilitar la transició energètica, garantint al mateix temps la seguretat energètica”, una referència codificada al gas fòssil. El compromís de triplicar la capacitat de producció d'energia renovable per a 2030 és un avanç, però tots els projectes d'energies renovables han de respectar els drets humans i beneficiar a les comunitats locals.
El sultà Al Jaber, ministre d'economia i president de la companyia del petroli emiratí ADNOC (imatge de 2019), va presidir les negociacions climàticas de la COP 28, al desembre passat, a Dubaï. (AFP). 200 paisos es van reunir en la que ser la 28ª Cimera del Clima de la ONU. És com si fiquessim de guardià del galliner a una guineu.
Segons Rebel·lió Científica, l'altra grup que va parcipar en l'acció reivindicativa el passat 2 de desembre a la seu de la UE a Barcelona, el canvi climàtic ja no és part d'un futur llunyà. L'últim informe de l'PCC demostra que ja estem travessant la sisena gran extinció massiva de les espècies; el planeta està prop de depassar cinc dels setze punts de no retorn climàtic, i la seva temperatura mitjana superarà el llindar dels 1,5 °C en algun moment dels pròxims deu anys. Una conseqüència serà l'augment de la freqüència amb la qual es donen els fenòmens meteorològics extrems. Tot això afectarà negativament la vida de milers de milions de persones en les pròximes dècades. I no sols als països pobres, encara que aquests siguin els més vulnerables als canvis planetaris que no han ajudat a produir. Ja veiem les conseqüències de la pitjor sequera del segle a Catalunya amb restriccions d'aigua que afecten a més de 6 milions de persones.
Davant l'extrema gravetat de la situació, el moviment Rebel·lió Científica està ampliant la mobilització en la comunitat científica internacional i insisteix que les accions de desobediència civil noviolenta formen part de l'ADN històric de la ciència compromesa amb la societat. Ni és terrorisme, ni és extremisme, perquè sabent el que saben, la rebel·lió ciutadana és l'obligació moral de tots els científics, com va afirmar James Hansen, reconegut climatòleg de referència que va ser director d'estudis en la NASA, Premi BBVA Davanteres del Coneixement i que també va ser arrestat una desena de vegades per les seves accions de protesta. És més, segons un estudi publicat en la prestigiosa revista Nature, la desobediència civil de la comunitat científica és una forma molt efectiva de generar pressió per a promoure l'acció climàtica més urgent.
La comunitat científica porta dècades de recerques, informes, alertes, divulgació i cartes obertes que han estat ignorades. Per això, des del moviment Rebel·lió Científica, els investigadors han decidit assumir la responsabilitat de dirigir-se directament a la ciutadania, sortint dels seus laboratoris i complint amb un necessari deure de desobediència civil. Els científics més eminents del planeta consideren que ja no poden limitar-se a continuar documentant la catàstrofe en curs i mesurant com s'està tancant la ventada per a assegurar un futur habitable.
Informació i imatges de Maxi Martos, del blog de lasafueras.info. (Asociación Cultural de las Afueras)