Companya de Marea Pensionista de Catalunya llegint la carta adreçada a totes les organitzacions veïnals de Catalunya, demanant el seu suport a les mobilitzacions en defensa de la Sanitat Pública, en defensa del Dret a la Salut de totes les persones , garantit per un sistema sanitari públic universal, equitatiu i accesible, amb la intenció de culminar en un acte que tindrà lloc al voltant del  proper Dia Mundial de la Salut, després de Setmana Santa de l'any 2024, avui 11 de desembre de 2023, a la Plaça Universitat de Barcelona.

#TikTok https://vm.tiktok.com/ZGeLN8Xnv/Clica aquí si vols veure el vídeo de la companya de Marea Pensionista de Catalunya llegint la carta enviada a totes les associacions veïnals i a totes les organitzacions sindicals i socials de Catalunya.

#TikTok https://vm.tiktok.com/ZGeLuxgxX/ Clica aquí si vols veure el final de la lectura de la carta adreçada a les organitzacions veïnals i el discurs del company de Sant Boi recordant els actes en memòria de Pedro Álvarez, assassinat per un policia nacional fa 30 anys sense que s'hagi fet justícia. També ha convocat a tots els assistents a la manifestació dels sanitaris que faran vaga els propers dies per manifestar el seu rebuig a la signatura del III  Acord de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat sobre les condicions de treball del personal estatutari de l'Institut Català de la Salut (ICS). 

Imatge d'arxiu del 1er. de Maig a la Plaça d'Urquinaona de Barcelona. Foto Maxi Martos (Asociación Cultural Las afueras).

Carta de Marea Pensionista de Catalunya i Marea Blanca de Catalunya informant a les associacions veïnals de tot Catalunya de properes mobilitzacions en defensa del Dret a la Salut de totes les persones.

 

"Ens dirigim a vosaltres, des de la Marea Pensionista de Catalunya i des de la Marea Blanca de Catalunya, per a informar-vos que obrim un cicle sostingut de mobilitzacions al territori en defensa del Dret a la Salut de totes les persones, garantit per un sistema sanitari públic universal, equitatiu i accessible. Accions que esperem que culminin amb un gran acte final després de Setmana Santa, al voltant del Cia Mundial de la Salut, data en la que des de fa molts anys coincidim moviments en defensa del dret a la salut d'arreu del món amb accions i mobilitzacions.

La dura realitat diària es que l'accés al nostre sistema sanitari públic és molt més complicada: passen moltes vegades setmanes senceres per a poder accedir al nostre metge o metgessa al CAP (Centre d'Atenció Primària, o antic ambulatori). L'atenció sovint és telefònica i no pas presencial. Els serveis d'urgències es saturen davant de la falta de capacitat de resolució dee l'atenció primària, patim llitstes d'espera desesperants i inacabables, tant per a la visita d'especialistes, com per a exploracions i intervencions quirúrgiques.

 

Davant aquesta situació la nostra salut, tant individual com col·lectiva, es deteriora greument, així com la dels treballadors i treballadores del sector que segueixen resistin al peu del canó.

 

Per tot això i molt més cal reaccionar, ens hem de mobilitzar. No només les activistes habituals, ens hem de mobilitzar el conjunt de la ciutadania. Per això, volem arribar als barris i districtes, als pobles i viles, a les comarques i ciutats. Per aconseguir-ho sou imprescindibles. Som els titulars del sistema sanitari públic i sou el teixit associatiu arrelat al territori, a peu de carrer.

Per trajectòria històrica, el moviment veïnal ha estat determinant i un dels més importants elements transformadors de la nostra societat. Gran part dels nostres drets s'han reconegut després de lluites veïnals que han demostrat que quan la ciutadania es troba organitzada, la victòria s'assoleix.

Volem parlar amb vosaltres, primer per a transmetre-us de primer mà la necessitat de mobilització però també per que només parlant amb vosaltres tots plegats podrem copsar les necessitats immediates i imprescindibles a cada lloc i així ajudar a canviar la realitat, a transformar-la.

Volem ajudar a les vostres Comissions de salut a organitzar actes, a obrir un debat ciutadà sobre la garantía del nostre dret a la salut, sobre el nostre Sistema Sanitari Públic, l'Atenció Primària, les línies prediàtriques, la salut mental, les llistes d'espera o les privatitzacions en curs que suposen la mercantilització de la nostra salut.

Ens oferim a participar i col·laborar, a acompanyar, a impulsar lluites locals que en realitat són lluites transversals de totes i tots. Des dels carrers i places de tot el país podem canviar les coses. Hem de canvair-les i reconquerir el que és nostre i vital.

Parlem-ne.

Contacteu amb nosaltres

mareaorganizacióAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

mareablancacatalunya@gmail. com

 

Avui, dilluns, 11 de desembre, els pensionistes s'han tornat a reunir, com han fet al llarg d'aquets últims anys, a la Plaça Universitat de Barcelona,  per denunciar la dura realitat diària de l'accés al nostre sistema sanitari públic, atès que per accedir al nostre metge o metgessa al CAP passen setmanes, i l'atenció és telefònica i no pas presencial, els serveis d'urgències es saturen davant de la falta de capacitat de resolució de l'atenció primària, patint llistes d'espera desesperants i inacabables tant per a la visita a l'especialista com per a exploracions i intervencions quirùrgiques.

Conchi, representant i portaveu de Marea Pensionista de Catalunya, es dirigeix als pensionistes concentrats a la Plaça Universitat amb motiu de la lluita que aquesta organització porta en defensa de la Sanitat Pública, oferint a participar i col·laborar, a acompanyar, a impulsar lluites locals que en realitat son lluites transverslas i de totes i tots, amb les organitzacions veïnals d'arreu Catalunya.

"Hem de defensar la Sanitat Pública, ha dit. Per a això ens hem unit Marea Pensionista de Catalunya i Marea Blanca de Catalunya, amb la intenció, a més, d'organitzar una gran manifestació el trimestre vinent del 2024. Fem una crida a la resta d'organitzacions socials, AAVV, Sindicats, perquè s'uneixin a nosaltres, atès que el Govern de la Generalitat només atén quan som al carrer lluitant. Lluitem contra la privatització de la Sanitat Pública."

El company de Sant Boi s'ha adreçat als pensionistes congregats a la Plaça Universitat, avui 11 de desembre, per informar dels actes que hi han previstos en memòria de Pedro Alvarez, assassinat per un policia nacional. També ha convocat a tots els assistents a la manifestació dels sanitaris que faran vaga els propers dies per manifestar el seu rebuig a la signatura del III  Acord de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat sobre les condicions de treball del personal estatutari de l'Institut Català de la Salut (ICS). 

 #TikTok https://vm.tiktok.com/ZGeLuxgxX/ Clica aquí si vols veure el vídeo on el companya de Sant Boi informa dels actes previstos en memòria de Pedro Àlvarez i convocant a tots a la manifestació dels sanitaris que lluiten per defensar els seus interessos, que no han sigut reconeguts en el III Acord de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat.

 MANIFEST PEDRO ALVAREZ 2023

Després de 30 anys intentant que es faci justícia per l'assassinat del nostre fill Pedro, a les mans d'un "policia nacional" i, d'haver-nos trobat amb infinitat de traves, començant per l'oposició de la Fiscalia perque s'investigués el cas, mantenint-lo sobresegut durant 15 anys i denegant sistemàticament, totes les proves evidents que demandàven en aquells anys, a més de l'ocultació d'una part important del sumari als nostres advocats, fins que per fi, l'advocat Sr. Benet Salellas sí que va poder donar compte d'aquesta ocultació.

Però no sols va ser l'ocultació del sumari i la negació de les proves presentades, sinó que, a més van iniciar una persecució cap al pare de família, amb acusacions falses, des d'acusar-lo de prevaricació, i fins i tot de col·laborar amb ETA i altes amenaces, totes elles, amb la finalitat d'acoquinar-li i espantar a la família perquè desistíssim del cas i deixéssim de denunciar aquesta injustícia.

Doncs bé, al final el Tribunal Suprem, fent gala d'un cinisme impressionant, dicta la següent sentència:

"- El Sr. Àlvarez com a víctima té dret a conèixer la veritat, la qual cosa resulta incompatible amb decisions de crisis del procés mancats de suficient fonament.

- El transcurs del temps ha extingit la responsabilitat penal presumpta de la persona responsable de la luctuosa mort del Sr. Álvarez.

- Finalment, cal afegir, el fil de l'argumentat en el recurs, que la decisió recorrguda no comporta una lesió del dret a la tutela judicial efectiva que com a víctima ostenta el recurrent, Sr. Álvarez.

Aquesta sala reconeix, sense ambages, el legítim interès que ostenta el recurrent perquè s'escalareixi l'assassinat del seu fill i, en conseqüència, els responsables siguin justament castigats per l'atroç crim. I empatitza, per descomptat, amb el sentiment de frustació que aquesta decisió, de ben segur, li pugui provocar.

- Per tot l'exposat, en nom del Rei i per l'autoritat que li confereix la Constitució, en aquesta sala ha decidit.

No pertocar el recurs de cassació interposat per la representación del  Sr. Álvarez García contra l'acte de 21 de setembre de 2020 de l'Audiència Provincial de Barcelona (secció 21a).

Condemnem al recurrent al pagament de les costes judicials."

 Amb la qual cosa, la família de Pedro hem de denunciar que la justícia ha deixat totalment impune l'assassinat del nostre fill. Per tot això, vostès mateixos jutgin, per a qui estan fetes les lleis i com s'apliquen en función de la classe social a la qual pertany la persona afectada.

LA JUSTÍCIA ES PER A QUI POT COMPRAR-LA¡

15 DE DESEMBRE:

A les 11 h ofrena floral a l'Hospitalet , Av. Catalunya , metro Torrasa.

A les 19 h Concentració a la plaça Universitat , Barcelona.

 

D'altra banda, segons el company de Sant Boi, les infermeres i el personal sanitari i administratiu s’han revoltat davant el III Acord de l’Institut Català de la Salut, que es va assolir a finals de novembre. Aquest pacte revisava el conveni vigent durant els últims disset anys, que estava “antiquat” i calia actualitzar-lo. En aquest punt coincideixen tant les infermeres i sanitaris revoltats com els quatre grans sindicats que van signar l’acord amb el Departament de Salut, CCOO, UGT, Metges de Catalunya i Satse. En el que divergeixen és en la validesa de l’acord, que els vaguistes titllen de “menysteniment” per als seus col·lectius: es consideren perjudicats per un pacte que, segons ells, afavoreix principalment els metges i no la resta del sector sanitari.

Segons el diari elMón, Mònica Meroño, portaveu de la secció de Sanitat de La Intersindical assegura que l’acord ha provocat molt enuig entre el personal i adverteix que les mobilitzacions seran massives. “No estem d’acord amb les noves condicions perquè beneficien només uns col·lectius i professions, principalment els metges, i la resta s’obvien”, denuncia. Segons Meroño, els metges es podran beneficiar d’un augment de fins a 15.000 euros anuals, mentre que el personal administratiu es quedarà amb un increment de 131 euros. “Entenem que una mateixa empresa ha de tenir les mateixes condicions per a tots els treballadors. Si als metges els pugen un percentatge del sou, a la resta de professions, que són indispensables, el percentatge d’increment ha de ser el mateix”, raona.

El sindicat d'Infermeres de Catalunya ha cridat a una vaga indefinida a partir del 12 de desembre.

Comunicat del sindicat d'Infermeres de Catalunya:

"Després d’haver consultat a les afiliades i a un total de 3000 infermeres del territori català, el Consell Executiu d’Infermeres de Catalunya, atesa la situació límit en què ens trobem les infermeres i els infermers que treballem al sistema públic de salut de Catalunya, hem decidit convocar una vaga indefinida que afecta a totes les infermeres que treballin als centres del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT).

Aquesta convocatòria de vaga respon al menyspreu cap a la nostra professió reflectit en el III Conveni col·lectiu de treball dels hospitals d’aguts, centres d’atenció primària, centres sociosanitaris i centres de salut mental, concertats amb el Servei Català de la Salut signat al gener i al preacord del III Acord de condicions de treball del personal estatutari de l’ICS signat el passat vint-i-dos de novembre.

Aquest menyspreu és especialment evident en el cas de les llevadores, a les que se’ns obliga a tenir l’especialitat per exercir, però se’ns maltracta en condicions laborals i retribució econòmica mentre continuem treballant en un entorn biomèdic, paternalista i patriarcal, que no ens permet avançar.

Les infermeres i els infermers que treballem al sistema públic de salut de Catalunya hem arribat al límit i ja no podem tolerar més el menyspreu reiterat cap a la nostra professió. Els motius són molts i molt diversos i fa massa anys que s’arrosseguen.

La professió infermera ha anat evolucionant al compàs de les necessitats de la població i del sistema.

També hem avançat a nivell formatiu. Fa més d’una dècada que les infermeres som graduades, amb titulació acadèmica equivalent a psicòlogues o optometristes. Hem assumit noves competències i responsabilitats, hem acompanyat i protegit la població durant la pandèmia, hem liderat la vacunació i som peces claus en la reforma del sistema sanitari. Lamentablement, el reconeixement social, laboral i econòmic no ha patit cap mena d’evolució positiva.

Les infermeres hem assumit els sacrificis personals necessaris i hem entomat les noves responsabilitats amb professionalitat, eficiència i la voluntat de cuidar des d’una visió integral de la persona.

Per tot això, ens sentim maltractades pel Departament de Salut. Aquest menyspreu es tradueix en un augment del deteriorament de la salut mental i físic, absentisme laboral o inclús abandonament de la professió.

La solució al greu problema de manca de professionals, així com la sobrecàrrega sistèmica, que afecta a tots els perfils professionals -personal de GIS, zel·ladors, TCAI, treballadores socials sanitàries, infermeres, etc. – no és redistribuir funcions d’un col·lectiu professional concret fent que les assumeixi la resta. El que necessitem és una reestructuració profunda del nostre sistema de salut, que és ineficaç i que està sobrepassant tots els límits, posant en perill als professionals i ciutadania.

Ja estem fartes de ser la mà d’obra barata i qualificada del sistema, de copets a l’esquena, d’aplaudiments i reconeixements buits."

Per tot això, les infermeres diem prou.

“Demanem una pujada de sou lineal i real per a tots, perquè hi ha col·lectius, com el de manteniment o el de cuina, als quals no els han apujat res. És una barbaritat i un insult”

La CGT és un altre dels sindicats que s’han sumat a la convocatòria de vaga per reclamar la regularització dels salaris. “Les pujades que suposen aquest acord són ridícules per a molts col·lectius, sobretot tenint en compte l’augment del nivell de vida dels últims anys”, assegura Maribel Ramírez, delegada de CGT a l’Hospital de Bellvitge. Reclama la reversió de les retallades del 2008, arribar a les 35 hores setmanals –a Europa ja s’està debatent sobre una jornada de 30 hores– i garantir la conciliació familiar. “Demanem una pujada de sou lineal i real per a tots, perquè hi ha col·lectius, com el de manteniment o el de cuina, als quals no els han apujat res. És una barbaritat i un insult”, rebla. 

#TikTok https://vm.tiktok.com/ZGeLYGAao/Clica aquí si vols veure el vídeo en el qual Ignasi parla de la importància d'aturar el genocidi que està realitzant Israel amb el poble palestí.

Ahir a la tarda vam estar una sèrie de companyes i companys davant del Consolat d'Israel, ha començat dient l'Ignasi. En contra de la política genocida que està fent el govern d'Israel. I a vegades un es pregunta què té a veure això d'Israel amb les pensions, amb la sanitat? I al final de veure el que ha succeït a l'Argentina amb el capoll que ha sortit triat, amb l'Abascal,.... És com una espècie de política general que fotrà al treballador, a llevar-nos drets, a llevar-nos serveis públics, a estrènyer encara més la soga al coll.

El que està passant simplement a Israel és que estan trepitjant al poble palestí. Jo personalment estic en contra de qualsevol assassinat de qualsevol persona on es faci i qui ho faci i per tant estarem en contra dels membres d'aquest famós festival del dia 7. Però el que si és cert és que el govern d'Israel està trepitjant al poble palestí des de fa 75 anys, amb incursions, amb desallotjaments, amb llevar-li drets i aquesta política és una política general, és una política que es trasllada a tots els àmbits de la vida. I quan nosaltres arribem al tema pensions, al tema pensionistes el que fem és que lluitem per una societat millor. I no pot haver-hi societat millor si li diem que sí al que està fent el govern d'Israel en Palestina.

Si li diem que sí a les retallades que hi haurà en altres països del continent europeu, si li diem que sí a les retallades que se succeiran en Sanitat, si som indiferents a aquestes injustícies que s'han fet amb el famós III Acord del ICS, on han marginat a sectors de la sanitat, com a infermeres i personal administratiu i de manteniment i altres...., els pensionistes no podem ser indiferents. No som equidistants, perquè ser equidistant és  dir que, bo, "que la societat és com és i que cadascun s'apanyi, perquè tothom té raó". Doncs NO. Els pensionistes hem de dir que davant la injustícia, sigui la que sigui i vingui d'on vingui, estarem en contra i per això hem de fer dues coses: primera, seguir amb la lluita de les pensions, que ara suposo que ens informarà sobre aquest tema Ramón Franquesa, i segon estar amb el tema de la lluita que s'està desenvolupant al voltant de la sanitat.

El dia 12, també, hi haurà una concentració davant de l'ICS (Institut Català de la Salut), on vam estar nosaltres, el passat 27 de novembre. Les marees pensionistes s'estan posant en contacte amb els comitès d'empresa, amb els delegats dels ambulatoris, perquè estan fent concentracions davant dels CAP (Centre d'Atenció Primària). Però nosaltres tenim fixada la vista en una activitat, en una acció, que és la d'aconseguir que el pròxim dia 7 d'abril, famós dia internacional per la salut, tots els moviments socials, totes les organitzacions polítiques i sindicals hem de fer una gran mobilització a Barcelona en favor de la Sanitat Pública 100x100."

L'Ignasi ha finalitzat el seu discurs amb aquestes paraules:

.."Però per a aconseguir això no es pot esperar al dia 6 d'abril i aquest dia inundar les xarxes amb el cartell, això no serveix. El que serveix és que a partir d'ara ens anem, com s'ha dit en la carta, a les AAVV, als moviments socials, a les escales i dir que no és possible que permetem que ens privatitzin la sanitat i els serveis públics. I, per tant, en aquesta línia, dins de Marea Pensionista de Catalunya hem format una comissió de treball per la sanitat pública. Aquesta comissió està dins de l'organització i desenvoluparà un treball de cara a l'any 2024, per a seguir en aquesta lluita. La pròxima reunió, de la qual passarem la convocatòria a totes les marees, serà el dia 28 a les 5 de la tarda en la AAVV del Clot. Enviarem la convocatòria i, evidentment, convidem a tothom.

#TikTok https://vm.tiktok.com/ZGeLDF2BV/ Clica aquí si vols veure el vídeo en el qual el professor d'economia mundial i membre de COESPE i Marea Pensionista de Catalunya, Ramón Franquesa, s'adreça als pensionistes concentrats a la Plaça Universitat de Barcelona.

#TikTok https://vm.tiktok.com/ZGeLDSUTq/ Clica aquí si vols veure el vídeo en el qual el professor d'economia mundial i membre de COESPE i Marea Pensionista de Catalunya, Ramón Franquesa, s'adreça als pensionistes concentrats a la Plaça Universitat de Barcelona.

#TikTok https://vm.tiktok.com/ZGeLBmfDS/ Clica aquí si vols veure el vídeo en el qual el professor d'economia mundial i membre de COESPE i Marea Pensionista de Catalunya, Ramón Franquesa, s'adreça als pensionistes concentrats a la Plaça Universitat de Barcelona.

#TikTok https://vm.tiktok.com/ZGeLMj32P/Clica aquí si vols veure el vídeo en el qual el professor d'economia mundial i membre de COESPE i Marea Pensionista de Catalunya, Ramón Franquesa, s'adreça als pensionistes concentrats a la Plaça Universitat de Barcelona.

 

Ramón Franquesa ha començat el seu discurs parlant de la posada en llibertat al Perú de l'ex-president Fujimori, un assassí genocida, jutjat i sentenciat, mentre continua a la presó Pedro Castillo, president electe, ja fa un any.

"Y, a més, ha dit Ramón, per mantenir aquest estat de coses en aquest país es troba els EEUU, que ha desplegat a les seves forçes armades. Dóna molt que pensar, atès que aquests actes els està realitzant gent que s'ompla la boca de democràcia i de defensa dels drets humans.

També als EUA hem vist com General Motors ha estat sancionada amb una multa de 102 milions de dòlars per estafar als consumidors dels vehicles produïts durant el període entre 2011 i 2014. La General Motors haurà d'indemnitzar a aquests consumidors per haver venut cotxes que consumien oli en excés, i per tant, donaven múltiples problemes i fins i tot provocava avaries prematures als seus cotxes.

D'altra banda, els obrers nord-americans de la General Motors han guanyat una guerra que ha costat a l'empresa 1300 milions de dòlars, en la signatura del conveni. Quan ens diuen que els treballadors no tenim força és mentida, ens ho diuen perquè oblidem la immensa força que tenim, molt més que la dels governs, perquè mentre els governs fan teatre per a encobrir els enganys de les multinacionals, els treballadors, amb la seva lluita, això sí els imposa limitacions que els obliguen a cedir i a atorgar als treballadors de General Motors una victòria històrica, que s'ha aconseguit també amb aquests dos mesos de vaga. És molt de sacrifici també per part dels treballadors, però és la força de la gent el que pot fer canviar les coses.

Aquests dies també he tingut l'ocasió de compartir unes hores amb el company Luis Messina de Xile, que lidera el moviment pensionista en aquest país i comentant la situació, no sols a Xile, sinó també a Llatinoamèrica, em donava una informació que hem de tenir molt en compte. Mireu, a Mèxic el govern els va proposar als pensionistes que revaloritzessin les pensions amb un índex de mesura d'actualització, és a dir, un indicador inventat, i pràcticament el van acceptar. Ara la revaloració no arriba al 40% del que tenien abans.

Mireu, i aquesta és la reflexió que hem de fer, "qualsevol cosa que no sigui mesurar les pensions amb els salaris i amb l'índex del cost de la vida és una estafa." No cal anar a Mèxic, vegem que és el que ocorre amb l'Índex que actualitzen la Renda Garantida de Ciutadania a Catalunya (1), que porta un munt d'anys sense actualitzar-se i que ha fet perdre el valor del que guanya la gent, de l'ordre del 20%. Aprenguem la lliçó: "les pensions són salaris i han d'estar vinculades al salari," com defensa COESPE, cap pensió per sota del salari mínim i totes revaloritzades amb l'IPC sempre.

(1) La Renda Garantida de Ciutadania (RGC) és una prestació de garantia d’ingressos que té per objectiu assegurar els mínims d'una vida digna a les persones i unitats familiars que es troben en situació de pobresa, per tal de promoure la seva autonomia i participació activa en la societat. La població diana de la prestació són les llars en pobresa severa.

Els principals indicadors de pobresa objectiva i relativa en l’àmbit europeu són el risc de pobresa i el risc de pobresa severa. - L’indicador de risc de pobresa es defineix com la proporció de persones que viuen en llars amb una renda disponible per unitat de consum equivalent inferior al 60% de la mediana de la població.

- L’indicador de risc de pobresa severa es defineix com la proporció de persones que viuen en llars amb una renda disponible per unitat de consum equivalent inferior al 40% de la mediana de la població.

La renda disponible equivalent d’una llar fa referència als ingressos disponibles de la llar considerant la seva composició. Els ingressos dels quals disposa una unitat de convivència varien en funció del nombre de persones que conviuen i de l’edat d’aquests membres, especialment, si són menors o no. Els

A 2021, l’ingrés medià equivalent és de 18.826,52 € anuals, el llindar de risc de pobresa se situa en 11.295,91 € anuals i el llindar de pobresa severa en 7.530,60€ anuals. Per cada any, totes les persones que tenen ingressos equivalents per sota dels llindars estan en situació de pobresa o pobresa severa. Així, una llar d’una sola persona és pobra si té uns ingressos mensuals per sota dels 663,67 € mensuals (segons l’estimació de 2020) o dels 627,55 € mensuals (segons l’estimació de 2021). Revisar els llindars a 2020 i 2021 permet constatar que l’efecte de la pandèmia no ha modificat els llindars de pobresa i pobresa severa de manera significativa. Aquest fet és rellevant perquè implica que la problemàtica que aborda l’RGC no s’ha modificat de manera dràstica entre un any i l’altre. La Taula 2 mostra els ingressos equivalents anuals pels quals diversos tipus de llars estan en situació de pobresa i pobresa severa.

No permetem que ens enganyin, ni que enganyin als sindicats, perquè invents de nous indicadors: l'IPC mitjà, l'IRSC aquí a Catalunya són simplement mecanismes per a embullar a la gent. L'IPC és un índex sòlid, perquè no sols s'utilitza per a revaloritzar pensions i salaris, també per a revaloritzar lloguers, per a pujar preus en un munt de sectors i, per tant, encara que el manipulen, la manipulació de l'IPC és limitada, no es poden passar molt. I la conclusió que hem de treure és, com us deia anteriorment, acollir-nos a això, perquè les pensions no són un complement a la pobresa són un dret adquirit i la revaloració sempre ha de ser amb l'IPC."

El cantant i membre de Marea Pensionista, And#TikTok https://vm.tiktok.com/ZGeLubmbp/res.