Manifestació convocada per Marea Pensionista de Catalunya en defensa de la Sanitat Pública i de Qualitat. Els pensionistes concentrats a la Plaça Universitat, com cada dilluns, des de fa més de sis anys, van desplaçar-se fins la seu de l'ICS, situada a poca distància, a la Gran Vía, 587, on van entregar un manifest en suport de la Sanitat Pública, el passat 27 de novembre.

 

Al Govern de la Generalitat de Catalunya i Partits Polítics, al Departament de Salut i CatSalut,  a l'ICS, al Poble de Catalunya.

"Catalunya lidera les llistes d'espera quirúrgica i de visita a l'especialista. El temps d'espera per la visita al metge de família supera les 48 hores, que els mateixos gestors reconeixen."

Més de 1000 pensionistes s'han manifestat en defensa de la sanitat pública, per exigir l'augment del finançament al Sistema Sanitari, als Centres Sanitaris Públics, eliminant els concerts amb la sanitat privada;  per demanar el 25% del pressupost sanitari destinat a l'Atenció Primària de Salut i per reclamar la millora de les condicions laborals dels professionals de la Sanitat. La manifestació ha recorregut el tram de la Gran Vía,  des de la Plaça Universitat de Barcelona fins arribar a l'ICS, on s'han concentrat el gruix dels manifestants i s'ha entregat un manifest amb les reivindicacions mencionades, avui, 27 de novembre.

Antonia, pensionista del Clot-Camp de l'Arpa, ha llegit el comunicat adreçat a les forçes polítiques de Catalunya en suport de la Sanitat Pública 100x100, davant les portes de l'ICS, avui 27 de novembre.

La pensionista Antonia ha llegit el manifest a les portes de l'edifici situat a la Gran Vía, 587, on està ubicat l'ICS (Institut Català de la Salut), que comença amb aquestes paraules:

"Marea Pensionista de Catalunya, en lluita continua per la dignitat i millora de la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes, manifestem el nostre profund rebuig a la degradació gradual que s'està produint en l'atenció sanitària pública en aquest país, efecte directe de les decisions i l'acció de responsables polítics i gestors.

Catalunya lidera les llistes d'espera quirùrgiques i de visites a l'especialista. Malgrat la manipulació, es reconeixen més de 300.000 persones malaltes, en llistes d'espera de l'ordre de 150 dies per a ser intervingut i més de 100 dies per a una primera visita a l'especialista. Incomplint els temps màxims establerts pels mateixos responsables sanitaris.

A l'Atenció Primària de Salut, el nivell d'assistència més deteriorat a causa de les deliberades polítiques destinades a acabar amb aquest nivell assistencial, els temps d'espera per la visita als metges a Catalunya supera amb escreix les 48 hores, que els mateixos gestors reconeixen, encapçalant, juntament amb Madrid, temps d'espera superior a 6 dies de mitjana.

Per als menors la situació no és millor respecte a l'atenció pediàtrica.

Tot això repercuteix en la saturació permanent del servei d'urgències, la major part de l'any col·lapsats, amb malalts greus aparcats durant dies als passadissos dels hospitals.

 

El manteniment del sistema està requerint l'esforç continuat dels propis professionals sanitaris, que al seu torn són maltractats pels responsables polítics i els gestors encarregats de la seva explotació.

El finançament dels sistema sanitari pateix un deteriorament provocat per la baixa priorització política dels serveis públics. El sector sanitari de Catalunya segueix diversificant les titularitats dels centres, la qual cosa es contrària a una veritable gestió pública i supervisió dels serveis, potenciant, per la ideologia que prioritza, la mercantilització de la salut i externalització de l'atenció sanitària en funció de criteris exclusivament economicistes, sense que, fins a la data s'hagi demostrat una major eficàcia o eficiència.

Se segueix derivant pacients  i proves diagnòstiques a la sanitat privada amb l'excusa de reduir les llistes d'espera. Un cercle viciós ideològicament ideat per potenciar la privatització indirecta de la sanitat, sense que això repercuteixi en la millora i en la qualitat de l'atenció.

Marea Pensionista de Catalunya seguirà exigint al govern, als partits polítics i als gestors de la sanitat:

- l'augment del finançament al Sistema Sanitari, als Centres Sanitaris Públics, eliminant els concerts amb la sanitat privada.

- el 25% del pressupost sanitari destinat a l'Atenció Primària de Salut.

- la millora de les condicions laborals dels professionals de la Sanitat. "

Antonia ha finalitzat la lectura del manifest amb aquestes paraules:

En aquesta lluita pels nostres drets ens trobaran.

NI UN PAS ENRERE, GOVERNI QUI GOVERNI, ELS DRETS I ELS SERVEIS PÚBLICS ES DEFENSEN!

#TikTok https://vm.tiktok.com/ZGedBEWH2/ Clica aquí si vols veure el vídeo on la Lluisa, una pobre malalta, es queixa del temps d'espera a la Sanitat Pública.

Els manifestants de Marea Pensionista de Catalunya situats davant les portes de l'ICS, clamant per la millora de la sanitat pública, i en contra de la privatització. Volen una Sanitat 100x100 Pública.

 

Ignasi ha parlat de que en el dia d'avui segueixen en la lluita per una sanitat pública 100x100 i de qualitat. "Avui, ha dit, el moviment pensionista estem cridant al conjunt de moviments socials, organitzacions polítiques i sindicals per aconseguir la unitat en aquesta campanya de lluita en defensa de la sanitat pública 100x100."

"Nos dicen que no hay dinero, unidos por un gotero", proclama la pancarta que porten pensionistes amb la disfressa de malalts que necesiten atenció urgent. Es per això que van cap a l'ICS, perquè a l'Atenció Primària trigarien més de 48 hores per atendrel's.

 

Ramón Franquesa, professor d'Economia Mundial a la Universitat de Barcelona, al mig de la imatge amb samarreta blanca i al seu costat Antonio Barbarà, metge jubilat, amb abric fosc, s'adreça als pensionistes concentrats davant l'ICS reclamant la qualitat de la Sanitat Pública.

El Doctor Antonio Barbará ha dit que ell parla com a ciutadà, com a Marea Blanca, com a Marea Pensionista, com a moviment social, insurgent, dempeus, rebel, exigent, com a titular dels nostres serveis públics, no com a doctor, doctors hi ha avui un munt de bates blanques, suficients per atendre els pacients.

La situació es molt greu, ha dit el doctor, i les consignes que dieu, que diem, són absolutament clares, meridianes, s'entenen i aquell que no les vulgui entendre és perquè no vol. Vivim temps complicats, difícils i anem de pandèmia en pandèmia i de sindèmia en sindèmia, hem sobreviscut a algunes, algunes no a la COVID 19. Estem patint una emergència climàtica de calor extrema, que suposa una situació de sequedat, de trastorns climàtics violents. Estic pendent de la porta de l'ICS, per si es produeix l'entrada programada. (al principi l'ICS no volia rebre l'escrit que presentava Marea Pensionista, respecte a la Sanitat Pública).

Vivim a cops, com deia el poeta, i les agressions sempre vénen del mateix lloc. Són els mercats, és el capital, és el neoliberalisme que ha decidit apoderar-se de tot, absolutament de tot, sense cap mena de vergonya. Vivim una situació molt greu en les deterioracions del que es diu salut mental i per tant de totes les accepcions. Qui no té en la família persones afectades d'addiccions, de problemes d'ansietat, de problemes de depressió, de problemes de tota mena? I això no és una qüestió exclusivament mèdica, ni sanitària, és una qüestió de caràcter social.

Representants de la Comissió S.M.i A Riu Nord (AV Riu Nord), de Santa Coloma de Gramenet presents en la concentració davant l'ICS, demanen més recursos en Salut Mental i Adiccions.

Perquè diem que no es pot viure de manera digna, ni saludable, ni mentalment, quan no hi ha treball, o quan el treball és precari, quan no hi ha habitatge, quan hi ha desnonaments, quan hi ha pobresa, quan hi ha exclusió, quan no hi ha pensions dignes  quan això no va, no es pot pretendre que hi hagi salut. No es pot viure mentalment saludablement quan estem assistint atònits, avergonyits, insurgents, rebels a vint-i-tantes guerres que en aquest moment s'estan donant en el planeta, algunes amb autèntics genocidis, matant criatures sistemàticament i amb el beneplàcit de les grans institucions i de la mateixa UE, que tant presumeix.

Així no es pot continuar vivint i ens roben el llenguatge i ens roben els nostres drets i des de Marea Blanca hi ha dues coses a dir-vos: una, que recuperem el llenguatge. Ho dieu vosaltres molt bé (es refereix a Marea Pensionista) "això no és un problema d'usuaris, ni de pacients, és un problema de titulars i els titulars dels serveis públics són els qui paguem els serveis públics".

Ja sabem que els grans capitostes tenen una enginyeria que els permet evadir el pagar impostos, però les treballadores i treballadors no. Paguem els impostos sistemàticament amb la nostra suor, tots aquells que tenim treball i els que no amb el nostre sofriment. Som els titulars. Que no ens parlin de copagament, perquè ja ho hem pagat, són repagos. Que no ens parlin de reprogramacions, perquè això són més retards. Que no ens parlin de llistes d'espera, perquè són llistes de desesper. Perquè una va darrere de l'altra i perquè comença per l'Atenció Primària, que és la pedra filosofal perquè un sistema de salut pugui funcionar.

Tenim problemes ja perquè ens atengui el nostre servei de Salut Primària, que és la nostra metgessa, la nostra infermera, la nostra treballadora social, en definitiva, aquells que ens coneixen i als quals coneixem. I a més ens ho fan fer per internet, bons les visites o són presencials o no són visites, són "telefonazos" que serveixen per a arriscar-se a fer diagnòstics que no es poden fer així, en tot cas el telèfon per al que serveix, però la visita, el contacte directe, jo, que porto 50 anys en aquesta professió que adoro, que estimo, que amo i que em dol veure com l'estan deixant. Us puc assegurar que per a atendre un pacient cal mirar-li a la cara, cal apartar l'ordinador, cal aixecar-se, cal donar-li la mà, cal tendir-lo en la llitera, cal escoltar-lo i això es fa presencialment o no es diagnostica, per moltes ressonàncies magnètiques que vulguin fer-li, per molts sistemes i per moltes apps, apps,..que tinguem en els mòbils, perquè no tenim cap obligació de tenir mòbils, a més, entre altres coses. Per tant, cal reivindicar el que és el nostre sense deixar que ens fraccionin.

Si us plau, tots els que esteu lluitant en el vostre territori, en el vostre ambulatori, al vostre hospital, al vostre poble, en el vostre veïnatge, no deixeu de mobilitzar-vos. La mobilització és l'única alternativa. No atenen altres raons, estan per una altra labor. Ells saben a què atenen, nosaltres sabem i no desistirem de recuperar allò que és nostre, que ja havíem aconseguit, que ens estan robant amb tota la impunitat, però no sortiran impunes, ho rescatarem com dieu tots en els eslògans "perquè aquesta batalla la guanyarem." I, per a ajudar a guanyar-la totes i tots junts lluitant pels nostres drets.

I és una excel·lent notícia, que no surt en els mitjans de comunicació, que són seus en la seva immensa majoria i que diuen tot el que diuen per a acabar d'intoxicar a la gent que està resignada, tirada en el sofà i veient programes escombraries, amb tertulians escombraries. No, nosaltres no estem per aquests mètodes, nosaltres estem per ser al carrer, estem per fer-nos sentir i és molt bona notícia dir-vos, encara que no surti en els periòdics, que també Marea Blanca està en coordinació amb la resta de Marees Blanques de l'estat i que ens veiem , que treballem i coincidim en el diagnòstic i el tractament, que és la lluita i aquí estem amb Andalusia, amb Galícia, amb Madrid, amb Castella León. Aquí estem totes i tots junts lluitant pel mateix.

I no sols la Marea Blanca, és que és imprescindible que Marea Pensionista, que ja ho fa des de fa temps i que predica amb l'exemple i ens ensenya a caminar tots junts. Estem d'acord, estem reunint, estem treballant per a veure de quina manera en el futur treballem encara més junts, més units, amb més esforç, reforçant des del blanc al taronja, de la marea pensionista a la marea blanca i des de marea blanca als ciutadans als nostres drets al poble en definitiva.

El poble dempeus, el poble dient: "senyors polítics vostès tenen l'obligació d'atendre'ns, vostès ho estan fent d'una manera perversa, vostès estan deixar-se manar pels grans lobbies del capital i pels grans lobbies mercantils, aquí tenen un lobbie molt important, el poble, perquè el poble unit mai serà vençut, perquè lluitar és salut i salut és lluitar.

 

Com sempre els iaoflautas presents a totes les manifestacions i concentracions en suport dels serveis públics.

 

Imatge de la concentració del passat 14 de novembre de l'any 2022 enfron de l'ICS. El doctor Toni Barberà subjectant la pancarta amb ulleres de sol. (Imatge d'arxiu de lasafueras.info)

Ramón Franquesa, professor d'Economia Mundial a la Universitat de Barcelona, es dirigeix als pensionistes concentrats davant l'ICS.

__________________________________________________________________

"Estem una altra vegada aquí, enfront de l'ICS, per a denunciar el que està ocorrent amb la nostra sanitat, que no és diferent del que està succeint en altres serveis públics."

"Quan es va iniciar la transició política i érem joves, ha dit Ramón, pensàvem que transferir la sanitat a les autonomies anava a acostar a la gent a poder controlar un servei que és imprescindible per a ella. Però, desgraciadament, el que veiem és que l'evolució, aquesta descentralització, ha servit per a accelerar la privatització, perquè quatre xoriços agafessin el patrimoni públic i el subhastessin entre empreses privades.

Mireu, avui dia, enfront dels 287 hospitals públics que hi ha a Espanya, existeixen 363 hospitals privats, un 26% més d'hospitals privats que públics, quan fa 40 anys el pes del públic era superior. Però, és que a Catalunya tenim 61 hospitals públics enfront de 140 de privats, un 229% més de centres privats que públics.

I qui paga aquests centres privats? Aquests centres privats es paguen amb les nostres cotitzacions, els nostres impostos, perquè ens van dir: " per a millorar l'assistència, com els funcionaris públics no tracten bé a la gent, ara tindreu un tractament sanitari modern, europeu, en centres privats. I què hem trobat? Que avui l'administració catalana gasta moltíssim més diners del que gastava abans i les cues en les llistes d'espera cada vegada són més llargues que mai.

I la nostra gent, quan s'ha d'operar de cataractes, ha d'esperar més temps que mai. A la nostra gent, quan necessiten anar al metge, triguen a atendre-les dies , mesos. I, a més, per si no fos prou, ens col·loquen les barreres informàtiques. "No em vingui a mirar als ulls, s'ha de baixar l'aplicació i demani hora que ja li tocarà. I, clar, ja s'han acostumat tant a això, que ara fins als polítics pretenen atendre el poble per via telemàtica "no em presenteu el paper, des de casa, des del sofà ens envieu l'aplicatiu i si us plau no us concentreu i no vingueu a donar la llauna."

Concentració de Marea Pensionista de Catalunya a les portes de l'Hospital Sant Joan Despí Moisès Broggi el passat 22 de novembre, per exigir una Sanitat Pública de Qualitat i per l'eliminació de les llistes d'espera.

Doncs estan equivocats, aquí estem en l'ICS, i estem en el Broggi, estem a Terrassa, a Sabadell, en la Vall d'Hebron, en Bellvitge, al Maresme, exigint que la sanitat torni a ser pública, que els diners que paguem serveixin per a contractar metges, perquè els nostres fills no s'hagin d'anar a Alemanya o a Suïssa a treballar de sanitaris, perquè aquí no hi ha treball i no hi ha treball mentre la gent està en llistes d'espera.

Això sí, els que són aquí dins protegits per la informàtica i pels companys dels mossos, que això, com s'ha dit abans  aquí: "en campanya electoral bé que vénen a demanar el vot, però s'acaba la campanya i es fiquen darrere, i si cau algun chirilo o algun tal que se'l portin els mossos, perquè ells estan en despatxos, esperant a veure si  els de baix ens barallem i els donem la brega i ells continuen venent la nostra sanitat a la Quirón, a les empreses privades nord-americanes, que s'estan apropiant de la nostra sanitat."

I hem vist, des de COESPE i des de Marea Pensionista de Catalunya un altre element altament preocupant. S'ha format un nou govern, és cert que els neoliberals, aquells que propugnaven obertament el neoliberalisme s'han quedat al carrer, però el nou govern depèn de vots , depèn de forces, que, encara que no són tan carcamals com els de VOX o els del PP, són neoliberals. I el PSOE ha negociat amb el PNB que es comenci a trencar la guardiola de la Seguretat Social.

I, clar, què és el que hi ha en aquesta guardiola?. Mireu, d'entrada hi ha un patrimoni immobiliari de tres parells de nassos. Sabeu de qui és la propietat dels terrenys de la Vall Hebron? No és de l 'ICS, no és de la Conselleria de Sanitat, el que és aquí dins, el que està en la Conselleria no ho pot vendre, perquè són propietat de la Seguretat Social i no li ho poden vendre ni a la Quirón, ni a qualsevol multinacional americana, perquè són de l'Estat.

I què volen ara? Volen que això es transfereixi. I, clar, què vindrà després de la transferència? Posar-los a la venda "agafa els diners i corre" i després que la gent tingui, això sí, continuarà tenint els metges públics, els funcionaris, però estaran en terrenys que pertanyeran a les multinacionals americanes. I aquests terrenys, sigui el Piramidón, sigui la Vall Hebron o sigui Bellvitge es van pagar amb les nostres cotitzacions. No els va pagar Franco, els van pagar els treballadors treballant cada dia des de les 7 del matí. I aquests pocavergonyes, els que no volen ni mirar-nos als ulls i que ens diuen que enviem les nostres queixes  per internet, aquests estan esperant a veure si hi ha la transferència per a córrer a vendre-ho.

 

Veïns de Sant Martí de Provençals recollint signatures en defensa de la Sanitat Pública i del CAP la Pau, amb el suport de Marea Pensionista de Catalunya.

I els diem NO, el patrimoni públic és públic, no és dels polítics, és de la gent, no ho han pagat ells, ho hem pagat nosaltres i no permetrem que es privatitzi i serem al carrer barallant, perquè el que és públic sigui públic, perquè tornin a contractar a la gent, als funcionaris que necessitem perquè s'atengui la nostra gent. I ens diuen "mireu munteu molt desgavell" i és veritat el muntem. Aquesta setmana hem estat en el Broggi, avui som aquí, en l 'ICS, seguim en Mútua de Terrassa, donant baralla, poble a poble, ciutat a ciutat, barri a barri, però ens diuen: "la lluita no serveix per a res, perquè els que manen de debò són els fons d'inversió, els que estan darrere de la Quirón, BlackRock, que són els mateixos que estan darrere dels fons privats de pensions, aquests són els que tenen el poder i vosaltres sou res, formigues, que mai canviareu el món."

Mireu, avui, aquest matí, un genocida com Netanyahu, president d'Israel, responsable del genocidi que s'està produint en Palestina, havia d'estar a Barcelona, a l'hospital de Sant Pau, i mireu, el moviment social, la pressió al carrer ha obligat al fet que el nostre president es desmarqui d'aquests assassinats, i que  digués molt tard, perquè ja han mort 15.000 persones, però ara diu, després de 15.000 morts i després d'unes quantes mobilitzacions en tot el país, a Londres, a París, a Roma, als EUA, a Nova York, ara diu que: "jo no he estat, que Espanya reconeixerà a Palestina i que ens tirem cap endarrere".

El que hem aconseguit no és poca cosa, porten dos dies d'alto-el-foc, aquests dos dies han salvat les vides de molts nens en Palestina, que demà poden ser els nostres. La mobilització, la lluita sí que serveix, a vegades a poc a poc, a vegades necessitem acumular més forces, però la lluita serveix per a canviar el món, serveix per a aturar  els peus als financers internacionals, serveix per a posar-los la cara vermella de vergonya als que diuen que ens representen, però que després s'amaguen darrere dels aplicatius d'internet. Mireu, amagar-vos perquè més aviat o més tard us desvestirem i farem passejar l'emperador nu davant la gent.

Volem recuperar el nostre servei, no volem que la Seguretat Social, ni els seus fons, ni els seus terrenys es privatitzin, i imposarem una Sanitat Pública, al servei de la gent. Una Sanitat Pública amb treballadors que estiguin en condicions de poder treballar, que no els canviïn l'horari cada setmana, que no els canviïn d'hospital, perquè estan en una borsa de treball que els obliga a anar d'un lloc a un altre, com si fossin titelles.

Ho canviarem amb la força de la lluita, amb la pressió. Jo se que moltíssima gent de Marea Blanca i de Marea Pensionista ha estat aquests dies lluitant en solidaritat amb Palestina, a tots vosaltres moltes gràcies i us transmetu la solidaritat i l'agraïment de la gent que està viva gràcies a la vostra mobilització.

Però més encara, aquesta setmana també a Grècia hi ha hagut una vaga general en defensa del sistema públic de pensions. No estem sols, Atenes va quedar desbordada per una marxa que no ha sortit en els telenotícies, que no informen. Com sortirem nosaltres en TV3? No us preocupeu, no us veuran els vostres fills aquí davant, no hi ha por al fet que això ho expliquin. Ho explicarem nosaltres en les xarxes, ho explicarem boca a boca, barri a barri, poble a poble, i li direm als nostres veïns: "mireu si no voleu cues d'espera apoderar-vos, veniu amb Marea Pensionista, veniu amb Marea Blanca i a lluitar per a defensar el públic i defensar la nostra dignitat com a persones."

"Governi qui governi les pensions es defensen."

Informació i imatges de Maxi Martos, del blog de lasafueras.info