Anurith, una sol·licitant d'asil de 29 anys de la República Democràtica de Congo, s'asseu amb els seus fills després de sotmetre's a un examen de salut a prop de l'encreuament fronterer a Zombo, Uganda. © ACNUR / Rocco Nuri.

GINEBRA (Suïssa) 7 de juliol de 2020 - L'Agència de l'ONU per als Refugiats, ACNUR, informa que més de 3.000 refugiats de la República Democràtica de Congo (RDC) van arribar a Uganda entre dimecres i divendres de la setmana passada (1 a 3 de juliol) durant una obertura temporal de dos punts fronterers en Golajo i Mount Zeu, a nord-oest d'Uganda.

Ituri és una de les vint províncies de la República Democràtica del Congo. És una de les noves divisions polítiques en què el país va ser dividit d'acord amb la Constitució de 2005. La seva capital és la ciutat de Bunia.

La selva tropical d'Ituri es troba en aquesta àrea. Es troba al nord-est del riu Ituri i en el costat occidental de l'estany Albert. Té fronteres amb Uganda i Sudan d'al Sud.

Els nouvinguts formaven part d'un grup més gran d'aproximadament 45.000 persones, segons les autoritats locals de la República Democràtica de Congo, que havien intentat fugir cap a la frontera d'Uganda amb la República Democràtica de Congo poc després que esclatessin enfrontaments mortals entre els grups armats de la milícia a la província d'Ituri els dies 17 i 18 de maig. Mentre que alguns van poder tornar a les seves àrees d'origen, altres van romandre prop de la frontera, sense poder creuar durant més d'un mes a causa del tancament de les fronteres a la banda d'Uganda per contenir la propagació de la COVID-19.

El 65% dels nouvinguts són nens. En el grup també hi havia 33 dones embarassades, dues de les quals van ser traslladades immediatament al Centre de Salut Zeu III la setmana passada, on van donar a llum a un nen i una nena.

Alguns dels refugiats van compartir amb el nostre personal els relats punyents dels atacs de les milícies als seus pobles. Molts d'ells ens van dir que estaven separats de les seves famílies i que van tenir poc temps per recollir les seves pertinences o cercar a membres de la família abans de fugir. Molt pocs van poder portar objectes personals i la majoria van fugir descalços, tan sols amb la roba que portaven posada.

El grup va ser portat al Zeu Farm Institute, un antic centre de capacitació per a agricultors al districte de Zombo, que ara serveix com a centre de quarantena. Per donar suport al centre, l'ACNUR ha instal·lat 318 botigues familiars, així com nou tancs d'aigua, àrees de control de salut, banys i instal·lacions per rentar-se les mans. A més, l'ACNUR i els seus socis estan proporcionant aliments, aigua, controls mèdics i allotjament temporal, i els equips de salut i una ambulància estan en espera en cas que algú requereixi hospitalització.

El Ministeri de Salut d'Uganda ha estat realitzant proves COVID-19 de mostra, i les primeres 570 mostres van llançar resultats negatius. Els refugiats han rebut dosis de vitamina A i vacunes contra el còlera, el xarampió, la rubèola i la poliomielitis.


Després del període de quarantena obligatori de 14 dies, d'acord amb les directrius i protocols nacionals, seran transportats als assentaments de refugiats existents.

ACNUR acull amb beneplàcit la decisió del Govern d'Uganda de permetre que el grup de refugiats ingressi al país i rebi ajuda i protecció per salvar vides. Aquest esforç demostra com, a través de les quarantenes, els exàmens de salut i altres mesures, els Estats poden complir les seves obligacions sota el dret internacional durant la pandèmia i al mateix temps limitar la possible transmissió de virus.

Amb més de 1.000 casos de la COVID-19 a Uganda, l'ACNUR continua donant suport al Govern amb la seva resposta per a la COVID-19, construint i enfortint instal·lacions de quarantena i aïllament, i augmentant els subministraments per al rentat de mans i la disponibilitat de màscares. Moltes de les nostres instal·lacions de trànsit i recepció a tot el país s'han convertit en centres de quarantena, on estem donant suport a centenars d'ugandesos i refugiats diàriament.

No obstant això, la resposta dels refugiats a Uganda segueix enfrontant múltiples desafiaments a causa de la falta de fons, incloent les greus retallades de racions d'aliments. ACNUR ha rebut només el 18% dels 357 milions de dòlars necessaris per a la seva operació a Uganda el 2020. En el termini immediat, es necessiten amb urgència 28 milions de dòlars per continuar amb el nivell actual d'assistència als refugiats a Uganda, inclosos els serveis bàsics de salut. ACNUR fa una crida a la solidaritat internacional per ajudar a Uganda a complir els seus compromisos amb el Pacte Mundial sobre Refugiats i mantenir la seva política progressiva de refugiats durant aquests temps difícils.

La República democràtica del Congo.

La vasta extensió de la República Democràtica del Congo, un país tan gran com Europa, la seva riquesa de matèries primeres i terres cultivables el converteixen en un estat eminentment estratègic. Les notícies congoleses són difícils de desxifrar ja que hi ha molts actors internacionals i regionals.

El Congo i la seva gent són víctimes d’un amarg atac de potències estrangeres que pretén desmembrar el país per sotmetre les seves entitats desmembrades sota la influència de països veïns, especialment Rwanda. Aquest acarnissament ha provocat la mort de més de sis milions de congolesos i la violació de més de mig milió de dones i nenes congoleses.

Hi proliferen més d’un centenar de grups armats en aquesta regió. Quatre províncies estan especialment afectades: el Kivu Nord, el Kivu Sud, Ituri i Maniema.

"Les prospeccions dels darrers anys han revelat que el territori de Beni i el sud d'Ituri reposen sobre  importants reserves de petroli. Per tant, és molt temptador marcar la vostra presència a Beni i Ituri del Sud quan s'acaricia el somni de que un  dia podran aprofitar-se de  les oportunitats econòmiques que el sector del petroli produirà inevitablement a la regió ". Del llibre de Boniface Musavuli, "les massacres de Beni. Kabila Rwanda i els falsos islamistes".

Segons les dades difoses pel Grup d’Estudi del Congo, només s’identifiquen 125 grups armats a les regions del Kivu Nord i Kivu del Sud i, entre ells, aproximadament la meitat d’aquests rebels encara són actius.

Els rebels més famosos són, sens dubte, l’ADF Uganda i la FDLR ruandesa. Al seu costat, hi ha grups vigilants congolesos, que curiosament només parlan rwandés, els Mai-Mai, que asseguren defensar suposadament les seves comunitats locals aprofitant una "economia de guerra".

El control del mineral Coltan i del petroli  en el rerefons de les lluites.

"La guerra al Congo s’ha acabat oficialment des de la reunificació del país el 2002-2003. Això és una negació de la realitat: aquesta guerra no s’ha acabat i l’enemic s’ha transformat. Això és el que ens recorden les massacres a Beni. Des d’octubre de 2014, sota l’imaginari d’un islamisme imaginari, assassins solidaris patrocinats realitzen massacres terribles de la població civil. Durant més de dos anys, homes, dones, nens, gent gran i malalts van ser assassinats de manera extremadament cruel amb matxets, destrals i ganivets. Els assassins operen lliurement en un territori tanmateix creuat per diversos milers de soldats, inclosos els militars. Maten durant hores sense ser molestats, no gaire lluny de les posicions de l’exèrcit. No els aturen."

Informació extreta del llibre "Les massacres de Beni" de Bonfiace Musavuli. Pots llegir un resum d'aquest llibre a les pàgines de cultura d'aquesta revista.