CINC ANYS DESPRÉS, LA LLEI ORGÀNICA DE PROTECCIÓ DE LA SEGURETAT CIUTADANA, CONEGUDA COM "LLEI MORDASSA", SEGUEIX VIGENT. ELS DRETS A LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ, REUNIÓ PACÍFICA, INFORMACIÓ I MANIFESTACIÓ HAN PATIT UN RETROCÉS DES DE LA SEVA APROVACIÓ.
Segons Angel Gonzalo, membre del consell editorial de la revista d'Amnistia Internacional, "aquest cinquè aniversari arriba en un context de pandèmia en què Amnistia Internacional i altres ONG han manifestat la seva preocupació davant de casos d'arbitrarietat policial a la imposició de multes durant l'estat de alarma. Tot i que aquesta llei va comptar amb l'oposició de nombrosos grups parlamentaris, de les advertències d'experts de Nacions Unides sobre la vulneració de drets humans que implicava la seva aplicació i de les mobilitzacions de la societat civil en contra seva, es va aprovar en març de 2015 i l'1 de juliol d'aquest any va entrar en vigor. Tan sols en el primer any hi va haver al voltant de 34.000 sancions relacionades amb conductes que podrien estar emparades pel dret de reunió, expressió i informació. Més de 12.000 van ser per desobediència o resistència a l'autoritat i gairebé 20.000 per falta de respecte o de consideració a les forces i cossos de seguretat, i la interpretació d'aquests fets sota la consideració dels propis agents.
Preocupen també altres articles de la llei per l'impacte que representen per a l'exercici de drets humans, com el que sanciona la distribució no autoritzada d'imatges de les forces de seguretat o el que sanciona els promotors i organitzadors de manifestacions que no han complert amb el requisit previ de notificació, no contemplant la possibilitat de la celebració de manifestacions o reunions espontànies. A més, recull una disposició addicional amb l'objecte de legalitzar les expulsions sumàries i col·lectives de persones en situació administrativa irregular, també anomenades "devolucions en calent". La necessitat de reformar-la és urgent, entre d'altres motius, per l'efecte desmobilitzador que ha provocat i per la manca de mecanismes de control davant els abusos policials. Amnistia Internacional reclama que el Govern ho faci immediatament per tenir en el seu lloc una nova legislació en línia amb els estàndards internacionals de drets humans."
Informació facilitada per Amnistia Internacional.
Descargar revista de Amnistía Internacional
Llei Orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana.
... La Llei sanciona conductes que, sense ser constitutives de delicte, atempten greument contra la seguretat ciutadana, com són les reunions o manifestacions prohibides en llocs que tinguin la condició d'infraestructures i instal·lacions en què es presten serveis bàsics per a la comunitat i els actes d'intrusió en aquestes, quan s'ocasioni un risc per a les persones.
... La reforma en tramitació del Codi Penal exigeix una revisió de les infraccions penals d'aquesta naturalesa que contenia el llibre III del codi punitiu per a incorporar a l'àmbit administratiu algunes conductes que, en cas contrari, quedarien impunes, com són certes alteracions de l'ordre públic, les faltes de respecte a l'autoritat, el deslluïment de determinats béns a la via pública o deixar solts animals perillosos.
... Respecte de les sancions, es reordenen les pecuniàries i s'estableixen tres trams de la mateixa extensió, que donen lloc als graus mínim, mitjà i màxim de les mateixes.
Sancions.
1. Les infraccions molt greus se sancionaran amb multa de 30.001 a 600.000 euros; les greus, amb multa de 601 a 30.000 euros, i les lleus, amb multa de 100 a 600 euros.
D'acord amb el que disposa l'article 33.2, els trams corresponents als graus màxim, mitjà i mínim de les multes previstes per la comissió d'infraccions greus i molt greus seran els següents:
a) Per a les infraccions molt greus, el grau mínim comprendrà la multa de 30.001 a 220.000 euros; el grau mitjà, de 220001-410.000 euros, i el grau màxim, de 410.001 a 600.000 euros.
b) Per a les infraccions greus, el grau mínim comprendrà la multa de 601 a 10.400; el grau mitjà, de 10.401-20.200 euros, i el grau màxim, de 20.201 a 30.000 euros.
L'article 20.2 de la Llei Orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana vulnera l'article 10.1 CE (dret a la dignitat de la persona), l'article 15 CE (dret a la integritat física i moral) i l'article 18 CE (dret a la intimitat personal) al permetre el registre corporal extern i superficial que, fins i tot, pot consistir en un nu total o parcial, però per al qual no s'estableixen els requisits i garanties exigits per la Constitució i plasmats en la doctrina jurisprudencial del Tribunal Constitucional. L'article 20.2 és del tenor literal:
«2. Llevat que hi hagi una situació d'urgència per risc greu i imminent per als agents:
a) El registre es realitzarà per un agent del mateix sexe que la persona sobre la qual es practiqui aquesta diligència.
b) I si exigís deixar a la vista parts del cos normalment cobertes per roba, s'efectuarà en un lloc reservat i fora de la vista de tercers. Es deixarà constància. "
Aquest article no exigeix que el resultat de la diligència en qüestió es posi en coneixement del Ministeri Fiscal ni de el Jutge, bastant per la seva validesa amb deixar constància escrita de la mateixa, de les seves causes i de la identitat de l'agent que la va adoptar.
INCONSTITUCIONALITAT DELS ARTICLES 36.2, 37.1 EN RELACIÓ AMB EL 30.3, 37.3 I 37.7 de la Llei orgànica 4/2015, DE 30 DE MARÇ, DE PROTECCIÓ DE LA SEGURETAT CIUTADANA, PER VULNERACIÓ DE L'ARTICLE 21 DE LA CONSTITUCIÓ. L'article 21 de la Constitució prohibeix expressament, en el seu apartat primer, la possibilitat que, bé en una norma, bé a través de la pràctica administrativa, se sotmeti l'exercici del dret de reunió a autorització. Tota disposició, o acte administratiu, que tingués com a conseqüència dit efecte suposaria una restricció injustificada del dret de reunió i, per tant, vulneraria l'article esmentat.
El Tribunal Europeu de Drets Humans ha recordat:
1.- Que el dret de reunió, reconegut en l'article 11 del Conveni Europeu de Drets Humans, és un dret fonamental en una societat democràtica i, amb la llibertat d'expressió, un dels pilars d'aquest tipus de societat; per això, no s'ha d'interpretar de manera restrictiva ...
L'article 37 de la Llei orgànica 4/2015 pateix d'una manca de concreció que vulnera clarament el principi de tipicitat, previst a l'article 25.1 CE. No es concreta què s'ha d'entendre per "ocupació", si hauria de concórrer violència o intimidació, o n'hi hauria prou amb la simple presència simultània de persones en un espai comú, fins i tot de forma totalment pacífica. En aquest últim supòsit, l'article 37.7 contravindria, també, l'article 21 CE.
INCONSTITUCIONALITAT DE L'ARTICLE 36.23, I DE L'ARTICLE 19.2 EN RELACIÓ AQUEST, de la Llei orgànica 4/2015, DE 30 DE MARÇ, DE PROTECCIÓ DE LA SEGURETAT CIUTADANA, PER VULNERACIÓ DELS ARTICLES 20.1.d), 20.2 I 21.5 DE LA CONSTITUCIÓ.
El primer dels motius d'inconstitucionalitat del precepte impugnat (art. 36.23 de la Llei Orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la Seguretat Ciutadana) és que estableix una restricció prèvia i desproporcionada al dret a la llibertat d'informació.
L'article 36.23 LOPSC (Llei 4/2015) sanciona amb caràcter general i indiscriminat l'obtenció d'imatges o dades dels agents de les forces i cossos de seguretat, llevat que s'estigui autoritzat.
Un altre motiu d'impugnació de la constitucionalitat de l'article 36.23 LOPSC és que estableix la censura prèvia en relació amb l'objecte de la mateixa. Per si això no fos suficient, no hi ha dubte que la norma impugnada el que estableix és una censura prèvia: si es vol informar captant i divulgant si escau imatges o dades dels agents actuants s'ha d'obtenir l'autorització prèvia de la Administració.
Clica aquí si vols llegir la Llei Orgànica 4/2015 de protecció de seguretat ciutadana.
Clica aquí si vols llegir els articles de la Constitució espanyola que vulnera la llei 4/2015.
Resum de la Llei 4/2015 i del recurs d'inconstitucionalitat realitzat per l'equip de redacció de la revista Las afueras.