600.000 Desplaçats Rohingya, milers de refugiats Sirians, 700.000 desplaçaments interns de persones i més de 500.000 refugiats, a la República Centreafricana, …
L’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR, en anglès UNHCR, United Nations High Commissioner for Refugees) és l’organisme de les Nacions Unides encarregat de protegir als refugiats i desplaçats per persecucions o conflictes, i promoure solucions que es prolonguin en el temps a la seva situació, mitjançant el reasentament voluntari en el seu país d’origen o en el d’acollida. Té la seu a Ginebra i més de 250 oficines per tot el món. El dret d’asil i refugi es troba contemplat a la Declaració Universal de Drets Humans en l’article 14:
1.- En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil, i a gaudir d’ell, a qualsevol país.
2.- Aquest dret no podrà ser invocat contra una acció judicial realment originada per delictes comuns o per actes oposats als principis de les Nacions Unides.
Francesco Sciacca, director general del comitè espanyol de l’Agència de la ONU per als refugiats (ACNUR), ha respost amablement a la nostra petició d’informació actualitzada de les actuacions d’aquesta organització arreu del món, al llarg del passat any 2017 i els primers mesos de l’any 2018.
Actuacions d'ACNUR davant l'emergència rohingya
Des del passat 25 d’agost de 2017, al voltant de 655.000 rohingya han fugit a Bangladesh. Fins a finals de l’any, ACNUR va enviar 17 avions i tres vaixells amb més de 2.100 tones de materials d’emergència: tendes familiars, lones de plàstic amb estris de cuina, mantes, mosquiteres, matalassos, bidons,..….
Qui són els rohingha?
Els rohingya són una minoria ètnica apàtrida en Myanmar (oficialment República de la Unió de Myanmar, o en el seu nom occidental Birmània) que porta dècades enfrontant-se a discriminació i pobresa extrema. No poden exercir els seus drets més bàsics com la llibertat de moviment, el dret a l’educació, treballar, a més d’altres drets socials, civils i polítics. El govern de Myanmar ha identificat als Rohingha com un grup de migrants il·legals; no obstant, aquest grup ètnic ha viscut en l’actual Myanmar durant molts segles.
Uns enfrontaments entre els budistes Rakhine i els musulmans Rohingha, a l’any 2012 va provocar un desplaçament de 90.000 persones. Els enfrontaments van tenir lloc a l’estat de Rakhine.
Fa uns quants mesos, els governs de Myanmar i Bangladesh van arribar a un acord per al retorn voluntari a Myanmar de centenars de refugiats rohingha que actualment viuen a la regió de Cox’s Bazar a Blangaldesh. L’acord bilateral exposa una serie de compromisos importants per part d’ambdós governs per garantir el retorn voluntari i segur dels refugiats als seus llocs d’origen a Myanmar.
Un pas clau per arribar a una solució perdurable ha sigut el compromís de Myanmar d’aplicar les recomanacions de la Comissió Assessora de Rakhine, al cap de la qual es troba l’ex Secretari de l’ONU Kofi Annan. Aquestes recomanacions reclamen la pau i seguretat per a totes les comunitats de l’estat de Rakhine, diàleg entre comunitats , llibertat de circulació, accés a mitjans de subsistència i solucions per a la situació jurídica i de ciutadania de les comunitats musulmanes.
Altres membres de la Comissió Assessora són: U Win Mra, president de la Comissió Nacional de Drets Humans de Myanmar; el Dr. Tha Hla Shwe, president de la Creu Roja de Myanmar; U Aye Lwin, membre central i fundador de les Religions per la pau, a Myanmar; Dra. Mya Thida, presidenta de la Societat d’Obstetricia y Ginecologia de MMA y membre de Ciència Mèdica de Myanmar, entre d’altres.
No existeixen al dia d’avui les garanties necessaris per als potencials retornats. Les agències humanitàries, mitjans de comunicació i altres observadors independents continuen tenint restriccions d’accés. Així mateix, continuen arribant refugiats de l’estat de Rakhine a Bangladesh.
La situació és greu perquè més del 55 per cent dels refugiats rohinya són menors de 18 anys. Hi ha una prevalença del 25 per cent de desnutrició aguda entre els nens de 6 mesos a 5 anys, el que representa que 1 de cada 4 nens pateix desnutrició severa.
El pla d'hivern d'ACNUR (Setembre 2017 - Març 2018)
Siria al límit
Fa 7 anys des que va començar la guerra a Síria. Des de llavors 3 de cada 4 sirians han tingut que fugir de casa seva. 1,7 milions de nens no poden anar a l’escola i més de 2 milions de persones han mort o han sigut ferides. A la localitat de Guta es troben atrapades 400.000 persones, on ACNUR ha entregat aliments. Les necessitats de fons és de 228 milions de dòlars per poder fer front a 3,81 milions de refugiats i desplaçats interns siris i iraquians.
Emergència República Centreafricana
700.000 desplaçats dins l’interior del país
La RCA va caure en el caos després que els antics rebels Seleka arribaren al poder al març de 2013, derrocant al president Francois Bozize i generant una violenta reacció per part dels grups anti balaka al desembre d’aquell any. Això i la violència subsegüent van provocar el desplaçament de prop d’un milió de persones, deixant la capital del país Bangui, saquejada i en runes.
La violència actual a la República Centreafricana, especialment al nord-oest del país, ha generat el nivell de desplaçaments més elevat que ACNUR hagi observat des de l’inici de la crisi al 2013. Segons les estadístiques de finals de desembre, durant 2017, 688.700 centreafricans es trobaven desplaçats dins l’interior del país, el que suposa un augment del 60 per cent respecte l’any anterior.
Els desplaçats interns són més de 688.000, i els refugiats més de 542.38o (Camerun, Txad, la República democràtica del Congo, i el Congo). La població de RCA és de 4,6 milions d’habitants.
La República Centreafricana és un país situat al centre d’Àfrica. Va ser colònia francesa amb el nom d’Ubangui-Chari. Els governs militars s’hi han succeït des del 1960, any en que va aconseguir la independència.
Una ofensiva a partir del Nord-oest de la coalició rebel «Séléka» (creada al desembre 2012) forçar l’acord de Libreville (11 de gener 2013), instaurant un període de transició, portat per un govern d’unitat nacional. Argumentant que el President François Bozizé (en el poder des de 2003) no havia respectat l’acord, la Séléka va prendre la capital de l’Estat centreafricà, Bangui, el 24 de març.
Michel Djotodia, lider de la coalició va ser proclamat cap de l’Estat de la transició. La incapacitat d’aquest per frenar l’engranatge de la violència entre els elements armats i el moviment anti-balaka, que va sorgir com a reacció a l’avanç Séléka, va portar a la seva dimissió, el 10 de gener de 2014, coincidint amb una cimera extraordinària de la CEEAC, organitzada a Ndjamena.
El 20 de gener, Catherine Samba-Panza, batlle de Bangui, va ser elegida cap de l’Estat de la transició per el Consell nacional de transició. Les autoritats de la transició tenien la tasca essencial d’organitzar unes eleccions lliures i transparents, que tindrien lloc entre desembre de 2015 i març de 2016.
El govern francès es va entrevistar amb el president electe centreafricà, Faustin-Archange Touadera, l’onze de Març de 2016, per posar en marxa tots els mitjans per recuperar el país de la greu crisi en la qual està immers. Jean-Marc Ayrault, ministre d’afers Exteriors, va expressar al nou president Centreafricà la satisfacció del govern francès per la forma notable en que es van desenvolupar les eleccions. Van parlar de les relacions bilaterals entre ambdós països i el suport que França continuarà donant a les autoritats electes al servei de la seva missió de reconciliació, de reconstrucció i de desenvolupament.
El president centreafricà, senyor Touadéra, es va entrevistar també amb André Vallini, Secretari d’Estat francès, encarregat de desenvolupament i Francofonia, per manifestar-li el recolzament del seu país, així com de les Nacions Unides, la Unió Europea i d’altres socis internacionals a la recuperació del país centreafricà.
El Consell de Ministres de la Unió Europea va prendre la decisió d’establir una nova missió europea de consell i de formació operativa adscrita a les forces armades de República centreafricana, denominada “EUTM RCA”, el 19 d’abril de 2016.
Aquesta nova missió, que va sol·licitar el senyor Touadéra, president de República Centreafricana, va rellevar a la missió de consell i d’assistència europea “EUMAM RCA”.
El 3 de gener de 2017 França va condemnar l’atac contra els cascos blaus de la Missió Multidimensional Integrada de Nacions Unides per a la estabilització a la República Centreafricana (MINUSCA), que va costar la vida a dos soldats marroquins i també va deixà ferits.
El govern francès ha cridat a la calma i ha reiterat la seva petició de que tots els grups armats, tant a la capital Bangui, com a la resta del país, abandonin les armes i s’impliquin, sense dilació ni condicions, en el procés de pau.