Proactiva Open Arms és una organització no governamental de Badalona amb una missió: rescatar del mar als refugiats que arriben a Europa fugint de conflictes bèl·lics, persecució o pobresa.
Més de tres-centes persones, paraigües en mà, ens hem concentrat davant l’Oficina del Parlament Europeu, al Passeig de Gràcia, 90, per donar suport a l’organització Proactiva Open Arms i als activistes que treballen rescatant éssers humans d’una mort segura a les aigües del Mediterrani.
Aquest dissabte 24 de març pluviós tots els presents som un clam, una queixa, una demanda, una reclamació, un crit i cridem que rescatar gent en perill no és cap delicte. Cridem que rescatar persones que fugen de la guerra, o de l’extrema pobresa no és cap crim. No hi ha dades de quantes persones han intentat travessar el Mediterrani provinents del continent africà, però sí sabem que moltes famílies han perdut la vida en l’intent. Segons The migrant files (consorci de periodistes de 15 països europeus que han treballat durant cinc mesos per elaborar la base de dades més exhaustiva sobre les defuncions d’immigrants) a la «Central Mediterranean Route» que uneix les costes de Líbia i Tunisia amb Itàlia i Malta durant els anys 2011 i 2012, el 4% dels immigrants detectats en aquesta ruta no van arribar al final del seu viatge. La xifra d’immigrants morts que intentaven arribar a Europa per tots els mitjans al seu abast, entre els anys 2000 i 2013, ha sigut de 23.000, segons publica El Confidencial que va col·laborar en aquesta recerca.
Només la mort d’una sola persona hauria hagut de servir perquè Europa impedís que continues aquesta barbaritat.
Però, en lloc de trobar-nos amb una Europa receptiva, ens trobem amb un fiscal cap de Catània, Carmelo Zuccaro, que obra una investigació contra el comandant del vaixell, Mark Reig i la coordinadora de la missió, Anabel Montes i que els imputa els delits d’afavorir la immigració il·legal i d’associació per a delinquir. Quan l’única cosa que van fer, el 15 de març, va ser salvar a 218 immigrants d’una mort segura i desembarcar-los al port de Pozzallo, on ha quedat retingut el vaixell «Open Arms», propietat de la ONG. Una Europa que gasta 13.000 milions d’euros per frenar la immigració, és a dir, que el tancament de fronteres ens costa a tots els contribuents europeus al voltant de mil milions d’euros a l’any.
Tot plegat un disbarat. En paraules de la periodista Cristina Mas, del diari ara.cat «el Mediterrani s’ha convertit en la frontera més perillosa del món on l’abisme entre rics i pobres és més profund: la renda per càpita a la UE és d’uns 25.000 euros, i la de l’Àfrica no supera els 1.700. Ni tan sols la frontera entre Mèxic i els Estats Units concentra tanta desigualtat».
Els acords de la UE amb Líbia per aturar el flux d’immigrants, fa que la Marina Militar d’aquest país pugui exigir als vaixells de les ONG, que rescaten a les persones que volen arribar a Itàlia i es troben en perill imminent o a la deriva en el mar, la seva entrega per retornar-los al lloc d’on han sortir. Això és el que va succeir el passat quinze de març, quan el vaixell Open Arms, de l’organització Proactiva Open Arms, va rebre un avís del Centre de Coordinació de Rescat Marítim de Roma per anar a rescatar una embarcació a la deriva situada a 73 milles de la costa de Líbia. Mentre recollien del mar els nàufrags, va arribar la patrullera líbia i va exigir la entrega dels immigrants. El capità del vaixell de la ONG es va negar a entregar cap dels immigrants, atès que estaven fora de les aigües jurisdiccionals de Líbia. Els cooperants van haver d’esperar fins a 24 hores per poder atracar el vaixell al port de Pozzallo, situat a 33 km de Ragusa (Sicília). Durant aquestes hores d’espera van haver de deixar a Malta a una mare i a un nadó que es trobaven en estat greu.
L’advocat italià de la ONG Proactiva Open Arms, senyor Alessandro Gamberini, va presentar el dijous 22 de març una memòria judicial per demanar al jutge que porta les investigacions que invalidi el segrest del vaixell.
El 16 d’abril, l’ONG ens informà que el jutge instructor de la localitat siciliana de Ragusa, Giovanni Giampiccolo, va invalidar l’ordre que mantenia immobilitzat en el port de Pozzalo el vaixell de rescat, Open Arms, el que permetrà que puguin tornar a exercir les tasques de rescat al Mediterrani.
Pels advocats italians del comandant del vaixell, Marc Reig i de la coordinadora Anabel Montes, s’ha guanyat una batalla, però la guerra no s’ha acabat, serà molt llarga.
El vaixell Open Arms ja es troba a Malta, segons ens informa la responsable de premsa de Proactiva Open Arms, mitjançant una conversa telefònica mantinguda el dia 26 d’abril, «.. el vaixell Open Arms està pendent d’algunes reparacions i del certificat per poder tornar a sortir amb garanties. El vaixell Astral, propietat també de l’ONG, ha sortit aquests dies a navegar per tal de continuar la tasca de salvament i en una setmana de navegació ha rescatat ja a 221 persones»
David Noguera, president de Metges Sense Fronteres, denúncia el cinisme vergonyós dels líders europeus.
A començament del mes de desembre de 2017 un equip mèdic de Metges Sense Fronteres va passar consulta a un centenar d’homes i dones en un centre de detenció, a la regió de Misrata a Líbia; havien sigut traslladats al centre després d’haver sigut interceptada la seva embarcació pels guardacostes libis , que els retornaren a terra. Tot i que poden treballar dins d’aquests centres de detenció, el metges d’aquesta organització no saben amb certitud que els hi passa a aquestes persones, atès que els pacients als que atenen poden desaparèixer sense deixar cap rastre al cap d’una setmana.
Metges Sense Fronteres ens explica mitjançant un correu electrònic que «L’estiu de l’any 2017, la Guàrdia Costanera líbia va intensificar llurs operacions d’intercepció en el mar, sota el paraigües polític i econòmic de la Unió Europea i els seus Estats membres (amb Espanya, França, Itàlia i Alemanya desenvolupant un paper principal). No obstant, Líbia és ara més que mai una trampa per a totes aquelles persones que vulguin trobar un treball en aquest país o vulguin creuar-lo camí d’Europa.
L’impacte produït pel reportatge emès per la CNN, el passat 14 de novembre, on es denunciava aquesta situació a Líbia, va servir perquè la gent s’adonés d’allò que moltes organitzacions havíem denunciat abans: el lucratiu negoci de segrestos, tortures i extorsió a immigrants i refugiats, que són venuts en subhastes com si fossin mercaderies. El més indignant de tot, és que aquest negoci es nodreix de les repressives polítiques migratòries posades en marxa per Europa. Els dirigents europeus estan disposats a fer qualsevol cosa amb tal d’impedir les arribades de immigrants a les costes europees, amb Mariano Rajoy, Angela Merkel, Emmanuel Macron i Paolo Gentiloni, al capdevant.
Estem veien una tendència alarmant per part d’aquests governs a criminalitzar les activitats que realitzem de recerca i rescat en el Mediterrani les diferents ONG que hi som. Quan es va produir el segrest del vaixell Open Arms, l’Aquarius era l’únic vaixell que operava conjuntament per SOS Méditerranée i Metges Sense Fronteres, en aquesta zona».
Joanne Liu, presidenta Internacional de Metges Sense Fronteres:
«El que he vist a Líbia és l’encarnació de la crueltat humana en la seva forma més extrema»
La doctora Joanne Liu, presidenta Internacional de Metges Sense Fronteres, viatjà a Líbia per conèixer de primera mà el dia a dia dels centres de detenció de migrants i va declarar un cop finalitzada la visita que: «el que he vist a Líbia és l’encarnació de la crueltat humana en la seva forma més extrema...Persones que l’únic delicte que han comés es buscar una vida millor són apinyades, aparcades en habitacions a les fosques, sense ventilació en un espai de 30 cm quadrats... tortura, abús, humiliació càstigs públics...i saben el que està passant, cada nació, cada govern que permet que aquestes persones siguin retornades a Líbia és còmplice de massius abusos contra essers humans»
Serà veritat que la política migratòria europea mata, com deia una pancarta que portava una persona a la concentració aquell pluviós dissabte de març?
(M. Martos. Equip de redacció de Las afueras. Les fotos de la concentració al Passeig de Gràcia són de l’Associació Cultural Las afueras)