Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Diumenge, 24 Novembre 2024

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

NIMGP7970

Marea Pensionista de Catalunya diu No a la guerra¡ que està destruint Europa i enriquint a les multinacionals de l'armament.

"Ja sabem qui està guanyant la guerra," deia Ramón Franquesa aquest fred matí de febrer enfront dels congelats pensionistes que assistien al persistent acte dels dilluns en la Plaça Universitat, "la guerra l'estan guanyant les multinacionals de l'armament."

 IMGP7976

Avui, 6 de febrer de 2023, la COESPE, ha emès un comunicat de suport a la vaga i la mobilització a França, enfront dels plans del president Macron contra el sistema públic de pensions. S'ha encarregat de llegir aquest comunicat una de les dones més combatives del moviment pensionista.

Visca la vaga i la mobilització a França, enfront dels plans de Macron contra el sistema públic de pensions.

Quina enveja!, el dia 31 de gener França ha començat el dia amb una nova vaga massiva i centenars d'actes i concentracions per tot el país contra la decisió de Macron d'ampliar l'edat de jubilació. Espectacular! Han estat gairebé 3 milions de treballadores i treballadors, pensionistes i joves mobilitzats.

Els sindicats convoquen una nova jornada de vaga general aquest dimarts, 7 de febrer. Setmana de lluita i manifestacions també dissabte que ve 11 de febrer. Quina enveja!. El govern francès ha decidit endarrerir l'edat de jubilació dels 62 als 64 anys, així com incrementar el període de cotització a 43 anys per a poder jubilar-se, així com eliminar les jubilacions especials del sector públic dels treballadors del metro, del ferrocarril i de l'energia. Igualito que aquí!.

El 80% del poble, el 93% de la classe treballadora en les empreses i administracions i instituts està contra aquesta reforma reaccionària de Macron, que serveix només a qui? als poders financers per a trencar el sistema públic de repartiment de pensions, conquesta històrica del moviment obrer en 1945.

Macron, antic banquer, està totalment aïllat. El que ha permès aquesta mobilització és la unitat dels nou sindicats francesos. Unitat per a redactar un comunicat conjunt en el qual exigeixen al govern de Macron que després d'aquestes mobilitzacions retiri la seva reforma. Criden els sindicats a tota la població a mobilitzar-se, mitjançant vagues i manifestacions més nombroses encara, amb la convocatòria d'una vaga general aquest dimarts, 7 de febrer, i manifestacions dissabte que ve 11 de febrer per a dir NO, NO,NO a aquesta reforma.

Organitzacions de joves es van sumar cada dia més a aquesta mobilització. L'estudiantat va començar amb accions diverses, des de la manifestació nacional a París, el passat 21 de gener, a la vaga juntament amb els treballadors, fins a una ocupació dels instituts, proposant bloquejar el país fins que es retiri la reforma de Macron. Aquesta exigència de vaga, fins que es retiri la reforma, és demandada cada vegada més per molts sectors de la indústria energètica, en els transports, en els instituts i en les assemblees generals, així com en les empreses i administracions amb els seus sindicats, preparant noves mobilitzacions que tindran lloc entre els dies 7 i 11 de febrer.

A veure si aprenem! Des de COESPE saludem la lluita de la classe obrera i el poble de França, tots units amb les seves organitzacions sindicals contra aquests plans neoliberals del president Macron. Saludem i envegem! Tots sabem que si Macron és derrotat a França, s'obren grans possibilitats per a avançar en les nostres reivindicacions aquí. El que és possible a França, el nostre país veí, hauria de ser possible a Espanya.

VISCA LA VAGA INTERNACIONAL!, VISCA LA VAGA GENERAL!

En l'Estat espanyol a 3 de febrer de 2023.

COESPE INTERNACIONAL.

Antecedents de la notícia

Aixecar el cap

Un gran moviment social mai s'acontenta amb plantejar reivindicacions. Posa de manifest una aspiració col·lectiva a canviar la vida; s'apodera dels seus participants i els transforma. Aquesta va ser l'experiència de l'escriptora Annie Ernaux durant les manifestacions de novembre-desembre de 1995.

Annie Ernaux in 2022 (2 av 11).jpg

Annie Ernaux guanyadora del premi Nobel de Literatura l'any 2022.

per Annie Ernaux, febrer de 2023

publicat en Le Monde Diplomatique en espanyol

Com ocorre sovint, allò no es va veure venir. Jacques Chirac acabava de guanyar l'elecció presidencial amb una denúncia de la “fractura social”. Encarnava una dreta popular, o almenys atenta al seu electorat popular. A diferència del projecte sobre pensions de l'actual Govern, el de 1995 sobre seguretat social, equiparació de les pensions públiques i privades i altres punts de la reforma no s'havia anunciat, ni havia estat objecte de debat previ. Ens va caure d'improvís al novembre de 1995 i triguem una mica a entendre el que estava en joc.

Però estava l'arrogància d'Alain Juppé, primer ministre i artífex del pla, els fums del qual sap més i dóna la humiliant sensació a qui l'escolta de formar part d'una massa necessàriament estúpida. Crec que, al principi, allò va ser el que més se'ns va ennuegar, l'arrogància. Necessitàvem aixecar el cap. El 24 de novembre de 1995 va ser el primer gran dia de vaga contra el pla Juppé i l'inici d'una mobilització de tots els sectors públics. Ni trens, ni metre, ni oficines de correus ni escoles. Feia molt de fred. Recordo una exaltant sensació d'incertesa, d'estar vivint un d'aquests contats moments d'història en calenta en els quals, per una vegada, els actors són la gent que treballa. Durant una setmana, crec que no vaig ser jo l'única a pensar que estàvem en un moment pre revolucionari.

A diferència de maig de 1968, la població en el seu conjunt donava suport a la vaga. Els treballadors del sector privat, que no estaven en vaga, deien als del sector públic: “Feu vaga per nosaltres, en el nostre lloc”. Sortíem de sobte del túnel dels anys posteriors a 1983, d'aquella fi del polític que tenia pertot arreu els seus pregoners. En reivindicar els seus drets, els ferroviaris, els agents de la EDF (Electricité de France) i els treballadors de correus plantaven cara al regne ineluctable de l'economia, desafiaven l'ordre del món. No recordo si allí va saltar el lema “altre món és possible”, el que després es va sentir en el fòrum de Porto Alegre i als carrers de Seattle i Gènova. Però sí que va ser durant aquells dies de desembre de 1995 quan els francesos van prendre consciència que la vida dels ciutadans la regien els mercats, la internacionalització del comerç i la construcció d'una Europa liberal; quan comencem a associar construcció europea amb demolició dels drets socials, o, més ben dit, quan comencem a denunciar les reformes com d'altres concessions a la Comissió de Brussel·les. Amb molts altres, en 1992 vaig votar no al referèndum de Maastricht. La integració europea que defensava François Mitterrand, amb tot el que arrossegava –competència, desmantellament dels serveis públics– va vèncer pels pèls.

.....Malgrat les lluites en hospitals, escoles i universitats, després de vint-i-cinc anys de liberalisme desbocat vivim en un país (França) en el qual s'han desmantellat els serveis públics, les escoles, les universitats i els hospitals. No hi ha qui no vegi com va creixent una exasperació sense precedents dels assalariats, que ja no poden amb la precarietat dels contractes i amb l'absurd del treball. Ningú pot perdre l'esperança en una joventut que ha bloquejat instituts i universitats contra la mercantilització de l'educació, que a tot arreu lluita contra els grans projectes inútils i pel clima. Des del #MeToo de 2017, el feminisme ha recobrat una força extraordinària.

Sobretot, hi ha hagut tal menyspreu per les classes treballadores, per la qual cosa jo dic la meva raça, aquesta que m'han retret voler venjar... És clar que, sigui com sigui el resultat de la lluita actual, es tornaran a deslligar noves ones de protestes. D'antuvi, ja s'ha produït aquesta extraordinària mobilització de l'últim 19 de gener.

Quin gust posar la ràdio aquest matí i escoltar la música ininterrompuda dels dies de vaga en lloc de les preguntes més o menys pèrfides dels presentadors de l'espai matutí, cançons en lloc de cròniques del desastre. I el que em va satisfer de felicitat va ser assabentar-me, a la nit, que dos milions de persones s'havien manifestat en tota França per a rebutjar el pla del Govern.

Malgrat les nostres derrotes, encara que el record de l'hivern de 1995 i de les seves nits fredes sembli a vegades esvair-se en la meva memòria com si d'un somni llunyà es tractés, aquests manifestants de gener de 2023, tan nombrosos que amb prou feines aconseguien sortir de la plaça de la República, m'han portat al record els versos d' Éluard: “No eren més que uns pocs / en tota la terra / cadascun es creia només / de sobte van ser multitud”.

M'agradaria donar-los les gràcies per això. No ajupim més el cap.

IMGP7978

Ha estat un matí de comunicats de suport, primer al poble francés en la seva lluita en defensa de les pensions, i a continuació el recolçament al poble peruà, que està sent privat de la llibertat de manifestació, que està sent víctima d'una dictadura civico-militar instalada al poder per la força de les armes, dels mitjans de comunicació i de la justícia corrupta.

"Des de COESPE fem costat a la CENAJUPE per unes pensions dignes i per la democràcia, que posi fi al govern colpista que les nega."

" Fa dos mesos es va constituir al Perú un govern il·legítim, colpista i criminal presidit per Dina Boluarte, que s'ha posat al servei de les elits sent rebutjat al carrer per àmplies mobilitzacions, que han estat brutalment reprimides pel govern, amb el resultat de més de 65 morts i centenars de ferit i detinguts.

Ja a nivell social al Perú era rebutjat aquest Congrés i s'exigia la seva dissolució per part de les mobilitzacions populars, per no considerar-ho ni legítim ni representatiu. Després de la il·legítima suspensió de Pedro Castillo aprovada irregularment per aquest Congrés el 7 de desembre i la brutal repressió del govern, es fa necessària i urgent la destitució de Dina Boluarte i la convocatòria de noves eleccions la presidència i un nou Congrés.

El govern de Dina Boluarte va camí d'una dictadura secundada pels militars, veritable poder en l'ombra en aquests moments.

Des de COESPE traslladem el nostre suport a la Central de Jubilats i Pensionistes del Perú (CENAJUPE) a la seva lluita per unes pensions dignes i expressem la nostra solidaritat amb les mobilitzacions populars al Perú i el nostre suport a les seves reivindicacions, començant per la fi immediata de la repressió a les protestes, la llibertat de tots els presos i una recerca profunda, amb observadors internacionals, sobre les morts, lesions i empresonaments perpretades per les Forces Armades i policies.

Solidaritat amb les víctimes: és necessari encoratjar la més àmplia solidaritat, multiplicar els actes, les mobilitzacions en favor de la població peruana. El sistema polític peruà nascut del fujimorisme en 1993 requereix com reclamen els qui s'aixequen contra el Congrés i govern colpista d'una Assemblea Constituent, democràtica i sobirana com reclama també la CENAJUPE i el poble del Perú, que s'aixeca contra el govern il·legítim, que reescrigui les regles del joc a favor de les majories socials en una nova Constitució.

En l'Estat espanyol a 3 de febrer de 2023

Comissió Internacional COESPE.

Antecedents de la notícia

 

Régimen golpista peruano respaldado por EE.UU. extiende el estado de emergencia y la represión militar



El régimen peruano, el cual fue instalado con la complicidad del imperialismo estadounidense en un golpe parlamentario contra el presidente Pedro Castillo, está consolidando formas dictatoriales de gobierno detrás de la fachada “constitucional” del Congreso y de la exvicepresidenta de Castillo, Dina Boluarte.

Los toques de queda expiraron, pero el estado de emergencia nacional continúa, suspendiendo los derechos democráticos básicos como la libertad de reunión y autorizando al ejército a permanecer desplegado en todo el país.

La unidad de fuerzas especiales de la Policía Nacional de Perú, que ha desempeñado un papel protagónico en la represión bajo ley marcial [Photo: @PoliciaPeru]

Desafiando la represión y a pesar de la aprobación del Congreso de elecciones en abril de 2024, las manifestaciones han continuado en Lima, Cusco y el sur de Perú contra el golpe de Estado del 7 de diciembre y por la renuncia de Boluarte.

Según el Ministerio de Salud, hasta el 22 de diciembre, han sido asesinados al menos 27 manifestantes —todos civiles— y 367 más han sido hospitalizados.

Cuando el Ministerio del Interior alega que la masacre es una reacción a “actos bélicos”, las calles y los aeropuertos fueron convertidos en campos y campamentos de batalla por el despliegue de miles de soldados, marchando en formación y cantando en los centros de las ciudades, y disparando municiones reales contra jóvenes, trabajadores y campesinos desarmados.

En el departamento sureño de Ayacucho, los 10 muertos confirmados eran adolescentes, salvo uno, y ocho autopsias confirmaron que habían muerto por disparos de armas de fuego. A medida que se van conociendo detalles sobre las víctimas, queda claro que la mayoría eran jóvenes empobrecidos que vivían en condiciones precarias, en su mayoría procedentes de pequeñas comunidades agrícolas y que sobrevivían en el sector informal.

Basándose en entrevistas con familiares, por ejemplo, Ojo Público informa de que D.A.Q., de 15 años, que fue asesinado durante la ocupación del aeropuerto de Andahuaylas, era estudiante y la principal fuente de ingresos de su familia haciendo trabajos ocasionales en las granjas locales o en la construcción. Wilfredo Lizarme Barboza, de 18 años, realizaba trabajos similares y estaba ahorrando dinero para estudiar medicina.

Beckham Quispe Garfias, de 18 años, era estudiante de secundaria y estrella de fútbol en ciernes. Su padre es un pequeño agricultor de tubérculos y su madre vende mazorcas de maíz. Carlos Huamán Cabrera, de 26 años, padre y excantante, se había trasladado en busca de trabajo desde Amazonas a Lima y luego a La Libertad, donde se instaló y trabajaba en una empresa agroexportadora.

Las tomas de los aeropuertos internacionales de Arequipa, Cuzco y Juliaca, y de los aeropuertos locales de Ayacucho y Andahuaylas, junto con los bloqueos de la carretera Panamericana y del ferrocarril a Machu Picchu, fueron desarticulados por el ejército y la policía.

Además, en los últimos días, el régimen emprendió una serie de procesos judiciales contra dirigentes estudiantiles y redadas contra universidades, la Confederación Campesina de Perú y el partido pseudoizquierdista Nuevo Perú

El domingo, el Comando Especial “antiterrorista” del Valle de los ríos Apurímac, Ene y Mantaro (VRAEM) y la policía utilizaron la fuerza bruta, incluyendo municiones reales, para poner fin a una ocupación de 12 días de una planta de gas natural por parte de los vecinos de Kepashiato, en el departamento sureño de Cusco. Exigían el cierre del Congreso y la dimisión de Boluarte.

La empobrecida población rural de las selvas del VRAEM, en el sureste de Perú, se ha enfrentado a un acoso constante por parte del ejército, bajo repetidos estados de emergencia supuestamente para destruir las extensas plantaciones cocaleras. El ejército y la policía no solo reciben entrenamiento e inteligencia constantes del Pentágono, sino que frecuentemente también hay oficiales estadounidenses incrustados en el ejército peruano.

Mientras tanto, ha surgido más información que confirma que Washington trabajó entre bastidores para derrocar a Castillo e instalar un régimen de ley y orden aún más subordinado a los intereses estadounidenses. En última instancia, esto condujo al intento preventivo y fallido de Castillo de disolver el Congreso antes de una votación para destituirlo el 7 de diciembre.

Embajadora estadounidense Lisa Kenna reuniéndose con el ministro de Defensa, Gustavo Bobbio, el día antes de la deposición y el arresto del presidente Pedro Castillo [Photo: mindef-Peru]

El día anterior, la embajadora estadounidense Lisa Kenna, quien trabajó durante nueve años para la CIA y fue secretaria ejecutiva del secretario de Estado de Trump, Mike Pompeo, se reunió con Gustavo Bobbio, quien había sido nombrado ministro de Defensa un día antes. Bobbio, como dijo en una entrevista con RPP Noticias, dio la “indicación” al mando militar de desobedecer las órdenes de Castillo el 7 de diciembre y mantener a las tropas en los cuarteles ese día. El predecesor de Bobbio había dimitido días antes y el comandante de las fuerzas armadas dimitió horas antes del discurso de Castillo para disolver el Congreso.

Casi inmediatamente después del discurso de Castillo, Kenna tuiteó condenando la acción, lo cual fue seguido poco después por una declaración conjunta de los militares y policías peruanos jurando defender el “orden constitucional”, la rápida destitución de Castillo por el Congreso y su detención por orden del alto mando militar. A continuación, el Departamento de Estado y la Unión Europea reconocieron rápidamente a Boluarte como nueva jefa de Estado.

El 13 de diciembre, un día antes de la declaración del estado de emergencia y el despliegue de tropas contra los manifestantes, Boluarte se reunió con Kenna, “quien reiteró el pleno respaldo de su país a la institucionalidad democrática en el Perú y a las acciones del gobierno constitucional para estabilizar la situación social”, según un tuit de la cuenta oficial del régimen peruano.

Un artículo publicado el lunes en La Jornada informa que el agregado militar de la Embajada de Estados Unidos, Mariano Alvarado, desempeñó un papel clave en la coordinación del golpe con el alto mando peruano. El diario mexicano cita entonces a fuentes ligadas a las transnacionales en Lima que apuntan a una “sofisticada operación de inteligencia” desde septiembre para convencer a Castillo de que contaba con el apoyo de las fuerzas armadas para disolver el Congreso, con el fin de facilitar su destitución.

Ahora, el régimen de Boluarte está controlado por figuras de extracción militar y con claros vínculos con Washington:

· El primer ministro Alberto Otárola, que ha sido el rostro de la represión, fue viceministro de Defensa bajo Alejandro Toledo y asesor especial de una comisión de reforma que trabajaba para dar a los militares un velo de supervisión civil, como lo promovía Estados Unidos. En esa época, la USAID financió innumerables programas de capacitación del Congreso y de la “sociedad civil” para promover la renovación de la imagen de los militares tras la renuncia del presidente autoritario Alberto Fujimori. Los fondos se utilizaron para capacitar a más de 7.000 civiles en temas de seguridad.

· El nuevo jefe de inteligencia, el coronel retirado Juan Carlos Liendo O'Connor, trabajó en la Dirección de Política y Planes Estratégicos del Comando Sur de EE.UU. como enlace del Ministerio de Defensa peruano y del Estado Mayor Conjunto.

· El nuevo ministro de Defensa, el general Jorge Chávez Cresta (retirado) es graduado de la Guardia Nacional de Virginia Occidental y del Centro William Perry en Washington, y ha trabajado repetidamente como enlace con los ejércitos estadounidense y europeos.

La destitución de Castillo es el último de los innumerables golpes en América Latina orquestados por Washington para asegurar los intereses corporativos y geopolíticos de EE.UU. El anterior fue el golpe militar boliviano que derrocó a Evo Morales en 2019. En cuanto a Perú, su mayor socio exportador e importador es China, considerada abiertamente por el imperialismo estadounidense como la principal amenaza a su hegemonía global.

Mientras tanto, las clases dominantes estadounidense y peruana buscan desesperadamente poner fin a la incesante inestabilidad política en Perú –con cinco presidentes en poco más de dos años y el relevo de 80 ministros bajo Castillo— y a las olas de bloqueos de carreteras y protestas que duran semanas. En medio de numerosas crisis de las cadenas de suministro en todo el mundo, Perú, segundo productor mundial de cobre, plata y zinc, ha sufrido importantes interrupciones en la minería.

El despliegue militar del propio Castillo contra los manifestantes rurales que habían bloqueado la importante mina de Las Bambas, propiedad de la empresa china MMG Ltd., así como la represión policial contra las huelgas en Cusco, Lima y otras ciudades por la subida de los precios de los alimentos y el combustible a principios de este año, contribuyeron enormemente a desacreditar al antiguo maestro rural y líder sindical. Esto tuvo un importante papel distanciador, limitando el alcance de las protestas actuales, en las que la clase obrera aún no ha intervenido en masa.

Sin embargo, el objetivo del imperialismo estadounidense y de la oligarquía peruana de establecer un periodo de estabilidad bajo un régimen militar autoritario no les resultará tan fácil. Las contradicciones sociales son tan inmensas que se vislumbra otro estallido en el horizonte como parte del crecimiento de la lucha de clases en toda América.

(Publicado originalmente en inglés el 27 de diciembre de 2022)

informació obtinguda de la web de World Socialist Web

7IMGP7979

A continuació ha parlat un represententant de la Lleialtat Santsenca, que ens ha explicat que entre el 6 i el 18 de febrer hi haurà una exposició al seu local situat al carrer Olzinelles, 31, sobre la "Desbandá".

LA DESBANDÁ

FEBRER 1937, L'ÈXODE DE MÀLAGA SOTA LES BOMBES FEIXISTES

"Dos dels fets més coneguts de la Guerra Civil Espanyola, narra aquesta Associació en un petit llibret que recull imatges i manifestacions de persones que van viure aquell infern, són l'assassinat de Federico García Lorca, el 18 d'agost de 1936 a Granada i els bombardejos de l'aviació alemanya a la població de Gernika, el 26 d'abril de 1937, que van causar 1.654 morts, matança que va donar nom al famós quadre de Picasso.

Però, el febrer de 1937 entre 3.000 i 5.000 persones van morir en el seu èxode per la carretera de Màlaga a Almeria. Aquest fet, conegut com la Desbandá ha estat un dels més cruents i silenciats de la Guerra Civil.

Els bombardejos van ser una de les agressions que més angoixava i terroritzava la població. Màlaga no disposava quasi d'avions ni mitjans de defensa antiaèria i els rebels disposaven d'una nombrosa flota d'avions feixistes italians i nazis, que a partir de l'agost de 1936 van bombardejar quasi diàriament la ciutat. El primer gran bombardeig va ser el 22 d'agost i va provocar més de 50 morts. En resposta una multitud va assaltar la presó, va agafar 45 persones considerades rebels i les va matar. Aquesta sequència de bombardeig mortal i saca de presos en represàlia es va repetir més vegades.

La fugida in extremis.

El 8 de febrer les tropes rebels entraven a Màlaga sense que abans s'hagués posat en marxa cap pla d'evacuació de la població civil. El dia abans les autoritats civils i militars havien abandonat la ciutat.

Hi ha hagut molts debats sobre les raons d'una caiguda tan ràpida. D'una banda s'ha assenyalat la gran superioritat de forces militars del bàndol rebel, sobre tot degut a les tropes italianes, les seves divisions motoritzades i la seva aviació. D'altra banda s'ha assenyalat la desorvganització i la falta d'unitat de les forces republicanes.

En tot cas la població civil va ser agafada desprevinguda.

Imagen Información general

Cap a Motril pels penya-segats de Maro i Cerro Gordo.

En el camí cap a Motril es van afegir més famílies. La immensa caravana de població quan arribava als pobles de la costa feia que els seus veïns també fugissin, terroritzats en saber les raons que l'havien provocada.

Torrox, entre Torre del Mar i Nerja, va ser ocupada per les columnes italianes. Pels penya-segats i les platges sinuoses de Maro i Carro Gordo, situats en el tram de carretera que va des de Nerja a Motril, els vaixells de guerra es desplaçaven amb gran facilitat. Els bombardejos per mar i terra continuaven i els que fugien van haver de córrer encara més si volien arribar a Motril. L'horror de la fugida va continuar i augmentar convertint-se en un autèntic infern."

La por i l'angoixa de tornar enrere

Molts refugiats que no van poder arribar fins a Motril van anar tornant las seus llocs d'origen obligats per les tropes rebels o perquè creien, segons la propaganda franquista, que en no haver comés cap delicte de sang no patierien cap represàlia, però no va ser així.

Els que havien fugit de Màlaga van arribar fins a Torre del Mar i allà van pujar a un tren de mercaderies cap a la ciutat. En arribar a Màlaga, una bona part van ser tancats en un vaixell del port i d'altres van ser afusellats, sobretot la cementiri de San Rafael, com moltes de les persones que no havien fugit. Carlos Arias Navarro, fiscal militar, conegut com el Carnicerito de Màlaga va ser un dels responsables. Més tard, va ser president del govern amb el dictador Franco i a la Transició.

Norman Bethune. Direcció a Màlaga.

A l'est de Motril, ja en zona republicana, els refugiats només van trobar l'ajuda de Norman Bethune.

Bethune i els conductors Sise i Worsley havien arribat el 10 de febrer a Almeria, procedents de València, en un camió amb sang refrigerada. La seva intenció era anar a Màlaga per fer transfusions de sang als ferits. A Almeria s'assabentaren que Màlaga havia caigut però decidiren anar a veure com es feia l'evacuació dels ferits.

En el camí cap a Motril foren testimonis del que passava a la carretera i canviaren el seu objectiu i la funció de la seva ambulància.

Dedicarien tres dies i tres nits per transportar i assistir les persones més febles i necessitades cap a Almeria.

Refugiats a Barcelona.

En un primer moment, de manera provisional, s'havien habilitat a la ciutat de Barcelona locals propers a l'Estació de França,estacions de metro i cases de cites, així com pisos de propietaris que havien fugit per ser partidaris del cop d'Estat.

El mes de març de 1937 es van comptailitzar en un total de 10.765 refugiats, molts d'ells procedents d'Andalusia. Moltes organitzacions, com el Socors Roig, l'Assistència Social Macià, o l'Assistència Social a la Reraguarda se'n van fer càrrec i els distribuiren en diferents espais de la ciutat com per exemple:

Poble Espanyol: 750

Estadi de Montjuïc: en principi 250 però n'hi van arribar a haver 1.700

Sant Felip Neri: 227

Refugi de Ganduxer: 520

Refugi carrer Matilde: 250

Refugi Bonanova: 250.

La Diàspora.

El 27 de maig de 1937 un grup de 456 nois i noies de diferents edats, fills de republicans espanyols, procedents de Barcelona van sortir del port de Bordeus cap a Mèxic en el vaixell "Mexique" per a ser traslladats a Morelia. 58 venien d'Andalusia, la majoria víctimes de La Desbandá.

Al febrer de 1939, unes 1200 persones de La Desbandá van creuar la frontera francesa, dones, nens i gent gran que van anar a  parar a camps de concentració. El percentatge estimat d'andalusos arribats a França, en relació amb el total de refugiats repubicans espanyols, va ser del 10,5%; d'entre els anadalusos, els procedents de Màlaga eren el 44,1%. Posteriorment, més de 152 malaguenys, molts d'ells militars, van acabar assassinats al camp d'extermini nazi de Mauthausen o Gusen."

DIA 6 AL 18 FEBRER : EXPOSICIÓ "LA DESBANDÁ"

9 FEBRER, 19 H : DOCUMENTAL "QUÈ VA SER LA DESBANDÁ?. PROJECCIÓ & COL·LOQUI. PRESENTA: JOAN SANROMÀ.

16 FEBRER , 19H : XERRADA "86 ANYS DE LA DESBANDÁ. GUERRES, ÈXODES I REFUGIATS ACTUALS". PRESENTA MARÍA JOSÉ HERNÁNDEZ.

ELS DIJOUS 9 I 16 DE FEBRER VISITA GUIADA A LES 18 H.

LA LLEIALTAT SANTSENCA: CARRER OLZINELLES, 31- BARCELONA

ENTRADA LLIURE/ WWW.LLEIALTAT.CAT

 IMGP7981

 Tubau, membre de Marea Pensionista, s'adreça als pensionistes reunits i congelats a la Plaça Universitat de Barcelona.

Tubau ha recordat que els metges a Madrid faran una nova vaga i que aquests tenen tot el suport dels pensionistes. Enfront de les polítiques privatitzadores de la presidenta els metges planten cara.

D'altra banda ha parlat també de la propera convocatòria de vaga a Perú convocada pel sindicat CGTP, el 9 de febrer. Aquesta serà la primera vaga que convoca aquest sindicat després de 20 anys i es realitzarà a nivell nacional.

També ha parlat de l'augment del pressupost a França en despeses militars que augmenta un 33 %. Amb l'anunci del president Macron, França vol  preservar el seu paper com a primera potència militar europea. La guerra a Ucraïna està rellançant la carrera armamentística al món i més concretament a Europa.

IMGP7984

Ramón Franquesa adreçant-se als pensionistes, explicant que no és el primer cop que l'Audiència Nacional anul·la sancions  imposades per la CNMC a constructores.

L'Audiència Nacional (AN) ha suspès cautelarment la resolució de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) que va multar al juliol a Ferrovial amb 38,5 milions per arribar, presumptament, a acords per a compartir treballs i intercanviar informació estratègica en contractes d'obra.

Al costat de Ferrovial Construcció la CNMC va multar a Dragatges, del grup ACS (57,1 milions); a FCC Construcció (40,4 milions); a Acciona Construcció (29,4 milions); a OHLA (21,5 milions) i a Sacyr amb 16,7 milions. En total, 203,6 milions de sanció conjunta per alterar, suposadament, durant més de 25 anys (de 1992 a 2017) la competència en les licitacions de construcció d'infraestructures.

Antecedents de la notícia.

La CNMC multa amb 203,6 milions a 6 de les principals constructores del nostre país per alterar durant més de 25 anys el procés competitiu en les licitacions de construcció d'infraestructures.

07 Jul 2022

Competència/ nota de premsa

Les empreses sancionades són Acciona Construcció, S. a., Dragatges, S. a., FCC Construcció, Ferrovial Construcció, Obrascón Huarte Lain, S.A. i Sacyr Construcció, S. A.

Des de 1992, les companyies es reunien setmanalment i decidien els contractes públics en què anaven a compartir treballs tècnics de les seves ofertes. També intercanviaven informació sobre la seva estratègia de presentació als concursos públics. Entre les milers de licitacions afectades existeixen infraestructures d'interès general com a hospitals, ports i aeroports, carreteres, etc.

La CNMC ha imposat multes per un total de 203,6 milions d'euros a sis de les principals constructores espanyoles: Acciona Construcció, S.A. (29,4 milions), Dragatges, S.A. (57,1 milions), FCC Construcció (40,4 milions), Ferrovial Construcció (38,5 milions), Obrascón Huarte Lain, S.A. (21,5 milions) i Sacyr Construcció, S.A. (16,7 milions) per haver alterat durant 25 anys milers de licitacions públiques destinades a l'edificació i obra civil d'infraestructures.(S/0021/20)

Les conductes constitueixen una infracció molt greu dels articles 1 de la Llei 15/2007, de 3 de juliol, de Defensa de la Competència i 101 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea. En aquest cas, es tracta de pràctiques els efectes de les quals han estat especialment nocius per a la societat, ja que van afectar milers de concursos convocats per Administracions Públiques espanyoles per a la construcció i edificació d'infraestructures com a hospitals, ports i aeroports, carreteres, etc.

Entre les Administrcions Públiques (AAPP) afectades figuren fonamentalment les pertanyents a l'àmbit de foment, incloent al Ministeri de Foment (actual Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana) juntament amb els seus organismes i entitats públiques empresarials dependents. Conductes i modus operandi del Grup.

Des de 1992, el Grup es reunia setmanalment per a analitzar les licitacions d'obra pública que s'havien publicat en diferents plataformes de contractació de l'Estat. En les reunions, les empreses decidien els concursos en què anaven a compartir -entre totes o en un subgrup- una part o la totalitat dels treballs que compondrien les ofertes tècniques de les licitacions. Els treballs s'encarregaven conjuntament pels membres del Grup a empreses externes. Les empreses no podien modificar els treballs generats en conjunt per a presentar-los en les seves ofertes sense el coneixement i l'aprovació de la resta de membres del grup. L'única personalització admesa era la inclusió de logos i denominacions de cada empresa en el document conjunt per a donar a les administracions una aparença d'independència en la presentació de les ofertes. Les empreses van desenvolupar unes complexes normes de funcionament que van anar evolucionant durant el temps que va durar la conducta.

A més, en les trobades setmanals, les empreses intercanviaven informació comercial sensible (diferent de la necessària per a compartir els treballs), per exemple, la seva intenció de concórrer o no a licitacions, o la intenció de formar UTEs (Unió Temporal d'Empreses) i els membres que les integrarien.

Acords en les ofertes tècniques

En el cas dels contractes d'edificació i obra civil d'infraestructures d'interès general (hospitals, carreteres, aeroports, etc.) durant el període investigat l'oferta tècnica era en moltes ocasions la variable competitiva amb major importància. Aquesta arribava a aconseguir el 70% de la puntuació del concurs, enfront del 30% corresponent a la puntuació econòmica. Els treballs que compartien les constructores eren sempre objecte de puntuació per l'administració com a part de l'oferta tècnica[1]. En alguns supòsits, entorn del 5%, les empreses van arribar a compartir el projecte de licitació que anaven a presentar a l'Administració.

El fet de compartir les ofertes tècniques i els intercanvis d'informació entre licitadors incompleixen els deures de proposició única i de secret de les proposicions i eliminen la independència exigida a les empreses en els procediments de contractació pública. Les empreses van dissoldre el G7 l'any 2017 i van manifestar expressament que aquests acords podien ser contraris a les normes de defensa de la competència.

Efectes de les conductes

Els acords col·lusoris sancionats han derivat en una menor varietat i qualitat de les ofertes tècniques presentades per les empreses a l'Administració contractant. Les conductes també van produir efectes sobre les empreses competidores, que van concórrer als contractes públics en desavantatge competitiu enfront de les empreses del Grup, ja que van haver d'escometre un major cost per a la preparació de les proposicions tècniques.

A més, al no disposar de la mateixa informació estratègica que les empreses del Grup, es van alterar els termes de competència lleial entre tots els oferents. S'ha de tenir en compte l'efecte agregat que van tenir sobre la competència les pràctiques col·lusòries, a causa del gran nombre d'obres en les quals va haver-hi treballs compartits entre empreses del Grup, l'elevat import que van comportar aquestes obres i la prolongada durada en el temps de les pràctiques.

Sancions econòmiques i prohibició de contractació amb l'administració.

Les conductes constitueixen una infracció molt greu dels articles 1 de la Llei 15/2007, de 3 de juliol, de Defensa de la Competència i 101 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, que comporta les següents sancions: Acciona Construcció, S.A.: 29,4 milions Dragats, S.A.: 57,1 milions FCC Construcció, S.A.: 40,4 milions Ferrovial Construcció, S.A.: 38,5 milions Obrascón Huarte Lain, S.A.: 21,5 milions Sacyr Construcció, S.A.:16,7 milions

La CNMC declara l'arxivament de les actuacions contra l'empresa Lantania, S. A. Les conductes anticompetitives sancionades s'han prolongat més enllà de la data d'entrada en vigor de la prohibició de contractar (22 d'octubre de 2015) pel que es remet la resolució a la Junta Consultiva de Contractació Pública perquè determini la seva durada i abast. La CNMC recorda que contra aquestes resolucions podrà interposar directament recurs contenciós administratiu davant l'Audiència Nacional en el termini de dos mesos a partir de l'endemà al de la seva notificació.

La CNMC és l'organisme que vela per la competència, supervisa i controla el correcte funcionament dels mercats de comunicacions electròniques i de comunicació audiovisual, del sector elèctric i del gas natural, del mercat postal, del sector ferroviari i de l'aeroportuari a Espanya en benefici dels consumidors, i a més promou una regulació eficient. Va començar a funcionar el 7 d'octubre de 2013 integrant l'activitat i les funcions dels reguladors creats en els anys 90 per a vigilar la liberalització dels sectors (energia telecomunicacions, postal). Aquesta unificació es va fer amb l'objectiu de modernitzar la supervisió dels mercats i adaptar-la a una realitat empresarial que s'ha transformat amb la digitalització i és polièdrica. És a dir, en la qual les empreses treballen en diversos sectors de manera natural.

Altres anul·lacions de l'Audiència Nacional, segons del gabinet d'advocats Cuatrecasas.

22 DE ABRIL DE 2021

L'Audiència Nacional (Audiència) ha anul·lat, per falta de proves, la majoria de les sancions imposades per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) en una resolució de setembre 2016 a més de 20 empreses cimenteres i formigoneres per la seva participació en un suposat càrtel entre 1999 fins a 2014, retraient a la CNMC el realitzar una “construcció artificial” dels documents recaptats en les inspeccions de les empreses. Antecedents Al setembre de 2014, la CNMC va inspeccionar cinc empreses presents en el mercat del ciment i formigó. Com a resultat d'aquestes inspeccions, al desembre del mateix any, va incoar un expedient sancionador (expedienti #S/0525/14 – Ciments) contra deu empreses per possibles pràctiques contràries a l'article 1 de la Llei de Defensa de la Competència i 101 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea.

Aquesta incoació es va ampliar a l'abril de 2015 contra quatre societats més i, com a resultat d'una nova inspecció al maig de 2015, contra catorze empreses més. L'expedient va finalitzar al setembre de 2016, quan la CNMC va emetre la seva resolució sancionant a 24 empreses cimenteres i formigoneres. Les conductes sancionades per la CNMC en cadascun dels mercats afectats van ser: En el mercat del formigó, tres suposades infraccions úniques i continuades en tres zones diferents: en la zona Nord-est (durant 1999 a 2014) Centre (durant 2009 a 2014) i Sud d'Espanya (durant 2005 a 2014). Aquestes infraccions úniques i continuades van consistir en l'intercanvi d'informació comercial sensible, acords de repartiment de mercats i acords de fixació de preus.

Per part seva, en el mercat del ciment, la CNMC va resoldre que s'havia acreditat l'existència d'una infracció única i continuada consistent en un repartiment del mercat i intercanvi d'informació sensible entre quatre competidors a nivell nacional durant 2013 i 2014. Sentències de l'Audiència Nacional Segons les 21 sentències publicades recentment per l'Audiència, les proves aportades per la CNMC no confirmen l'existència d'un pla preconcebut en el qual es pugui fonamentar l'existència de cadascuna de les quatre infraccions úniques i continuades imputada a les empreses sancionades.

En aquest sentit, l'Audiència recorda que de conformitat amb reiterada jurisprudència han de concórrer tres requisits per a acreditar la participació en una infracció única i continuada, a saber, (i) l'existència d'un pla global que persegueix un objectiu comú; (ii) la contribució intencional de l'empresa a aquest pla; i, (iii) el fet que les empreses tinguin coneixement (demostrat o presumpte) dels comportaments infractors dels altres participants.

La CNMC es va basar, per a sostenir l'existència d'un pla preconcebut i, en particular, el vincle de complementarietat o element de cohesió entre les actuacions de les empreses imputades, en els següents indicis. D'una banda, per a provar l'existència d'un pla preconcebut, la CNMC es va recolzar en certes expressions cridaneres recollides en alguns documents (com ara “acord entre cavallers”, “taula”, “club”, entre altres) i en correus electrònics (“repartiment”, “participació en el mercat”, “preus”, “reunions”).

L'Audiència, en canvi, considera que, si bé és cert que aquestes expressions poden constituir indicis de conductes col·lusòries, les mateixes no evidencien l'existència d'un pla comú seguit per totes les empreses imputades en un mateix mercat i en una mateixa zona geogràfica. D'altra banda, la CNMC utilitza també l'existència de taules i fulls de càlcul Excel en les quals apareixen esmentades les empreses imputades com a prova de l'existència d'aquest pla comú. D'acord amb la resolució sancionadora, aquestes eines servien per a la gestió dels acords. En particular, per a l'assignació de clients, fer propostes als competidors, seguiment periòdic de com s'emportaven a la pràctica els acords, controlar l'activitat dels competidors i el seu compliment amb els acords.

No obstant això, l'Audiència conclou que aquests documents no serveixen per a justificar l'existència d'un pla concertat que implica la imputació d'una infracció única i continuada sobre la base de dues raons fonamentals: (i) no consta com s'han elaborat les taules ni d'on vénen les dades incloses en les mateixes i (ii) no consta que les empreses incloses en les taules tinguin coneixement d'aquestes.

Addicionalment, la CNMC considerava com a prova del vincle de complementarietat entre les empreses, l'esment de terceres empreses imputades en correus electrònics interns d'altres empreses imputades o externs entre dues empreses imputades i dels quals es derivaria la seva participació en certs fets problemàtics.

No obstant això, l'Audiència va concloure que no hi havia cap acreditació en l'expedient que aquestes empreses terceres esmentades en ells tinguessin coneixement d'aquests, ni molt menys del seu contingut, al no figurar com a destinataris ni com a remitents. Per tant, és difícil admetre que totes les empreses implicades en els correus estiguessin unides per un vincle dirigit cap a un objectiu comú. Encara que es tracti d'un indici vàlid que anotació en aquesta direcció, no pot es pot admetre sense més i és necessari que sigui corroborat amb majors dades.

Per si no fos prou, en relació amb aquesta mena de correus en els quals s'esmenta a terceres empreses, l'Audiència considera que no es poden utilitzar com a prova de càrrec de la participació d'una empresa en una conducta anticompetitiva. Encara que sí que es puguin utilitzar com a indici, és necessari que existeixin altres indicis que suportin de manera sòlida aquesta participació. En paraules de la pròpia Audiència: “[es] necessita d'altres elements que justifiquin, com menys, que el que s'ha dit o parlat entre ells respecte del tercer resulta cert o versemblant”.

Finalment, resulta convenient fer referència a la crítica que l'Audiència fa a l'anàlisi de la CNMC de certs correus que utilitza per a acreditar la participació en la conducta de diverses empreses, considerant que aquesta anàlisi està descontextualizat. En concret, la CNMC, en un dels casos, afirma que els correus proven l'existència d'un acord tripartit per a repartir el mercat en la zona Centre. No obstant això, l'Audiència, en analitzar la documentació i valorar conjuntament la prova va concloure que el contingut d'aquests correus obeeix a una decisió econòmica de caràcter alternatiu, totalment justificada per la situació de recessió del mercat del formigó en els últims anys.

Per a continuar desmuntant el raonament de la CNMC respecte a l'existència d'una pla preconcebut, l'Audiència considera que en l'expedient no hi ha constància de (i) l'efectiva celebració de reunions entre les empreses imputades (a algunes d'elles es refereixen missatges de WhatsApp trobats per a sustentar-les); (ii) l'existència d'acords previs adoptats entre elles per a repartir-se el mercat, fixar preus o intercanviar informació conforme al pla preconcebut; i, (*iii) els criteris conforme als quals es realitzaven els presumptes repartiments de mercat.

Sobre la base de tot l'exposat, l'Audiència ha sostingut en diverses sentències que la CNMC “ha efectuat una construcció artificiosa i voluntarista de les dades *obtenidosen les inspeccions realitzades per a concloure que les empreses sancionades van actuar conforme un pla preconcebut (…) sense suport en proves sòlides i degudament argumentades que ho corroborin”.

Si bé l'Audiència recorda la validesa de la prova d'indicis, també insisteix que els indicis han de tenir força persuasiva i solidesa i que no poden utilitzar-se per la CNMC de manera artificiosa, tal com ha ocorregut en el cas que ens ocupa. Conclusions Les sentències de l'Audiència constitueixen sens dubte un crit d'atenció d'especial importància per a la CNMC pel que fa a la seva valoració jurídica de la prova d'indicis i valoració d'aquests, exigint-li rigorositat. Si bé no és la primera vegada que l'Audiència critica i anul·la les resolucions de l'autoritat de competència nacional, en aquesta ocasió, l'anàlisi realitzada ha anat una mica més enllà atès que, en el seu retret, ha afirmat obertament que la CNMC ha realitzat una construcció artificial dels documents recaptats en les inspeccions per a sancionar a les empreses involucrades.

A continuació, podeu trobar els vincles a les sentències de l'Audiència: Materials i Formigons, S.L., *Tenesiver S.L., *Holcim España, S. a., *Ceminter Hispània, S. a., Prefabricats Lleugers de Formigó, S.L., Magatzems i Formigons *Creacons, S.L., Formigons *Polichi, S.L., *Aridos i Formigons Sevillans, S.L., Ciments Portland *Valderrivas, S. a., Andalusa de Morters, #S.A.O., Formigons Sevilla, S.L., *Prebetong Formigons S.A., *Hanson Hispània, S. a., Comercial Rierol Construcció, S. a., *Cemex España Operacions, #S.A.O., *Surgyps, S. a., *Betonalia, S.L., *Lafarge Ciments, #S.A.O., *Beton Català, S. a., Formigons *Premacons, S.L., Promotora Mediterrània-2 , S.A.

 

Informació i imatges de Maxi Martos.