A Catalunya, malgrat els esforços que s‘estan fent per controlar aquest tipus de violència contra la infància, s’han d’afrontar encara reptes importants.
La violència contra les nenes i els nens inclou la violència física, sexual i emocional, així com l'abandó i l'explotació de menors de 18 anys. La violència contra les nenes i els nens pot ocórrer en la llar i en la comunitat. Pot ser perpetrada per cuidadors, companys o estranys. Els tipus de violència inclouen el maltractament infantil per part d'adults en un lloc de responsabilitat, l'assetjament i les baralles físiques entre parells, la violència sexual i la violència en el festeig, així com l'assalt associat amb la violència entre parells i colles. La violència contra els nens se solapa amb la violència juvenil. Pot començar entre els grups d'edat més joves, després escalar i continuar fins a l'edat adulta, segons l'OMS.
La xacra social de la violència sexual durant la infància ha motivat a la redacció de las afueras a posar-nos en contacte amb l'organització Save the Children. Centrant-nos en la Comunitat Autònoma de Catalunya, la resposta de Save the Children la reproduïm a continuació.
1 de cada 51 persones a Catalunya ha patit algun tipus de violència sexual durant la seva infància. Davant d’aquesta inqüestionable estadística ens preguntem: Com és possible? Què ha fallat perquè durant més de 30 anys un professor abusés dels seus alumnes sense que ningú ho denunciés? Què ha fallat perquè es produïssin tants abusos i ningú semblés adonar-se’n? Com pot ser que, tot i haver confessat, molts dels delictes de Benítez no seran jutjats? Des de Save the Children, tractem d’entendre els errors que poden cometre les administracions públiques quan es produeix un cas d’abús sexual a un nen, nena o adolescent.
L’ABÚS SEXUAL INFANTIL A CATALUNYA
Arran de la descoberta de la trama Maristes, la preocupació social i institucional envers l’abús sexual infantil ha anat creixent aquests últims anys a Catalunya. Com a conseqüència, des del sistema de protecció de la infància s’ha treballat per buscar solucions a les llacunes que existeixen i que es van fer visibles amb la revelació d’aquesta tragèdia.
A Catalunya, malgrat els esforços que s‘estan fent per controlar aquest tipus de violència contra la infància, s’han d’afrontar encara reptes importants:
• Manca de dades disponibles. No es disposa de dades actuals per conèixer l’abast real del fenomen de l’abús sexual infantil. Els estudis puntuals duts a terme a Catalunya, mostren que un 17% de la població (15,5% dels nois i 19% de les noies (8) ) ha patit abusos sexuals durant la infància. Aquestes dades contradiuen les dades oficials que indiquen que menys del 2% de la població (9) els ha patit.
• Manca de recursos especialitzats en el diagnòstic. Actualment, només hi ha dues unitats especialitzades en el diagnòstic de l’abús sexual infantil a dos hospitals catalans (ambdós a la província de Barcelona). Cap d’aquestes dues unitats forma part de la cartera de serveis sanitaris públics de l’Institut Català de la Salut i només una d’elles rep finançament públic parcial, mentre que l’altra funciona exclusivament a través de fons privats.
• Tractament i rehabilitació només per alguns infants. Els programes específics de tractament no són públics, universals i gratuïts sinó que estan disponibles només per als nens i nenes tutelats per l’Administració, deixant fora a molts infants que ho necessiten. La LDOIA (1) preveu la creació d’un servei d’atenció a l’abús sexual, però tot i que encara no ha estat desplegat, l’any 2016 sí que es va crear una comissió interdepartamental per impulsar la protecció efectiva davant dels maltractaments a infants i adolescents (CIIPEMIA). Aquesta comissió és l’encarregada d’establir les bases per a la creació d’una unitat integrada d’atenció als infants i adolescents víctimes d’abusos sexuals(10).
(1) La LDOIA desenvolupa l'article 17 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, que reconeix el dret de tota persona menor d'edat a rebre l'atenció integral necessària per al desenvolupament de la seva personalitat i el seu benestar en el context familiar i social, i troba el seu fonament competencial en l'article 166.3 i 4 del propi Estatut, que atribueix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de protecció de menors i de promoció de les famílies i de la infància
(8) Noemi Pereda, Judit Abad, Georgina Guilera., Prevalença i característiques de l’abús sexual infantil en estudiants universitaris espanyols, Child Abuse and Neglect 2007
(9) Des de la DGAIA s’està posant en marxa una Enquesta de prevalença de la victimització infantil i juvenil a Catalunya que permetria tenir dades més realistes 10 ACORD GOV/65/2016, de 17 de maig, pel qual es crea la Comissió Interdepartamental per a l’Impuls de la Protecció Efectiva davant els Maltractaments a Infants i Adolescents.
• Falta de formació dels professionals. La llei catalana disposa la necessitat que els professionals dels serveis sanitaris rebin una formació sobre la rehabilitació dels infants víctimes d’aquests tipus d’abusos (11) però, fins a dia d’avui, els professionals dels diferents àmbits que tenen contacte amb la infància continuen sense rebre una formació inicial i continuada pel que fa als indicadors de detecció i els procediments de notificació i acompanyament davant d’un cas d’abús sexual.
• Falta de coordinació intra i interdepartamental (12). Les mesures de prevenció, protecció, detecció i derivació que han d’aplicar els departaments implicats en possibles casos d’abús sexual infantil, han de ser conegudes i aplicades per tothom. Actualment això no és així per la falta de coneixement dels protocols per part del personal implicat.
• Victimització secundària. El circuit d’atenció de l’infant víctima d’abús sexual fa que sovint se’l faci explicar el relat de la violència patida en repetides ocasions (en centres hospitalaris i davant d’altres professionals com la policia, forenses o equips d’assessorament judicial) (13).
11 Art. 89 LDOIA 12 ACORD GOV/79/2016: Protocol d’actuació entre el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i el Departament d’Ensenyament, de prevenció, detecció, notificació, derivació i coordinació de les situacions de maltractament infantil i adolescent en l’àmbit educatiu.
12 ACORD GOV/97/2017: Protocol marc d’actuacions contra el maltractament a infants i adolescents de Catalunya. ACORD de Govern GOV/45/2016: Comitè Interdepartamental de Seguiment i Coordinació dels protocols existents en matèria d’abús sexual a menors o qualsevol altra forma de maltractament.
13 Al seguiment de les mesures de la resolució 17/XI, a data 20 de juliol de 2017 hi ha una promoció de mesures per evitar la revictimització d’infants víctimes de violència.
Algunes xifres sobre l’abús sexual infantil:
1 de cada 2 víctimes d’agressions i abusos sexuals és un nen o una nena (2).
L’any 2016 es van denunciar a Catalunya 713 abusos i 254 agressions sexuals 3 a menors d’edat. Les dades recollides pels serveis de detecció (4) indiquen que la proporció de nens i nenes atesos per aquest motiu no supera el 2% (5). No obstant, la prevalença d’abús sexual envers la infància se situa a nivells molt superiors: 15,5% dels nois i 19% de les noies (6) i varia segons el col·lectiu entrevistat (7) .
• 23,5% del jovent atès en centres de salut mental.
• 35,6% de la població atesa pel sistema de justícia juvenil.
• 36,4% dels/les menors atesos/as per el sistema de protecció.
2 Generalitat de Catalunya, Mossos, Balanç de seguretat i activitat policial 2016, Policia de Catalunya (52% de les víctimes són menors d’edat - 967, vs 1.842 persones en total)
3 Un 68,56% més que l’any 2015
4 Serveis de detecció: Policia, Oficines d’Atenció a les Víctimes, Urgències Hospitalàries i altres serveis de salut que notifiquen al RUMI
5 Síndic de Greuges, 2016, “Informe sobre l’abús sexual infantil a Catalunya”
6 Noemi Pereda, Judit Abad, Georgina Guilera., Prevalença i característiques de l’abús sexual infantil en estudiants universitaris espanyols, Child Abuse and Neglect 2007
7 Noemi Pereda, Judit Abad, Georgina Guilera, Mila Arch, Victimización sexual autoreportada en adolescentes españoles comunitarios y en colectivos de riesgo, 2015
Resposta del sistema judicial a Catalunya
A Catalunya, més de set de cada deu processos judicials iniciats per un cas d’abús sexual a un menor acaben en sobreseïment (73,7%), xifra que se situa lleugerament per damunt de la mitjana espanyola (72,2%). Una de les maneres per mesurar la capacitat dels jutjats catalans per iniciar processos judicials sobre abusos sexuals en la infància, consisteix en observar la taxa de judicis iniciats pel que fa la població infantil. Les dades de casos judicials iniciats per cada 100.000 nens, nenes i adolescents diuen molt de la capacitat de detecció i la quantitat de denúncies que hi ha a cada territori. Catalunya té una capacitat per iniciar processos judicials sobre abusos sexuals a menors d’un 12,7 processos per cada 100.000 infants, una mica per sobre de la mitjana espanyola que és del 12,1, però bastant lluny de les Canàries que té la major capacitat de detecció: un 22,5 per cada 100.000 menors de 18 anys.
En els casos d’abusos sexuals a un nen, nena o adolescent, és habitual que el procés legal es resumeixi en la contraposició de dos testimonis, el de l’acusat i el de la víctima. Si la justícia no és suficientment amigable perquè el testimoni del menor d’edat es reculli amb la millor qualitat possible, hi ha més possibilitats que el procés judicial no arribi mai a la fase de judici oral, hagin ocorregut o no els abusos. Per fer-nos una idea de com evoluciona cada denúncia d’abusos sexuals, es pot comparar el nombre de casos que entren cada any als jutjats d’instrucció amb els de judicis orals que es duen a terme per aquest delicte. A Catalunya més de set de cada deu processos acaben en sobreseïment (73.7%), xifra que se situa per damunt de la mitjana espanyola (72,2%).
Una altra de les qüestions a valorar és l’ús de la prova preconstituïda en els judicis per abusos sexuals infantils, la qual garanteix la correcta protecció dels nens i nenes, i evita així la revictimització i pèrdua d’informació valuosa per la sentència judicial.
A Catalunya, la ràtio de prova preconstituïda que permet que el nen hagi de testimoniar només una vegada a través de la gravació del seu testimoni, és prou alta. Entre les sentències de jutjats catalans disponibles a les bases de dades de jurisprudència consultades, només en un 33,3% dels casos es va preconstituir el testimoni del menor d’edat. Una xifra molt més alta que arreu de l’estat espanyol (13,8%), tot i que segueix situant-se molt per sota del que hauria de ser perquè cap infant hagi de viure aquest procés tan traumàtic.
LES PRINCIPALS SOLUCIONS
Educació sexual i afectiva des d’edats primerenques. En països on tenen programes amplis de prevenció de l’abús sexual a través de la formació de nens i nenes, s’ha demostrat que les probabilitats de patir abusos es redueixen fins a la meitat. Els programes més exitosos són aquells que no es limiten a activitats puntuals, sinó que s’integren en els currículum acadèmics, dedicant temps, materials estandarditzats adaptats a l’edat i impartits per personal format. Integrar l’educació sexual i afectiva des d’edats primerenques en la formació reglada reduiria l’abús i impactaria en adolescents millor preparats per establir relacions basades en el respecte.
Parentalitat positiva.
D’altra banda, aquelles persones que abusen de nens i nenes s’acosten abans a menors més passius, amb menys autoestima o que se senten sols. Donar a pares i mares eines de criança positiva permetria que els infants fossin menys vulnerables a la manipulació present en l’abús sexual, dotant-los de més confiança en si mateixos. Hi ha dos espais de contacte entre les administracions públiques i pràcticament tots els progenitors: les classes de preparació al part i les revisions pediàtriques periòdiques del programa del nen sa. Ampliar i millorar aquests espais per reforçar el model de criança positiva seria una alternativa molt viable per treballar també la prevenció.
La prevenció pot reduir a la meitat la possibilitat de sofrir abusos
Formació, formació i més formació. Si aquells professionals que treballen a prop de nens i nenes no saben com identificar un menor d’edat potencialment víctima d’abusos, aquests s’allargaran més temps, i quan un infant expliqui el que li ha passat hi haurà més possibilitats que no se’l cregui. Després de revisar els currículums acadèmics de magisteri, del màster de professor de secundària o el curs per accedir a les funcions de direcció, constatem que no hi ha cap menció a l’abús sexual, la violència contra la infància o la protecció de nens i nenes. Protocols interns a les escoles. Només un 15% (14) dels col·legis en què el nen o nena havia revelat els abusos, ho van notificar a les autoritats. És essencial que el professorat sàpiga com actuar i cal comptar amb documents que donin confiança al centre i a la comunitat educativa, i ajudin a prevenir, detectar i gestionar els possibles casos.
(14) Aquesta data es refereix al territori espanyol
Protocols de coordinació intersectorial.
Per evitar la descoordinació entre institucions -serveis socials, policia, jutjats, sistema educatiu i sanitari- cal comptar amb protocols marc que siguin elevats a la categoria de decret autonòmic per garantir el seu obligat compliment.
Prova preconstituïda.
El testimoni d’un nen o una nena és l’única prova, en la majoria dels casos, que un abús sexual ha tingut lloc. Si entre els fets i la declaració de l’infant passa molt de temps, el testimoni perd valor i la rehabilitació de la víctima és menys efectiva. Per “tenir cura del testimoni” s’ha de gravar el més aviat possible, garantint els drets de l’acusat, una entrevista liderada per un psicòleg forense que transmeti les preguntes del fiscal, jutge i advocat defensor. D’aquesta manera, la víctima només s’expressa una vegada i s’evita que l’infant testifiqui davant del jutge instructor, davant el psicòleg forense i una altra vegada en el judici oral.
Tot i els avantatges d’aquesta tècnica i que està acceptada legalment i recomanada internacionalment, a Catalunya tan sols en un 33,3% de les sentències estudiades per Save the Children es va acceptar la prova preconstituïda.
Tan sols en un 33,3% de les sentències analitzades es va acceptar el testimoniatge gravat de l’infant
Recursos per al tractament de nens i nenes i l’atenció a les famílies. Patir abús sexual en la infància constitueix, en moltes ocasions, una experiència que marca el desenvolupament psicològic dels infants. És necessari comptar amb recursos públics i d’accés universal, i a Catalunya encara estem lluny d’aquesta realitat.
Una llei orgànica per a l’eradicació de la violència contra la infància.
Una llei d’aquesta naturalesa seria la manifestació màxima d’un compromís públic per la protecció de nens i nenes. Permetria a treballadors públics i a l’Administració comptar amb les eines necessàries per avançar cap a una societat on la violència contra la infància no sigui tolerada. Establiria processos i responsabilitats dels diferents poders de l’Estat i altres agents en la prevenció de la violència contra la infància i en la protecció dels menors d’edat.
La llei ha de venir acompanyada d’un document operatiu que permetria la seva aplicació total i efectiva, amb objectius mesurables, accions concretes, indicadors que permetin avaluar els esforços invertits per administracions a tots els nivells, pressupostos i marcs temporals.
Informació facilitada per l'organització Save the Children.