Les sabatilles de goma i els records d'una vida pacífica passada són sovint les úniques pertinences dels nostres pacients a bord del nostre tren medicalitzat a Ucraïna. Abandonen les seves llars per un futur incert, mentre intenten escapar de la mort i les ferides.

Oleksandr és oriünd de Vuhledar, en el oblast (regió) de Donetsk, en l'est del país, i és un dels més de 2.000 pacients que han estat transportats pel nostre tren d'evacuació mèdica.

El tren es va establir a la fi de març, en col·laboració amb els Ferrocarrils d'Ucraïna, amb l'objectiu de transportar als pacients dels hospitals sobrecarregats en l'est d'Ucraïna a altres hospitals amb més capacitat i més lluny de la línia del front.

Oleksandr viatjava al tren mèdic per a rebre tractament addicional per una cama ferida. Durant alguns bombardejos, ell i la seva família es van refugiar en un soterrani. Després de 20 minutos, semblava que les coses s'havien calmat i va decidir sortir a prendre aire.

“Dos o tres minuts després, vaig escoltar una explosió, no com les anteriors”, diu Oleksandr. “Crec que va ser un dron. No vaig tenir temps d'escapar i la meva cama estava ferida”. 

Durant el viatge, el nostre personal mèdic a bord va col·locar un dispositiu que drena l'excés de líquid de la seva cama ferida. Un viatge des de les ciutats de l' oblast de Donetsk fins a Leópolis (Lviv), en el llunyà oest d'Ucraïna, per exemple, porta més d'un dia. 

Per a mantenir l'atenció i el suport mèdic dels pacients, hem equipat els vagons del tren amb monitors cardíacs, ventiladors, màquines d'ultrasò i altres equips mèdics.

El tren està compost per vuit vagons, entre els quals s'inclouen llits per a pacients (inclosos els que requereixen vigilància intensiva) i els seus familiars.

Serhiy i Kateryna, una parella casada de Sloviansk en el oblast de Donetsk, estan sent evacuats a un hospital en Lutsk, en el nord-oest d'Ucraïna.

Kateryna té cirrosi hepàtica i no pot rebre ajuda a casa; tots els metges especialistes es van anar de la ciutat a causa de la guerra. “Gairebé totes les farmàcies de la ciutat també estan tancades”, diu Serhiy. “I els que continuen treballant tenen una quantitat limitada de medicaments”. Encara que avui dia el tren transporta principalment a persones majors, incloses aquelles que tenen malalties cròniques, els nostres equips també veuen nens i nenes sovint.

Vladislav, de 14 anys, és de Lyman, en el oblast de Donetsk. Va rebre metralla en l'abdomen. Està sent evacuat a Leópolis, amb la seva mare Julia, per a rebre tractament addicional.

Julia diu que va resultar ferit per un projectil de morter que va colpejar la seva casa mentre ell estava endins jugant a videojocs. “Mentre Vladislav estava sent portat a l'hospital, estava conscient i maleïa, a causa del dolor”, diu Julia. “Es queixava de dolor en l'abdomen i que no podia moure les cames. Va dir que tenia por de no sobreviure”.

Des de finals de març fins a finals d'octubre de 2022, un terç dels pacients que transportem eren persones majors o persones amb problemes de mobilitat, i un altre terç eren pacients amb malalties cròniques o problemes mèdics. L'últim terç són pacients traumatitzats que necessiten tractament addicional. Entre ells es troba Halyna, de la ciutat de Marhanets, en el oblast de Dnipropetrovsk.

Halyna treballa en una fleca local. “Durant el meu torn, un projectil va explotar prop de la botiga”, diu *Halyna. “Va ser una explosió sobtada i no recordo res més. Hi havia molta metralla. El meu braç dret estava ferit”. Després de la cirurgia, Halyna planeja tornar a casa. Diu que la seva família li està esperant.

Marharyta, de l' oblast de Donetsk, va tenir exactament el mateix somni. Al setembre va haver de deixar la seva casa per una gangrena; el seu dit del peu s'estava posant negre i també necessitava cirurgia. “El metge em va dir que em mogués menys. I com puc moure'm menys?” pregunta Marharyta. “Haig d'anar a buscar aigua, perquè ja no hi ha aigua corrent; Haig d'anar a comprar menjar. Per al viatge amb tren, només va portar amb si el necessari: algunes bates de bany, sabó i medicaments. “Ni tan sols vaig portar sabates com a tals. Estic usant pantuflas de goma”. diu Marharyta. “Espero tornar a casa”.

 https://www.msf.es/actualidad/ucrania/nuestro-tren-medicalizado-ucrania-suma-mas-2000-pacientes" target="_blank" rel="noopener" style="box-sizing: border-box; color: rgb(0, 0, 0); text-decoration: none; display: block;">

Informació enviada per Metges Sense Fronteres a Maxi Martos, redactor de las afueras.