Amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones
"..Volem que totes les accions i tots els actes al voltant del 25 de novembre s’estenguin a tots els dies de l’any. La lluita per una vida lliure de violències ha de ser diària. En un món cada cop més accelerat i canviant hi ha, però, estructures que es resisteixen a canviar, com ara les causes que provoquen tots els tipus, formes i àmbits de les violències masclistes". Aquest era el paragraf del manifest amb motiu del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència vers les Dones l'any 2021. La intenció de millorar en la lluita diària contra la violència vers la dona de les organitzacions i plataformes feministes, així com des dels governs, s'ha vist reflectida en un munt de lleis que han de servir per reforçar la protecció dels drets humans de les dones, nenes i nens davant les violències sexuals.
Totes les lleis que s'han promulgat pretenen atendre les recomanacions dels organismes internacionals en el sentit de proporcionar una resposta global a la violència que se cern sobre les dones. La Convenció sobre l'Eliminació de totes les formes de discriminació sobre la dona de 1979. La Declaració de Nacions Unides sobre l'eliminació de la violència sobre la dona, proclamada al desembre de 1993 per l'Assemblea General; les Resolucions de l'última Cimera Internacional sobre la Dona celebrada a Pequín al setembre de 1995; la Resolució WHA4925 de l'Assemblea Mundial de la Salut declarant la violència com a problema prioritari de salut pública proclamada en 1996 per la OMS; l'informe del Parlament Europeu de juliol de 1997; la Resolució de la Comissió de Drets Humans de Nacions Unides de 1997; i la Declaració de 1999 com a Any Europeu de lluita contra la Violència de Gènere, entre altres.
La modificació i ampliació de la Llei 5/2008, a partir de la Llei 17/2020, introdueix el reconeixement de noves formes de violència, com ara:
— La violència obstètrica i la vulneració de drets sexuals i reproductius, que es defineix com la violència que s’exerceix amb l’objectiu d’impedir o dificultar l’accés a una informació veraç, necessària per a la presa de decisions autònomes i informades. Pot afectar els diferents àmbits de la salut física i mental, incloent-hi la salut sexual i reproductiva, i pot impedir o dificultar a les dones prendre decisions sobre llurs pràctiques i preferències sexuals, i sobre llur reproducció i les condicions en què es duu a terme.
— La violència de segon ordre, que consisteix en la violència física o psicològica, les represàlies, les humiliacions i la persecució exercides contra les persones que donen suport a les víctimes de violència masclista. Inclou els actes que impedeixen la prevenció, la detecció, l’atenció i la recuperació de les dones en situació de violència masclista.
— La violència vicària, entesa com qualsevol tipus de violència exercida contra les filles i els fills amb la finalitat de provocar dany psicològic a la mare, de manera que, a més de la violència directa que reben les filles i els fills en el context de la violència masclista, hi ha la finalitat de fer mal a la mare, la qual cosa esdevé un atemptat contra la maternitat i la infància.
— La violència digital, que consisteix en tots els actes de violència masclista i misogínia en línia comesos, instigats, amplificats o agreujats, en part o totalment, amb l’ús de tecnologies de la informació i de la comunicació, plataformes de xarxes socials, webs o fòrums, correu electrònic i sistemes de missatgeria instantània i altres mitjans semblants que afectin la dignitat i els drets de les dones. Aquests actes causen danys psicològics i, fins i tot, físics; reforcen estereotips masclistes; danyen la dignitat i la reputació; atempten contra la privacitat i la llibertat d’obrar de la dona; li causen pèrdues econòmiques, i obstaculitzen la seva participació política i la seva llibertat d’expressió.
La violència masclista digital és, al mateix temps, un tipus de violència masclista i un nou àmbit. Lamentablement, és urgent treballar-hi, perquè en totes les seves formes gaudeix d’una gran impunitat. Segons diferents estudis, com el que va publicar la revista Pikara Magazine el 2018 o el d’Amnistia Internacional de 2017, el 76% de les dones han canviat les seves conductes per por a patir ciberassetjament i el 26% decideix ignorar aquesta situació molt probablement perquè el sistema no està donant respostes efectives que garanteixin la protecció i seguretat que necessiten les dones que pateixen aquest tipus de violència. No podem oblidar, però, que les xarxes socials també són un instrument de suport mutu i de sororitat, i que poden esdevenir un canal de denúncia i de visibilització de moltes formes de violència masclista. Per això, cal potenciar les xarxes socials amb perspectiva feminista, perquè esdevinguin també instruments de conscienciació i supervivència dins el sistema patriarcal. L’esmentada modificació de la Llei també reconeix diversos àmbits en què es produeix la violència masclista:
— La violència en l’àmbit de la vida política i l’esfera pública de les dones. En aquest cas, la violència masclista es produeix en espais de la vida pública i política, com les institucions polítiques i les administracions públiques, els partits polítics, els mitjans de comunicació o les xarxes socials.
— La violència en l’àmbit institucional, constituïda per les accions i omissions de les autoritats, el personal públic i els agents de qualsevol organisme o institució pública que tinguin per finalitat retardar, obstaculitzar o impedir l’accés a les polítiques públiques i a l’exercici dels drets que reconeix aquesta mateixa Llei per assegurar una vida lliure de violència masclista, d’acord amb els supòsits inclosos en la legislació sectorial aplicable. Per tant, disposem d’un instrument legal més per treballar contra aquest tipus de violència.
Fa uns dies s'ha aprobat la Llei Orgànica 10/2022, de garantía integral de la llibertat sexual (la Llei de solo sí és sí)
En el preàmbul de la llei es diu que: "es consideren violències sexuals els actes de naturalesa sexual no consentits o que condicionen el lliure desenvolupament de la vida sexual en qualsevol àmbit públic o privat, la qual cosa inclou l'agressió sexual, l'assetjament sexual i l'explotació de la prostitució aliena, així com tots els altres delictes previstos en el Títol VIII del Llibre II de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, orientats específicament a protegir a persones menors d'edat.
La present llei orgànica pretén donar resposta especialment a les violències sexuals comeses en l'àmbit digital, la qual cosa comprèn la difusió d'actes de violència sexual a través de mitjans tecnològics, la pornografia no consentida i l'extorsió sexual. Així mateix, entre les conductes amb impacte en la vida sexual, es consideren violències sexuals la mutilació genital femenina, el matrimoni forçat, l'assetjament amb connotació sexual i la tracta amb finalitats d'explotació sexual.
Finalment, en coherència amb les recomanacions de la Relatora Especial de Nacions Unides sobre violència contra les dones, les seves causes i les seves conseqüències, s'inclou l'homicidi de dones vinculat a la violència sexual, o feminicidi sexual, com la violació més greu dels drets humans vinculada a les violències sexuals, que ha de ser visibilitzada i a la qual s'ha de donar una resposta específica."
Com protegirem a dones de ser sotmeses a violència sexual, de ser mutilades genitalment, de ser forçades a contreure matrimoni, de ser assetjades sexualment, de ser agredides sexualment, de ser assassinades, ....., si tots els estaments de la societat no col·laboren entre si? Si existís una bretxa en aquesta llei per la qual els culpables jutjats amb anterioritat poguessin sentir-se afavorits amb l'aprovació d'aquesta, no seria més lògic i raonable que entre tots solucionéssim aquest problema? Però sabem que no és això el que ha passat, la Llei és correcta. Han intervingut en la seva el·laboració tots els estaments jurídics i de l'Administració Central (durant dos anys i mig el Ministeri de Justícia i altres tres ministeris més, amb CGPJ, Consejo Fiscal, Consejo de Estado y grups parlamentaris han treballat sobre el text d'aquesta llei).
El que està passant és que certs mitjans de comunicació estan actuant de manera ruín i s'han llançat com a feres contra Irene Montero, en una campanya política de desprestigi. El govern ha intentat protegir amb aquesta llei a totes les persones que han sofert o poden arribar a sofrir qualsevol de les violències esmentades anteriorment. Ha intentat que les dones gaudeixin de vides lliures i dignes, en qualsevol espai i àmbit, i aquest ha de ser l’eix de totes les societats democràtiques i de les seves institucions.
Segons escriu José Antonio Martín Pallín, en un artícle publicat al diari Público.es, "la ley consta de una Exposición de Motivos ampliamente desarrollados que la justifican en función de una serie de experiencias internacionalmente compartidas y del Convenio de Estambul suscrito por España. En ella se dice que: En su expresión física y también simbólica, las violencias sexuales constituyen quizá una de las violaciones de derechos humanos más habituales y ocultas de cuantas se cometen en la sociedad española, que afectan de manera específica y desproporcionada a las mujeres y a las niñas, pero también a los niños.
Pretende corregir esta grave lacra con propuestas de protección al margen del derecho penal. Se establecen medidas para estudiar las causas estructurales de la violencia sexual. Se contemplan actuaciones para la prevención y la detección de las violencias sexuales. Se potencia la formación en el ámbito docente, educativo, sanitario y de servicios sociales con atención médica y psicológica. Intensifica la protección sobre los menores y proporciona ayudas para encontrar vivienda y trabajo. En definitiva, sesenta y un artículos sobre los que nadie ha prestado atención o comentario alguno.
Se amplían las modalidades sobre acoso sexual. Se penalizan conductas que antes no estaban en el Código Penal. Se agrava la situación penitenciaria de los condenados por agresión sexual a penas superiores a cinco años que no podrán disfrutar del tercer grado hasta que cumplan la mitad de la pena.
No se han observado críticas generalizadas sobre la eliminación de los antiguos abusos sexuales y la consideración de todas las conductas como agresión sexual. Se precisa que solo hay consentimiento "cuando se haya manifestado libremente mediante actos que, en atención a las circunstancias del caso, expresen de manera clara la voluntad de la persona".
El ruido se desata cuando los jueces comienzan, como ordena nuestro sistema penal, a examinar de oficio o a instancia de los condenados, la revisión de sus penas para comprobar si la nueva ley es más favorable y proceder, en su caso, a la rebaja de las penas. Los críticos deberían aclarar de una vez si lo que rechazan es la rebaja de las penas o el contenido de los tipos delictivos. En ambos casos por respeto a las reglas de la democracia deben proponer que alternativa ofrecen. La actual está avalada por 205 votos con el voto en contra del PP y VOX.
Una regla de oro del derecho penal de una sociedad democrática (Artículo 2.2 del Código Penal) consiste en proclamar que tendrán efectos retroactivos aquellas leyes penales que favorezcan al reo, aunque al entrar en vigor hubiera recaído sentencia firme y el sujeto estuviese cumpliendo condena. Para realizar esta operación de ajuste el Código Penal proporciona las claves en las disposiciones transitorias segunda y quinta. En la segunda se establece que para determinar cuál es la ley más favorable se tendrá en cuenta la pena que correspondería al hecho enjuiciado con la aplicación de "las normas completas" de uno u otro Código.
Con esta premisa, el juez o tribunal debe partir del análisis de los hechos probados de la sentencia que se pretende revisar. A la vista de su contenido tiene que comprobar que dichos hechos son también constitutivos de delito en la nueva ley penal más favorable. Si llegan a la conclusión de que dichos hechos merecen, en todo caso, reproche penal la disposición transitoria quinta le proporciona las claves para decidir cuál es la pena que corresponde aplicar.
Para aplicar la disposición más favorable hay que considerar ambos textos taxativamente y no por el ejercicio del arbitrio judicial. Ordena que, en las penas privativas de libertad, no se considerará más favorable este Código, cuando la duración de la pena anterior impuesta "al hecho con sus circunstancias" sea también imponible con arreglo al nuevo código. Creo que nadie puede discutir la claridad del texto y su innecesaria interpretación. Se trata de hacer una operación matemática y comprobar todo el arco de la duración de las penas en ambas leyes. El Decreto de la Fiscalía General del Estado recuerda a los fiscales esta premisa para que se opongan a las rebajas de pena cuando concurran las circunstancias descritas.
A la vista de la inconsistencia de sus argumentaciones los detractores de la ley arguyen que la modificación del título de los delitos contra la libertad sexual no contiene una específica Disposición transitoria por lo que hay que aplicar en todo caso las penas mínimas. Esta teoría choca frontalmente con lo establecido en las disposiciones transitorias del Código Penal que no exigen, según el legislador, que todas las modificaciones legales que se incorporan al Código deban llevar una disposición transitoria. Así lo confirma la mayoría de la doctrina, la jurisprudencia y el buen sentido de la interpretación de las normas.
El hecho de que las dos leyes más importantes y de mayor calado que han modificado el Código Penal, (ley 5/ 2010 de 22 de junio y ley 1/2015 de 30 de marzo), que afectan, entre otras materias, al tráfico de drogas, terrorismo y modificación del delito de malversación de caudales públicos, tengan sendas disposiciones transitorias, no justica que, en el caso de que no existan hay que aplicar la pena mínima de la ley más favorable. Por otro lado, las disposiciones transitorias de estas leyes copian íntegramente la disposición transitoria quinta del Código Penal. La Circular de la Fiscalía General del Estado de 3/2010 de 23 de diciembre sobre régimen transitorio de la ley de 2010 advierte que al efectuar la comparación de penas para determinar la ley más favorable deben tenerse en cuenta los preceptos íntegros de una u otra legislación, sin que quepa construir "una tercera norma más favorable"
Ante lo que estamos contemplando, se puede entender un cierto ruido jurídico, pero la furia de proponer un moción de censura es simplemente grotesca.
La polèmica als mitjants de comunicació de masses té relació amb l'article 181.1," De les agressions sexuals a menors de setze anys."
«Artículo 181. 1. El que realizare actos de carácter sexual con un menor de dieciséis años, será castigado con la pena de prisión de dos a seis años. A estos efectos se consideran incluidos en los actos de carácter sexual los que realice el menor con un tercero o sobre sí mismo a instancia del autor.
2. Si en las conductas del apartado anterior concurre alguna de las modalidades de agresión sexual descritas en el artículo 178, se impondrá una pena de prisión de cinco a diez años. En estos casos, en atención a la menor entidad del hecho y valorando todas las circunstancias concurrentes, incluyendo las circunstancias personales del culpable, podrá imponerse la pena de prisión inferior en grado, excepto cuando medie violencia o intimidación o concurran las circunstancias mencionadas en el artículo
181.4. 3. Cuanto el acto sexual consista en acceso carnal por vía vaginal, anal o bucal, o en introducción de miembros corporales u objetos por algunas de las dos primeras vías, el responsable será castigado con la pena de prisión de seis a doce años de prisión en los casos del apartado 1, y con la pena de prisión de diez a quince años en los casos del apartado 2. 4. Las conductas previstas en los apartados anteriores serán castigadas con la pena de prisión correspondiente en su mitad superior cuando concurra alguna de las siguientes circunstancias:
a) Cuando los hechos se cometan por la actuación conjunta de dos o más personas.
b) Cuando la agresión sexual vaya precedida o acompañada de una violencia de extrema gravedad o de actos que revistan un carácter particularmente degradante o vejatorio.
c) Cuando los hechos se cometan contra una persona que se halle en una situación de especial vulnerabilidad por razón de su edad, enfermedad, discapacidad o por cualquier otra circunstancia, y, en todo caso, cuando sea menor de cuatro años. d) Cuando la víctima sea o haya sido pareja del autor, aun sin convivencia.
e) Cuando, para la ejecución del delito, el responsable se hubiera prevalido de una situación de convivencia o de una relación de superioridad o parentesco, por ser ascendiente, o hermano, por naturaleza o adopción, o afines, con la víctima.(El padrasto que obligó a su hijastra de 14 años a hacerle una felación).
f) Cuando el responsable haga uso de armas u otros medios igualmente peligrosos, susceptibles de producir la muerte o alguna de las lesiones previstas en los artículos 149 y 150 de este Código, sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 194 bis.
g) Cuando para la comisión de estos hechos el autor haya anulado la voluntad de la víctima suministrándole fármacos, drogas o cualquier otra sustancia natural o química idónea a tal efecto.
h) Cuando la infracción se haya cometido en el seno de una organización o de un grupo criminal que se dedicare a la realización de tales actividades
Està en mans, per tant, de totes les persones que formem aquesta societat la dignitat d’extingir el patriarcat i la seva ideologia masclista. No podem oblidar que cal activar i connectar el sentiment de responsabilitat en els homes, perquè de manera individual i col·lectiva assenyalin les conductes i actituds masclistes pròpies i dels seus iguals, i se n’allunyin. Cal desobeir els mandats de la masculinitat més tradicional i dominant que es realimenta molt sovint a les xarxes i els espais digitals, i en tots els àmbits de la societat.
Necessitem crear nous referents per construir milers de masculinitats responsables, lliures, igualitàries, diverses, inclusives i cuidadores. Només així, teixint aliances i complicitats, podrem construir un teixit comunitari i una xarxa de recursos que siguin font de salut i qualitat de vida per a totes les dones i tots els col·lectius oprimits d’aquesta societat.
Necessitem estendre la cultura dels afectes i les cures, necessitem vincles segurs, respectuosos i amorosos, en tots els àmbits de les nostres vides. Com diu bell hooks (1), “considerar l’amor com una acció, més que un sentiment, per acceptar la responsabilitat d’estimar”, estimar des de la llibertat, la igualtat i el respecte. Per una vida lliure de violències masclistes!
(1)Gloria Jean Watkins (Hopkinsville, Kentucky; 25 de setembre de 1952-Berea, Kentucky; 15 de desembre de 2021), coneguda com bell hooks (escrit en minúscules), va ser una escriptora i activista social feminista estatunidenc. El nom "bell hooks" prové del de la seva besàvia materna, Bell Blair Hooks.
L'enfocament de l'escriptura de hooks va ser la interseccionalitat entre raça, classe i gènere, i el que ella va descriure com la seva capacitat per a produir i perpetuar sistemes d'opressió i dominació de classe. Va publicar més de 40 llibres i nombrosos articles acadèmics, a més va aparèixer en documentals i va participar en conferències públiques. Es va ocupar de la raça, la classe i el gènere en l'educació, l'art, la història, la sexualitat, els mitjans de comunicació i el feminisme. En 2014, va fundar l'Institut bell hooks en Berea College, Berea, Kentucky, segons Wikipèdia.
La Llei en l'àmbit de la empresa
A conseqüència d'aquesta reforma, sempre que es compleixin els requisits de l'article 31 bis del Codi Penal (#CP), l'empresa podrà respondre penalment de dos nous delictes. En primer lloc, del delicte contra la integritat moral (art. 173.1., primer paràgraf #CP) que consisteix a infligir a una altra persona un tracte degradant que menyscabi greument la seva integritat moral. Sobre aquest tema, per a la seva concurrència s'exigeix un acte clar i inequívoc de contingut vexatori, l'existència d'un sofriment físic o psíquic per a la víctima i la presència d'un tracte degradant que atempti especialment al concepte de dignitat. Dins de l'espectre de conductes incardinades en aquest delicte també s'inclouen dos més d'especial interès.
D'una banda, el càstig del conegut popularment com a assetjament psicològic (art. 173.1., segon paràgraf CP), en què un superior exerceix conductes hostils o humiliants, com, per exemple, insults o desqualificacions, sobre un subordinat jeràrquic (bossing). I, d'altra banda, les conductes d'assetjament immobiliari (art. 173.1., tercer paràgraf CP), sent, en aquest últim cas, a tall d'exemple, habituals els supòsits en què el propietari d'un habitatge realitza actes hostils per a forçar que l'arrendatari l'abandoni.
En segon lloc, s'ha incorporat com a novetat el delicte d'assetjament sexual (art. 184 CP), que consisteix en la sol·licitud de favors de naturalesa sexual, a través de conductes verbals o no verbals, provocant a la víctima una situació objectiva i greument intimidatòria, hostil o humiliant. A diferència de la situació analitzada anteriorment sobre l'assetjament psicològic, la conducta d'assetjament sexual es dóna en un context de relació laboral o docent sense ser necessària una relació jeràrquica. Per tant, es pot donar, per exemple, entre companys de treball del mateix rang dins de l'organització (assetjament horitzontal) o entre directius i subordinats i subordinades (assetjament vertical). Suposats d'insinuacions sexuals, proposicions o pressions per a l'activitat sexual; comentaris obscens; exhibició de fotos sexualment suggestives; cartes o missatges de correu electrònic de caràcter ofensiu i amb contingut sexual poden constituir la llavor per a la materialització del present delicte.
«Artículo 184. 1. El que solicitare favores de naturaleza sexual, para sí o para un tercero, en el ámbito de una relación laboral, docente, de prestación de servicios o análoga, continuada o habitual, y con tal comportamiento provocare a la víctima una situación objetiva y gravemente intimidatoria, hostil o humillante, será castigado, como autor de acoso sexual, con la pena de prisión de seis a doce meses o multa de diez a quince meses e inhabilitación especial para el ejercicio de la profesión, oficio o actividad de doce a quince meses.
2. Si el culpable de acoso sexual hubiera cometido el hecho prevaliéndose de una situación de superioridad laboral, docente o jerárquica, o sobre persona sujeta a su guarda o custodia, o con el anuncio expreso o tácito de causar a la víctima un mal relacionado con las legítimas expectativas que aquella pueda tener en el ámbito de la indicada relación, la pena será de prisión de uno a dos años e inhabilitación especial para el ejercicio de la profesión, oficio o actividad de dieciocho a veinticuatro meses.
3. Asimismo, si el culpable de acoso sexual lo hubiera cometido en centros de protección o reforma de menores, centro de internamiento de personas extranjeras, o cualquier otro centro de detención, custodia o acogida, incluso de estancia temporal, la pena será de prisión de uno a dos años e inhabilitación especial para el ejercicio de la profesión, oficio o actividad de dieciocho a veinticuatro meses, sin perjuicio de lo establecido en el artículo 443.2. 4. Cuando la víctima se halle en una situación de especial vulnerabilidad por razón de su edad, enfermedad o discapacidad, la pena se impondrá en su mitad superior.
5. Cuando de acuerdo con lo establecido en el artículo 31 bis, una persona jurídica sea responsable de este delito, se le impondrá la pena de multa de seis meses a dos años. Atenidas las reglas establecidas en el artículo 66 bis, los jueces y tribunales podrán asimismo imponer las penas recogidas en las letras b) a g) del apartado 7 del artículo 33.» Once. Se añade una letra d) que sustituye al último párrafo del artículo 189 ter, con la siguiente redacción: «d) Disolución de la persona jurídica, conforme a lo dispuesto en el artículo 33.7 b) de este Código, pudiendo decretarse, atendidas las reglas recogidas en el artículo 66 bis, las demás penas previstas en el mismo que sean compatibles con la disolución.»
Així mateix, s'han establert noves obligacions per a les empreses en l'àmbit de la prevenció i detecció de les violències sexuals, entre les quals destaquem:
Promoure condicions de treball que evitin la comissió de delictes i altres conductes contra la llibertat sexual i l'assetjament per raó de sexe. Arbitrar procediments específics per a la prevenció i per a donar tràmit a les denúncies o reclamacions que puguin formular els qui hagin estat víctimes d'aquestes conductes, incloent específicament les sofertes en l'àmbit digital.
Promoure la sensibilització i oferir formació per a la protecció integral contra les violències sexuals a tot el personal al seu servei. Incloure en la valoració de riscos dels diferents llocs de treball ocupats per treballadores, la violència sexual entre els riscos laborals concurrents, #haver formar i informar les treballadores.
Cal recordar que la Llei orgànica 3/2007, per a la igualtat efectiva de dones i homes, en el seu article 48, ja establia l'obligació de les empreses d'adoptar mesures específiques i arbitrar procediments per a prevenir i donar resposta a les reclamacions d'assetjament sexual i per raó de sexe. Per això, totes les empreses, independentment del nombre de persones treballadores, han de tenir un protocol per a prevenir i evitar situacions d'assetjament sexual. L'incompliment d'aquesta obligació està tipificat com a infracció greu Les empreses que adeqüin la seva estructura i normes de funcionament al que estableix el nou marc legal seran reconegudes amb el distintiu “Empreses per una societat lliure de violència de gènere”.
A més de tot l'anterior, la Llei orgànica 10/2022 també ha suposat la introducció d'altres novetats, com per exemple la modificació dels articles següents: el 189 ter, introduint la pena obligatòria de dissolució de la persona jurídica pels delictes relatius a la prostitució, explotació sexual i corrupció de menors; i el 197, vinculat als delictes de descobriment i revelació de secrets que afegeix una nova conducta delictiva lligada a l'anomenat *sexting, castigant, per tant, no sols a les persones que envien imatges íntimes obtingudes sense el consentiment de la víctima, sinó també a aquelles que, havent-les rebut, les difonen, revelen o cedeixen a tercers. En conseqüència, casos freqüents dels qui reenvien, mitjançant WhatsApp, vídeos sexuals de la víctima podran ser castigats penalment, segons informen a la revista digital de la Pimec, Itziar Ruedas i Miquel Fortuny (Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.) .