Imatge corresponent a la manifestació convocada per Marea Pensionista en protesta per les declaracions del governador del Banc d'Espanya Hernández de Clos, respecte a l'augment de les pensions.
Marea Pensionista ha explicat aquest matí, 10 d'octubre, durant la concentració que ha tingut lloc a la Plaça Universitat, que fruit de les mobilitzacions dels pensionistes el govern de coalició va derogar el factor de sostenibilitat, que va suposar deixar congelades durant anys les pensions amb un augment del 0,25% fos el que fora l'IPC. Però de fet ha estat un engany, ja que aquest govern de coalició ha introduït l'IPC Mitjà, substituint l'IPC ANUAL ACUMULAT.
El govern de coalició va fer propaganda de que les pensions es revaloritzarien segons la inflació anual, és a dir, l'augment del Cost de la Vida Real acumulat durant tot l'any. Però la fòrmula que va presentar al Congrés pactada amb CCOO i UGT, va representar per l'any 2021 un 2,5 % d'augment, quan l'IPC per aquell any va ser del 5,5% a l'octubre. Això va significar una pèrdua del 3% que no recuperarem.
Perquè es vegi com ens ha afectat aquest groller engany, mireu el quadre que adjuntem amb uns exemples de pensions diverses en què destaca la pèrdua de pensió:
Pensió mensual revalorització per mes pèrdua anual
2,5% IPC MITJÀ 5,5% IPC ACUMULAT (Acu-Med) x 14
700 E 17,50 38,50 294 Euros
1000 E 25,00 55,00 420 Euros
1700 E 42,50 93,50 714 Euros
Aquest any el govern està tornant a fer el mateix, és a dir, ha anunciat que l'augment serà del 8,5% pels pensionistes quan l'IPC real ha estat per sobre d'aquesta quantitat.
Així expresava Ramón Franquesa el cinisme amb el qual el Ministeri de la Seguretat Social intenta mentir a la gent no explicant que el que volen fer és augmentar l'IPC mitjà i no l'IPC real.
"El Ministeri de la Seguretat Social ha posat un anunci dient que si els pensionistes mantindrien el valor de la seva pensió, i contestant el propi Ministeri que les pensions pujarien amb l'IPC. Quin exercici de cinisme. No parlen de l'IPC mitjà, intenten confondre a la gent, però companyes i companys, quan es veuen obligats a dir aquestes mentides és perquè estem arribant a la gent, perquè la gent s'està assabentant que el 8,5% no és el 10,5%, diguin el que diguin en la TV. Els estem obligant a sortir a la baralla, ells volien aprovar aquesta llei en silenci i nocturnitat, d'amagat de la gent. Però hem aixecat un potent moviment que els obliga a haver de baixar-se amb nosaltres encara que sigui al carrer, en els mitjans de comunicació. Però això mostra la seva feblesa. De fet, ens ho posen molt fàcil. Què demaneu a Madrid? Demanem que el que anuncieu en TV ho feu de debò, que no enganyeu a la gent."
Audio de la mobilització.
Els fons de pensions es troben al límit de fer fallida al Regne Unit.
D'altra banda, Ramón Franquesa va parlar del que està succeint al Regne Unit amb els fons de pensions. Aquesta notícia, que sembla que no té res a veure amb els pensionistes espanyols, el professor d'Economia Mundial i membre de la COESPE, en la seva al·locució del passat dilluns a la Plaça Universitat ens informava de la següent manera.... "Els fons de pensions es troben al límit de fer fallida al Regne Unit," manifestava en el seu discurs. "Per aquest motiu, continuava dient, hem d'intentar que els treballadors no permetin els plans de pensions d'ocupació en les seves empreses, que no serveixen més que per descapitalitzar a la Seguretat Social".
Segons The Guardian, el banc central del Regne Unit es va veure obligat a actuar per protegir els fons de pensions després del mini-pressupost de Kwasi Kwarteng, és a dir, el Banc d'Anglaterra amplia la intervenció del mercat de bons. El Banc d'Anglaterra va intervenir dimarts amb una altra intervenció d'emergència als mercats en un intent d'evitar una "venda de foc" de bons del govern del Regne Unit per part dels fons de pensions.
El World Socialist Web Site explicava així el que estava passant: "Els esdeveniments al Regne Unit, amb una intervenció d'emergència de 65.000 milions de lliures per part del Banc d'Anglaterra la setmana passada, repartits en injeccions diàries de £5.000 milions fins al 14 d'octubre per a frenar el col·lapse del mercat de bons, va fer que la crisi es centrés en els fons de pensions.
En el passat, aquests fons podien fer front a les seves obligacions invertint en bons de l'Estat a llarg termini, de 10 i 30 anys de durada, coneguts com gilts, confiant que podien assegurar una taxa de rendiment adequada. Però l'inici de la flexibilització quantitativa després de 2008, juntament amb les retallades dels tipus d'interès dels bancs centrals, va suposar que els rendiments dels bons caiguessin a mínims històrics.
Per a complir amb les seves obligacions en unes condicions en les quals les seves fonts tradicionals d'ingressos s'estaven esgotant, els fons de pensions van haver d'emprendre inversions en actius més arriscats, com el crèdit empresarial, la renda variable i el sector immobiliari, per a poder complir amb les seves obligacions.
Van intentar cobrir els riscos d'aquestes inversions mitjançant operacions en els mercats financers a través de derivats. Per a això, van prendre fons prestats utilitzant com a garantia les seves tinences de bons de l'Estat, considerats els actius més segurs.
No obstant això, el preu dels bons es va desplomar després del minipressupost del govern tory del 23 de setembre, que va retallar els impostos a les corporacions i als súper rics per valor de £45.000 milions, finançats per un augment del deute públic de £72.000 milions. Així que el valor de les garanties va caure i els fons de pensions es van enfrontar a peticions de marge per part dels seus prestadors."
L'economista Ramón Franquesa durant el seu discurs davant els pensionistes, el passat dilluns, 10 d'octubre, a la plaça Universitat de Barcelona.
Judici contra Raquel Rodríguez a Cadis.
"Vull recordar avui, continuava Ramón Franquesa, que el pròxim dia 13 hi haurà un judici contra Raquel Rodríguez, a Cadis, per les mobilitzacions que va haver-hi en el 2021 en defensa d'un conveni digne. Ja van detenir en el seu moment a alguns companys de la Marea de Cadis i després van sobreseure. Però a la companya Raquel l'acusen no d'haver-se pujat a un cotxe de la policia, no d'haver-li llançat un pot de pintura, no d'haver-lo colpejat, sinó de posar-se davant de la tanqueta 101 de la policia de Puerto Real i arengar als policies perquè no carreguessin sobre la gent. Aquest és el seu delicte. Això és el que castiga la Llei Mordassa i també contra aquesta llei ens manifestem.
Volen imposar-nos la por, volen que ens resignem a ser apallissats, que ens resignem quan roben a la gent, quan es menteixen, quan ens envien a la policia contra els treballadors i contra els majors i no volen que ni tan sols ens dirigim a ells per a enlletgir-los la seva actitud. I per què? Perquè ens tenen por, perquè també saben que vés-te a saber què pot passar en aquest país si milions de persones els comencen a dir als nostres policies que també pensin en la seva pensió, que també quan lluitem estem defensant les pensions de tot el món i que quan els diuen que apallissin als treballadors o als majors, que vagin amb compte perquè igual estan apallissant als seus pares o als seus avis. I d'això tenen por els que estan en els despatxos, tenen por del que passa a Puerto Real, del que passa als carrers de les ciutats i la porten a judici a Raquel."
TOTA LA NOSTRA SOLIDARITAT AMB RAQUEL.
Tot i que la llei Mordassa ( Llei Orgànica 4/2015) va comptar amb l'oposició de nombrosos grups parlamentaris, de les advertències d'experts de Nacions Unides sobre la vulneració de drets humans que implicava la seva aplicació i de les mobilitzacions de la societat civil en contra seva, es va aprovar en març de 2015 i l'1 de juliol d'aquest any va entrar en vigor. Tan sols en el primer any hi va haver al voltant de 34.000 sancions relacionades amb conductes que podrien estar emparades pel dret de reunió, expressió i informació. Més de 12.000 van ser per desobediència o resistència a l'autoritat i gairebé 20.000 per falta de respecte o de consideració a les forces i cossos de seguretat, i la interpretació d'aquests fets sota la consideració dels propis agents.
Preocupen també altres articles de la llei per l'impacte que representen per a l'exercici de drets humans, com el que sanciona la distribució no autoritzada d'imatges de les forces de seguretat o el que sanciona els promotors i organitzadors de manifestacions que no han complert amb el requisit previ de notificació, no contemplant la possibilitat de la celebració de manifestacions o reunions espontànies.
A més, recull una disposició addicional amb l'objecte de legalitzar les expulsions sumàries i col·lectives de persones en situació administrativa irregular, també anomenades "devolucions en calent". La necessitat de reformar-la és urgent, entre d'altres motius, per l'efecte desmobilitzador que ha provocat i per la manca de mecanismes de control davant els abusos policials. Amnistia Internacional reclama que el Govern ho faci immediatament per tenir en el seu lloc una nova legislació en línia amb els estàndards internacionals de drets humans."
Movilitzacions a Berlín, París, Roma i Praga
Ramón Franquesa va parlar també del fet de que el cap de setmana anterior milers de manifestants van sortir al carrer a diferents ciutats europees per demanar augments salarials, contra les reformes de les pensions de Macron, contra els costos de l'energia, i contra la despesa militar i contra l'OTAN.
També va parlar Ramón Franquesa dels companys pensionistes que estan realitzant una marxa a peu des de València fins a Madrid on es reuniran amb la resta de pensionistes el proper dia 15 d'octubre.
M.Martos.