L'economista Ramón Franquesa durant el seu discurs a la Plaça Universitat davant el col·lectiu de pensionistes, el passat dilluns 3 d'octubre.
Marea Pensionista i la COESPE investiguen què s'ha fet dels diners que ha recaptat la Seguretat Social al llarg dels últims 59 anys i que no han anat a parar a la guardiola de les pensions. Es calcula que prop de 800 mil milions d'euros han sigut desviats a altres administracions en lloc de ser ingressats a un compte per pagar les pensions.
Aquest matí assolellat d'octubre ha tingut com a protagonistes, una vegada més com cada dilluns des de fa diversos anys, als pensionistes de Marea Pensionista, que, concentrats en la Plaça Universitat, no cessen en la seva lluita per informar la ciutadania de l'incompliment del govern respecte a la pujada de l'IPC real, per a treballadors i pensionistes; informen de l'incompliment de la llei 21/2021, de 28 de desembre, de garantia del poder adquisitiu de les pensions i d'altres mesures de reforç de la sostenibilitat financera i social del sistema públic de pensions; investiguen on ha anat a parar tots els diners de les cotitzacions de la Seguretat Social durant el temps de la dictadura i durant el temps de la transició democràtica i intenten demostrar que els plans de pensions no són la millor opció pels treballadors.
La llei 21/2021 disposa, en la seva disposició addicional sisena: "Informe d'auditoria sobre el finançament de les despeses de naturalesa contributiva i no contributiva de la Seguretat Social", que en el termini màxim d'un mes des de l'aprovació d'aquesta, el Govern encarregarà l'elaboració d'un informe d'auditoria relatiu als ingressos provinents de cotitzacions socials i a les despeses de naturalesa contributiva i no contributiva de la Seguretat Social, amb particular atenció als conceptes als quals es refereix la disposició addicional trentena segona de la Llei General de la Seguretat Social.
Imatge corresponent a la manifestació del passat 26 de setembre. Els pensionistes es van concentrar davant les portes del Banc d'Espanya, a la ciutat de Barcelona, per recordar-li al governador Hernández de Cos quines són les seves obligacions.
Per què és tan important que es realitzi l'auditoria de la Seguretat Social?
Perquè si s'arriba a ratificar que de les cotitzacions de la Seguretat Social al llarg dels més de cinquanta anys s'ha nodrit a altres administracions, " destruiria per si sola el mantra de la suposada fallida de la Seguretat Social que porta dècades arrelant en l'imaginari espanyol", escriu Eduardo Baiona en Público.es.
Aquests diners que no es va ingressar en la guardiola de les pensions pot ascendir, segons Marea Pensionista, a prop de 800.000 milions, resultat de sumar els 300.000 milions que no va ingressar la dictadura i els 500.000 milions d'euros que, des de la transició no s'han ingressat en la guardiola de les pensions. Aquests diners mostra que la Seguretat era solvent i no estava en crisi. El buidatge de la guardiola de les pensions, de la qual la dècada passada van sortir més de 70.000 milions sense previsió de retorn, és l'últim capítol d'aquests transvasaments.
El Tribunal de comptes també es va sumar als arguments de Marea Pensionista. Així en el seu informe de fiscalització sobre l'evolució economico-financera, patrimonial i pressupostària del sistema de la Seguretat Social i la seva situació a desembre de l'any 2018, va estimar, sense haver pogut disposar de tota la documentació que requeria per a poder afinar, en 103.690 euros el finançament de la Seguretat Social a la resta d'administracions durant el període comprès entre els anys 1967 i 2018.
L'informe de fiscalització del Tribunal de comptes de fa dos anys va estimar, a la baixa al no disposar de tota la documentació que requeria per a poder afinar, en 103.690 el finançament que la Seguretat Social havia aportat a la resta d'administracions entre 1989 i 2018 per a cobrir conceptes no contributius, segons informa Eduardo Baiona, en el diari digital Público.es.
Tribunal de Cuentas
Nº 1.381
INFORME DE FISCALIZACIÓN SOBRE LA EVOLUCIÓN ECONÓMICO-FINANCIERA, PATRIMONIAL Y PRESUPUESTARIA DEL SISTEMA DE LA SEGURIDAD SOCIAL Y SU SITUACIÓN A 31 DE DICIEMBRE DE 2018
CUADRO 8
ESTIMACIÓN DE COSTES ASUMIDOS POR LA SEGURIDAD SOCIAL EN EL PERIODO 1989 A 2018 POR DETERMINADOS CONCEPTOS NO CONTRIBUTIVOS (Millones de euros)
Conceptos Importes
Complementos por mínimos ....................................... 71.862
Asistencia Sanitaria .................................................... 31.828
Total estimado........................................................... 103.690
Els fons de pensions del Regne Unit en perill.
D'altra banda, Ramón Franquesa ens ha posat en guàrdia en la seva al·locució respecte al que estava succeint al Regne Unit amb els fons de pensions. "En poques hores s'anaven a materialitzar pèrdues milionàries en el sistema privat de pensions d'aquesta nació, fins que el Banc d'Anglaterra ha decidit intervenir, segons el diari digital l'economista.es."
Segons aquest diari, "a poc a poc, es van descobrint les motivacions del Banc d'Anglaterra perquè, en menys de 48 hores, hagi donat un gir radical a la decisió de mantenir-se al marge de l'enfonsament de la lliura i els bons britànics, després de la desconfiança generada per la rebaixa d'impostos anunciada pel nou Govern de Truss. La raó cal buscar-la en la corba de tipus. En el termini a 30 anys no s'estava frenant la caiguda i milers de milions en lliures de fons de pensions s'havien quedat bloquejats, amb margin calls, per a renovar garanties. En poques hores s'anaven a materialitzar pèrdues milionàries en el sistema privat de pensions de Regne Unit.
Els fons de pensions acumulen molt de deute a llarg termini i una caiguda abrupta dels bons a llarg termini pot desestabilitzar-los."
També Ramón ha considerat oportú parlar de la DG ECFIN ( Direcció General d'Assumptes Econòmics i Financers), que és el servei de la Comissió europea responsable de les polítiques de la UE que promouen el creixement econòmic i la recuperació, l'augment de l'ocupació, l'estabilitat de les finances públiques i l'estabilitat financera. La DG ECFIN és responsable, juntament amb el Grup de Treball de Recuperació i Resiliència (RECOVER), de l'aplicació de la principal eina de recuperació de la UE, el Mecanisme de Recuperació i Resiliència, dotat amb 672 500 milions d'euros.
María Teresa Fábregas Fernández, directora en el Grup de Treball de Recuperació i Resiliència (RECOVER), i Declan Costello, director general adjunt en la Direcció General d'Economia i Finances (DG ECFIN) de la Comissió Europea són dues dels enviats per Brussel·les, amb la finalitat de vigilar els avanços del Pla de Recuperació i Resilencia. Segons l'economista Ramón Franquesa, el passat 19 de setembre aquests personatges es van personar a Espanya amb aquesta missió, que no és més que la d'assenyalar les polítiques correctes, segons la UE, que ha de seguir el govern espanyol i en aquest cas exigeixen la privatització de les pensions, ampliar els anys de cotització, que no es realitzi l'auditoria de la Seguretat Social, etc... L'epitafi de la Comissió Europea és "cal garantir la sostenibilitat de les pensions". Ramón Franquesa contesta " que això és el que estem fent tots els dilluns en la Plaça Universitat garantir que les pensions es cobrin, garantir el poder adquisitiu d'aquestes, garantir que es compleix la llei quant a l'auditoria de la Seguretat Social, evitar el nefast pla de privatització de les pensions, etc.., i que per a això no és necessari que acudeixi el Sr. Declan Costello a visitar-nos, perquè recordem la seva nefasta actuació a Grècia, i recordem també la seva pertinença anterior a la gran banca, records funestos per als grecs i per a la ciutadania europea en general. No pot venir i dir-li al president del govern que d'això de l'auditoria de la Seguretat Social no faci absolutament res."
Els primers 9.000 milions de fons europeus rebuts per Espanya el passat 17 d'agost a manera de bestreta, l'equivalent al 13% del total de 69.528 milions, es consideren transferències no reemborsables que Espanya rebrà fins a l'any 2026 del Mecanisme de Recuperació del programa Next Generation UE, no estaven lligats al compliment de fites i objectius. No obstant això, Espanya rebrà abans de final d'any el desemborsament de 10.000 milions d'euros corresponent a la segona part d'any i aquests sí que ho estaran. Aquesta nova remesa de fons europeus estarà vinculada a 52 fites i objectius necessaris de compliment, dels quals 49 són reformes ja plenament executades. La resta fins als 140.000 milions d'euros compromesos que percebrà el nostre país, si així ho decideix i el sol·licita, vindrà en " forma de crèdits en condicions avantatjoses."
"Aquestes quantitats aniran a parar a les mans de les empreses de l'IBEX 35 i els ciutadans pagarem aquests "crèdits en condicions avantatjoses," segons Ramón Franquesa.
L'Instrument de Recuperació Europeu, denominat Next Generation EU, té com a objectiu dinamitzar la recuperació europea, reforçant el Marc Financer Pluriennal 2021/2027 i permetent aprofitar tot el potencial del pressupost europeu per a mobilitzar la inversió, sobretot en els primers anys de la recuperació. Els fons de Next Generation EU, que ascendeixen a 750.000 milions d'euros, finançaran les actuacions del MRR (Mecanisme de Recuperació i Resiliència) a través dels plans de recuperació que han presentat els Estats membres i que inclouen les inversions que realitzaran al llarg d'un període màxim de set anys i les reformes que escometran en un període màxim de quatre anys.
Angel Tubau, membre de la COESPE, durant la seva intervenció dilluns passat, 3 d'octubre, en la Plaça Universitat.
Angel Tubau va aportar informació sobre el pla Macron per a les pensions. "Segons les declaracions a la premsa de Macron, ha manifestat Angel, ell ha estat elegit per a complir la promesa electoral de reformar les pensions i és el que intentarà fer per tots els mitjans. No obstant això, totes les centrals sindicals, les armilles grogues, Melenchon, i altres partits d'esquerra no estan d'acord amb les reformes que proposa.
Melenchon ha estat el candidat rupturista en aquestes eleccions passades, el que s'ha manifestat contra el sistema, en defensa de les pensions, contra les retallades en la sanitat i en l'educació i per la retirada de França de l'OTAN.
Recordem que Macron, malgrat haver obtingut un resultat molt favorable en les anteriors eleccions, un 66% dels vots, no va aconseguir reformar el sistema de pensions. El que significa que a vegades guanyar les eleccions amb un ampli marge no et facilita poder fer el que un vol, si tens a les organitzacions sindicals i als partits d'esquerra en contra teva. Macron vol acabar amb els 42 règims especials i portar l'edat de jubilació dels 62 als 65 anys."
Antecedents de les pensions a França:
L'aprovació de la reforma de les pensions públiques a França podria reduïr les pensions entre un 20 i un 50%.
La mobilització social a França deriva de la reforma de les pensions plantejada pel president Emmanuel Macron, que aspira a unificar els 42 règims especials de jubilació, per un únic sistema per punts, que, segons el president, afavoriria la igualtat entre els treballadors. Aquesta reforma ha estat debatuda des de l'any 2017 amb els sindicats. Malgrat la seva complexitat, el sistema francès és un dels més avançats d’Europa, ja que garanteix als pensionistes un poder adquisitiu semblant al què disposaven durant la seva vida activa. Només el 8% de la gent gran a França es troba en risc de pobresa.
El primer ministre Edouard Philippe va anunciar el passat dissabte, 29 de febrer de l'any 2020, que faria servir l'article 49.3 de la Constitució per aprovar la reforma de les pensions. Tot i que aquest article ha estat qualificat com una negació de la democràcia.
Aquest procediment permet al primer ministre la possibilitat, després de la deliberació del Consell de Ministres, de plantejar la responsabilitat del govern sobre la votació d’un projecte de llei de finances o de finançament de la seguretat social, o d’un altre projecte o projecte de llei proposat per a debat a l'Assemblea Nacional.
Si el primer ministre decideix fer-lo servir, la seva decisió suspèn immediatament la discussió del projecte de llei. El projecte es considera adoptat, sense sotmetre's a votació, tret que es presenti una moció de censura dins de les vint-i-quatre hores següents i si es vota segons unes condicions molt precises: només es compten els vots favorables a la moció de recompte. censura que només poden adoptar la majoria dels membres de l'Assemblea.
Informació de la redacció de Las afueras.