"En un segon va canviar tot. Tot va saltar pels aires. La gent va començar a cridar Vaig veure gent sagnant. Vam agafar els nostres documents i vam sortir. Algunes persones no van tenir tanta sort"
|
Aquest és el testimoni d'una dona que estava refugiada al soterrani del teatre de Mariúpol, amb el seu promès i la seva mare quan va ser bombardejat per forces militars russes i va causar la mort de, com a mínim, 12 persones. És només un dels centenars de testimonis que hem recollit en una investigació exhaustiva que sens dubte ens confirma que l'actuació de les forces russes a Mariúpol constitueix un crim de guerra. T'ho comentem en un informe del nostre Equip de Resposta a les Crisis. El teatre, al districte de Tsentralnyi de la ciutat, era un centre de distribució de medicaments, aigua i aliments, i un punt de trobada designat per a les persones que esperaven ser evacuades a través dels corredors humanitaris. L'edifici era clarament reconeixible com a objectiu civil, potser més que cap altre de la ciutat. Moltes persones van resultar ferides o van perdre la vida en aquest atac despietat. A Amnistia Internacional no pararem fins que tots els responsables rendeixin comptes per causar tanta mort i destrucció. Continuarem investigant i i t'ho explicarem, doncs res d'això seria possible sense el teu suport i el teu compromís.
|
|
|
Esteban Beltrán Director d'Amnistia Internacional - Secció espanyola
|
|