La contribució dels exèrcits a la crisi climàtica és tan significativa com ho és la seva falta de transparència i rendició de comptes. El problema no és menor, si considerem, per exemple, que el Departament de Defensa dels Estats Units és el major consumidor institucional de combustibles fòssils del mónDepartament de Defensa dels Estats Units és el major consumidor institucional de combustibles fòssils del món (consumeix més que països sencers com Bèlgica), que  el conjunt d'emissions dels exèrcits  dels països de la UE podría equivaler a les de 14 milions de vehícles o que només les de l'exèrcit espanyol són tan elevades com la suma de tots els cotxes que circulen per Madrid.

No obstant això, els plans de reducció d'emissions anunciats per l'OTAN denoten un marcat caràcter de *greenwashing o rentada verda de la imatge dels seus exèrcits, donada la seva escassa ambició -proposa metes tan llunyanes com 2050-, l'omissió de mesures concretes per a dur a terme aquesta reducció de la seva petjada, i fins i tot la seva adopció voluntària, sempre supeditada a l'eficàcia de les missions. A més, resulta difícil entendre com poden conviure objectius de reducció d'emissions amb l'exigència de l'augment de la despesa militar fins al 2% del PIB per a tots els seus membres o amb la carrera armamentística deslligada a partir de la guerra a Ucraïna.

 


Seguretat, per a qui?

Més enllà de les de les tíbies iniciatives de descarbonització, l'enfocament amb el qual l'OTAN aborda el canvi climàtic en el seu Pla d'Acció resulta eminentment securitari, eludint qualsevol aproximació relacionada amb la justícia climàtica. En cap dels seus documents estratègics es fa cap al·lusió a l'evident responsabilitat històrica dels països de l'Aliança sobre la crisi climàtica. No obstant això, promou una visió que considera a les víctimes d'aquesta com a amenaces a l'estabilitat global, una aproximació que justifica l'augment de la militarització i el control social. Les conseqüències d'aquesta tendència les hem pogut veure recentment en *Nador, en un desesperançador reflex de la la necropolítica de control migratori en la frontera sur de la UE.

La pròpia existència de la OTAN contribueix a sostenir el model dominació colonial, d'explotació del planeta i de *desposesión de les majories que es troba en la base de la crisi climàtica i mediambiental en la qual ens trobem. En lloc d'enfortir el seu rol, hauríem d'encarar el futur dissenyant un full de ruta de seguretat compartida per tota la comunitat internacional que prioritzi la pau amb la naturalesa, la solidaritat entre els pobles i la justícia climàtica.