El cap de setmana passat, el Sindicat de Llogateres del Penedès va ocupar una finca de la SAREB per tal de reallotjar 11 famílies del Sindicat que no podien accedir a pisos de lloguer. Els lloguers a Vilafranca han augmentat un 31% des del 2016 i els preus estan desorbitats. Això provoca desnonaments per impagament de lloguer en famílies que malgrat que tinguin un sou, no puguin arribar a final de mes. Però hi ha un altre problema estructural molt greu: el racisme immobiliàri. Moltes companyes del Sindicat, malgrat tenir mitjans econòmics per accedir o pagar el lloguer, són excloses quan van a buscar pis perquè estan racialitzades. És el cas de la família de la Kawtar, qui cobra un sou de 1200€ i fa sis mesos que busca llar perquè l’arrendador del pis de lloguer on viu actualment no li vol renovar el contracte.

Per la seva part, l’administració pública no ho posa fàcil: L’ajuntament es nega a empadronar veïnes que no tinguin un contracte de lloguer i la llista d’espera de la mesa d’emergència és infinita. I simultàniament hi ha cases buides pagades amb diners públics al poble, així que el Sindicat de Llogateres passa a l’acció i fa allò que hauria de fer l’administració pública: reallotjar 11 famílies al bloc de la SAREB del carrer Falcons de Vilafranca, buit des del 2016.

Actualment, les veïnes del Penedès estem adequant l’espai perquè les 11 famílies puguin viure dignament a les noves llars i necessitem tota mena d’ajuda! A més, exigim a l’Ajuntament de Vilafranca, que com ja han fet altres consistoris a Catalunya, comenci a tramitar un contracte de cessió amb la SAREB per tal de regularitzar la situació de les 11 famílies a la finca. 

La SAREB es va crear al 2012 per rescatar amb diners públics tots els immobles dels bancs que van fer fallida en esclatar la crisi del 2008. Més de dos mil milions d’euros públics van ser destinats a rescatar 500.000 habitatges. Però l’Estat no va destinar aquests habitatges a ampliar el parc de d’habitatge públic sinó que va crear un entramat legal per a privatitzar tots aquests immobles i vendre’ls a fons voltors. És de sentit comú i és urgent que els habitatges de la Sareb passin a formar part del parc públic d’habitatge i a ser gestionats de forma pública per fer front a l’emergència habitacional.

Comparteix la lluita!

Informació enviada pel Sindicat de Llogateres a Las afueras.

La SAREB (mal denominat banc dolent)

El mal denominat banc dolent va ser creat a la fi de 2012 com una de les exigències de Brussel·les a canvi del rescat bancari. La idea era que la banca descarregués en aquesta nova entitat els seus actius tòxics (que van sumar en total més de 50.000 milions, al preu al qual van ser valorats) per a netejar els seus balanços. A canvi, a la Sareb se li donaven 15 anys de vida per a anar desfent-se d'aquesta pesada càrrega, que l'Estat avalava, per la qual cosa es va decidir que el FROB fos l'accionista principal, amb un 46%, encara que no podia aconseguir legalment la majoria. El llavors ministre d'Economia, Luis de Guindos, va dir que l'operació no costaria un euro al contribuent. No obstant això, les pèrdues van ser constants des del principi i la societat es va anar descapitalitzant. Fruit d'aquesta descapitalització, Europa va obligar l'any passat a Espanya a reconèixer tot el deute (que llavors havia baixat dels 50.000 milions inicials a uns 35.000) com a deute públic.

Les operacions de venda de pisos públics per part de l'Ajuntament i la Comunitat de Madrid —1.806 habitatges socials a Blackstone i 3.000 al fons Goldman Sachs-Azora respectivament— empal·lideixen en comparació amb la cartera que la Sareb ha lliurat a Hipoges i Blackstone per gestionar i vendre en el mercat lliure, diu Gabarre al diari el Salt.

A SAREB se li ha anomenat el banc dolent amb l'ànim de confondre a la societat. En realitat, la seva naturalesa no té res a veure amb la d'un banc. Simplement es tracta d'una companyia propietària de béns immobiliaris que a més s'encarrega de la seva gestió. La seva finalitat no té res a veure amb l'activitat d'un banc, que consisteixen en comerciar amb diners a través de la concessió de crèdits i rebre préstecs a canvi d'un interès.

El preu que va pagar SAREB per aquests béns va ser d'una mica més de 50.000 milions d'euros. Aquesta és la major operació de rescat a través d'un banc aragonès que hagi tingut lloc a nivell mundial. A causa de la grandària de SAREB, resulta difícil estimar el valor que té aquest préstec.

Què ha fet SAREB amb el préstec que va rebre?.

SAREB va utilitzar els 50.000 milions que va rebre com a préstec per a comprar els béns immobiliaris de les entitats financeres que havien anat a la fallida:

- Bankia estava formada per Caja Madrid, Bancaixa (Comunitat Valenciana), Caixa de Canàries, Caixa d'Àvila, *Caixa Laietana, Caixa Segòvia i Caixa Rioja. Les compres de *SAREB van sumar: 22.317.600.000 Euros.

- Catalunya Banc estava format per Caixa Catalunya, Caixa Manresa i Caixa Tarragona. Les compres de SAREB van sumar: 6.708.300.000 Euros.

- Banc Gallec. Les compres de SAREB van sumar 609.900.000 Euros.

- Nova Caixa Galícia Banc (Actualment Abanca): va ser el resultat de la fusió de Caixa Galícia i Caixanova. Les compres de SAREB van sumar: 5.096.800.000 Euros.

- Banc de València. Les compres de SAREB van sumar 1.961.700.000 Euros.

- Banc Mare Nostrum, Caixa Murcia, Caixa Penedès, Caixa Granada i Sa Nostra (Illes Balears). Les compres de SAREB van sumar: 5.819.600.000 Euros.

- Liberbank Cajastur, Caixa d'Extremadura i Caixa Cantàbria. Les compres de SAREB van sumar: 2.917.800.000 Euros.

- Caixa 3: Caixa Immaculada (CAI) (Saragossa), Caixa Cercle (Burgos) i Caixa de Badajoz. Les compres de SAREB van sumar 2.212.000.000 Euros.

- CEISS: Caixa Espanya i Caixa Duero. Les compres de SAREB van sumar: 3.137.300.000 Euros.

Com estava previst que SAREB retornés el préstec que li havia concedit la Unió Europea?

Cal tenir en compte que els fons aportats pels socis de SAREB suposaven menys d'una desena part de l'import del préstec que aquesta havia contret. A més, estava previst que el negoci anés ruïnós.

La finalitat de SAREB consistia a comprar béns immobiliaris per a després tractar de revendre'ls a fons voltor per un preu molt menor del que s'havia pagat.

En aquest sentit convé reparar en el següent: si en el mercat s'hagués pagat per aquests béns un preu similar al que havien costat, és allí on els haurien venut les entitats financeres, en lloc de vendre'ls a una entitat finançada per l'Estat.

El Consell Europeu va obligar l'Estat espanyol a avalar el deute de SAREB durant l'atac especulatiu que va tenir lloc en l'estiu de 2012.

El que succeeix en realitat és que tots els implicats en la constitució de SAREB eren conscients que aquesta entitat no anava a ser capaç de retornar el préstec. Tots sabien que l'Estat seria qui finalment assumiria la major part del seu cost. L'obligació que el sector públic sigui qui finalment es vegi obligat a pagar descansa en la imposició del Consell Europeu (el Consell Europeu està integrat per tots els caps de govern de la Unió Europea sent el principal òrgan de decisió de la Unió. El Consell Europeu va crear el Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE) com un gran tallafocs per al salvament del sistema financer. Ho va dotar amb set-cents mil milions d'euros, que seran aportats pels països membres de la UE de manera proporcional a la grandària de la seva economia.

El MEDE actua quan ho sol·licita un país, concedint-li préstecs a canvi de programes d'ajustament pressupostari i de retallades en la despesa i en la inversió pública) que va obligar a l'Estat espanyol a avalar el deute de SAREB durant l'atac especulatiu que va tenir lloc en l'estiu de 2012.

D'altra banda, SAREB es va crear amb un termini de durada de quinze anys. Per això també, des de 2013 s'estava desfent vertiginosament dels seus béns en un procés de venda totalment opac. Però, quan ja no quedin béns que vendre i SAREB no pugui afrontar les quotes del préstec, s'executarà l'aval. Així és com l'Estat haurà de córrer amb la part del préstec que no s'hagi retornat.

Resum del llibre "Tocar fondo. La mano invisible detrás de la subida del alquiler", de Manuel Gabarre

En definitiva, és la societat espanyola qui finalment es farà càrrec del deute de SAREB a través dels impostos, per tant es just i necessari que sigui la societat espanyola més necessitada la que pugui habitar en aquests habitatges que han quedat buits i sense vendre.